dimecres, 30 de setembre de 2009

La darrera papallona de l'estiu

Foto d'en Jordi, la presumida blaveta


La Blaveta va néixer a finals d'estiu,
a les acaballes del seu món.
Ella no podia durar gaire ni els seus ous
podien arribar gaire més enllà.
Tremolava de por,
però sabia que no s'havia de moure.
S'aguantava la respiració. Quieta.
Aquesta era l'única manera de perdurar:
posar-se davant de l'objectiu
d'un bon caçador d'imatges.

dimarts, 29 de setembre de 2009

El setè cel


... del cel setè que has engendrat dins del teu cap.
Sisa

Si només fos el setè, que han engendrat dins del seu cap, potser encara podríem entendre-ho. Però, no! A partir d'un bon dia van decidir començar a inventar cels, a imaginar cels, a emmirallar-se en cels irreals, a buscar els que ningú sabia on eren i a copiar-los de tots els altres que els havien engendrat. I quan van arribar al setè cel... quan semblava que havien arribat a l'objectiu tant desitjat per tota la humanitat, van continuar lliscant amunt, amunt, sense poder-se aturar i van descobrir que en realitat, i en contra d'allò que tothom creu... els cels no són set. Diu que els cels són molts més i per més que els ho he preguntat... no saben dir-me quants, de fet... em diuen que es van descomptar.


dilluns, 28 de setembre de 2009

Campanar finlandès

















Foto de Merike

A dalt de tot del campanar de fusta, no hi pujava mai ningú. Era massa petit i estret, no hi havia espai suficient per que cap persona pogués fer-hi res.

Això va ser la meva sort. Jo era prou petit per a muntar-m'hi la vida. Tenia un rebost, les meves eines, la cuina i el lloc per dormir.

Estava, ben amunt, a prop dels arbres. D'un salt em ficava pel forat que hi havia a la bola del cim de la teulada.

Vaig ser per segles i segles, el follet amb la millor casa de tots els boscos de Finlàndia.

diumenge, 27 de setembre de 2009

Duilhac-sous-Peyrepertuse

Vam buscar la font
queda amagada sota d'una balma
i el desmai acaba d'abrigar-la.

Diu la font
que si beus de la seva aigua
caus perdudament enamorat.
No diu de què ni de qui.
Ens deixa en llibertat.

dissabte, 26 de setembre de 2009

Peyrepertuse

De Quéribus estant, es veu (ben bé al davant) una serra que a caba en una roca prima i dentada, espadats, parets de roques i ni rastre del castell de Peyrepertuse, es mimetitza amb la muntanya de tal manera que t'hi has d'acostar força per veure'l i és impressionant la quantitat de construcció que es pot fer en una cresta de muntanya esquerpa.


Del hirsut llop gegant, immens com la muntanya
Sols se’m presenta als ulls carreu de dents i de queixals...
Sa boca oberta, llarga com perxa i fonda gola d’aranya,Si cau son morro de mig mon en farà un pedregal.
Però no tingueu por que un os un dia l’atacava
I allí se’l va deixar que florís pedra eternament.
Quan un s’hi acosta tot el cos teu tremola i balla,
Doncs, sembla un xerrac dispost a tallar el cel.
Avui l’he mirat d’aprop, quina feresa!!!Se m’ha entercat cabell, el pas no vol seguir,
Tenia por que peu alcés donant de cop vivesa...
- Sols un instant- em deia – soc pedra d’infinit.
Peyrepertuse,quina bellesa!!!
Peyrepertuse, jo et sento viu.
.............Anton.



divendres, 25 de setembre de 2009

Quéribus 2

No hi havia espai damunt d'aquesta roca per a fer-hi el castell. Però l'hi van fer. De planta limitada, els espais es van sobreposant els uns als altres, tot arrapant-se a la pedra. Una sala gòtica petita però molt bonica, passadissos foscos i protegits dels enemics, espitlleres.

dijous, 24 de setembre de 2009

Quéribus - La darrera sortida de l'estiu

En mig d'unes valls, precioses, com de joguina, amples i suaus, s'aixeca el castell de Queribus. Mirat de lluny diríeu que no s'hi pot pujar per enlloc. És veu impressionant com si fos un sortint més de roca. Mentre et vas apropant es va perfilant un camí. I finalment s'hi pot pujar sense cap complicació.

i L'Anton ens diu:

Bordava el gos des de la plana,
Volia atacar el castell de figurat crocant,
Abrupte el terrer, la grapa fou cisalla
Que deixondaria pedres fent-ne pedruscall
El gos era exèrcit de soldadesca,
Cada paraula llamp i tro infernal.
Volien arramblar-ho tot, tresca que tresca...,
Dalt és feia fort el prepotent feudal.
Cansats de crit i milers de sagnants grapades
Un babau el diu, per què treballeu tant?
Que no en surti cap. Al temps veurem trompades
Per l’aigua... Entre ells es mataran.
Rotllaren el lloc com humana sardana,
Estrenyent el cercle a cada cop de falç
I vingué el dia que al enjub el líquid falta...
- Tenia raó el tòtila.... Feu-lo general............

dimecres, 23 de setembre de 2009

Pescadors

Foto de Mon-Ra-Mon

Camino peus nus, a la platja.
El temps batega com un ocell caigut
i es fan lentes les hores.
Contemplo la immobilitat del món.
L'escuma blanca als peus,
compta els minuts o els segons
que no tenen pressa,
fujo rere un pensament.
Quan torno, el moviment ha començat.
Els peixos pescats cuegen a la galleda.

dimarts, 22 de setembre de 2009

Adéu a l'estiu



Ens mudarem dels millors colors,
aixecarem amb les mans el gruix de fulles caigudes,
que cauran com els paperets de colors de les festes,
ens perfumarem amb les olors de bosc.
Viurem la tardor.

Cèlia de Transparència

Onades musicals
amb so tènue.
S'hi reflecteix
un sol tardorenc
per avisar-nos
que tot s'acaba...

onatge diu:

No s'acaba res,
només s'endormica un temps
per despertar-ne
un altre. La vida
de la llum i el sol
dóna pas a la
tardor enyorada,
temps de postes
de sol, de castanyes,
un temps que cada
fulla orfe de l'arbre
és un poema en flor.

dilluns, 21 de setembre de 2009

L'aniversari

L'Assumpta, algun cop m'havia dit que s'imaginava els meus dibuixos il·lustrant contes infantils. Ja sabeu tots que l'Assumpta és una persona optimista i positiva. I així em va proposar dos contes seus per a dibuixar. M'ha semblat una feina massa difícil per a mi, però per correspondre a la seva confiança i complicitat, tot i que n'he hagut de deixat córrer un, ja que no me'n sortia, he muntat l'altre que veieu aquí a sota. Gràcies Assumpta! Ja saps que gaudeixo molt amb les complicitats i les col·laboracions, amb aquesta també m'ho he passa t molt bé.

"Per cert, ja que el conte és titula l’Aniversari, el volem dedicar al Cesc, que ahir va fer anys :-)"

Experiments de contes amb l'Slide
Dibuixos meus

diumenge, 20 de setembre de 2009

El sisé cel


I el sisè cel està copiat...

diu Sisa.

Com tots els altres, dic jo, però aquest és ...

Un cel de L'Assumpta

Vaig començar a comptar cels... sense pensar res.
Amb l'aportació de Fra Miquel i Sisa
m'han fet venir ganes d'arribar al setè.
De fet potser em vaig engrescant i acabo arribant
al vint-i-u o al vint-i dos ... o al vint-i-sis... ja veurem.

Us deixo aquests núvols de tempesta i la cançó d'en Sisa.



Història certa dels set cels.
Set paradisos màgics i encantats.
Història certa dels set cels.
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.

El primer cel és inventat:
el primer gran invent de la terrestritat.
El segon cel, imaginat
en una nit d'estiu a la vora del mar.

El tercer cel, dins d'un mirall
perfila les imatges d'un món ignorat.
I el quart cel és irreal,
com un oasi verd en un desert estrany.

Del cinquè cel res no se'n sap.
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
I el sisè cel està copiat
del cel setè que has engendrat dins del teu cap.

divendres, 18 de setembre de 2009

Conte per a 365 contes de la Bajoqueta

Cinquè cel


Del cinquè cel res no se'n sap.
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
Sisa


Rere d'una fulla
s'amaga un cel de núvols tous.
No cal fer caure la fulla.
Tot just entreveure un cel
ja és arribar-hi una mica.

I onatge diu:

M'agrada el cel
d'ulls oberts,
el cel net d'humanitat...
El cel sense
l'etiqueta del preu,
sense maldat,
on tothom és
lliure per pensar...

dijous, 17 de setembre de 2009

Relats conjunts: el fumador

Li semblava divertit mirar les fotografies dels àlbums antics i veure els avis i rebesavis. I anar-se retrobant en les característiques de l'un o de l'altre. Estava orgullós de la seva família! I semblava ser que tot venia precisament d'aquest hàbit de fumar. A la majoria de les persones el tabac les perjudicava molt, acabaven morint i tot. Però a la seva família, això havia estat diferent, devien tenir una resistència totalment fora de normes. Tot va començar fa 4 generacions.

Expliquen que el seu rebesavi, un bon dia, va passar-se la mà pel nas i el nas se li va girar 90 graus. Es va espantar, però al mateix temps es va adonar que no passava res, ni s'ofegava ni li feia mal. El besavi va avançar una mica, podia moure el nas a voluntat i també mirar-se el clatell. L'agafava i se'l posava davant del ulls. I tothom es pixava de riure.

El seu avi a més a més es canviava els ulls de lloc i semblava pràctic poder mirar fora del abast normal de les persones i el seu pare va aprendre canviar-se les orelles ara aquí ara allà, a vegades se'n deixava alguna en un lloc ben distant d'ell i podia sentir tot el que allà passava.

Ell, però va tenir mala sort. Va començar a desmuntar-se els braços, i potser no va ser prou curós ni endreçat. Un bon dia se'ls va descuidar no sap a on i ja no va poder-se'ls tornar a muntar mai més. I tal com estava en aquell moment... així va quedar per sempre.

dimecres, 16 de setembre de 2009

Joc literari nª 126

Participació al Joc literari 126 del Jesús Mª Tibau
No sé pas on m'he ficat
darrere d'aquest Tibau,
que ens en fa veure de totes
i ens fica en cada sarau!
Només cal que obri la boca
i ens té a tots com uns babaus.
En Francesc Mompó de Uendos, Greixets i Maremortes continua:
L'u mamprèn paper i ploma,
l'altre que no ho vol en blau,
tots rodant a la pantalla
ajuntant-nos en allau;
ja no hi ha qui s'aclarisca,
hem muntat un bon cacau.
Tots hi anirem a la festa
que ens ha muntat en Tibau.
Cadascú va per sa casa
i alcem el peu si s'escau;
resseguim la del company
i entre tots hi armem cacau.
Paqui ha dit...

Vaig al bosc de la Joana,

allà una jota em complau

cantant,comptant i ballant

enlloc no trobem la pau
tot fent soroll a la xarxa

i el cacau és del Tibau.

Miguel Ángel ha dit...

Aquesta jota, mireu,
és un invent del Tibau,
és precís que la balleu,
amb ritme i gràcia, si us plau
i cap peu no menegeu
fins que jo vos diga au!

I la Mercè Climent dels Primers gestos del verd

Ací tombada al sofà
pense en mots rimats en -au.
Seguint la jota virtual
perquè al cap cesse el rau-rau.
A tots els iniciadors
mil mercès i adéu siau.

I jo hi torno... s'hi val a canviar la rima en altes estrofes?
A cops de joc literari
hi estem tots ben enganxats.
Cada matí de dimecres,
vinga a trencar-nos el cap.
Si ell diu que ho troba fàcil
és que estem ben arreglats!
******
Com aquell que no fa res
escriu llibres a grapats
i al personal ens engresca
bloguejant com desficiats.
Tot buscant Sortides dignes
ens ha, a tots, ben enredat.

BLOG DE L'ASSUMPTA: Una Jota (Joc Literari)

A mi m’agraden els núvols
amb diferents tons de blau,
i ara toca explicar-ho
per la Jota d’en Tibau
que aquesta vegada rifa
la propietat d’un Palau.

Aquesta jota reusenca
s’ha de cantar amb veu suau,
cadascú a casa seva
sense fer massa sarau
i si ens quedem afònics
ens prendrem un Cola-c
au.

I McAbeu del blog Xarel-10

Si una jota volem fer,
sis versos hem de pensar.
De set síl·labes seran
i els parells han de rimar.
Doncs així ben fàcilment,
tothom la podrà cantar.

Tots hem de participar
en el concurs d'en Tibau.
Com veus no és difícil
no siguis massa babau.
Que en algun lloc he sentit
que el premi és un palau.

I ara la de la Montse:

La Verge de Montserrat
Ara se'ns ha fet blocaire
És un tema delicat

Ni que no siguis missaire
si fa temps que no has resat
no li facis un desaire!


de Roquetes vinc, de Roquetes vinc,
A Roquetes baixoooooo
Agulles de cap, agulles de cap
Agulles de ganxooooooooo!


Quart cel


I el quart cel és irreal,
com un oasi verd en un desert estrany.
(Sisa)

Un dels tres cels de la Violette Moulin


Viure les sensacions,
amb la bellesa canviant
d'un capvespre.



dimarts, 15 de setembre de 2009

Tercer cel

Amb permís de Fra Miquel... ara ja no puc parar de posar Sisa...
El tercer cel, dins d'un mirall
perfila les imatges d'un món ignorat.
Sisa
Un dels tres cels de la Violette Moulin

Es gronxa la claror daurada
damunt les ones.
Juga només,
per omplir-me els ulls
de tanta bellesa que sovint
em sembla innaccessible.

L'Anton ha dit:

Juga espill de ma mirada
sense deute, avui, ho donen tot.
El brisall de llum variada
sovintejarà el conhort.
Rellisqui el floc que daura,
obriu les ones i l'escumall
i plaent em besi l'aura
els cabells de grat record.
Oh, mar quanta bellesa
oh, cel cobert de foc
El flum d'ones, riu que besa,
ets miracle de sabors.
Avui que et tinc a vora
per dins meu em devora
la magnitud del teu sol.

Anton

La claror com
una dama engalanada
damunt de les hores,
com un joc més
et deixa els ulls curulls
amb tota la bellesa
que per a molts és invisible...


Onatge

dilluns, 14 de setembre de 2009

Segon cel


Blogger fra miquel ha dit...

El segon cel imaginat
en una nit d'estiu a la vora del mar
(J. Sisa)

Un dels tres cels de la Violette Moulin


El sol demana silenci
apropant un dit als llavis de la mar.
Tot calla quan tu no hi ets.
La veu de les ones
tot just si em xiuxiueja,
tan suau
que hi reconec els teus mots.

diumenge, 13 de setembre de 2009

Diàleg de fulles

d'una foto de Sauze

Tan iguals i tan diferents
es busquen i s'apropen.
No saben trobar la distància adequada
ni en l'espai ni en el temps.

- No fa vent, avui.
- No m'agradava el vent, damunt les branques
- Damunt la branca tiba massa i fa mal. Però ara el vent ens fa viatjar.
- No conec encara aquest vent...
- Fa poc que has caigut de la branca...
- Què vol dir viatjar?
- Canviar de lloc, sentir i veure i trobar coses diferents de les que hi ha al teu arbre.
- Tu has viatjat molt?
- Una mica, només.
- T'ha agradat?
- Sí, vaig venir des de les branques que són damunt la teulada fins aquí, a les rajoles del pati.
- Jo tot just he baixat, poc a poc, d'aquí sobre mateix.
- Acosta't, si ve el vent, viatjarem juntes.

I va venir el vent... es van apropar, però sense poder-ho evitar, la fulla més groga, va volar més amunt i més lluny que l'altra.

La fulla verda estava molt trista fins que va veure que el vent l'arraconava, entre la font i el riu, va conèixer una aigua diferent a la de la pluja i allà va trobar tot un munt de fulles grogues, verdes, ocres, marrons, unes fulles lleugeres i d'altres que no ho eren tant, allà estava bé, havia trobat la companyia que desitjava.

dissabte, 12 de setembre de 2009

Pedres velles

D'una foto de Jordi Casanoves, el de les Cròniques

Duc els meus passos
sense anar enlloc.
Remors de pedres velles
colors que criden.
Perdent-me pels camins
em trobo sense voler-ho.
Si aquest moment és cert...
jo també potser sóc de veritat.

dijous, 10 de setembre de 2009

Primer cel

Blogger fra miquel ha dit...

El primer cel és inventat:
El primer gran invent de la terrestritat
(Jaume Sisa)

15 / setembre / 2009 00:42



En Lluís Gil, col·lecciona cels, com que no li puc oferir fotos, li ofereixo dibuixos de cels que he trobat a Blogville. Si li agraden més els originals, segur que els hi deixaran, però si vol els meus dibuixos també els hi deixo.

Un cel de la Cris

El cel es guarneix amb collarets
vermells i ataronjats.
Jo els treno amb els meus dits
per posar-los després
com els colors d'aquest instant
sobre la teva pell.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari