dimarts, 30 de novembre de 2010

De set a vuit del matí


La lluna m'ha  acompanyat  
molts més  matins  dels que  em pensava  que ho faria.
Els  avions deixen l'estela rosada  
a l'hora  de la sortida del sol.
La lluna és  l'única  en tot el cel 
que no s'ha tenyit  de color  rosa.

dilluns, 29 de novembre de 2010

Avi i nét


D'una foto de  Fotoerase, trobada  al blog  de l'Anton

Innocència  confiada
es deixa dur
sense  demanar  on.
El primer  pas  de qualsevol  camí?

dissabte, 27 de novembre de 2010

Castellers


I  si  tots  ens  féssim  castellers?
I  si el país  fos un   tres  de  nou  amb  folre  i manilles?
.........................................................................

per muntanya el Pirineu,
per mar el Mediterrà,
per lluita nostres CASTELLS,
la sardana nostre ball.
Per la clepsa nostre seny,
per voluntat el treball,
per viure la Pau volem,
per la parla el català.
Nostra Pàtria Catslunya
nescessita un gran CASTELL,
reconegut pels foranis,
per espanya un manament
que retornin el que ens deuen
i NACIÓ que volem ser.
........................................................................................... Anton


divendres, 26 de novembre de 2010

La gavina

D'una  foto de la Mireia  de  l'Avui he vist

Potser  somia,  la gavina,
tan quieta,  fitant el mar.
Uns  somnis  de núvols  flonjos
del seu  cel blau
i un mar  ben pla.

dijous, 25 de novembre de 2010

Avança el desert

Diuen que avança el desert.
He trobat sorra  darrera  
les  portes i un erm 
immens  sobre el coixí.

dimecres, 24 de novembre de 2010

Coses d'en Guillem, 2

Arribem  a l'escola  bressol  i vol  tocar  ell el timbre,  com que no hi arriba,  vol que el pugi  a coll. Jo   ja porto  en Jan,  de sis  mesos,  i em costa una  mica.


-  Àvia,  a coll,  "tucar  timbe"
- Guillem,  no sé  si podré  amb  tots  dos...
- Mare pot!
- Vinga  va,  ho provarem....   uf!    si  que puc,  però  em canso  eh?  
-  Cansa  Jan,   pesa  molt!



dimarts, 23 de novembre de 2010

dilluns, 22 de novembre de 2010

Una nit vora la barca

A partir  d'una foto  i un poema  de Galionar

No sé  si era  de nit
ni tampoc sé  si  hi havia  cap barca.
I potser  tot era  un somni.

Potser fou  una  tarda
amb la llum d'horabaixa
pintada  de mil somriures.

Qui sap  si era un matí
de sol enlluernant
sota l'ombra  dels arbres.

O era el sentiment, només,
dibuixant bells  instants
en solitud  i silenci.

I sempre el somni,  envoltat de certesa:
tot  el que imaginem
ja  té una realitat.

diumenge, 21 de novembre de 2010

Arbre vermell

Inspirat  en una fotografia  i un  haikú de la Joana


Record vermell
ensucra melangies.
Tendra tardor.
....................................Carme
Fulles roges
buscant el verd en l'aigua.
Companyia de color.

..........................................................................Fanal blau
Ell, vell vermell,
m'és la pell i el capell
del pany de l'any.

...................................................................Francesc  Mompó
Groc negre
vermell verd
jo ... somiava aquest indret!

.......................................................................................Pere
Arbre vermell
roig tardoral
genial dibuix
haiku brillant

...................................................................................Elfreelang
La sang de la Natura
fruit de vida
batecs d'enyor...

.........................................................................................onatge
Vermells penjaven
els pensaments, la tarda.
Bella pintura.

..................................................................................Noves Flors
Foc de tardor.
Per si de cas l'incendi,
tinc l'aigua a prop.

.....................................................................................Galionar
Vermella vall,
mirall de l'arbre roig
dels meus records.

..........................................................................................Pilar
Vermell content,
roig ple de melangia.
Trist pensament.

.........................................................................................Cèlia

dissabte, 20 de novembre de 2010

Coses d'en Guillem

En Guillem té  dos anys  i mig,  i fa  dies  que  comença  a regalar-nos converses  que  a  mi com que sóc  la seva  àvia,  se'm fan interessants i divertides.  Algun dia  l'acompanyo  jo al cole.
Anem  amb  el cotxe  cap  a l'escola bressol i  pregunta  per  la seva  mare:
- La mare  ha anat  a treballar,  Guillem.
-  I  pare?
- També  ha anat  a treballar.  Que  te'n recordes  què  fa el pare  quan treballa?
- Sí,  "recla odinadors".
- Molt bé  Guillem!
- I l'avi,  "teballar",  "tameeé"?
- Sí.
- I l'Uri?
- També!
-  Àvia,    i  tuuuuuuu? 
- Jo aniré a treballar  després.
- Aaaaah!

divendres, 19 de novembre de 2010

Quan era petita

Fa temps que  vaig  escanejar  aquestes fotos  
i ja les havia posat  al  bloc.
Ara  l'Assumpta i en Ferran  han proposat  
de  posar fotos de  quan érem petits.
Les  recupero,  doncs.


dijous, 18 de novembre de 2010

Ho ha tornat a fer! o 181è Joc literari

 Ho ha tornat  a fer,  ens ha tornat  a  demanar  una Jota!


Ara venen eleccions
i tothom  vol  pujar  amunt
però la gent que hem de votar
n'estem fins al capdemunt....
de tants  caps i tants  barrets
quan hauríem d'anar junts.

Que no s'enfadi el Ferran
si em queixo una miqueta
només  per cantar  una jota
no vull fer-li la punyeta.
Millor  que li faci cas
seguiré al peu de la lletra.

Votarem peti qui peti
tot tenint la por  al cos
que ens disfressaran cada urna
com si paperera  fos.
Votarem la independència
per llaurar-ne el primer solc.

dimecres, 17 de novembre de 2010

Papallona


Papallona  que  t'amagues
voldries sempre  l'estiu.
Si ningú no et  pot  veure 
(ni la senyora  tardor)
dins del teu somni petit
sempre lluirà un bon sol.

dimarts, 16 de novembre de 2010

dilluns, 15 de novembre de 2010

Des de la finestra

Del post  Llevar-se  el dia  de la Fanal blau












Des de la finestra
veig el bosc que espera.
La claror i els somnis
envaeixen l'estança.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Primavera d'hivern

M'afegeixo al  post Primavera  a la tardor  i  a  l'altre  post  Primavera  a la tardor tot i que agafo  el títol  del  vers  de  Joan Salvat Papasseit.






Flors oloroses
del nesprer vestit de blanc  
futures  nespres. 



Vora Tots  Sants
esclaten els crisantems
a la vegada.




En un racó
vora el pilar  del porxo
aplec de flors.








Tímidament
tremolen clavellines
criden l'instant.

dissabte, 13 de novembre de 2010

Més amunt dels núvols

Una altra proposta de Relats Conjunts.
No entenia  com havia pogut  passar-li  una cosa  així,  precisament a ella.  Però el resultat  era  un fet, net  i catastròfic.
Ella,  que havia  guanyat  tots  els  Rècords Guiness   de somiatruites,  que era  capaç de  somiar  en qualsevol  lloc  i en qualsevol circumstància,  ara  notava  que se li escapaven els somnis.
Primer  se li van fer  una mica  borrosos,  però  no li va semblar  massa  important. Després es van fer  menys  freqüents i va  pensar  que  mentre  en pogués tenir algun, ni que  fos  de tard  en tard,   ja s'hi conformava.  Però  ara  ja  passava  de mida,   els somnis  s'havien escapat  del tot, del tot.
Com que ella era  blocaire,  va  demanar  consell,  sense gaire esperança,  als seus  companys.  Sabia  que se  sentiria  agombolada  per ells  i  consolada  en la seva dissort.  Li van arribar  dotzenes  d'idees,  imaginatives  i solidàries,  però no hi va haver  res  a fer.
Tot  d'una es  va sentir  salvada.  Els de Relats  Conjunts, li proposaven  de projectar-se  molt  més  amunt,  encara, dels  seus  núvols  habituals.  Sense  pensar-s'hi  gens,  d'un bot va  saltar  dins de la foto,  cap aquest  insecte  gegantesc   o potser  era un satèl·lit  artificial.    Va ser  en va...    ni tant sols  des  d'allà  dalt  va  aconseguir  que tornessin els  seus somnis.

divendres, 12 de novembre de 2010

Jugant amb Murakami, encara...

De  "El meu amor  Sputnik"  H.M.


La  Sumire  havia perdut  la mare  de molt petita  i ella no se'n recordava.  Quan li va preguntar  al seu pare,  la conversa  va ser així:


-  Com era la mare?
....
- Tenia molt bona memòria - va dir- i molt bona lletra.


No estic  gens  segura  que  sigui  una bona definició  d'una persona...   i molt menys  la que  la Sumire  volia  sentir.  Devia ser  tot el que  el pare  era  capaç  de dir  i  si més no,  com a descripció   és  original.
Com us  definiríeu  a vosaltres mateixos  amb només   dos  conceptes?


Començo  jo també? Ho escric  en passat,  com si ja no hi fos...


- Com era la Carme?
- Pensava  tossudament que tot podia  acabar  bé  i li agradava  amb  deliri  la xocolata.
- Com era en XeXu?
- Era una mica  pallasso i mai  deixava passar l'oportunitat  de fer un cafè.
- Com era  la lolita?
- Va estar  molta  estona pensant  com es  podria  definir i va  acabar  amb un "Què sé jo?"
- Com era  la filadora?
- Li agradava  fer  el trenet  a la taula  i la cadireta  al llit.
- I  com més  era  la filadora?
- Sorollosa  com ella sola  i tocanassos!
- Com era  la Mortadel·la?
- Era molt distreta  i sovint  baixava  de l'hort
- Com era  el Barbollaire?
- Tal vegada  somiava massa,  però  quasi sempre sabia trobar i associar  la cançó  escaient  al moment.
- Com era  l'Elfreelang?
- Dubtava  si pensava  definir-se en poques  paraules i ho va  acabar  fent...
-  Ei!  Com dius  que era  l'Elfri?
- Tractava  de seguir  creient  en el costat  bo de les  persones i d'acceptar  també  el seu cantó dolent.
- Com era  la Pilar?
- Era  filla  de, mare de, esposa  de,  alumna de...   i no li agradaven els de.
- Com era l'Assumpta?
-  "Tenia molta memòria... i molt bona lletra (quan vol)"   (seria  la mare de la Sumire?)
- Ara  seriosament...  com era  l'Assumpta?
"Era hiper sensible i això la feia patir... però tenia tantes ganes de ser feliç, que havia après a curar-se els mals a cop de somriures."
-  Com era el Josep Lluís?
Buscava i buscava amb ansietat, però mentre buscava era molt feliç. 
- Com era  la Maria Consol?
- Era una esposa  i una mare que va estimar i una filla  que mai  va oblidar.
- Com era  el Rafel?
- Posava un somriure a la seriositat  i una sorpresa  a la monotonia.
- Com era Noves Flors?
- Patidora  i estimadora.
- Com era  en Pere?
-  Treballador  i simpàtic.
- A  veure  explica-m'ho millor...
- Tenia molta  vida interior i s'esforçava en escriure  un bloc tot i que no havia estudiat  el català  mai.
- Com era la Fanal Blau?
- Es barallava  pacíficament amb  el món: era  fidel als amors  i era  companya  fidel.  Clar que tenia  la seva  singular  manera  d'entendre  la fidelitat. Però sempre  provava de ser honesta.
- Com era la  Rits?
- Era terriblement despistada. ho perdia tot! i sempre  tenia una pel·lícula pensada per  anar  a veure  al cinema.
- Com era  el Joan?
- Producte d'absències massa primerenques,  però tossut.
- Com era  la Joana?
- Una apassionada  de la literatura que sempre tenia el cap ple de pardalets i versets.
- Com era la Llum?
- La Llum,  pobreta, era  una mica  fosca.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Galzeran



Tardors  petites
amaguen tresors vermells.
Complicitats
entre  dolls  de paraules
ens  endrecen endins.

Haikú endevinalla 5

Dins  del paisatge...  unes  fulles  més  per  endevinar...
Aquest  arbre,  (com molts  d'altres)   té  un nom  però pot  tenir  diferents cognoms  (adjectius). 
Com a pista  afegida,  us  diré  que l'arbre  de la capçalera  comparteix  el nom,  encara  que  l'adjectiu  del darrera  sigui  diferent.

Fulles vermelles,
llavors  d'ales  obertes
plouen sobre  la font.

dimarts, 9 de novembre de 2010

El meu amor Sputnik d'Haruki Murakami

"A l'instant en què  Miu li va tocar els cabells, Sumire es va enamorar, com si estigués  travessant un camp  i,  pam!  un llampec li hagués  caigut  al damunt."


Murakami, (i  perdoneu   que insisteixi)  sempre  em  convenç  i sempre  aconsegueix  omplir  les hores  de lectura  de  moltes emocions  i també  de l'impuls  d'escriure.


Llegeixo  aquesta  frase,  que  està  bastant  al començament  de la novel·la  i tot  de  cop  m'agafen ganes de descriure maneres  com   ens  podem enamorar.  Ell en descriu una,  però  n'hi ha  infinites.


En  30  paraules,  com ell,  aconseguiré  inventar  dos  o tres  d'enamoraments?  I  vosaltres   Us   hi  atreviu?  


Començo  jo?
  1. Li  va  fer dues preguntes importants,  directes  i  va escoltar  les respostes  amb tanta atenció  que la  Maria va pensar que voldria  quedar-se  sempre  al seu  costat.  Aixoplugada. .................................................................................................
  2. Cantava  molt bé  i quan reia  se li tancaven molt els  ulls,  era  tan divertit i  tan poc  convencional  que  va  pensar  que  viure amb ell  seria  la  millor aventura. ...............................................................................................
  3. Podia  sentir  la  tendresa, al seu costat, a  vegades  trista,  a vegades  esbojarrada.  Escrivia poemes que trasbalsaven  els sentits,  i cada  paraula nova  es convertia  en amor  i desig. ..................................................................................................
  4. Parlava de manera  tan racional, que a vegades l'hagués  escanyat,  però  transmetia  sempre  una placidesa  que l'enamorava.  Quan  estaven d'acord,  i també quan  la  rebel·lava el seu  estoïcisme... l'enamorava. ...............................................................................................................
  5. Tenia uns  ulls  manyacs,  amb  la mirada  més  acollidora que  havia  vist  mai.  No parlava  gaire,  però  mica  en mica  van aprendre  a entendre's   amb paraules o sense. ..................................................................................................
  6. Portava molt temps llegint-lo i els seus posts li semblaven cada cop més propers. En saber que parlava d'ella va tenir clar que l'havia d'anar a  buscar           ....................................................................XeXu
  7. Va ser un moment fugaç. Les seves mirades es creuaren, fent-los sentir-se fora del garbull de la festa. No podien apartar la mirada que els calmava l’ansietat punyent de l’enamorament. ..................................................................Pilar
  8. En aquell instant que les mirades es varen creuar, ella va saber que se n'havia enamorat ..............................................................Montse
  9. Va entrar calmós i veient-li l'ansietat d'ella, s'assegué a la cadira amb la jaqueta d'hivern encara posada, per fer la feina.   I ella no pogué evitar pensar: "collons! quin home!" ...............................................................filadora
  10. Em va agafar la mà i vam saltar plegats sobre un munt de fulles grogues de tardor... i sota aquella pluja silenciosa ens vam mirar als ulls i ens vam enamorar .............................................................................Mònica
  11. Semblaven el gat i la rata, i orgullosos com ells sols no sabien que dins seu s'hi amagava l'amor.Al final però, aquest fou més fort que l'orgull.   ....................................................................................................Estrip
  12. Els seus ulls es van clavar a la meva mirada, era el capvespre, però tot d’una tot va començar a brillar, més i més. Se n'hauria adonat?  ...............................................................................................................MarDaurat
  13. En aquell instant es va sentir encativat com mai abans, l'emoció el dominava, havien passat quinze anys.  .....................................................................................................................Lolita
  14. En veure-li el gest va sentir la necessitat de robar-li'l. Li passava el mateix quan tastava un bon vi: havia de continuar bevent. Se sabia enamorat.  .................................................................................................Francesc
  15. "Quan la noia va aixecar la mirada del llibre i la va dirigir envers ell, el cor li va dir que, per fi, l’havia trobat" .........................................................................................................................
  16. El seu veí sempre li deia “massa hores a l’ordinador, dona, has de sortir més”. Ella, enrojolada i tímida, per fi va gosar a respondre “si m’hi acompanyes...” ..........................................................................................................................................
  17. "Assegut a classe, seriós, tímid, observant l’entorn sense parlar amb ningú... Estava segura que dins d’aquell exterior que semblava inexpugnable hi havia un tresor càlid i dolç. Ella el descobriria."  ...........................................................................................................................................
  18. "Volia agafar aquell llibre, l’últim que quedava, però ell va ser més ràpid. Es va girar per mirar-lo, enfadada... Li va ser impossible: En veure’l va saber que l’estimava."  .................................................................................................................................................
  19. "Quan ell pujava al tren, aquell vagó vell, brut i pudent es convertia en un espai preciós... però si ell no pujava el dia era tan trist! L’havia de conèixer!"  ..............................................................................................................................................
  20. "Feia mesos que havia perdut la vista i la il•lusió... en sentir la seva veu, el seu cor va bategar amb força i les ganes de viure van renéixer."  .................................................................................................Assumpta
  21. Visitàvem la casa d'aquell poeta. Tothom el recordava però ningú no sabia què escriure al llibre dels visitants. Tanmateix, ell escriví emocionat. Aquella emoció ens va embolcallar i restàrem enamorats.   ....................................................................................................Noves  Flors
  22. Caminant pel carrer, va veure de sobte, allà lluny, una noia amb un graciós capell vermell. Ho era? Sí, sí que ho era! Va accelerar el pas. Sí, era la seva estimada A.! Va començar a còrrer i la va atrapar. Ella es va girar i somrigué. Es van abraçar molt fort.   ...................................................................................................Josep Lluís
  23. Tenia un posat molt elegant. El seu aroma la transportava. Però el detall definitiu que la va enamorar van ser les mans. Saber-se acariciada per aquells dits la feia somniar.  ...............................................................................................................LauraTMarcel
  24. El mirall no era el mirall que els reflectia en la foscor... Uns ulls verds el retenien... L'ona arribava a seva platja, enamorada. L'encontre no trencava el mirall.  ............................................................................................
  25. Tot d'una va trobar-se acariciant el cabell ros com blat. Els dits resseguiren la galta mentre una veu suau deia . - T'estimo. .....................................................................................................................................Anton
  26. Mentre feia els deures, em va caure el llibre a terra. Quan vaig veure com aquelles mans el recollien, me’n vaig enamorar. Qui pogués arreplegar-les!   ................................................................................................................................
  27. El vaig mirar i mentre ho feia, em va agafar un no sé què estrany. M’havia enamorat del veí de l’escala: el pare d’en Vicenç, l’antic amor de ma mare!  ...............................................................................................................Anna  (Mortadel·la)
  28. Al recollir el canvi va quedar enlluernada per aquells ulls verds, cada dia compraria allà, fins que se'l pogués emportà.   ...........................................................................................................
  29. Gràcies a la frenada del bus, vaig sentir els teus pits clavats a l'esquena, des d'aquell dia que la rialla ens ajuntà, no ens hem pogut separar. Fa cinquanta anys  .........................................................................................................Garbí
  30. "Em vaig enamorar d'ella a poc a poc, com una formiga, trosset a trosset, un petó i un petonet i quan se'n va adonar  la dormia al meu niu .........................................................................................................Pere
  31. "La nit es filtra subtil fins que es queden retallades en el besllum de la finestra. En la discreció de la penombra gosa passar a penes la punta tremolosa dels dits pels seus llavis. Tanquen els ulls. ara ja ho saben."  .......................................................................................................Joan Guasch
  32. Tots dos esperàvem el metro, el vent li va pentinar els cabells, va esbossar un somriure, vaig sentir que tota la vida em passava dintre meu al galop. Va arribar el metro...  .......................................................................................................onatge
  33. Llegia el so de les paraules, mentre resseguia el traç de la seva veu. En adonar-se del fet, va reconèixer els símptomes: sols podria viure sota el somriure d’aquell esguard.  .....................................................................Barbollaire
  34. La va mirar intentant no trencar aquell silenci compartit. Només amb l'escalfor dels seus ulls. Es va enamorar. ........................................................................................................Sànset

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari