dilluns, 28 de febrer de 2011

Desert

Seguint  aquest  poema  de deo: memòria eòlica a les  Itineràncies  (extraoficialment  en un comentari)  com que allà  no vaig  fer-ne  un post  el faig  aquí.  






No apareixeràs 
enmig del turment
d'aquest desert 
de silencis de sorra
que es belluguen com dunes
empentades pel vent
canviant el paisatge 
de la meva ment.


No apareixeràs 
i serà una altra vida,
la que em durà al límits 
desconeguts i balbs
en horitzons ocults 
per la meva ceguesa
que tornaran de nou
en el meu caminar.



No buscaré l'oblit
que veig tan impossible
que voldria  o potser
que no voldria mai.
Et guardaré només
entre llums de capvespre.
I la nit quan vindrà
portarà un somni nou.



Somnis per estrenar.


Desert d'amics...


Desert d'amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
 me trob del tot en mal poder sotsmès,
 no vei algú que de mé s'haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura

Jordi  de Sant Jordi

diumenge, 27 de febrer de 2011

Sopar blocaire del dissabte

Era  molt  aviat  encara,  vaig arribar  prop del  restaurant  i vaig  poder  aparcar  al carrer,  just  a la  mateix a cantonada.  Vaig  trobar  els  primers dos  blocaires  que  sembla que ja feia  estona que  eren per  allà  voltant  i fent  fotos a  duo,  com acostumen a fer  sovint,  eren  en BARBOLLAIRE (Un lloc per  nosaltres) i la FANAL BLAU (A la llum d'un fanalet),   ens vam acostar  cap  a la porta  i  hi havia  dues  persones  més,  ens  vam mirar  (seran blocaires  o no?)  i  ells  ens van mirar  també...  doncs  sí?  Sí!  Dos  dels  superorganitzadors,  allà  al peu del canó  per  tenir-ho tot  a punt  i rebre  la  gent que  arribava: la BARGALLONETA (Parlem una mica de cinema?)  i en JORDICINE (Paranoia 68), al cap de poc  van arribar  els  altres  dos  organitzadors: la MAR (Bocins de lluna)  i l'ÒSCAR (The lost art of keeping a secret). Em va  fer  molt a il·lusió  veure'ls,  ja  que  els llegeixo  sovint.

I d'entrada  ja ens  van ensenyar  la  feina que ens  havien portat.  Una  trobada  de blocaires sense escriure cap post,  no podria  ser.  Ens  van dur  aquestes  carpetes  tant  ben preparades,  per escriure  5  posts  ambulants  i comunitaris.
I  la veritat  és  que  no em veig  pas  capaç,  d'ara  en endavant,  de posar  l'ordre  d'arribada  de  tothom.  Però  va  ser  molt  emocionant.  veure  que hi ha gent  que  reconeixes  de seguida  encara que no els hagis  vist  mai  i també  gent  que  et costa  de reconèixer.


El sopar  era  sense  entaular-nos  i així  ens  bellugàvem  i podíem anar  canviant  de  persones i converses  i  ens  vam poder conèixer  millor.


Tota  una  colla,  eh?  se'm feia  difícil  recordar  tothom  i per  sort  anàvem  etiquetats...


Vaig  reconèixer  uns  quants  blocaires  que  ja havia  vist  abans,  en alguna de les  presentacions   de  llibres:  la MARTA (Didalet d'ivori) en RAFEL (La Cerdanya des de Can Fanga)  i  el  El veí de dalt  (Malerudeverue't)

També vaig  poder  posar  cara  a unes  blocaires  que  m'estimo molt,  ja que  ens  llegim i comentem  des de fa molt  temps  i tenia  moltes  ganes de poder-les  veure   i  fer-los-hi  una abraçada: la  RITS (Vuite8ena), la  JOANA (Llum de dona), l' ELFREELANG (Su dubto és que sóc, si penso es que sóc),  la DOLORS (Horabaixa), i la  KWEILAN (Llibres llegits i per llegir)

 I  finalment,  conèixer  també  persones noves,    de qui  no havia  visitat  els  blogs  abans,  o potser sí,   justament aquests  darrers  dies, perquè  venien al sopar. No podia  recordar-los  tots,   però  mica  en mica  em vaig  situant:  

DERIC (Un salt al món)CARMEN (La condición humana)LIRIO (Espejo del alma)
MARTA M.Q. (Antena de papallona)ROGER (La llanterna màgica)BELÉN (Belén in red)
IRENE (Un nuevo amanecer)DANI (Pequeñas miradas)DOOM MASTER (El bloc d'en DoomMaster)GOCULTA (Un dia de color)KIKA (Kika's log)RICARD (Clàssics de cinema)
MIQUEL ZUERAS (Rosebud)PILAR (Cau de joc espai de risoteràpia)E-LECTA (E-lecta)


El sopar  va estar  molt  bé,  però  el millor de tot  van ser les  converses,  parlant  de blogs,  d'anècdotes,  de  coincidències,  d'afinitats...


I  veure  els  somriures  que  diuen tant  i les  mirades...


Però  sempre  recordaré aquest  sopar  pels  riures.  Estones plenes  de riures.  El moment queda col·leccionat  així:  Moment  d'emocions,  d'alegries  i de riures.



I encara  ens en vam  anar  amb  un CD  de regal,  fet  de la música que nosaltres  mateixos  havíem triat.  Es  pot  demanar més?  Moltes  gràcies  a tots.  Continuem compartint...

La Maira respon als vostres comentaris

La  Maira  al seu blog,  us  respon als  vostres amables comentaris  de l'altre  dia.

I  al mateix  temps  us  proposa  el primer  tema   que  li ve de  gust  reflexionar:





Hola  a tohtom,  torno a ser la Maira.   Ja  em llanço  i  començo a explicar-vos  les meves  coses  i reflexions:


Jo sóc  molt tímida  i sempre  m'havien ensenyat  a ser  prudent,   a  parlar  amb  les  persones de maneres diferents  segons   si hi havia  més  confiança  o menys...

I aquest  és  el primer  tema  que  em va  sobtar  del món dels  blocs.  Un dia  vaig  deixar  un comentari  en un blog  per  primer  cop  i la resposta a aquest  comentari  em va  fer pensar que s'equivocaven de persona,  que es  confonien.  No era  així.  La  resposta  era per  mi:  desconeguda  tractada  amb  tot l'afecte. Tot  i que no tothom  és  igual.  A  mi em va semblar  que una majoria  em tractaven  com si em coneguessin de tota la vida,  només  entrar  al seu blog.

Això  em  donava dues  sensacions  contradictòries:

Primer sentir-me  ben acollida,  però  segon,  veure  que  aquest  acolliment  no era exactament per  a mi,  sinó  per  una persona  anònima  que   era  jo,  i  em donava  la sensació  que potser era  un acolliment  càlid,  però  en certa manera  superficial,  ja que  es  donava a tothom indiscriminadament.  Jo tenia   el costum  de donar  la benvinguda una mica  formal  a la gent  que  aterrava al meu blog  per  primer  cop  i  anava  agafant  familiaritat i confiança  amb  el temps.

Després  he vist  que,  fins  i tot,   a la vida  real,  tractar a tothom  com si  ja el coneguessis  de tota la vida,  pot  ser força  agradable. Però no deixa  de  ser  superficial...  ja que  tampoc  parlaries les  mateixes  coses, ni compartiries  el mateix  si ja coneixes  que si no coneixes.

I  vosaltres  com ho feu?  Contesteu  amb  les mateixes paraules,  amb les  mateixes expressions  els  amics  coneguts  que  als  vinguts de nou?  Us  agrada  que us  tractin com si us  coneguessin de tota  la vida,  així d'entrada?

dissabte, 26 de febrer de 2011

Vaig al sopar Blogger!


No vaig  anar  al primer,  però vaig  al segon, ara  mateix.

Aquest  any no ho han anunciat  els  autobusos,
però sembla  que  no ens  podem pas  perdre,  diu  que els  carrers  n'estan plens...

Mireu  bé  els  indicadors...  fins ara!

Ah!  El  pi-ri-pi-pi... és la música  de fons  de la convocatòria,  o què us pensàveu?

http://www.youtube.com/watch?v=lky2LYMgA5g

Aigua





ÚLTIMS DIES!!!
ÚLTIMS DIES!!! 
Heu votat ja per elegir la MILLOR INICIATIVA BLOGAIRE DEL 2010?




D'una foto de la Mª Antònia


Aigua  entre les herbes
com un camí de núvols.
Només amb la mirada
ja em dus  al mar.

dijous, 24 de febrer de 2011

Caixa de pensaments

D'una fotografia  de Fanal Blau

Avui t'envio, sense  dubtar-ho
tota una  caixa de pensaments.
Podem plantar-los, podem regar-los
i fer-los  créixer allà  on vulguem.

Dels  pensaments a les paraules
hi ha un bon avenc,  
per on em cauen,
per  on se'm perden,
sense  remei.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Més postals per la convocatòria d'art postal del Mon de la Garrofa de Mot-roig

Jo continuo provant...  enviaré postals  diferents  i en Mon  que  triï les  que  vulgui,  sense cap compromís

Proves  amb cartolina marró  i aquarel·les,  pastels  i potinades:






I  en Guillem  també  m'ajuda,  té  només  dos anys  i mig,  però  li agrada  molt  pintar,  ell tria  el color  i el traç,  la  meva ajuda  es  limita  a treure-li  la postal  del  davant  a temps  i posar-n'hi  una altra.




diumenge, 20 de febrer de 2011

Us presento la Maira, la blocaire...

Aquesta  és  la   Maira,  fa  uns  anyets  (exactament  dos i mig)   es  va fer  un blog.  Primer li va  posar  simplement  el seu nom:  Maira.  Però  li va  agafar  tant  fort  això  del món dels  blogs,  que li  va  canviar  el títol   i li va  posar:  Maira,  la blocaire.

La  Maira  no acabava  d'entendre  ni ella mateixa quina mena  de relacions  són les que es creen   aquí,  dins  d'aquest  món. A  vegades  li semblaven  relacions  normals,  d'amics,  virtuals,  però normals,  però  a vegades passaven coses  que ja veia  que no,  que ben normals  no són.

I  un bon dia,  va decidir que  podia  demanar  a la gent  que  es  belluga  per  aquí,  què  en penseu  dels  seus  dubtes  i de les seves experiències.   Dos  anys  i mig,  ja  és  força  temps,  però  ella  sap  que hi ha gent  que porta  més  de 5  anys, i també  veu  que hi ha gent  acabada  d'arribar  que sembla  desenvolupar-s'hi  molt  millor que ella.

Que  us sembla  si aquí,  a la Col·lecció  de moments,  li fem  d'altaveu  i  li  donem les nostres opinions.  Tal com a ella  li vagin sortint  dubtes  o problemes  o reflexions,    ens  els dirà  en veu alta  aquí,  si la voleu  ajudar  amb la vostra opinió...

dissabte, 19 de febrer de 2011

Una nova proposta de Laura T de Mar i Cel

Aquesta  és  una nova  proposta  de participació  literària  de la Laura T. Marcel:  


No li agradava  el  món on vivia,   se  sentia foraster  i fora  de  lloc.  Com si la seva  manera  de veure  les  coses,  fos  tan estranya  que ningú  la pogués  entendre.  No acabava de connectar  amb  les normes,  amb els  costums  apresos,  amb  les convencions  de tota  mena  que l’estrenyien.  I en canvi,  les respectava  totes.  Potser  perquè  des  de petit  l'havien acostumat  així  i no es sabia  desfer  d'aquests  hàbits  apresos.  


Quantes  vegades havia desitjat,  canviar  de lloc,  canviar  de gent, canviar  de planeta,  si calia,  però,  no  podia.  Se  sentia  enganxat,  soldat,  sense esperança  de fugida.  

Pensava sempre  que hauria  d'existir un forat,  un  forat  prou  gran  per mirar-hi  a través  i  fins i tot  prou gran per  a  poder-hi passar. I va estar  molt atent  a qualsevol forat  que  existís,  a veure  si li servia.  

Els  primers  forats  a investigar  van ser les  finestres,  però  sempre s'adonava  que  entre el  dins  i el  fora no hi havia  cap diferència.n Eren exactament  iguals.    La  televisió,  com una finestra més,   que  ensenyava imatges  i històries diferents...  tampoc  li va  servir. Després  els  viatges...  per ell cada  viatge  era  només un espiell  o mirar  enllà...  no va  veure res  que li semblés el  que ell buscava  i volia.  A tot arreu hi havia  normes  rígides,  costums  inexplicables,  manca  de llibertats intolerables.  

Quan el va trobar, la mirada  des  d'aquell  forat,  el va engrescar  tant  que li va  fer  oblidar  el seu malestar.  Va començar  a mirar  a través  dels llibres.  Els  llibres són mons  nous  per estrenar,   tria  el món que més  li  agrada  i s'hi endinsa.  Llegint,  escrivint,  li  sembla  que  pot  canviar el món. La  mirada  des  d'aquell  forat  és  nova,  és  diferent va és d'esperança.  No es  queda  en el llibre,  sinó  que  pot  inundar  la terra.


dijous, 17 de febrer de 2011

Sense senyal - Protesta per l'apagada de TV3

Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers 
(Lluís Maria Xirinacs)

dimecres, 16 de febrer de 2011

Pixallits perdut


D'una foto  de  Barbollaire

Semblava perdut  en la foscor
però era  un punt  que  donava tota la  seva llum.
Sense ombres  ni reserves.

dilluns, 14 de febrer de 2011

dissabte, 12 de febrer de 2011

Plaça

Dins  del silenci  dels jardins,     sento tot el que queda de les  vibracions  perdudes............................................Carme























Del teu jardí
la rosa del silencim'emporte amb mi.
..................................................iris
La font senzilla
guarda llàgrimes de moltsrecer de somnis
..............................................Zel
Dins de la fontllàgrimes de la rosaque abans vibrava.
................................................Noves Flors
Llàgrima o font?
Aquí, si més no,
hi trobava recer.
.............................................Jordi Dorca
La nostàlgia em porta
cap al vell jardí.
M'emmirallo en l'aigua
de la nostra font;
la imatge em retorna
un bes i el teu nom...
................................................Galionar
L'aigua de la font s'escorre
com el temps viscut
lentament
dins d'aquest jardí
...................................................................................rosana
Tancant els ulls

escolto la font i el sol.

Silenci al cor...
.................................................................Cèlia
En el silenci 
del jardí, cada fulla
em porta l'eco 
dels teus batecs...
.......................................................................onatge


dijous, 10 de febrer de 2011

Gerra

D'una foto de la Marta  de  LLuna de març.


Amb  fortes  grapes 
de metall
he reparat  l'embolcall
d'aquest  buit  
que portem  dins.






dimarts, 8 de febrer de 2011

Roda el món i torna al blog

Avui   començarà  a publicar  aquest  nou blog,  Roda el món i torna al bloc  dedicat  exclusivament  a  la  trobada  virtual blocaire  del  gener  del 2015.

Si voleu estar  al corrent  de tot,  poseu-vos  l'enllaç  i sabreu  totes les  xafarderies  dels que  volen ser-hi,  dels que marxen,  dels que  pleguen,  dels que tornen...  totes  les  que  nosaltres  sabrem es clar!

Per  tant,   si teniu  alguna  notícia  de gent  que  plega i  ens la feu arribar,   també la inclourem  al blog  i  ens  posarem en contacte  amb  ells  per  si volen venir  a  la trobada.

Esperem  que  us hi afegiu  i que  col·laboreu,  donant idees  per  millorar  la trobada i amb qualsevol cosa que se us acudeixi  que pot ser  útil.

diumenge, 6 de febrer de 2011

Fent proves de postals pel Mon

A la barra  lateral  tinc posat  l'avís  de  convocatòria  d'Art Postal  sobre  el tema  Miró Mont-roig del Camp.  Si cliqueu  aquell  enllaç,  o aquest,  en Mon us  ho explica  millor.  Us  ensenyo les proves  que  he fet.  Uns quants arxius  de Paint  impresos  i unes  proves  amb  gouache. 

Les  quatre primeres  postals  són elements  aïllats del quadre  de la masia de Miró:



Els  quatre  següents  sont  dibuixos  que  ja tenia  fets  de Mont-roig   d'unes fotos  de la Trini




 I els quatre  últims  intents  de pintura

































QUINES  POSTALS  LI ENVIO  AL MON?

divendres, 4 de febrer de 2011

Porta amb heura

D'una  fotografia  de Barbollaire

No,  no volia esquinçar l'heura
només  per  pintar de nou  els seus  records.
...............................................................Carme

L'heura rebrota
sense plantar-la
allí on s'hi troba a casa.
.......................................................Fanal Blau

Núvols d'heura
acaronen la porta
del meu oblit,
tan nostre, tan lluny.
..........................................................Jordi Dorca

dimecres, 2 de febrer de 2011

Primer esclat


D'una fotografia  de Fanal Blau

Del primer  esclat
en conservava  tots  els pètals.
El temps ha canviat el  seu color
però no se n'ha endut ni mica de bellesa.

dimarts, 1 de febrer de 2011

Itineràncies poètiques

Us en recordeu  que avui  comencen les  Itineràncies?


Doncs  esperem  el tret  de sortida  de  Noves Flors.  Ella comença  aquest  cop  i  ens hi posem.  


Cadascú  al seu ritme.


Espero  que en gaudiu  molt.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari