dijous, 31 de maig de 2012

Barraca del Delta


La pluja forta  ja ha passat,   
les  hores s'ha calmat  a poc  a poc. 
Només  algun xim-xim de curta durada 
ens  agafa  per sorpresa, de tant  en tant. 

En caminar, una  gota  
aturada  provisionalment
es  deixa  caure  amb  força. 
Només  una gota,  
no sé si  en seran més...

Escletxes  de llum, 
de lluny,  ens fan l'ullet.   
La humitat  se m'ha  ficat  endins  
i  no acaba de sortir.  
L'escalfor s'acosta poc a poc.

dimecres, 30 de maig de 2012

Flamencs


No  pintaré l'aigua  
ni l'aire que ens envolta.
Si  allò que tenim de més  proper, 
el gest més  petit,   un  mot
o la il·lusió  compartida
està prou ben il·lustrat,
l'entorn es  dibuixa  sol,  
sense  cap pinzellada.

dimarts, 29 de maig de 2012

El jersei de Blanca Busquets

El jersei de Blanca  Busquets:

El primer llibre  que vaig llegir  de la  Blanca Busquets, va ser  La nevada del cucut.  Em va agradar  molt,  tot i que  no  en   vaig  fer cap ressenya.  Blanca  Busquets  s'apropa  tant  als personatges  que els  fa  absolutament nostres  i coneguts.  He  repetit  i  El jersei  ha estat  una altra  boníssima  experiència.  D'aquelles  novel·les  que  es  llegeix  amb  fal·lera  i que sap greu  que  s'acabin.

La  Dolors  és  una àvia  que  ha patit  una embòlia. Tot i que l'ha deixat  sense parla  i amb  una mobilitat  reduïda,  no  és  sorda,  ni cega,  ni  ha perdut  el coneixement ni la memòria.  I fa  un jersei  per  la seva  néta  i  observa  la vida  de la  família  de la seva  filla.  Gairebé  tots  fan com si ella  no hi fos  i per  tant  s'assabenta de molts  secrets  que  no pot  pas  explicar.  Entre  allò  que observa  i allò  que recorda,  ens  va teixint,  paral·lelament  al seu jersei,   la  vida  de  tots,  inclosa la d'ella mateixa.  Malgrat  la  situació  de  la Dolors,  no és  cap novel·la  dramàtica   ni tràgica,  sinó  que  es  fa  moltes  estones  fins i tot  divertida.

Dos  fragments:

“...  hi ha secrets  a tot arreu, i, és més, els secrets  són els que mantenen el caliu d’una vida. Si no hi ha secrets, la vida no val la pena de ser  viscuda. Per exemple,  ella durant dotze  anys no havia tingut  cap secret i s’havia sentit  cansada  i avorrida. Més  tard quan se sentia  un paquet  sorpresa sempre a punt  per esclatar, començava  a passar-s’ho realment bé.”  

“Les  dones  tenim  un excessiu instint  maternal. Si fóssim més  persones i no tan mares,  les  coses  anirien d’una altra  manera, potser  faríem més  disbarats, però seríem molt més  felices.”

dilluns, 28 de maig de 2012

Barques hivernen


Barques  hivernen
afetgegades al moll.
Semblen oblidades
però no,  només esperen.

Com sentiments clars
que no acaben d'arribar on volien.
Com emocions que suren 
sense  moure's i no saben sortir.

Arriba  la llarga  claror.
Sortim,  ja,  a  navegar  de nou.



Passeu  pel  ....     

va!  ja  trigueu!

diumenge, 27 de maig de 2012

El porxo de l'entrada - 2 versions






M'agradaria  haver-me  endut aquell  follet  que  voltava per  aquest  porxo. Era  ell  que feia  que  s'arrapessin les enfiladisses  a la paret per  créixer  ben amunt  i era  ell que posava els  penjollets de  gessamí que ens  perfumaven el pas. Jo li demanaria que  em perfumés els  matins de paraules boniques  i  que  m'arrapés  els  versos a la pell  perquè em poguessin créixer  ben  amunt,  ben  bé  com les  plantes enfiladisses.

dissabte, 26 de maig de 2012

Miralls infinits


Sura  el paisatge,
suspès  a  l'aire.
Entre  cel  i  cel.
Duplicat 
pels miralls  infinits.

La  meva  mirada hi és
acaronant  formes  i colors.
Jo no hi sóc,  tot  és  lluny de mi.
Les  distàncies,   també 
  se m'han fet infinites.
...............................................................................................................................................................

˙sǝʇıuıɟuı ʇǝɟ uɐɥ,ɯ ǝs  
 éqɯɐʇ   'sǝıɔuàʇsıp  sǝן
˙ıɯ ǝp ʎunןן  sé  ʇoʇ  'ɔós ıɥ ou oظ
˙sɹoןoɔ ı  sǝɯɹoɟ  ʇuɐuoɹɐɔɐ
sé ıɥ ɐpɐɹıɯ  ɐʌǝɯ  ɐן


˙sʇıuıɟuı  sןןɐɹıɯ sןǝd
 ʇɐɔıןdnp
˙ןǝɔ  ı  ןǝɔ  ǝɹʇuǝ
˙ǝɹıɐ,ן  ɐ  sèdsns
'ǝbʇɐsıɐd ןǝ  ɐɹns

http://www.fliptext.org/


Ja  arriben els  ....


divendres, 25 de maig de 2012

Xiulada


Paisatge desconegut



Es  va  despertar  d'una  sacsejada  forta  o  d'un cop...  i  allò que  va veure va ser un paisatge  desconegut.  No tenia  res  de terrible  i  a tothom  li semblava  un paisatge  normal  i  fins i  tot agradable,  però  ell  trobava  a faltar  tantes coses!  I a sobre  li feia  mal tot. Una cosa  sabia  del cert  i és  que no hi havia  marxa  enrere,  només  podia  anar  endavant  pel país  desconegut,  encara que tingués  por  i  que li faltés  l'escalf d'allò  que abans  era  seu  i  coneixia  bé.  Veia  desert,  allà  on no hi havia  desert.   I obstacles  on tothom  li deia  que no n'hi havia.  Les  pedres  eren  com muntanyes  i  cada  gota  un oceà  per  travessar.  Però ell endolorit  va  caminar pels  camps  assolellats,  fins  que  va  reconèixer  una  casa,  com un refugi. Era  o no era  la que  ell coneixia...  no, no  ho era,  però  s'hi assemblava  tant  que va trobar  consol  en refugiar-s'hi. Per  agafar  forces.


Ja  arriben els  ....


dijous, 24 de maig de 2012

Moleskine gegant - 9 - Delta


Som miralls 
fragmentats,  
només reflectim  
trossets de món,  
bocins dels altres,  
retalls de realitat.  

dimecres, 23 de maig de 2012

Palmeres


No dibuixaré  fulla  per  fulla 
les  hores  ni els dies
puntualitzant  realitats.

Faré només  traços  barrejats,  
en un ordre  incert.
Oblidant i  obviant  moltes  branques.

L'existència,  ella  mateixa
somriurà  poc  poc,  potser,  només
amb quatre  pinzellades.

dimarts, 22 de maig de 2012

Poble nou


La memòria és una forma d'amor.

Josif Brodskij, escriptor rus d'origen jueu (1940-1996)




Rebo  cada  dia  el correu  de  minimalia  i  de tant  en tant  em tempta  compartir  la citació  amb  vosaltres.  Aquesta  d'aquest  dilluns  que  acaba de passar,  m'ha  portat  dubtes  i reflexions.  La  memòria  com una forma d'amor...  m'agrada  llegir-ho  així,  perquè  m'agrada  la memòria,  m'agrada recordar  i tenir  munts  de coses  emmagatzemades,  a punt  per  quan les  necessites  o les  vols utilitzar.  Hi ha gent  que  diem que tenim memòria  (o al menys  en teníem)  i  hi ha  persones que  diuen que no en tenen.  En  tots  dos  casos  la memòria  és  molt  selectiva  i jo  recordo  molt les  coses  que he  "viscut" endins,  no tant les  coses  que  he vist o   algunes  qüestions  més  intel·lectuals,  que  tinc  tendència  a oblidar-les  més.  Per  a mi  té  molt de sentit  aquesta  frase...  però  penso  que no per  tothom  l'ha  de tenir.  Quin sentit  li trobeu,  vosaltres?

La  memòria pinta a tot  color  els  moments  viscuts,   per poder reviure'ls, per regalar-los  i compartir-los.  

dilluns, 21 de maig de 2012

Casa i palmera



Els  teus  mots, 
dibuixen  la teva  imatge  
sobre  el  meu cos,  
subtilment, 
negatiu  d'ombra, 
claror  invisible.

diumenge, 20 de maig de 2012

Relats conjunts - Forgotten sunglasses - II

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008


Em vas  oferir,  rialler,  les  teves ulleres  de sol per  si volia protegir-me  els  ulls. 
No,  vaig  dir-te,  no cal...  pensant  que  eren simplement  unes ulleres de sol,  però ara  que me les  miro bé,  penso...
Qui sap  si em vaig  equivocar,  i  només de  posar-me-les una estona,  se m'hagués  encomanat  la  teva  mirada a la vegada  inquieta  i atenta,  trapella  i concentrada,  riallera  i màgica.  Aquesta  mirada  que no deixa  escapar  res  i que ho retorna  tot  amb  una tendra bellesa.

Me les  deixes un moment?

Una altra  proposta  de Relats  conjunts

Plans horitzons



Allerada  l'aigua  sobre  els  arrossars,
cobreix  lentament  la  terra.
L'aigua  avança  poc  a poc.
I  finalment,  ho  omple  tot
i  fa miralls  profunds.
No sóc jo que  m'emmirallo.
Sinó el cel, els arbres
i la transparència  de l'aire.

dissabte, 19 de maig de 2012

Monjas de Laia de Ahumada

La  imatge  no té res  a veure  amb  el post,  però m'ha semblat  prou  mística  i prou  austera  com perquè pogués  anar-hi  bé.
Finestra  a  Eus

He  llegit aquest  llibre  "Monjas"  en castellà.  Ja  sabeu  que jo no sóc  gaire  creient,  per  no dir  gens  i  segurament  jo mai no m'hagués  comprat  aquest  llibre.  És  un recull d'entrevistes  amb 20 monges.  Una  per  capítol.  Molt ben triades.  Me  l'ha deixat  una amiga  meva, com  jo mateixa,  força descreguda,  però plena  de curiositats inacabables,  sense prejudicis  ni a favor  ni en contra de res...  pensa  (jo també)  que  tot  cal veure-ho   poc  a poc  i tot  cal  pensar-ho  abans  de  dir-ne  res.  I està interessada  (també  com jo)  per  la part  espiritual  de la  nostra persona.  Aquest  llibre  ha estat tot  un descobriment.  Gràcies  A!

Jo  he conegut,   personalment,  un munt  de monges,  suficients per  saber  que  hi ha  de tot  com a tot  arreu. L'autora,  la  Laia de Ahumada,  ha triat  unes  dones  interessantíssimes,  amb unes  vides  intenses  i plenes  i  més  aviat mogudetes... Ha  estat  una lectura  engrescadora,  estimulant  i molt especial. He  gaudit  moltíssim amb  elles. Me'n  faria amiga  d'unes  quantes.  Unes  dones  amb  passió  pel que viuen,  pel que fan.  Com diu la  Carme  Riera  en el seu pròleg,  en alguns  casos  fan enveja. Un fragment:

"Un Déu que  jo pugui  abastar,  no m'interessa;   m'interessa un Déu que sempre encengui més  desig, un Déu que sigui més  gran que jo  i al mateix  temps totalment proper.  Si el puc  entendre i abastar  del tot, ja és  com jo i no m'omple;  el meu desig  és  de més; si és  com jo no val la pena. És un camí  d'alts  i baixos, amb temporades  de dolor,  de goig; no pots  parar-te  perquè la vida  t'empeny."   
                                                                                                                                 Eulàlia Bofill

Jo  no us  parlaré  del meu  Déu,  com ella,  és  una cosa  que em manca,  que  no tinc, però  canvieu  la  paraula  Déu,  per  una  de les  coses  realment  importants  de  la vida,  autèntiques  i  vitals  i  tindreu  una bona  manera  de viure-la.  El  seu Déu  no es  deixa  abastar,    ni ella  voldria  fer-ho,    com tantes  coses  a la vida:  la  natura  no es  deixa  abastar,  la mateixa  vida,  la mort,  l'amor  no es  deixa  abastar,  les  emocions  no es  deixen abastar,  l'ànima  tampoc... la  ciència,  l'univers,  el  temps.   Només podem viure-ho.  Si pot ser intensament.  I  ara  penso Déu  no serà un bon  resum  de  tot plegat?

Reflexions  sinceres  i serioses sobre la jerarquia,  l'obediència,  les  normes,  la consciència, la dona  dins  l'església...  l'important per  totes  elles  era  seguir  el seu camí.  Aquell  que  elles tenien clar,  diguessin  el que diguessin les  jerarquies.  Viure  amb  els  necessitats,  ajudar  o  simplement acompanyar  de   vint  maneres diferents,  cadascuna la seva.

PD:   Em deixeu  fer  una prova?  Déu  és  amor,  diuen...

"Un amor que jo pugui  abastar,  no m'interessa;  m'interessa  un amor  que sempre  encengui  més  desig,  un amor que sigui  més  gran que jo  al mateix  temps  totalment proper.  Si el puc  entendre  i abastar  de  tot  ja és com jo  i no m'omple;  el meu desig  és  de més; si és com jo  no val la pena. És un camí  d'alts  i baixos, amb temporades  de dolor,  de goig;  no pots  parar-te  perquè la vida  t'empeny."

dijous, 17 de maig de 2012

dimecres, 16 de maig de 2012

La casa del porxo


Sota  la  palmera,  asseguts,
la tarda  ens porta els  colors  als  ulls,
i provem de guardar-los en paper.


La  llum és  arreu,  del blau  al gris
per  respirar-la a  fons.
Esborrant  la fosca
de  minúsculs  i quotidians  abismes.

dimarts, 15 de maig de 2012

Relats conjunts - Forgotten sunglasses

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008  

Tot  just  era  el segon cop  que  et veia  crec  que  no et  vaig  reconèixer  a  primer  cop d'ull.  Unes  ulleres  de sol  et  tapaven els  ulls.  Però  tu sí,  em  vas  reconèixer  de seguida  i  a l'instant  te les  vas  treure  i les  vas  desar.   Sota  de les ulleres  apareixien els  teus  ulls,     dos  anells  blavíssims  que  encerclaven cadascun una nineta immensa.  Riallers,  còmplices,  xerraires,  més  que no pas  els teus  llavis.  Sopàvem junts  i els ulls  continuaven parlant,  sempre llançant espurnetes  de  diferents  significats.  


Van passar  els anys  i un dia  vas  perdre les ulleres,  i amb  elles  la teva  mirada de sempre.  El  somriure  va canviar, la mirada es  va fer  més càlida  i més  tendra...  i ja no  en sortien   només espurnetes  alegres,  sinó   també dolls  de desig.    

Mai  no vas anar  a  buscar les  ulleres perdudes.


Una altra  proposta  de Relats  conjunts

Blau

D'una foto  trobada  a ca  la  Glòria  de  Globos.blog

Blau sobre  verd
insecte, flor i espiga
dins l'aire net.


dilluns, 14 de maig de 2012

A cel obert


INFINITES  GRÀCIES  A TOTS  PER  CONVERTIR L'ANIVERSARI  D'AHIR EN UNA  FESTASSA  IMPRESSIONANT!!!!

diumenge, 13 de maig de 2012

I.... CINC!

Una  pàgina  més  de la Moleskine  gegant,  s/n.  

Una porta  oberta,
al mar,  a la sorra i  al cel.
A  tots  els colors.
Al blau,  al gris,  a l'ocre i al vermell...
Oberta,  sempre.


  


  



  

  

Sí,  avui, la Col·lecció de moments  fa  cinc  anys


AVUI,  TU TAMBÉ FAS  
ANYS COM AQUEST BLOC?
MOLTES  FELICITATS!!!!!


Cinc  anys  de vida  és  poc per una persona,  cinc anys d'alguna cosa  dolenta  és  mooolt  llarg i  cinc  anys  de blogs  és  bastant, i  estic  molt contenta  d'haver-hi arribat.  


Hi  ha  moltes  coses  que són  5,  oi?



1.-Les  cinc puntes  d'una  estrella de mar




2.- Els  cinc  pètals  de moltes  flors:
violes
malves
miosotis

3.- Les  cinc  línies  del pentagrama.




4.- Els 5 dits  de cada mà
5.- El pentàgon  (XeXu-  Elfreelang))
6.- Els 5 dits  del peu  (Yáiza)
7.- Els  5 sentits (Yáiza)
8.- Els 5 dies  laborables  de la setmana  (Yáiza)
9.- Les  5 pessetes  que  feien un  duro  (Khalina-llum)
10.- Els  5 gols  del Barça al  Madrid  de  la temporada  73-74  al Bernabeu.  (Assumpta  i  Carme-Quadern)
11.- Els  trèvols  de  5  fulles  (Pere  Pan)
12.- Els  cinc  de  l'Enid Blyton  (Carme-Quadern)
13.- Els  cinc  regnes  dels éssers  vius.  (Carme-Quadern)
14.- Cinc  (Zn)  (Carme- Quadern)
15.- Les  5  pometes  del  pomer  (Laura)
16.- Els  "5 lobitos  que  tiene la loba"  (Laura)
17.- Les  cinc  barres  grogues  de la  senyera  (Laura)
18.- Les  cinc  vocals  (Laura)
19.- El 5  que representa  l'aprovat  (Elfreelang-jo rai)
20.- El V (5)  que representa  la victòria.  (Elfreelang)
21.- Les 5  estrelles  d'un hotel  de  luxe  (Khalina)
22.- Els  cinc  continents  (llum- Elfreelang)
23.- El robot  Número Cinc    (Assumpta)
24.- El  Chanel núm. 5  (Assumpta)
25.- I  també  els   MAROON 5  (Assumpta)
26.- I els cinc minut  més que voldríem sovint (porquet)
27.- El  cinc  d' EN CARLES PUYOL!! (Assumpta)
28.- El  mambo  MAMBO NUMBER FIVE (Assumpta)
29.-  JACKSON FIVE  (Assumpta)
30.- Les  5  lletres  del meu nom:  c-a-r-m-e  (Assumpta)
31.- La  lira,  poema  de cinc versos  (Gerònima)
32.- La tanka,  una altre  poema de 5 versos (Carme)
33.- Els  5 llibres  del  Pentateuc  (Assumpta)
34.- Els  5  anys que  té un lustre  (Rita)
35.-  Un "quinto"  de  cervesa  (Gerònima)
36.- Els  5 postulats  d'Euclídes  (M Roser)
37.- El  maig  el 5è mes  de l'any  (M Roser)
38.- Les  fulles  de 5 parts  com la del cinc-en-rama  (Alfred Russel)
39.- Les 5  setmanes  en globus  de Juli Verne (jo rai)
40.-  El  cinc  d'oros  (Fanal Blau- Elfree)
41.-  La  cinquena  simfonia de Beethoven  (Barbollaire)
42.- La  vida  és eterna  en 5  minuts (Barbollaire) 
43.-  Les cinc  hores  amb  Mario  de  Delibes  (Assumpta - sa lluna)
44.-  Les  cinc de la tarda  (Assumpta)
45.-  Hawai  5-0  (Assumpta)
46.-  El te  de les  cinc  (llum)
47.-  5 mesos que no tene 31 dies  (Assumpta)
48.- Les  cinc  illes  Balears (Pilar)
49.-  Els  5 pilars  de l'islam  (Elfreelang)
50.-  Les  5  copes  del Barça  (Elfreelang)
51.- Els  5  oceans  (Elfreelang)
52.-  Les  cinc  anelles  olímpique  (Elfreelang)
53.- els  5 elements  (tradició  xinesa)  (Elfreelang)  
54.- Un vers  de 5  síl·labes.  (Elfreelang)
55.-  Un bitllet  de 5  euros (Elfreelang)
56.-  Un repóker-  (Elfreelang)
57.-  Cinc  claus  (Elfreelang)
58.-  R-5  (Montse)
59.-  Un  Torres  5  (Montse)
60.-  5 mesos de gestació  d'una cabra  (Assumpta)
61.-  L'estrella  de 5 puntes  de l'estelada  (Maria)
62- Els  cinc  pans  i dos  peixos  de l'evangeli  (Assumpta)
63.-  CINCO  DIAS el diari  (Assumpta)
64.- I  els  5 petons multiplicats que  molts m'heu  deixat (Carme- Pilar- Barbo-M Roser - Veí)
65.-  I les  5  abraçades (Yáiza-Elfree)
66.-  I els  5 munts  de  somriures... (Pilar- Joana)
67.-  I les  5  vegades endavant   (Sílvia)
68.-  I les  5  vies  de  Sant  Tomàs   (Assumpta)
69.- Els  cinc dies  d'octubre  de  Jordi Sierra
70.-  El club  de los  cinco  de  Milly  Johson
71.- El libro de los  cinco  anillos  de Myamoto Mushasi
72.-  5  com el pilar  de cinc  (Pilar)
73.-  com el 5  de vuit  o el 5  de nou  (Pilar)


I també  hi ha  moltes expressions  que  utilitzen el  cinc:

1.- Fer-ne  cinc cèntims  d'alguna cosa  és explicar-ho una mica  per sobre
2.- Posar-hi els  cinc  sentits,  és  voler  fer-ho molt  bé.(Miquel)
3.- No tenir-ne  ni cinc...
4.- Cinc  i acció!  (XeXu)
5.- No en farem ni cinc de calaix  (XeXu)
6.-  Sense  pagar  ni cinc  (Khalina)
7.-  Estic  en cinc  minuts!   (Assumpta- el nen del Wow)
8.-  4  i el cabo,  que fan cinc  (Pere  Pan)
9.- Buscar  cinc  peus  al gat  (McAbeu)
10.- Farem  un  dinar de 5  estrelles  (Khalina)
11.-  Va!  5  minuts  més!  (inspirada en el porquet)
12.- Tinc  tanta  set  que a les  5  tinc  son.  (M Roser)
13.- Give me five (dona'm els  5)   Barbollaire
14.-  Alguna  cosa  que està  "al quinto pino"  o  a la  "quinta  forca"  (galionar)
15.-  Fa  cinc  minuts   (Fanal Blau)

Us  proposo  una celebració participativa  al voltant  DELS  CINC  ANYS.  Podeu participar de tres  maneres:

1.-  Afegint  més  coses  a la primera  llista,  quines coses  més  se  us acudeixen que tenen  cinc  parts?
2.-  Afegint  expressions  a la segona llista,  maneres  de dir  que continguin la paraula  cinc...
3.-  Escriure  un   text  (de l'estil que sigui)   amb 50  paraules  com a  màxim,  que contingui  aquestes  dues "CINC"  i "ANYS"

Farem  un llibre  del  5,  per  commemorar-ho.


Per  descomptat  que podeu participar  d'una  de les maneres,  de  dues,  o  de les  tres...


Voleu picar alguna coseta,  per celebrar-ho?  
Tot  fet  a casa,  amb l'ajuda  den Guillem.



Bé  això  no, això ho he  pescat  del Google... txin  txin...

Aportacions  lliures  després    d'esmorzar...

Col·lecció de moments porta 1.827 dies a la presó de "Cinc-Cinc"! Això ja és una pila d'anys...  ( jo rai) 

I els dos poemes regalats pel  Barbollaire:

 BITLLET DE QUINZE (Joan Salvat-Papasseit)

 l'autòmnibus
correcte
ara acull al nadó amb la dida que el porta
el nadó és més petit que la mamella d'ella
més petit i més bru:
 -tot ell sembla una O
de joguina que riu
 (la mare deu ser prima
-bella com un obsequi!)
 a dintre de l'autòmnibus el nadó té olor de la llet matonada
 jo penso en aquell temps
que
anant a cercar pa
em menjava la torna si era coca ensucrada
 vet aquí que -altre temps-
jo també era un nadó
 de cop me feia gran
i em duien al fotògraf
 -recordeu el retrat on sóc dalt de cavall
un cavall arrogant
lt i net
de cartró:
i era com al cartell de l'Obiols
- aquell que diu: 

JA SOU
DE L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA
DE L'ENSENYANÇA CATALANA?

 vet aquí que la dida
en amagar-se el pit
ha regada la cara a un senyor de l'autòmnibus
semblava aquelles fulles escurades de nata



 He recordat, dels 15 poemes d'en Miquel Martí i Pol, el número V

 Hi ha un remolí a l'aigua on les paraules es fan dolces,
on les paraules es fan lentes i clares
com les profunditats.

 Hi ha un lloc a l'espai on la veu us ressona,
on la veu us envolta i sedueix
com si cridéssiu dins d'una cova.

 Si us dic això és per sincerar-vos
amb vosaltres mateixos.

 No vulgueu esbrinar quines forces us mouen.
 Hi ha la vida i la mort immutables.
 La resta són paraules.
 Estimeu-vos, germans, pel que us dol i us encisa.



Un poema  més  de regal,  de la  M Roser



Tinc CINC globus, 
que volaran pel cel blau 
per sobre el mar...
 A CINC països arribaran amb
 CINC missatges, d'amor i amistat. 
1- Cuidem la terra. 
2- Cuidem el mar.
 3- Que parin les guerres. 
4- Que al món hi hagi pau. 
5- Que cap infant, hagi de plorar.



Un poema més de regal, aquest cop de Sa lluna! 

 Jo tenia cinc anys i unes botes d'aigua 
noves i grogues (o eren vermelles?). 
M'agradava estrenar la pluja, i corria 
darrere d'ella amb la boca sempre oberta. 
Era nen i em despertava l'ànima 
amb totes aquelles gotes de puresa. 
I un bon dia vaig descobrir les paraules. 
Vaig tenir consciència clara de la seva gràcia, 
del so de la seva cal · ligrafia
 i del sentit i acord de la seva música. 
Escrivia mar i escoltava les ones, 
escrivia llum i s'encenia la meva vida. 
Va passar el temps i la pluja, i el paradís 
de la infantesa va deixar en mi la poesia. 
-Guillermo Urbizu- 

 I finalment els 5 moments preciosos de la sargantana! Un regal arribat per mail, acabat de sortir del forn!

...és quan el sol es lleva i juga per entre els murs de pedra a cuit i amagar,
...és quan la ginesta desperta poc a poc omplint-ho tot amb el seu perfum


...és el moment que els ocells canturregen amb mes força revolucionant-ho tot

...és quan la llum del matí és més bonica
...  i desperta  la meva  plana

INFINITES  GRÀCIES  A TOTS!!!!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari