divendres, 30 de novembre de 2012

Trenet de colors - 261è Joc literari - 2ª part

Ooooh!

El trenet  de colors! Recordo com l'havia estimat, el trenet. L'havia estimat molt i en canvi hi havia jugat  molt poc. No, no era una joguina,  era un tresor. A la capsa no m'hi cabia sense deslligar els vagons. Els posava ben posats al fons de la capsa, un al costat de l'altre, per  recordar aquell dia.

Feia un any que el pare havia hagut  de marxar, exiliat, a causa de la manca de llibertats que imposava el dictador. Feia mesos que no el veia i a l'estiu vam passar uns dies tots junts, mentre ell preparava la nostra arribada definitiva  allà, en una casa nova, en un país nou i en una situació desconeguda per a tots.

I en aquells dies era festa major,  hi havia fires i festes. El pare ens va deixar triar a cadascú  una joguina, un objecte que ell ens comprava per celebrar que estàvem junts. Jo vaig triar el tren pels colors, més que no pas pel tren. Tenia tot just 5 anys.

- Amb aquest tren podràs venir a veure'm cada cop que vulguis! - va dir-me ell.

I aquest tren ja no va ser una joguina, sinó un tresor. A les 6 de la tarda,  després de l'escola. Obria la capsa i muntava el tren i viatjava ...  sempre trobava una abraçada immensa que em semblava de veritat. Per això, l'endemà a la mateixa hora hi tornava.

dijous, 29 de novembre de 2012

Armari i maletes


Tot  és  d'un altre  temps, l'armari,  les  maletes,  la cadira...
Me'ls miro  i els  dibuixo.  Són objectes  que  dormen.
Ja no viuen.  Esperen,  Recorden,  potser.  Expliquen  en silenci.
El seu son melangiós  fa com un buit  en el temps,  entre  ells  i jo.

dimecres, 28 de novembre de 2012

Un refugi


Tinc  un refugi,
no és  pas a la muntanya
sinó a la vida.

Amb senzillesa
hi compartim els  anys.
L'amor al dia.

avui, fa 42  anys que estem junts

dimarts, 27 de novembre de 2012

261è Joc literari de Tens un Racó del del món

- Àngels,  saps  què  he trobat a les  golfes?
- Què  has trobat,  mare?
- La teva capsa de tresors  secrets de quan eres petita.
- Una capsa blanca  amb una sanefa de colors  i un osset  dibuixat?
- Sí la mateixa!  Te  la  portaré  demà quan vingui  a veure  els  nens.

L'Àngels no podia  pas  recordar  què  hi havia  guardat.  Tenia  la il·lusió  que  quan la obrís,  allò que sortís  de dins  li  regalaria  moments  màgics de infantesa   que  potser no recordava.

La va obrir  emocionada  i ...   res!  cap dels  objectes  no li deia  res.  Realment eren seus?  O  algú  havia canviat  les  seves  coses  per unes  altres?   Sentia  tant  perduts  aquests  records  esperats  i inexistents,  que  va  decidir d'inventar  una  història  imaginada per  a cada  objecte.

- Si no  tinc els records  reals,  prou que me'ls puc  inventar.  Demà  mateix  començo!  es  va dir ella  per  consolar-se.

dilluns, 26 de novembre de 2012

Relats conjunts - La biblioteca

Una proposta de Relats  conjunts.

Amb  un agraïment  molt especial  per  a  en Joan Gasull...  perquè  he fet  meus  els seus  personatges.

Quan vaig  arribar  a aquest  nou pis,  ara  fa  un  any,  em vaig  fixar  de  seguida  en el veí  del  davant.  Amb  aquest  finestral tant  gros,  com podia  no fixar-m'hi!  Bé,  primer  em vaig  fixar  en la biblioteca.  Quan  obria les  persianes  veia  aquest  bé de Déu de llibres  i  em moria  de ganes  de veure-la . Després  també em vaig  fixar  en el veí. No estava  malament:  el cabell  claret,  una barba  ben retallada, cuidada,   unes ulleres  que li donen aire  d'intel·lectual.

Jo  me'l mirava,  però  ell  entossudit  a fer  numerets  estranys  i  no aixecar mai la vista.  En va  fer de tots  colors,  des  de  disfressar-se,  fer  gimnàstiques  estranyes,  enfilar-se  perillosament  ran  de finestra...   fins  a portar-se  la banyera   a la biblioteca  i fer  veure  que llegia.  Mai  abans li havia  vist  agafar un llibre. Crec  que  es  va  electrocutar.  El van treure  en ambulància  i semblava mort.

No em sap gens  de greu!  S'ho tenia ben merescut,  per  idiota.  Potser  volia que me'l  mires...  però  i  si s'hagués  assegut tranquil·lament  en una butaca  a llegir,  que es pensa  que no me l'hagués mirat  de més  bons ulls?   Eiiiii!    Què  llegeixes?  li hagués  cridat  de finestra  a finestra. I  ja  hauríem tingut  trema!

Coi,  però  si ha tornat! No estava  mort?   tanco la  persiana...  per  a mi segueix  mort  i  ben mort.

diumenge, 25 de novembre de 2012

El far i la gavina


Vaig  somiar  una  nit
en un far solitari.
Una  fugida,
una escletxa  en el temps.
Allà, els estels
baixaven a besar-nos.
Gavines  de  fusta  
vigilants  del far.
La  cambra petita,
amb remor de mar.
Ens gronxen  onades
carícies  de sal.
La  sal d'una  terra
que  no hem visitat.

dissabte, 24 de novembre de 2012

Haikú de fulles de tardor


Plàtan, erable
faig, roure i auró blanc.
Bedoll, pollancre.


El peu tan blanc
el cap bellugadís
verd o ataronjat
que no s'acaba mai
de despullar del tot.

PD:  tenia  aquest  post  preparat  i ara  afegeixo  l'última  paraula  que  diu  Salvador  Cardús,  en el vídeo que vull guardar  a la barra  lateral:  Salpem!!!


divendres, 23 de novembre de 2012

Joc d'Antaviana

És bruixa retòrica, 
és  l'instant de joc.

Et seguiré els versos, 

somnis d'oceà
i amago fonètiques. 
La pressa del foc.







Abans  d'adonar-me  que  s'havien  d'utilitzar  paraules  del núvol,  només  mirant  la  imatge,  havia escrit:

És l'hora precisa
del canvi de llum.

Oblido aquells blaus
dels cels que se'n van.
Encenc els taronges
càlids  com de foc.

He  mantingut  la mateixa  estructura del poema  canviant  paraula  a paraula  les que anava  trobant  en el núvol.  Amb  l'innocent  intent  de mantenir-ne  el mateix  significat.

dijous, 22 de novembre de 2012

Un banc al bosc

Tornarem al banc del bosc, 
amor...
Seurem a contracorrent: 
cara a cara 
pell amb pell. 
Tu amb els peus tocant a terra 
cama aquí i cama allà. 
Jo amb els peus creuats 
darrera la teva esquena... 
Saps? 
Tal com es fa per xiuxiuejar... 
...........................................................Carme

 El nostre banc, constant, 
ens espera a la tarda. 
Piuladissa d'ocells, 
xiuxiueig de paraules 
d'amor. I besades...
...................................................Glòria

Banc d’il•lusions
abillat d’esperances. 
Somnis de tardor. 

.....................................................Papallona blava

dimecres, 21 de novembre de 2012

Argelés -El passeig arran de mar


Arran de mar,
cases tancades  esperen,
el passeig  acull
caminants alegres
 i estels sobrevolen la sorra.
Somriures  plàcids
d'una tarda  clara.
.......................................................Carme

Arran de mar 
segueixo el teu camí, 
l'eco dels teus passos 
em guien a la tarda, 
fins al vol de les gavines 
i a les cases que res no esperen, 
quan esperen.
.................................................................Pilar

dimarts, 20 de novembre de 2012

Dia catosfèric de l’enigma i l’endevinalla, Mac McAbeu

Qui  endevina  on són aquests tres llocs?  

1  - 1ª pista:  El primer està a menys  de 300  metres  sobre el nivell del mar
2ª pista:  També  és  a prop  de casa  meva
3ª pista: Vaig  utilitzar  aquesta  imatge  per  a un homenatge a Mossèn Cinto
4ª pista:  Des d'aquí  es  veu Vila Joana.

Santa Maria de Vallvidrera.  Rètol vermell per  a la Mª Roser


2 -  1ª pista: El segon aproximadament  uns  1000  metres  sobre el nivell del mar
2ª pista: No és  Sant Llorenç de Munt,  però  tampoc  queda massa, massa  lluny.

El castell  de Tagamanent.  Rètol vermell per  a la Laura T Marcel


3-  1ª pista:  El tercer a  una miqueta  més  de 1.500  metres sobre el nivell del mar
2ª pista:  No és  Taüll i  no és  a Catalunya

Sant Miquel d'Engolasters  (Andorra)  Rètol vermell per  a la Pilar



Si  fa  falta  posarem  més pistes...   si no ho  endevineu,  durant el dia  en sortiran de  noves.


MOLTES  FELICITATS  MC!!!!!


dilluns, 19 de novembre de 2012

Un llum en la nit

D'una foto del  Barbollaire

Arrecerem-nos 
al racó de la nit.
Som siluetes
disfressades de blaus
i violetes  intensos.

dissabte, 17 de novembre de 2012

Visillos de ganxet

 D'una foto de la  Montse

Ja  no vull  pintar  més
tantes  hores  treballades
de solitud inconfessada
fent visillos de ganxet

Pintaré,  només,
el moment on floreixin els  dies.
Pintaré,  només,
La llaçada  que  podré  nuar
a l'entorn d'un instant acomplert.

divendres, 16 de novembre de 2012

Llíssera

Ser com llíssera àgil i viva,
per lliscar  i esmunyir-me
per les mínimes escletxes
de les hores tan compactes.










dijous, 15 de novembre de 2012

Desig de barca


Seré vaixell i navegaré el teu riu.
M'amararé  del fluir de l'aigua,
 et deixaré  els meus  colors.
I sentiré el vent  del  desig:
gotes de tu,  arreu  de mi.
...........................................................Carme

I el meu riu obrirà els braços 
per sentir-te lliscar 
per damunt del corrent, 
per damunt la meva aigua 
que pintaràs de vermell.
 I t'ompliré de gotes 
com humides besades...
.......................................................................Glòria

dimecres, 14 de novembre de 2012

No era suau, aquest banc blau

D'una foto d'en Fra  Miquel

Era d'un blau
tan baladrer
que blasonava
al seu carrer:
sóc bla i sóc ble,
no sóc  balder.
Ni tinc cap doble
en tot el poble.
Sóc un blasó
a tot color.
Lluny de la  balma
prop de la rambla.
No hi seuràs  bé
si dus bolquer.

dimarts, 13 de novembre de 2012

260 è Joc literari de Jesús Tibau

Les  meves  mans
als teus  braços.
Aguantem fort.

Les teves  mans
a les seves  natges.
Construïm junts.

Els seus  peus, lleugers
fan camí en nosaltres.
Tots  som el cim.




dilluns, 12 de novembre de 2012

Elna - 4 - Cançó de la casa vestida


La casa,  l'amiga
vestida  de verd
a l'estiu s'abriga
a l'hivern el perd.

La casa  veïna
li enveja el vestit
pintada de rosa
li estira l'abric.

9 anys sense Martí Pol





Segon poema:   Romanço

Tercer poema: Molt he estimat

Molt he estimat i molt estimo encara 
Ho dic content i fins un poc sorprès 
de tant d'amor que tot ho clarifica. 
Molt he estimat i estimaré molt més
 sense cap llei de mirament ni traves 
que m'escatimin el fons plaer 
que molta gent dirà incomprensible. 
 Ho dic content: molt he estimat i molt 
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga. 
Des de l'altura clara d'aquest cos 
que em fa de tornaveu o de resposta 
quant el desig reclama plenituds, 
des de la intensitat d'una mirada 
o bé des l'ardor d'un sol bes, 
proclamo el meu amor, el legitimo. 

 Miquel Martí i Pol

diumenge, 11 de novembre de 2012

Trajectòria de la llum


D'una foto de la Montse

Claror que s'esbiaixa 
just en arribar-me. 
Creua mars i cels 
en línia recta, inesgotable. 

Només fregar-me, 
la llum tremolosa 
té textures d'ombra, 
i acota el cap. 

La deixo marxar. 
Polígons irregulars de llum 
en viatge de retorn.

dissabte, 10 de novembre de 2012

Elne - 3 - caseta rosa


Per petits que siguin  les llars  i els aixoplucs
igualment protegeixen  de la vida...   
............o potser no.

divendres, 9 de novembre de 2012

Elne - 2 - Passadís amb moltes portes




Si embellim prou bé  el camí,
malgrat  que sigui estret
i la claror  davalli...

Si l'embellim prou bé,
el passadís estret,
alternances  de llums i ombres
i graons  costeruts.

Potser  no importarà tant
que  l'arribada,  
possiblement,
representi de nou,
un recomençament.






dijous, 8 de novembre de 2012

Elna - 1 - Racó davant de la catedral

Carreró  davant  l'entrada  principal de la catedral -  dues  versions.





No hi veig tristesa 
en aquest  racó tan quiet.  
Hi han plantat una olivera. 
Té fulles de color blau verd
i ens diu murmuris 
si parla amb el vent.
I ben sovint reprèn la dansa 
ara tímida, de les fulles
ara apassionada, de les branques.
No hi ha tristesa
en aquest racó  tant quiet.
D'altres l'envegen.







I  avui  dia 9 de Novembre  del 2010,  no podeu  perdre-us   aquest  vídeo.   Enderroquem el nostre  mur!!!

dimecres, 7 de novembre de 2012

Portes

 D'una fotografia  del  Barbollaire

La porta és oberta,
i el passadís estret
per  arribar-hi.
Et guio  en el camí.
Omplim de randes 
cada  moviment.
Llindar endins,
encara es veu el cel.
No hi  ha mai pressa.
La porta serà oberta.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Dàlia

 Trobada a ca la Glòria  de GloBos.blog

Dàlia  en dues  versions

Entre aquell dia 
que tot era molt gris
i una claror 
d'un bon sol de migdia.
Dàlia sóc, la mateixa.



Pots  no mirar
si el color no t'agrada.
Però ni un sol pètal
deixarà d'existir
encara que no em vegis
....................................................Carme

Al jardí atònit 

no hi ha art de meravella 
que en flor no siga.
....................................................Jordi Dorca

dilluns, 5 de novembre de 2012

El pas del temps

D'unes  fulles  d'en Joan Rodó

Fulla  caiguda
com l'amor  oblidat.
Manté la llum
fins  al darrer  moment
quan serà pols i terra.

diumenge, 4 de novembre de 2012

Plaça


D'una foto  d'una revista  de viatges:  Girona

Es veuen els núvols de tempesta
malgrat  la calma de la tarda.
El sol escampa la  darrera  claror
abans que l'horitzó negre l'atrapi.
La cortina d'aigua s'acosta  encara il·luminada...
I de sobte, es  fonen els instants  de llum.
L'aigua cau, desmesurada,  en la sobtada fosca.
Protegits dins del  cotxe,
 tots dos tenim els ulls  clavats en aquesta  pluja.

divendres, 2 de novembre de 2012

Jugant, jugant, amb un banc blanc

Un banc blanc  d'en fra  Miquel 

Un banc molt blanc 
que no era blau, 
però si molt bast 
i no gens bla. 
Tot ple de baf 
al racó bac 
vora d'un balç 
es va esbalçar.
....................................Carme

Impressionant 
aquest banc blanc 
que ranquejant 
va caminant 
cap a llevant. 
Ni un cul errant 
pot seure-hi arran. 
I mentrestant, 
badant, badant,  
tot contemplant  
aquest banc blanc,  
jo vaig cantant: 
nari-nant nari-nant nari-nant, 
nari-nant nari-nant nari-nant. 
 .......................................................Galionar 

 Un blanc banc 
 ni blau ni wert 
un banc per riure 
per ser lliure 
un banc no obac 
un banc bla 
un banc blanc 
.............................................Elfree 

¡Pobre banc blanc 
si hi seu el Wert 
com fa Elfreelang...! 
.........................................................Olga Xirinacs

dijous, 1 de novembre de 2012

259è Joc literari de Jesús Tibau

2.- Les bones intencions que havia tingut en ficar-me al llit, de difuminar tristeses i començar a veure les coses pel bon costat, es van escapolir mentre dormia. Em vaig despertar i tot era espès de nou com si l’aire s’hagués tornat vidre soluble durant la nit.




259è Joc literari de Jesús Tibau

1.-  La  claror  de sol  era  rosada  i les  ratlles  de les  persianes  envaïen la  sala com si l’aire s’hagués tornat vidre soluble durant la nit.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari