divendres, 28 d’octubre de 2011

L'amic Anton



Tots els que passeu  per  aquí, ja  sabeu  de les col·laboracions  conjuntes  per  la marató de TV3.  L'Anton  havia  d'enviar-me  la seva rosa,  perquè  jo hi escrigués  a sobre  el  meu text  i  la fes  arribar  al  Taulí,  que és  un dels llocs on  es  fa l'exposició  per  la Marató.   La  sorpresa,  és  que  dins  del  sobre,  hi havia  propina,  molta  propina.

Gràcies per  la teva  generositat,  Anton!  procurarem  lluïr-los  de la  millor  manera possible!

dijous, 27 d’octubre de 2011

Serè, el mar


Dibuix  d'una foto  del  Pep,  i text  inspirat  en el post del Pep

El mar,  que era tan a prop  d'on vaig  néixer,  com si fos una  fada  padrina,  em va  regalar  un esperit tranquil.  Tot i que  era  un immens  regal,  que vaig  agrair  molt,  potser  a base  de fer-me  massa  preguntes,    aquesta  tranquil·litat  perillava  de  tant  en tant.  Però  ni tan sols la meva  fada  padrina  podria  demanar-me  que deixés  de fer-me  preguntes.  I sí,  poc  a  poc,  algunes  coses,  com l'amor,   es  van fent  entenedores ben  endins.  Els  somnis  no només  comencen,  sinó  que  van agafant  relleus  per  que  no quedi  mai  buida la carmanyola  de somnis  que necessitem per  sobreviure. A cada  somni  acomplert  o  bé  desdibuixat,   se n'hi posa  un altre  en el seu lloc.  Els somnis  fan la vida  immensa, la  poca  pressa   en   abastar-los  la fa  plàcida.  Si morís  demà,  crec  que no tindria  gaires  recances.  No hi ha  cap pressa...  la vida,  de moment  continua:   intensament plàcida. 

dimecres, 26 d’octubre de 2011

dimarts, 25 d’octubre de 2011

Canal de Verges

 

Plàcida  la tarda,  s'eixampla, vora el canal. Amb el dit  ressegueixo  els penjollets  vegetals  desconeguts  que envaeixen la porta.  Deu fer temps que no s'obre.  De nou  m'amara  una sensació  de bellesa  inassolible,  com si  m'hagués  de  quedar   alguna cosa, d'aquesta  estona  i em sentís  incapaç  de saber  què  és. Sobre  el canal  s'aboquen  adelerades  flors  obertament vermelles. Flueix l'aigua  amb un gest  mandrós,  pentinant herbes  i algues.  La  mainada intenten pescar  en aquestes  aigües,  mentre  jo   miro  i vagarejo  i  aleshores, amb  un petit  clic  pesco  la imatge,   per  si  fos  això  el que m'havia  d'endur...  potser,  el que m'havia  de quedar  era  simplement  la sensació  de bellesa  inassolible...  és  manté  quan miro  el dibuix.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Núvols taronges

Dels colors d'una  foto  del blog  d'en Pep


Te'n recordes,  quan 
només  amb la teva  música,
viatjàvem pels núvols?
Quan tornem a pujar-hi,
m'esperaré el que calgui,
allà ben asseguda just davant  teu, 
 a la parada dels  núvols, 
que en passin alguns d'aquest  color.


diumenge, 23 d’octubre de 2011

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Inundacions

D'una fotografia  que em va  enviar  la  Iruna del  Camins  en veure  el post  de cala  Xelida

Inundats,  els camins de l'ànima
d'emocions  que  es  desborden.
Una barqueta  de salvament sura
molt  a prop,  davant la porta.
Fugir  o no fugir  de  nosaltres  mateixos

La  Iruna  m'ha ofert,  als  comentaris,  una  cançó   per   acompanyar  el post.    L'acompanyo  doncs...  ;)

Cançó del Bon amor  de Maria del Mar  Bonet

Brassens encara...



Avui  faria  90  anys.  D'aquí  pocs  dies en farà  30  que va  morir.  Ho he trobat  a ca  la Júlia.

Brassens és  uns dels  grans,   amb  una poesia   sense complexos, a vegades  seva,  a vegades musicant altres  autors,   sovint   molt provocador,  sovint molt  tendre,  i  sempre  sabent  combinar  la seva  condició  d'anarquista,  de lliure  pensador,  de  persona sense prejudicis, crític  fins  al fons,   amb  l'amor  per l'ésser  humà,  pels  amics,  per  les persones que estimava.  És  una cançó  de  crítica  dels  benestants.  Metàfora  a través  de les  aus,  de  l'aviram  i dels ocells  migradors  i lliures.  Perdoneu el rotllo però  a mi m'encanta.

Aquesta cançó  és  un poema  de  Jean Richepin,  que li va  costar un procés  per atacar i  ultratjar  els  bons  costums.

És  difícil aquesta  traducció  que  em proposo.   Però  és  una cançó que sempre  m'emociona,  sempre...

Ô vie heureuse des bourgeois
Qu'avril bourgeonne
Ou que decembre gèle,
Ils sont fiers et contents
Ce pigeon est aimé,
Trois jours par sa pigeonne
Ça lui suffit il sait
Que l'amour n'a qu'un temps
Ce dindon a toujours
Béni sa destinée
Et quand vient le moment
De mourir il faut voir
Cette jeune oie en pleurs
C'est la que je suis née
Je meurs presd de ma mère
Et je fais mon devoir
 Elle a fait son devoir
C'est a dire que Onques
Elle n'eut de souhait
Impossible elle n'eut
 Aucun rêve de lune
Aucun désir de jonque
L'emportant sans rameurs
Sur un fleuve inconnu
 Et tous sont ainsi faits
Vivre la même vie
 Toujours pour ces gens là
Cela n'est point hideux
 Ce canard n'a qu'un bec
Et n'eut jamais envie
Ou de n'en plus avoir
Ou bien d'en avoir deux
 Ils n'ont aucun besoin
De baiser sur les lèvres
Et loin des songes vains
Loin des soucis cuisants
 Possèdent pour tout cœur
Un vicere sans fièvre
Un coucou régulier
Et garanti dix ans
 Ô les gens bien heureux
Tout à coup dans l'espace
Si haut qu'ils semblent aller
Lentement en grand vol
 En forme de triangle
Arrivent planent, et passent
Où vont ils? ... qui sont-ils ?
Comme ils sont loins du sol
 Regardez les passer, eux
Ce sont les sauvages
Ils vont où leur desir
Le veut par dessus monts
 Et bois, et mers, et vents
Et loin des esclavages
L'air qu'ils boivent
Ferait éclater vos poumons
 Regardez les avant
D'atteindre sa chimère
Plus d'un l'aile rompue
Et du sang plein les yeux
 Mourra. Ces pauvres gens
Ont aussi femme et mère
Et savent les aimer
Aussi bien que vous, mieux
 Pour choyer cette femme
 Et nourrir cette mère
Ils pouvaient devenir
Volailles comme vous
 Mais ils sont avant tout
Des fils de la chimère
Des asoiffés d'azur
Des poètes des fous
Regardez les vieux coqs
Jeune Oie édifiante
Rien de vous ne pourra
 monter aussi haut qu'eux
 Et le peu qui viendra d'eux à vous
C'est leur fiante
Les bourgeois sont troublés
De voir passer les gueux.


Oh! vida feliç dels burgesos  Que l'abril borrona   O que el desembre gela.  Estan orgullosos i contents.  Aquest colom ha estat estimat, Tres dies per la seva coloma  Això li és suficient, sap Que l'amor no té més que un temps Aquest gall dindi sempre ha beneït el seu destí. I quan li ve el moment De morir, cal veure Aquesta jove oca en plors. És aquí on jo he nascut Moro vora de la meva mare I he complert el meu deure Ella ha fet el seu deure. És a dir que mai No tingué cap desig impossible Mai no tingué Cap somni de lluna Cap desig de vaixell que se l'emportés sense remers Sobre un riu desconegut I tots són fets així: Viuen la mateixa vida I mai per aquesta gent això no té res d'horrible Aquest ànec només té un bec I no tingué mai enveja O de no tenir-ne cap O bé de tenir-ne dos No tenen cap necessitat De petons sobre els llavis I lluny dels somnis vans Lluny de les preocupacions urgents Posseeixen per tot cor Una víscera sense febre Un cucut regular I garantit per deu anys. 


Oh! la gent ben feliç Tot de cop, en l'espai Tan amunt que semblen anar Lentament, en un ran vol. En forma de triangle Arriben planegen, i passen On van? ... qui són ? Com són tan lluny del sòl Mireu-los passar, ells, Aquest són els salvatges Van on el seu desig vol Per sobre les muntanyes I boscos, i mars, i vents I lluny dels esclavatges L'aire que beuen Faria esclatar els vostres pulmons Mireu-los abans D'arribar a la seva quimera Més d'un, l'ala trencada I els ulls plens de sang. Moriran. Aquesta pobre gent Tenen també dona i mare I les saben estimar Tan bé o millor que vosaltres Per mimar aquesta dona I alimentar aquesta mare. Podien esdevenir aviram com vosaltres Però són abans tot,  fills de la quimera Assedegats d'atzur, poetes, bojos. Mira els vells galls Jove oca edificant Res de vosaltres no podrà pujar mai tan amunt com ells I el poc qui vindrà d'ells a vosaltres Serà la seva femta. 


Els burgesos s'han trasbalsat De veure passar els rodamóns.

divendres, 21 d’octubre de 2011

Joc de Tu mateix llibres



Participació  al Joc de  Tu mateix llibres

Va sentir  els  tocs  de campana  i va  dirigir la proa a terra, com si volgués  navegar un mar de fonoll. Menava la  barqueta com una galera  empesa  per  setzevents. Una columna de foc sortia del seu  refugi. Maleïts bandits! Volien la seva  vida  i no pararien fins a tenir-la.

dijous, 20 d’octubre de 2011

Cantem un Va'pensiero ...


Aquest  març  2011,  Itàlia celebrava el 150 aniversari  de la seva  creació.
A Roma es  representava l'òpera Nabucco de Giuseppe Verdi dirigida  per Riccardo Muti. 
Amb la presència  de  Berlusconi

Va'pensiero és  el cant del cor dels esclaus  oprimits lluny de la seva terra.
A Itàlia aquest  cant  sempre ha estat símbol de la recerca  de la llibertat.

Quan va acabar  el Va'pensiero,  a mitja  funció,  el públic  va  demanar un bis.
"Jo no volia fer  només  un bis  a mitja  funció.  Hi  havia  d'haver  una bona raó per  fer-ho" va dir  després  Muti.  


Es va dirigir  al públic i  també  a Berlusconi  i  va dir  que li havien de donar un sentit nou  a aquest  cant,  tot proposant  que  cantessin junts.  "Ja no tinc  30  anys  i he  viscut  la meva  vida,  però  ara com a Italià,  sento vergonya del que passa  al meu país.  Accepto doncs  la vostra  demanda de bis del Va'pensiero.  No només per la joia patriòtica  que sento,  sinó  perquè  aquesta nit  mentre  dirigia  el cor que cantava  "Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!"  he pensat  que  si continuem així, matarem la cultura  sobre  la qual Itàlia està  construïda.  Aleshores, la nostra  pàtria  seria  bella i perduda."

El públic,  es  va  aixecar,  el cor també.  Dura  8  minuts  però  és molt  emocionant.  Si teniu temps  mireu-vos-ho. 

Traducció  Viquipèdia  del  Va'pensiero:
Vola pensament amb ales daurades,
Atura't en els prats i els cims,
On s'olora la dolça fragancia,
De l'aire dolç de la terra natal!
Saluda les rives del Jordà
I a les destruïdes torres de Sion,
Oh la meva pàtria, tan bella i abandonada!
Oh record tan plaent i fatal!
Arpa d'or dels fatídics profetes
Perquè penges silenciosa del salze?
Reviu en els nostres pits el record
Parle'ns del temps que fou!
Al destí de Solima Jerusalem
Canta un aire de cru lament
Que inspiri al Senyor una melodia
Que infongui virtud al patiment!

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Més haikús del 217è!



En companyia
construïm àmbits petits.
Feliç fugida.

Blanc, sobre els cims
l'aire calent l'apaga
tan blau el cel.

Goig que desvetlla
en fem arrel de vida
mar de capvespre.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Cruixidell




Gnome-mime-audio-openclipart.svg




Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda
D'una fotografia trobada a Adverbia, de Jordi Dorca
Com exultant cruixidell
voldria saber cridar-te
i convertir el meu brinic
en veu, en mot i abraçada.
.................................Carme


El xiric del cruixidell,
 molt penetrant,
sona dalt de la talaia
 ....................................Pilar

Cruixidell o lluïdet
 des de la branca més alta
m'has ensenyat a cantar
ja sigui matí o tarda.
....................................Carme

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Silueta



Vaig  trobar  al  blog  del  Poemes  per la marató,  aquest  text  d'en Josep Manel.  
Provo d'il·lustrar-lo.   Si  a ell li sembla bé  provaré  de  passar-lo  a paper  amb la silueta  més  fosca  encara ...  clar que ja porto  un parell  d'aquarel·les  que han anat  de directes  a la paperera.

Has soterrat el dolor sota la flassada maternal dels teus gestos ensinistrats per no deixar-ne rastre. La idea del trasplantament t’ha suggerit que, tanmateix com els ordinadors fan, tu podràs reiniciar-te fins “aquell moment”, quan encara no passava res. Quan els esdeveniments lliscaven sobre la superfície llisa de la vida, arreplegada d’inèrcies que la menaven d’un lloc a un altre, amerades de falsa eternitat. Però tu vols. T’has proposat acceptar i crear el programa, regirar el disc dur del teu esperit per trobar aquell dia, lluminós i gloriós, en el que el teu cos semblava una màquina eficient, i responia a cadascun dels teus desitjos, sense caure en fallida.


Josep Manel Vidal





diumenge, 16 d’octubre de 2011

Tetera


Dibuix d'una foto  de MON-RA-MON

Et convidaria  a un  te,  
per esmorzar,  al matí,
fet amb la vella tetera.
Trobo paraules,  temps enllà
i em somriuen aquells records,
d'encetar  camí.
Aboco  poc  a poc
nostàlgies  que  fumegen
sobre  la tassa  buida.


dissabte, 15 d’octubre de 2011

Camí d'amor de Francesc Mompó

Una història  d'un amor  infantil que  va creixent  a mesura  que  creixen els seus  protagonistes.

Una història  molt  deliciosa, tendra  i dolça,  però  no pas  per això  pot  escapar-se  d'algunes  crueltats  de la vida.  L'amor,  la necessitat  d'estar  junts  per  sempre.

La  llegeixo  seguit,  seguit,  sense  aturar-me,  perquè  vull saber com segueix  i  vull  seguir el fil de les  emocions  que va bellugant  ben endins.

He  gaudit amb  el vocabulari  específicament  valencià  que  ha representat  per  a mi  gaudir  d'aquelles  paraules  ja conegudes,  però que no acostumem  a utilitzar com ara   mamprendre,   eixir,   prompte, vesprada...   però també   la descoberta  d'algunes paraules  desconegudes,  com  ara  trompellot,   el tos,    una trossada,    llagastrades,  l'expressió   pegar una jassinada, que no havia sentit  mai,   i finalment el retrobament  amb d'altres  que  per aquí  dalt  semblen caigudes  es desús  i  sembla  que pel sud  les  conserven millor,  com ara  aïnes,  polpís,  oïa,  estiregassar,

trompellot:  Persona inútil, que fa nosa i no serveix per a res (val.
tos:   La part posterior del cap i superior del clatell (Tortosa, País Valencià)
trossada:  Tros, porció d'una cosa; cada una de les seves parts considerada a banda de les altres
llagastrada:  Taca o pintura mal posada
pegar una jassinada:  Una jàssina és una biga mestra, que serveix de suport a altres bigues i, per tant, és més forta i més llarga. L'expressió se sol dir quan algú cau un bon bac, especialment de costat i a la llarga, justament com si caiguera una jàssina.

divendres, 14 d’octubre de 2011

Il·lustracions per la marató


He  aconseguit  "transformar"  dos  dels  meus  dibuixos  de Paint a pintures,   en  Gouache sobre paper.
Ja  estan penjades  al blog:  poemes  per la marató



dijous, 13 d’octubre de 2011

El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal

Josep Manel Vidal  del blog  Filant Prim, ha publicat  el seu primer  llibre.  

Josep Manel  va ser  un dels  primers  blocaires  que  em va  captivar  per  la seva  manera  d'escriure,  per  les seves imatges,  metàfores  i  sobretot  pel sentiment  que  és  capaç  de transmetre.  Ara,  potser ja no podria ser objectiva  a l'hora de fer-ne  un comentari.  Però  no importa,  ja  que  el dia  que no el coneixia de  res  i  em vaig  enganxar  al seu  blog,  sí que ho era,  totalment  objectiva  i imparcial.  I la meva  opinió no ha  canviat.

El llibre  està  fet  de paràgrafs de la mida  dels seus  posts.   

Intensos, que encomanen  el sentiment  que l'ha dut  a  escriure'ls.

Poesia  pura,  encara que no tingui  versos. 

Jo crec  que deu ser  impossible  de  llegir  d'una tirada.  Ja  que tot  i voler-ne  més...  perquè  no tenia pas  ganes  de parar...  em veia  obligada  a aturar-me  per  pair  tot  el que  transmet  cadascun.  

Són com delicadeses  profundes.  Filigranes  plenes  de contingut.   Bombons  farcits  d'un licor  embriagador. 

En fi...  vosaltres mateixos...




Un  fragment  de  "No vull":


"Les coses que no es diuen no solament mai no se  saben, sinó que mai han de prendre cos. Romandré, doncs, en la seguretat dels secrets no compartits, dels silencis. Jo aniré, de tant en tant, amb un posat  d'estudiada  displicència, deixant-te detalls escampats per l'aire que respires Interceptaré les  teues  dreceres abans que tu no les solques amb les teues  passes, i em convertiré  en una presència  infinita. T'aniré deixant caure  mirades, perquè les  trepitges sense soroll, amb els teus  ulls oceànics..."

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Tancat abans d'hora per la festivitat de la Gala del C@ts

No sé  per  què no funciona l'enllaç.  Cliqueu  sobre  el teló  de l'altre post  o sobre les lletres  de  l'enllaç  per  anar a Cats.



Dia de la Gala dels c@ts!!!


Avui,    em permeto  proposar-vos  un ordre  del dia  general  i per  tothom:

1.- em  fareu  el favor  de  no programar  massa  coses  per aquesta  tarda-vespre
2.- arribeu  a casa  aviadet
3.- cap a quarts  de nou  ja  hauríeu d'anar  sopant
4.- recolliu les coses  sense  entretenir-vos  massa
5.- poseu-vos  guapos,  però  sense passar-vos  que  sinó  jo  quedaré  fatal...
6.- a les 9:45 heu de ser  davant de l'ordinador preparats  per  assistir  a la Gala i amb una mica  d'imaginació  veureu...

217è Joc literari de Tens un racó dalt del món

217è  Joc  literari  o  Marató  d'haikús

De  tant en tant ,  n'aniré  a  deixar un!


1.- mar arrissada
la marinada em porta
ecos de tu.


2.-d'emoció ploro
cap llàgrima ens espatlli
el breu moment.


aneu-hi  i  seguiu el joc


(SEGUIREM PARTICIPANT ...  AGAFA  L'ÚLTIMA PARAULA  DEL  DARRER  HAIKÚ  DELS COMENTARIS  I  COMENÇA'N UN DE NOU)

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Amics - 3


Hem compartit  projectes  i activitats.
Idees  i sentiments,  també.
Ens  hem intuït  de lluny.
Ens hem abraçat  de  prop.
I encara ens queda  molt  camí per descobrir-nos.

Divertida aportació  de Galionar:

Je je jeee! Saps què semblem, Carme?, un anunci d'ulleres! Ens podrien penjar a qualsevol òptica com a reclam. Amb uns rodolins que diguessin una cosa així, per exemple:

"Ullereees, ulleres a molt bon preu;
qualitat, bon gust, entreu;
pagui’n una, prengui'n quatre;
de lluny, de prop o de batre;
per a la grassa o la prima,
per a l’àvia o la fadrina;
amb dissenys de tota mena.
A qui en compri sis o set
li regalem un verset;
i si entra acompanyat,
li regalem un relat.
I tant si compra com no,
s’endurà una il•lustració.
No deixi de visitar-nos;
ens trobarà a Blogspot.
(I no tanquem els diumenges;
més models a l'interior.)  

Demà dia 12

Dia de la Gala dels  c@ts!!!



Us hi esperem  a tots!!!

         

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Nina penjada d'un fil

De  la foto  de la capçalera  d'en Pep


Amagada,  dins la fosca
en un reflex  de  llum,
em crida la nina.

Mudada,  orgullosa,
amb un balanceig  suau,
sembla defugir-me, la nina

M'atreu  i m'admira
no se  pas com endur-me-la.
Faig l'últim esguard a la nina.

La  deixo,  l'oblido
ni tant sols  la reconec
és ella, que ara em ve a buscar?

diumenge, 9 d’octubre de 2011

No ho digueu a ningú


Els  meus pares  no ho volen,  que la Boira  dormi amb mi.

Diuen que ella  té  la seva  caseta  al jardí  i que allà  és  on està millor i que els nens com jo han de dormir  sols  al seu llit.

Però ells no saben  que la Boira  està millor aquí,  amb  mi   i que a mi també  m'agrada  que vingui.

Si no  volgués  dormir  amb mi...  com  se li hauria  acudit  de venir quan  jo ja  sóc al llit  i ja està  tot tancat,  passant  d'esquitllentes  entre  els barrots  de la finestra?  I  no sé  com s'ho fa  però  sempre  desapareix  abans que vingui la  mare  a despertar-me.


Un conte pel Blog dels  contes  divers

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Els poemes de l'abecedari


Open publication - Free publishing - More blogs


Primer vaig  pujar  aquest arxiu a Lulú.  Allà  es  pot comprar si el voleu.  Però  la vista  prèvia  de Lulú no és  gaire  maca.  I el vaig  tornar  a pujar  a Issuu  per  tenir  aquesta  vista  de llibre  virtual.
De fet  l'objectiu era  aquest,  tenir-lo  virtual,  no pas comprar-lo.
Ara tenim les  dues  opcions.

A  Lulú

divendres, 7 d’octubre de 2011

Encara



A cada pas, un pètal caigut
a cada mot,  una flor eixuta.
Com senyals inequívocs
de perfums que perduren
enllà del temps i de cada somni.

El tou dels  dits
serva  l'olor,  encara.
......................................................Carme
                                                             
Pètals de llum
servats encara
en sentors de vida.
.................................................Jordi Dorca

"Cap flor és eixuta
si neix del teu record.
Cap perfum és comparable
a la dolcesa del teu cos."

..................................................Barbollaire


En la sendera de les flors,

arcs iris de colors 

i multitud d'aromes,

treuen el cap per la finestra del temps

i em vénen a trobar.
.............................................................Pilar


L'essència roman.

Aromes de perfums

que ens esvaloten.
.........................................................Fanal Blau

Perfums esvalotats
pètals de besos
abraçada floral
......................................................Elfreelang

Pètals caiguts
bressol de lluna;
Somnis d'estels
amb perfum de flors.
............................................................Mª Roser

dijous, 6 d’octubre de 2011

Escletxes


d'una foto  del  Barbollaire

Furtives flors, gronxant
d'un fil de fina tija...
No en faré un ram
ni les tindré captives.
Tacte tan  fràgil a les  mans.
Camino  prop del mur
i em freguen els  cabells.

dimecres, 5 d’octubre de 2011

Més poemes per la marató de TV3

He volgut participar  a  la iniciativa  de  Poemes  per  la Marató.  
Els  poemes ja  estan enviats,  ara  em falta  les  il·lustracions. El tercer  d'aquests  poemes  feia  el  nº  100  dels  que havien ja  rebut.
Les il·lustracions les  enviaré  amb  paper  i pinzells,    ara que ja em vaig  entrenant,  però mentre  me les  penso,  faig proves  amb  paint.






1.-  Aprofundeixes  arrels
amb  una força nova.
L'eixert recomença
nous camins  en tu.
Compartint la saba 
essència de  vida.
















2.- Allargo  la mà
com en un comiat tranquil.
Pren-la,  plàcidament.
Tinc  un esqueix de mi
per  perllongar  el batec
i el ritme dels  teus  passos












3.-Qui  sóc  jo?
administrador venturós
de generositats alienes.
Et  duc en mi,
bategarem plegats.
Jo  et manllevo  cos
recolza't en la meva  ànima.











dimarts, 4 d’octubre de 2011

Dones d'heura de Marta Pérez Sierra

Presentació de  llibre  o  un delicat  espectacle al Vinseum  de Vilafranca

Foto de família,  d'esquerra  a dreta: Enric, Sandra, Pilar, Carme, Mª Roser, onatge, Galionar
 (moltes  gràcies  a la Mª Roser  per  haver-me  enviat  la foto)

Primer  de tot  l'Anna   Ruiz,  ens  va fer una presentació  acurada,  sensible,  aprofundint  tant  en els poemes que  a mi em semblava estar-los  rellegint de nou  i descobrint emocions.

Després  va  parlar  la Marta,  i ens  va explicar  una mica  d'on havia sortit  el llibre.  La Marta  es  va  inspirar en uns quadres  per escriure  els poemes.  Els  quadres  anaven passant   en aquest muntatge  d'imatges,  a la pantalla.

I després  la Música,  les  cançons  precioses,  i  el recitat  d'alguns  poemes.


Finalment  el retrobament  amb  els  amics  i amigues  blocaires  tot  fent una copa  de cava  i unes  pastes.

La  Sandra  de  Papallones  a la llum,  la Mª Roser  de Petiteses,  La  galionar  de  l'Espai  de Galionar,  l'onatge  del blog  Onatges,  la Pilar  del blog  Encesa  de llum  i  evidentment  La  Marta  Pérez  Sierra

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Una rosa és una rosa


Aquarel·la  de l'Anton


Caiguda  o no,  una rosa  és  una  rosa...  
La tendresa  de cada  pètal  no s'acaba,
només  es vesteix d'altres  colors.
Duré  el teu  pètal acaronant-me  el cor.


L'Anton  i jo  ens  hem posat d'acord  per  enviar  aquest  meu text i la  seva  aquarel·la  als  poemes  per  la Marató.  Com  una metàfora  d'un trasplantament.  Si voleu escriure  poemes  per la Marató,  informeu-vos a:  http://poemesperalamarato.blogspot.com/

diumenge, 2 d’octubre de 2011

Sóc una dona, saps què vol dir?

Relat  per  al Joc  Literari  de  Tens un racó  dalt  del món.

De  tant  en tant,  ell li deia  en plena  conversa: "Sóc  un home". Ho deia com si volgués  fer-se  perdonar  alguna  mena de mancança  coneguda  i  que estava  a  la  vista  de tothom.  I ella  entenia  el que ell volia dir.

El dia que ella  va  voler  utilitzar  la mateixa  formula  i va dir:
-  Sóc  una dona...
- ........
- Sóc  una dona, saps què  vol dir?
- I  jo  sóc  un home...  no,  no sé  ben bé què  vols dir...



dissabte, 1 d’octubre de 2011

Joc 214è de Jesús Tibau

Són un dinosaure  i no em vull despertar....
així  no penso que ja ens vam extingir.



El dinosaure  va fer  un gran badall  i se'ns va encomanar. Tot  el país  va  badallar  amb  ell.








Participació  al 214è  Joc  literari  d'homenatge  a Monterroso

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari