dijous, 31 de març de 2011

SALVEM ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ

NO PODEM DEIXAR  QUE  ENSORRIN  ACPV!!!!
ÒMNIUM CULTURAL  HA FET TAMBÉ LA CRIDA ALS  SEUS  SOCIS I SIMPATITZANTS  I AIXÒ  ÉS  BO.  POSSIBLEMENT MOLTA GENT  RESPONGUI A ÒMNIUM. AVUI, PERDUDA  LA FE ENS ELS  POLÍTICS,  EM SEMBLA QUE NOMÉS  ÒMNIUM CULTURAL,  COM ACCIÓ CULTURAL AL PAÍS  VALENCIÀ LLUITEN   PER LA LLENGUA I PEL PAÍS.




AJUDA'NS A FER FRONT A LES MULTES




Com ja sabreu, Acció Cultural del País Valencià no ha pogut pagar la multa de 600.000 euros que li va imposar el Govern valencià per no tallar les emissions de TV3 al País Valencià dins del termini de pagament voluntari. Per això, a partir d'ara ha de suportar un recàrrec sobre aquest import que suposarà haver de pagar al voltant de 800.000 euros en un termini aproximat de 50 dies, quantitat que una entitat sense ànim de lucre com la nostra no pot assumir.


És per això que necessitem el vostre ajut, ja que el temps se'ns acaba, i si no fem front al pagament s’iniciaria un procés d’embargament dels nostres comptes corrents i béns mobles i immobles.


Us demanem, doncs, el vostre suport econòmic. Ens podeu ajudar de tres maneres:


1. Agafant bons d'ajut (hi ha de 5, 10, 20, 30 i 50 euros, i podeu agafar-ne tants com vulgueu) a qualsevol Casal d'ACPV o a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, OCCC (C/Sant Ferran, 12) de València, per a repartir-los i vendre’ls entre els vostres familiars i amistats.


2. Podeu fer una donació mitjançant un ingrés als comptes: - 2100 0700 12 0200294927 - 2077 0001 27 3103581289


3. Podeu explicar-ho als familiars i amistats perquè col·laboren en la venda de bons i en fer que més persones participen en la recollida d'aportacions per a fer front a les multes.


Si voleu més informació, podeu simplement contestar al correu comunicacio@acpv.cat o telefonar al vostre Casal o a l’OCCC (96 315 77 99 ext 209)


Font: http://www.acpv.net/siatv3/ajudes.html

dimecres, 30 de març de 2011

Tallarol


Tallarol de casquet

A tres  quarts de vuit  del matí,  arribem dalt  de la carena,  on hi ha una  clariana  en mig  dels  matolls.  No hi ha ningú  a la vista.  A la  vora  del camí,  dintre  dels  brucs  ben florits,  se sent el cant  d'un ocell.  No hi entenc  res,  d'ocells,  però  un dia  em van dir que aquest  cant  era  del  tallarol  i  és  l'únic que me'n recordo.  És  un tallarol de veu potent  i provocadora.  Sonava més o menys  així,  però  molt fort:  cant  del tallarol.

Ens  acostem  als  matolls   per  veure'l.  No ho aconseguim.  Ell  segueix  refilant  i refilant. Al cap d'uns  minuts  decidim marxar.  Fem les primeres  passes  i  sentim el mateix  cant  al  bruc  del costat,  caminem  una mica  més  i  el tornem a sentir  al bruc  de més avall...  No  vam ser  capaces  de veure,'l  però sí que ell ens  veia  a nosaltres.  El tallarol  ens va seguir  de matoll en matoll  un  tram del camí.  Ens  va regalar  un somriure  per  una bona estona.

dilluns, 28 de març de 2011

Salt - Un post i un dibuix dedicat al Deric

D'una foto  trobada  al blog  del Deric  Un Salt  al món

Abans del sopar  Blogger,  tot  just  si havia  vist  les  seves  sandàlies blaves  aquí  i allà  en altes  blogs.  Jo havia entrat  poques vegades  al seu blog Un Salt  al món,  algunes  sí.  La  Joana  m'hi  va  traslladar  quan  va  fer  una ressenya del seu llibre.  I  abans del sopar,   vaig  fer  el recorregut  de  coneixença de  tots  els blogs  que no coneixia.  Ell  suposo  devia  fer  el mateix.

Quan ens  vam conèixer,  ell  va preguntar-me.  "Tu ets la que  fa dibuixos,  oi?"   Jo vaig  dir que sí  i quan em va dir  que li agradaven molt,  no se'm va  acudir  altra  cosa  que  dir-li  "Un dia te'n regalaré  un!"  Venia  d'una broma  que  em feien  la  Mar  i la Kweilan  i  em deien que  havien pensat  algun cop que  "Què  s'havia de fer perquè  jo regalés  un dibuix".   I jo què sé  què  s'ha de fer...  res,   són moments,  casualitats i  que  em vingui  la idea de fer-ho.    

Però   li vaig  prometre  al Deric  i  de moment  aquí va un dibuix  del seu poble,  d'una foto  treta  del seu blog.

diumenge, 27 de març de 2011

Espígols


Una  foto de Fanal Blau



Viurem l'instant
encomanant perfums
entre carícies.

Aquarel·la  automàtica  del  Dinamic  Auto  Painter

Somiarem
un món de color,  pintat
en un capvespre.


I  finalment el meu Paint

Un dia  groc
un capvespre  taronja
blava l'olor.

dissabte, 26 de març de 2011

Seu el temps

Una  butaca  treta d'una foto  del Barbollaire

Seu,  el temps
i observa  impaciències
i potser riu de les presses.
Distant  i indiferent.

Sec al seu costat
i  l'observo amb insistència
el sento  passar...
pausadament
fins que ja  no fa mal.

divendres, 25 de març de 2011

Relats conjunts - Carnaval

Relats  conjunts


Et busco, 
ben endins  de tu.
Més  enllà de les  disfresses,
més  enllà de les  coraces.
Més endins de qualsevol quotidianitat.

Per més  ornaments  que t'afegeixis,
no  me'n distrauràs.
Jo  et busco,  només,  ben endins. 

dijous, 24 de març de 2011

Salsa de xocolata

MICROCONTE  Proposta del Bloc Tumateix  Llibres Joc de Sant Jordi 2011
(un conte de màxim 50 paraules, on hi surti el nom d'un autor/a, de temàtica: cuina-erotisme)




Havia fet  un menjar  ben especial  per  a nosaltres,  aquesta  nit: Bescuit  de figues  amb salsa  de xocolata.


Passejàvem entre  cirerers. Sota Montserrat.  Mirava el  roig de  les  cireres  i em recordava  les teves  galtes quan t'excites. Vam arribar arribar molt tard  pel bescuit


Però ja no el necessitàvem.

dimecres, 23 de març de 2011

VilaWeB

Avui  toca  donar  suport a  Vicent Partal  i  als  companys  de Vilaweb.


El manifest  diu  així:

Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa.


Els sotasignats que l'Ajuntament de Barcelona es querelli contra el diari VilaWeb.
Pensem que VilaWeb va fer la feina d'aclariment i d'investigació que correspon als mitjans en un cas en què l'opacitat i l'ocultació de dades per l'alcaldia són demostrables, com en el 'cas Vilaró'.
En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella i no pagui, amb diners dels ciutadans, els advocats del senyor Vilaró en la seva querella particular.
Alhora, reafirmem la nostra confiança en el rigor professional i ètic que VilaWeb ha demostrat des del principi i donem el nostre suport al seu director, Vicent Partal'.

Podeu adherir-vos a vilaweb@vilaweb.cat o a l'enllaçhttp://www.vilaweb.cat/extra/adhesions/index.php



Rebeu tot el  meu suport ,VilaWeB!

dimarts, 22 de març de 2011

Copiant un nu

D'una pintura  de la Mª  Antònia

Ni dorm ni vetlla.
Un a un, els seus  somnis,
parlen  amb ella.








I el cos també  somia
converses  silents  amb la llum
que il·lumina la nuesa.
..........................................................................Elfreelang

Dona, dóna fins la nuesa
expectant somni la tendresa
cos impregnat  de bellesa.
Dorm, dona, somia...
de la nit fas dia
 ulls miren d'alegria.
.............................................................................Anton

Somnis desperts
el blau a la mirada
canten albades
..........................................................................Iris


En aquesta hora baixa
el cos dormit
em transporta a la intangible intriga.
Més enllà dels teus cabells
el teu secret
quedarà protegit pel silenci

.........................................................................Eva




Mentre la pintava es perdia en la bellesa jacent de la seva esquena...
Podria ser el començament de qualsevol història.
.........................................................................Pilar

dilluns, 21 de març de 2011

Dia de la poesia


Avui  el moment  a Col·leccionar  és  a les Itineràncies Poètiques.  Allà  celebrem el dia  de la poesia amb  tots  els  col·laboradors  que vulguin participar-hi.  Jo  he participat  amb aquest  poema:





Sota del desmai, 
tot sembla tan lluny
en l'espai  que  ens separa
i tan a prop
quan et dibuixen els sentiments,
que no hi ha cap coincidència
entre les paraules  perdudes
i aquest gronxar de les branques.

Des  de   la finestra, 
obriré els finestrons
per escoltar la  cançó
del fregadís  de les  fulles.
Quan la  sabré cantar
podré penjar els meus mots
al capdavall
de cada  branca.

dissabte, 19 de març de 2011

Santa Bàrbara


Dibuix d'una foto  trobada  a Adverbia

No cal que alcem les campanes  al vol.
Només  saber-les,
ja imaginem el seu so.




Ara  bé,  si voleu alçar-les,  endavant!

divendres, 18 de març de 2011

dijous, 17 de març de 2011

Volves

Dibuix  d'una foto  de  Barbollaire



Volves multicolors

esgotimades de pluja,

ofertes per la memòria
del mots xiuxiuejats.
Somriures perfumats de flors
desplegats més enllà
d'un capvespre en silenci.

Gavines - Ja he trobat l'origen de la foto



Voldria  volar  tant  alt  com les  gavines
per  veure'ns  de lluny,  des  d'allà  dalt
i així  trobar  la mesura  justa de cada  gest.
I allunyar  el sentit  de cada mot
per  saber-ne  trobar  l'essència.


Pedres a la sorra


Veus una pedra  com un tresor.
Mirada  poètica o  d'infant.
Agafo la imatge, 
acaronant 
la lluentor  humida  
de cada  pedra.
Sense  tocar-les.
Silenciosament 
respecto el seu lloc.
Bombolles  d'escuma
s'hi atarden.
L'instant  les  fon.


Ja he trobat  l'origen de les  fotos  perdudes!!!

dimecres, 16 de març de 2011

Amb uns altres ulls -3-


- Arbre no et veig, però sé que no tens fulles.
- Caseta, tens raó no  en  tinc, perquè és  hivern.  Com ho saps?
- El so del vent  que  juga amb les  teves  fulles fa dies  que no se  sent.   I la teva  ombra  ja no es  recolza   a la meva  paret.
- Tu no necessites  ulls,  caseta.  Però jo ja sento  borrons  a les meves  branques. I tu caseta, per  què no canvies  a l'estiu  i a l'hivern?
- El meu vestit de pedra,  ho atura  tot,  el fred, la calor  i el vent  també. Però la teva ombra refrescant  m'agrada.
- Tornarà  la meva ombra.
- L'esperaré,  ja sé  des  de sempre  que  arriba  poc  a poc.  Una mica  més  cada  dia que passa. Com una tímida  carícia  que  es  va fent  més  agosarada.


dimarts, 15 de març de 2011

Amb uns altres ulls -2-


Segueix unes  roderes  damunt  de l'herba.  No sap  pas  on la duran   però  tot i així  les  segueix. Li sembla que ha  d'aprendre  a deixar-se  portar,  sense  gaire  preguntes  i  a mirar  i  també  a rebre  tot  el que hi ha  damunt de l'herba.  No pregunta res,  però  tot  li parla.

Les  roderes parlen de presències  del passat,  prou  potents  per haver  deixat  empremtes.
I l'herba diu que té espai,  molt  d'espai  per  a triar, i que  només ella  pot triar  el seu lloc  exacte.
La  caseta,  muda, diu  que no tot són paraules,  que,  com ella,  a vegades,  ser-hi  ja és  tot.
La casa  allargassada li diu:  "Fes  com jo,  sóc  prudent  i observo  molt.  Escolto  i el petit  xiprer  ja em fa  companyia."  I mentre  diu això  el xiprer  s'hi recolza  i xiuxiueja encanteris.
El pi diu:   "No tinguis por  de  cap diferència,  ni de cap solitud.  Si trobes  el teu lloc,  tot està  bé."
L'ermita  i els  xiprers  que l'envolten,  conviden a entrar-hi,  però  no pas  ara mateix, per  entrar  ha  de saber  on va.
Les  muntanyes desdibuixades la criden  i sap  que és  allà  on vol anar, tan  amunt com sigui  possible.  No importa  si no hi arriba,  ara ja sap on va.

dilluns, 14 de març de 2011

Amb uns altres ulls -1


El paisatge  se m'ha  tornat  violeta
i es  confonen  la mar  i el cel
i la muntanya clara que em donava  llum.
Oblidaré  horitzons  massa llunyans,
per  mirar  ben a prop, on són  tots  els colors  encara.
La casa  i les  flors i el pi  vora mar.

Si ve  una  barca,  navegaré  enllà...
només  si ve  una barca...


 Jordi Dorca ha dit...



Més ençà del nord paratge,

restaré ací i ben endins,
en la casa i en les flors,
per si una barca venia.

rebaixes ha dit...



En el pensament la barca...

Els rems seran paraules
que apropen horitzons
avui que els colors es mesclen

dissabte, 12 de març de 2011

Lectures privilegiades

M'he  llegit,  abans que surti  publicat,  una  novel·la  o un conte llarg. M'agradaria  dir-li conte  perquè  té  molta màgia  però  si la seva autora  li diu  novel·la  bé  me l'he  de creure.

Es  diu "Una ola con sabor  a pez" i l'ha escrit  la  Núria  Riera.  Jo crec que  en sentireu  a parlar,  perquè  és un llibre  molt  especial  i  mereixeria  tenir  èxit...  acaba  de sortir...  crec que  a hores  d'ara  ja és a les llibreries,  em sembla  que  era  aquesta  setmana.

Tot  comença  a la vora  d'un far  que  va disfressat  de presidiari  i passen  coses   molt  especials  que tenen a veure  amb la vida  més  autèntica  i més  vital  i bastant poc  amb la vida  quotidiana  i  pretesament normal.   Un pop,  una sirena,  una  nena,  una noia  que  fa  un retorn  a  la  vida.

Molta imaginació,  una  gran metàfora  farcida  de petites  metàfores.  Una història  tendra i encantadora.  M'ha  atrapat  i  se m'ha  quedat dins.  Uns  personatges  que  m'agradaria  trobar-me,  en algun far  o en alguna platja  perduda  o  sota  l'aigua del mar.

Bé, no em puc  pas  queixar,   tinc  la sort  de conèixer-la  a ella,  que  és  fantàstica  i em  serveix  de consol  de no poder  veure  la resta  de personatges,  personatge que es fan amics  del lector,  encara que no vulgui..

divendres, 11 de març de 2011

197è Joc literari de Jesús tibau

197è  Joc literari de tens un Racó dalt  del món

No hi estic  acostumat,  no...  jo estava sempre  protegit,  sempre sota  teulada,  ben posadet,  sense corrents  d'aire,  ben premut  amb  els  meus  germans.  llibres  de tota mena.   Ara estic  espantat.

Ho enteneu?  És  que no hi estic  acostumat.  Però  ells  ho saben,  ells  sí que ho podien preveure...  Què  els costava, abans  de tenir  aquestes  brillants idees,  inventar  una  crema  protectora  del  sol  pels  llibres...  se m'està  torrant  la  coberta,  com si fos  un cacauet!   Inconscients!

Una proposta de xim-xim d'històries



Tanta  pena!
D'on pot  sortir  tanta  pena
que s'escampa pel món
sobreeixint de  cada  cor
sobreeixint  de cada dolor.

Acabem-la,
acabem amb  la pena
espantem  el dolor...
només
sembrem tendreses
que facin llavors  enllà
llançades  de la nostra  mà
on el vent les  vulgui portar.

dimecres, 9 de març de 2011

Proposta

Els  píxels  han perdut  la guerra...    hem controlat  la invasió.  I  abans d'oblidar-los...


Us  animaríeu  a  proposar  una,  dues  o tres  frases  trobades pels  posts o pels comentaris  que us hagin fer  partir  de riure?
I en fem un recull?  Per  exemple, Garbí,  fent de píxel  deia:  "Vaja....amb la quantitat de blocs que hauré envaït, la xarxa semblarà.......can PIX....."
La meva maleta deia,  actuant  de resistent:  "Exigim l'esferificació inmediata!"

L'Elfreelang  deia,  dubtant  per  saber  què  era o  no era...  deia:" seré píxel! si m'ho estic passat bé i tot!!!"
Va....  seguiu?

Pixelació de finestres i versos


Més enllà, píxel
de les formes quadrades
els teus  colors.

PD: Canviat  el post  poètic  de la finestra...  la  poesia,   una nova  conquesta  dels  píxels.   Només  parlarà  de píxels,  res  més  no existeix.
Humans  blocaires  esteu perduts.

dilluns, 7 de març de 2011

Relats conjunts - el petó - última versió


- Vaig de cap de setmana  al Ripollès,  vols  venir?
- Amb  qui  hi vas?
- Amb  tu!
- Però  si encara  no t'he  dit  que sí!
- Però m'ho diràs  i si tu no véns  jo tampoc  hi aniré  o sigui  que  si hi vaig  hi  vaig  amb tu.
- Això  es  pregunta  diferent...  t'agradaria que anéssim de cap de setmana junts?
- T'agradaria?
- Sí!
-  Veus?  No sé  on hi  trobes  la diferència...
- Homes!
Eren caminadors,  eren  contempladors,  eren  amics,    van passar  un dissabte de tardor  fantàstic: Ull de ter,  el riu,  els arbres,  el  dinar  de picnic...  
Es van despertar  junts:
-  Ei!  i  avui  què  fem?
- Pugem a Sant  Antoni?
- Perfecte!  ens emportem el dinar?
-  Sí,  vaig  a preparar  esmorzar    i dinar,  au  vinga!  espavila't!


PD:  I  ja paro, ja paro!

Relats Conjunts - el petó - cinquena versió - despertant del petó

Proposta de febrer  (cinquè  intent -   despertant del petó -  idea original  de la  Pilar )


- Noooooo......  ho veus  com sempre  ho trasbalseu tot?
- Doncs  ja m'agrada,  trasbalsem-nos  una mica,  trasbalsem-nos  junts.
Es va  apropar  a ella  i li va  posar  la mà  a la galta,  dolçament.
Ella  se'l va mirar,  com expectant,  deixant-se  portar  per  ell, pel moment  per  les  sensacions.
Aleshores  la  va abraçar,  i ella li va tornar  l'abraçada,  els  caps  es  mantenien  l'un al costat  de l'altre,  fregant-se.
Van estar-se  així  uns  minuts,  gaudint de la proximitat,  amb la seva  confiança  habitual,  com si ho haguessin fet sempre.
I aleshores  van girar una mica  el cap  i els llavis  es  van trobar,  i el bes va  ser  no pas  com el de la imatge,  sinó  molt  més tendre,  dolç,  bonic,  però  sense  passió.
- Aquest  petó  ha  estat un somni  molt  dolç.
- L'has  descrit  molt bé.  Llàstima  que ara  haguem de despertar. Aquest  no és el nostre  camí.
- El recordaré  sempre,  tant  si es repeteix  com si no.
- Sempre.
  

Relats Conjunts - el petó - quarta versió - sense petó

Proposta de febrer  (quart  intent - sense  petó)
- Noooooo......  ho veus  com sempre  ho trasbalseu tot?
- Està  bé, està  bé,  deixem-ho córrer!  Però si et trasbalso una mica  ja  estic  content.
- Sí,  però t'ho  deixes  córrer  i   em sembla que de molt  bon  grat...
- Quina barra!  Dius  que no i me la carrego jo!  Què vols, nena?
- Jo no vull res,  ets  tu que  ho has  dit!
- I tu la que  t'ho deixes  córrer...
- Nen,  és que d'aquesta  manera  tan poc  romàntica  com vols engrescar-me?
- Romanticisme  entre  tu i jo...  au  va!  si sempre  acabem rient  com bojos!
- És  que  tu de romàntic,  res  de res...   eh?  no hi ha res  a fer...
- Mira com  m'agenollo,  mira  com te'l demano,  mira  què  romàntic  que sóc...
- I mira quin calbot!

(però  ell  ja no va sentir  res: ni les  paraules ni el calbot,  perquè,  com sempre,  es  petaven de riure  junts)

Relats Conjunts - el petó - tercer intent

Proposta de febrer  (tercer  intent - amics)
-  Cada  vegada  que veig  aquest  quadre  em vénen ganes  de riure.
- Per què?  perquè  vaig  fer  el ridícul?
- Noooo!   o  en tot  cas  el vam fer  tots  dos  i si el fem tots  dos  ja no compta.
- He  fet  una pregunta  poca  solta,  de fet   reconec que  a mi també  em vénen ganes  de riure.
- I fem bé  d'estar  contents,  hem guanyat  els  petons  entre  tu i jo.
- Sí  i ens  hem quedat  aquí!
- No,  no ens hem quedat  aquí,    continuem sent  amics,  necessitem estar  en contacte,  parlar,  explicar-nos les  coses, saber  l'un de l'altre.   I això  per  a mi  val més   que  qualsevol altra cosa.
- Ho vam passar  bé  el cap de setmana a la casa rural,  oi?
-  Molt bé!  va  ser  molt  tendre  i  ens vam adonar  de dues  coses  importants: que res  no podria  mai espatllar  el que tenim entre  tu i jo  i també que no ens  calia pas buscar res més.  El quadre  i  la casa  rural,  prop  del turó  una  fita  important per  a nosaltres.
- Potser ens hem perdut  una oportunitat...
- Les  oportunitats  entre tu i jo  no s'esgoten mai.  Sempre  hi som.   Mentre  durem!

Relats Conjunts - el petó - segon intent

Proposta de febrer (segon intent,  dedicat als  amants  dels  finals  romàntics)
-  Mira!  altra  vegada  ens tornem a trobar  amb el  quadre  del petó.  Si no fos  per aquesta  foto...
- Estaríem junts igual,  si és  això  el que vols dir.  A  vegades falta  trobar  el moment,  el moment que  et doni l'empenteta,  però  entre  tu i jo les coses  de  mica  en mica  anaven canviant,  era  una amistat  molt  amorosa.
- Al moment  et  vaig  dir que no...  però  vas  insistir.
- Et vaig  veure  als  ulls,  una lluentor  que  em permetia  insistir  amb la seguretat  de  saber  que  anàvem bé.  Tot i que sempre  fa por  de perdre  l'amistat.
- I  he  de reconèixer  que  vas  trobar millors moments i millors  maneres  que  les  del dia del quadre.    El cap de setmana  a  la casa  rural,  va ser  genial,  ple  de  passejades,  xerrades i tendreses.  Ens havíem explicat  tantes coses  i compartit  tants moments...   Com podíem no dormir  junts?   era impossible!
- I no hem perdut  l'amistat.
- No,  no és  pas  incompatible  ser parella  i ser  els  millors amics,  a la vegada.
- No,  mai no hauria  de ser-ho



diumenge, 6 de març de 2011

El petó una proposta de Relat Conjunts




Ens  vam quedar  tots  dos mirant la fotografia,  penjada  en aquella  sala  gairebé  buida. 
-  Apa  quin petonàs,  eh?  això  sí que  és  posar-hi passió!
-  Doncs  a mi no m'ho sembla.  Una posició  forçada,  incòmoda,  deu estar  més  per  aguantar  l'equilibri  que  no pas  pel  petó.
- No ha pas de patir,  ell ja  l'aguanta.
- No em fiaria  pas  de cap  "ell"  que  m'aguantés  l'equilibri.  "Ells"  sempre  te'l trasbalsen  l'equilibri.
- Ni de  mi,  no et  fiaries?
- No, ni de tu...  entre  altres  coses  perquè  entre  tu i jo  mai no hi ha hagut la  química  necessària.  Som amics,  només amics.  
-  Vols  que  ho provem?
- Però  què t'ha  agafat,  ara,  tot  de cop?
- No ho sé,  no t'ho sé  explicar,  però  el que no havia passat  en 10 anys,  em passa  ara.  Et faria  un petó.
- Noooo...  ho veus  com sempre  ho trasbalseu tot?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari