dissabte, 31 de març de 2012

241è Joc literari de Tens un racó dalt del món

Un poema visual de Toni Prat



Havia dibuixat  amb cura  tots  els  mapes  del seu món.  Tenia localitzada  la terra  ferma que  es podia   trepitjar  i els aiguamolls  insegurs  que  s'ensorren,  a  la impensada.  Caminava pas  a pas.


Trabucada  la vida,  per  l'atzar caòtic d'un déu capriciós, se li esbalmen  tots  els  camins  i s'esllavissen  tots els mapes.

divendres, 30 de març de 2012

Paisatge d'aigua


La  realitat se'ns  desdibuixa
dins del reflex  de l'aigua.
Els  somnis se'ns estireganyen
en les  realitats  de  cada  dia.





dijous, 29 de març de 2012

Laberint



Perduts  en el laberint
de mil camins  de  la vida.
Cada racó  és un nou repte.
Cada pas un descobriment.

dimecres, 28 de març de 2012

Carrer de la mar


D'una  foto de  Fanal Blau


Inundat  de  sol,  el carrer de la mar,
arrecerat  de vents  massa forts,
i besat sempre per  la marinada.


Camino en l'enlluernament.
Tot  és  prou  clar  i net.
Exploro carrerons  desconeguts
me'n queden esgarrifances. 

dimarts, 27 de març de 2012

Com les flors

D'un  post  de Fanal Blau.

Com les flors
em desplegaré  
desrebregant-me 
molt poc a poc.


Voldria  saber trobar  
moviments imperceptibles,
però autènticament viscuts 
Sense  oblidar-ne  cap
que sigui prou necessari
per  arribar a  ser.


Esclat de color.  La bellesa
equilibri  efímer  en el temps.

dilluns, 26 de març de 2012

Coses del Guillem



- Àvia  ha  vingut  un ocell  a  menjar  el pa!  -  em diu  el Guillem  que està  a  prop  de la finestra.

- És  un ocell  gran  o petit,  Guillem?  

(I  és  que a vegades  vénen  tudons  o tórtores  que  són molt  grossos,  bruts,  escamballers  i  caganers  i jo els  espanto)

- És una mallerenga! - em diu convençut!

I  sí,  ho  era...  em va  fer molta  il·lusió!  En Guillem ja  comença  a conèixer  els  ocells.

diumenge, 25 de març de 2012

dissabte, 24 de març de 2012

Moleskine gegant - 4 - Color de geranis

D'una  foto  del  Barbollaire

Colors  de geranis a les mans
i laberints  de fulles  tendres.
Amorosament tancades 
totes  les esquerdes
que un dia esberlaven l'ànima.

Joan Fuster



Còmplice  és  aquell que us  ajuda  a ser  com sou.


Citació  trobada  al blog de la Mercè Climent  Els primers  gestos  del verd

dijous, 22 de març de 2012

dimecres, 21 de març de 2012

Relats conjunts - Banda de música

The King & Carter Jazzing Orchestra, Texas, 1921 -  Una proposta  de Relats  Conjunts

- A  tu  t'agrada  molt  la seva  música  i jo no els  conec de res,  Bartomeu!
- Però  si tu,  Adelina,  i jo , Bartomeu,  som l'un per  l'altre  que no ho veus?
- Vols dir  que  anirem al concert?  home, si plovisqueja  i ens  mullarem els peus.
- Se'ns  endurà la música  i potser ballarem,  ens  alliberarà  la pluja, regalimant arreu.
- Jo et besaré les  galtes  i les  gotes  em  beuré, perquè  t'estim  i t'estime  i t'estimo,  Bartomeu.


Relat  inspirat  en  aquesta  cançó  de  l'Ovidi.  

dimarts, 20 de març de 2012

Et regalo un personatge 2 - La Quimeta

Segona edició de regalo un personatge al blog  Ricderiure

M'he endut el personatge  que  m'ha regalat  la  Gerònima:  el mag  i  jo  us  ofereixo:

La Quimeta

A  ella  li agradaria  més  que  tothom s'acostumés  a dir-li  Kim,  li sembla més  actual i no tant  casolà.  Però  no hi ha manera.  A la seva parada de  fruites  del mercat,  tothom li diu  "Bon dia  Quimeta!"  "Quina tallada de cabells  més  maca que t'has  fet,  Quimeta!"
Quan arriba  algú  nou,  ella s'afanya  a  preguntar-li  el nom  i  a dir-li  jo em dic  Kim...  però no hi ha manera,  al cap de pocs  dies,  ja  s'han acostumat  a  dir-li  Quimeta.

I  aquell dia, a   la taula  més  propera  del Cafè  Blau,  mirant l'espectacle  de  màgia,  la Quimeta  s'embadalia, no pas  amb   la màgia,  sinó  amb el mag.  Quins  ulls,  déu meu,  aquest  mag!  I mentre  el mag esperava  que pugés el voluntari  que havia  triat, els seus  ulls  es  van trobar amb els de la Quimeta.  Quan  el mag  va  acabar l'espectacle,  abans  d'abandonar  l'escenari,  es  va acostar  a ell i li va dir: "Com es diu  aquesta  noia dels  ulls  bonics?"  "Kim"  va  dir  ella.
I  va ser  la primera  persona que es  va acostumar  a dir-li Kim,  per sempre  més.

EI!  ANEU  A Ricderiure I ANIMEU-VOS  A PARTICIPAR!!!!

dilluns, 19 de març de 2012

Moleskine gegant 3 - El pont


No  m'aniria  gens  malament  bastir  un pont  que  es  pogués passar  saltironant  alegrement,  com diu  en Pep.  Ho provo.



D'una  foto  trobada  a cal Pep 


Els  colors  als  ulls  alegren les  passes.
La foscor al final del pont és  només  un punt  en el paisatge.
Mentre  sigui  prou clar,  qui  ens  impedeix  saltironar?
Tot  esperant la pluja,   ens degota  pel  cos  la primavera.

diumenge, 18 de març de 2012

Herbes



No s'havia  fixat  mai,  i això  que ja tenia uns quants anys,  com de boniques  podien ser  les  herbes.   Qualssevol  herba,  les  que  creixen als  marges,  les  que  trobem als  prats.  Se les mirava  i només  trobava  bellesa  en cadascuna d'elles.  

En va veure  unes d'indecises  entre  ser  herbes o ser flors.  Li  van semblar les protagonistes d'un conte.  Les  herbes  veïnes  les  trobaven   massa  presumides  i les flors  les  trobaven  massa  poca  cosa.  Però  malgrat tot,  elles  s'alçaven  ben dretes.  Fent  camí  cap  al cel  i  arrelant-se  fort a  la  seva  terra. Serem  allò  que vulguem  ser,   semblaven cridar  tot i no tenir  veu.

JA HE TRET EL MEU .es - US EL VOLEU TREURE TAMBÉ?

GENIAL!!!!!!

Gràcies  a  la cadena  Assumpta,  Ferran,   Xavier  Caballé,  el meu blog  ja no constarà com a blog  espanyol.

L'extensió  .es  que  havia  aparegut   fa  un dia  o dos,  ja  és  fora.



dissabte, 17 de març de 2012

Ventríloc


M'enfilaré  a la torre  més  alta  per  atalaiar-te.
De  lluny  reconeixeré  el so de les  teves  passes.
Quan t'acostis,  amb destresa  de  ventríloc,
encomanaràs  amplis somriures  arreu,
tot  just  insinuant lleugerament  el teu.

divendres, 16 de març de 2012

Terra ratllada


Caminaré ratlla  rere  ratlla,  tots  els  camps  del teu paisatge.   
Per  omplir  cistells dels  teus  pensaments
i cabassos de  les  teves tendreses.

dijous, 15 de març de 2012

Moleskine gegant 2 - La porta oberta

M'he  endut  aquesta  porta  oberta  d'una foto  de  l'Anna





Sempre  trobaràs  la porta oberta.
I florirà  la  planta  enfiladissa.
Sentiré  dringar les  pedres d'alegria
i sortiré  impacient per abraçar-te.

dimecres, 14 de març de 2012

dimarts, 13 de març de 2012

Joc de lletres de Sant Jordi de Tu mateix llibres

Cliqueu   aquí  si voleu  saber  les  regles del Joc.

Us faig  un resum:  Narració  de menys de 50 paraules que  contingui  el títol i l'autor  del llibre  que vulgueu.

Jo he triat:  Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach.

En LLUÍS tenia molt  mala MEMÒRIA.   No sabia  què  n’havia  fet  d’aquells  cels PINTATS  de  tots  colors  que  els  omplien els  ULLS,  mentre  seien  vora  del LLAC(H).  Només l’Eva semblava  recordar-se  D’UNS capvespres que donaven sentit  a la seva  vida.  Però  ja començava  a dubtar  si  només  els  havia somiat.

diumenge, 11 de març de 2012

Façana


La  façana  de la Marta  amb   la  versió de joguina. 

Els  blaus  de mar
s'enfilen a les finestres.
I la roba estesa recorda 
cançons  d'altres  temps.
Explicarem   les flors  a les  torratxes
perquè  ens  embelleixin la tarda.
D'un blau lluent  de mar,
escolto el teu somriure.

dissabte, 10 de març de 2012

Inventant els refranys del segle XXI - segona edició

Ahir  l'amic  McAbeu   va  posar  aquesta  imatge  per  endevinar  un refrany.  A  mi  em sembla  que ja està endevinat ...

Però  jo  voldria  tornar-vos  a proposar  que  amb  la mateix a imatge  n'inventem  de nous,  com vam fer en un altre  post  ,  el mes  de novembre  passat.

Quina  mena de refrany  us  suggereix  la  imatge?  Va  animeu-vos!

Gràcies  Mc!

Provo  d'inventar-ne  un parell:
Vull  viure  en català:   des del naixement  fins que em vagin a enterrar
Si  jo neixo, em caso i moro en català,  vull  l'escola  en català!

 Un de la llum:
Bateig a Barcelona, casament a Manresa i ensoltes a Girona. 
Els sacraments aquí, però el de la penitència l'has de pagar a Madrid.

 Un parell d'en Mc:
 A Catalunya, tal com ha de ser, tota la vida hi pots fer. 
 De cerimònies totes les que vulgueu, però la caixa no la tindreu. 

L'Assumpta tot un refranyer:
Aquell qui ha nascut a El Prat 
i a Manresa s’ha casat 
es probable que algun dia 
a Girona sigui enterrat. 


A Girona estira la pota 
qui entre El Prat i Manresa, 
sempre vol donar la nota. 


Home nascut a El Prat 
una manresana ja la caçat. 


Uns manresans a Girona 
de futur molt poca estona. 


Qui no surt de Catalunya 
en tota la seva vida 
la seva història veurà ennoblida. 


Per ser un bon català 
El Prat, Manresa i Girona 
a la vida has de posar. 


Qui nasqué a El Prat 
per morir a Girona, 
si no passà per Manresa, 
era molt mala persona. 


Qui neix a Girona i mor a El Prat 
sense cap mena de dubte, s’ha equivocat! 


Si a Manresa t’has casat, 
no vagis pas a Girona, 
per la teva voluntat. 


Dona que inventa refranys 
tindrà fortuna molts anys!!

La Montse n'aporta un altre:
He tingut la sor de néixer en un petit país, 
on m'agrada sentir la paraula t'estimo fins a morir.


L'Elfreelang també s'hi posa:
A bodes em convides i hi anirem si podem parlar i menjar en català! 
Casats o no casats catalans fins el forrellat! 
Podeu prendre'ns caixes i faixes però som i serem catalans! 
Si vols fer un bon casori mai et casis amb enemic de la teva llengua!


I en Pere  també:
Del naixement a la mort 
ben casat i ... a poc a poc. 

I Sa lluna s'hi afegeix:
Al Prat et van batejar, 
a Manresa te´n vas anar a casar 
i si a Girona no vols ser soterrat, 
per Mallorca has d'estiuejar. 


I la Glòria de Glo.bos.blog 
Catalunya casa nostra 
del bateig a les absoltes.

La  Mª Roser
Si t'enterren a Girona, 
tindràs flors per la corona. 


 Si et cases a Montserrat,
 mel i mató hauràs tastat. 


 Catalunya independent, 
desitgem en tot moment.

divendres, 9 de març de 2012

Memòria d'uns ulls pintats de Lluís Llach

És una història  d'amor  i de guerra.

Germinal,  el protagonista,  és  un senyor de  més de vuitanta  anys  que explica tota  la seva  vida,  en primera  persona.

En  Lluís  Llach  dóna paraules  al  Germinal  que ens  fa arribar  molt  bé  totes  les  emocions  d'una  llarga  vida.

He de dir que,  en general,  no m'agraden gaire  les  històries de guerra,  però  aquesta està  explicada  des   de tant  a prop de  les persones,  des  de tant  endins,  fent-nos  viure   intensament  tot l'entorn  en el que  vivia  Germinal  que  sincerament  m'ha  agradat  molt. Tot  i que  és  dura  i trista.

Tal i com ha estat,  sempre,  amb  les  seves  cançons,  Lluís  Llach  continua  essent  un mag  provocant  emocions i sentiments.

M'ha costat  triar  un fragment.  N'hi  ha molts  de bonics.   Aquest  em va  impactar.  La  bellesa  interior  d'una persona.


"Aquell  cos  mig  desmanegat  per la natura i la deixadesa  de tants anys, aquelles  faccions  quasi ridícules,  un desgavell de dissonàncies  que mai s'havien pogut  harmonitzar. I tot d'una, darrere  un revolt,  sobtadament apareix  la bellesa  del senyor  Ramanguer.  Quina sort.  Deixar  de parlar  separadament de la bondat, la generositat, la militància  i poder parlar  de l'harmonia  integral  de totes  aquestes  coses,  i dir-ne  senzillament: la bellesa  del senyor  Ramanguer.  Sí,  va ser  un descobriment."
Quan es demostra als fanàtics que s'equivoquen, no s'ha d'oblidar pas que es volen equivocar.

 André Maurois, escriptor francès (1885-1967)



www.minimalia.net 

dijous, 8 de març de 2012

 una foto  de  Dídac  Ramírez, trobada  a Butzènit blanc

Aquelles pluges intenses  del novembre es  van endur la nostra programada  visita de tardor  al Montseny.

Havia de ser un cap de setmana per mirar, per sentir,  per compartir i sobretot  per  veure'ns,  tots  quatre.  Sempre  massa  de tard  en tard.

Vam dir-nos que  ens  quedava  tota  una primavera  de  recanvi.

La primavera és a punt  d'arribar, però tu has  marxat  abans.  Inesperadament. No et tocava. 


La  nostra trobada ha estat  ajornada  a l'infinit.

Bon viatge,  amic,  que  descansis  en pau.  Et portarem  al  cor de totes les  tardors  i totes  les primaveres,

dimecres, 7 de març de 2012

Androna


D'una  fotografia  d'occitaníssima

Baixava per  les  escales  de l'androna,  quan la  va  veure.  El pas  decidit,   mirant  enllà, ignorant  de la seva  mirada  captivada.   Anava sola.  Després  de 3  anys  anava  sola.  No la  va cridar,  només  la va mirar,  la va seguir de lluny  en el lloc més  estret  i planer  d'aquella  androna.  Però  va alentir  el pas  i la va deixar  marxar,  vida  enllà,  sense dir  res, ni provocar la trobada.  

PD:  Gràcies Manjacostel  pel  dibuix  i  per la paraula... 

androna 

f. [LC] [AQ] Carreró o pas públic d’amplària molt reduïda entre dues parets contigües. 
f. [AQ] Edícula que s’aixeca en una teulada, amb una portella, per a permetre de pujar-hi a netejar-la i adobar-la.




faig  una traducció  a l'occità  a través  del traductor,  ha deixat  en vermell  aquests  mots,  com si no fossin correctes:


Davalava pels escalièrs del androna, quand la vegèt. Lo passatge decidit, en gardant enlà, en ignorant de lo sieu agach  presoèra. Anava sola. Après 3 ans anava sola. La cridèt pas, la gardèt solament, la seguiguèt de luènh en lo passatge mai estrech e plan d'aquela androna. Mas va alentir lo passatge e la daissèt partir, vida enlà, sens dire res, ni provocar l'amassada.

dimarts, 6 de març de 2012

Finestra amb carretó

D'una foto de la Marta  de  Paraules  d'hivern

El carretó
a sota la finestra.
El gat no hi salta.
.........................................Carme


Poruc m'adormo,
i ardit al picarol
tantost  m'enfilo
.......................................Jordi


Atent, el moix,
assegut  dins  la capsa
veu passar  la Marta
..............................................Fanal blau


Gat que salta  rata  morta
gat  al sac, gat  menjat
gat  al carretó...  és viu de debò.
...............................................................Pere


Deu estar  encantat
mirant  sa lluna plena.
Ni ha vist  el carretó!
........................................................Sa lluna
El carretó s'espera, 
el gat s'el mira, 
el temps avança. 
...........................................Pilar 

Gat espectador de gent 
que amunt i avall passeja. 
 Assegut a la caixeta pensa: 
passarà per davant algun ratolí?
........................................................Marta

diumenge, 4 de març de 2012

237è Joc literari - RETALLAR

-  Tu sí que en  saps  de retallar!
-  He  de practicar,  encara  em queda molt  per  aprendre!
-  Què vols fer?
-  Retallar  altres  coses  que no siguin paper.
- Com els polítics?
- Sí,  però  bé!

La casa de les Belles adormides de YASUNARI KAWABATA.

Una història   molt simple  però inquietant...

La  casa  de les  Belles  adormides  és  com  una  mena de prostíbul,  però no s'hi practica  cap mena de sexe.

Els  homes  (vells)  paguen  per  dormir  al costat  d'una noia  jove, despullada  i adormida,   més que  adormida,  narcotitzada,  que  no es  desperta  mai,  en cap cas.  Es  comprometen  a  no mantenir  relacions sexuals  amb elles. Només  hi dormen.

El protagonista  hi va  el primer  cop per  curiositat  i  després  hi  segueix  anant  com  fascinat  per  la  situació.

Les  reflexions  del protagonista,  les  seves observacions,  les  pors,  els  desitjos, els records  que  li venen  en la solitud  de les  nits amb les noies  adormides...  els pensaments  sobre  la mort,  tot  esta  explicat  d'una manera poètica...  no  hi ha acció,  no passa  gran cosa   i malgrat  tot,  el llibre  va  atrapant,  provoca la curiositat  per  saber  on va a parar  tot això.

L'he llegit  ràpid  i amb  interès...  m'ha  agradat  la  manera  d'explicar  les coses  i també  com  va lligant  les  experiències  de la seva vida,  amb l'experiència del moment,  però  no sé  ben bé  què  me'n quedarà  a dins,  d'aquest  llibre.  La  situació  se'm feia  tan estranya!  proposa    una situació  que m'incomoda  per  dins,  no trobava gran cosa  on em pogués  identificar. No sé  si serà  que no sóc  japonesa  (o al menys  no del tot,  he, he, he...).   És  un llibre que  no  deixa  indiferent.

Aclariment:  en cap cas  sembla que les noies  estiguin enganyades ni forçades.

dissabte, 3 de març de 2012

A la riba


Guarnit el riu, de fulles  seques  de colors,  i lluentors   de metall  a l'aigua.  
Camino  per la riba...  no hi ha cap bifurcació,  totes  les  aigües  s'uneixen  riu avall,  sense triar.  
Recollim  tots  els fruits de la vida,  que el riu  de l'amor  és  cabalós  i pot  contenir-los  tots.


"L'humor és  l'anarquia  que  triomfa per uns breus  instants"

divendres, 2 de març de 2012

Flors vermelles

Dibuix  d'una foto de   La poètica  de la botànica

Primerenques  flors
com mirallets que atreuen.
I ens fan desvariejar
tantes  sortides  possibles.
Apropem-nos  i això  és  tot.
La mà  a  la mà
i colze  a colze.

dijous, 1 de març de 2012

Flors d'avellaner

Flors d'avellaner el 13 de febrer de 2011. Foto de ramonet49

Primparada  existència
com fràgils  flors d'avellaner.
Detenir les creences  
en qualsevol  mite mentider.
Deixar  un sospir com un apunt
per escriure el temps  que arriba.
.................................................................... Carme


Fràgil despunta
en les flors, com un crit
de primavera
............................................................................Jordi Dorca


Respirem profundament i escoltem el piano, l'escrit  dirà paraules com flors  d'avellaner, i més  paraules  encara, que el camí  no està  fet.
..........................................................................Noves Flors


Amb prim fil d'or  han brodat
el cuc penjat  de l'orella
que les  vestals dels recers
enjoiant-les  a mans plenes...
Quan vingui el mes d'agost 
deixaran anar per terra
les  boletes  de les  capses.
Menja de gnoms  i princeses.
.................................................................Anton





LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari