dijous, 31 de gener de 2013

CADENA DE REFRANYS, DITES, GOIGS I ALTRES FORMES BLOGAIRES

Una cadena que va  començar amb  la Rateta  i  ha seguit  la  Gerònima    i  seguirà  i seguirà  perquè  es  ramifica...

Modificar  refranys...  amb  el tema  blogs

Això  és  més  fàcil  que   CLICAR  I FER  UN BLOG!!!!

Ahir  a  ca la rateta,   en vaig  avançar  alguns:

DE PONENT  NI BLOGS  NI GENT.

QUI TÉ  BOCA  S'EQUIVOCA  I QUI TÉ BLOG  ES  MOCA.

AL POST PETIT  HI HA LA BONA CONFITURA.

Proposo que segueixi  la cadena  qui en tingui  ganes,  però  especialment  la  passo  a l'Assumpta,  a la Sílvia,  a   l'Olga  i a  sa  lluna   i  la  Cantireta...  ei!  si us  ve  de  gust  i sense cap compromís!

I  segueixo:

BLOCAIRES  I COMENTADORS,  AL'INFERN DE DOS EN DOS

A  BLOCAIRES  I A MINYONS  NO ELS PROMETIS  SINÓ ELS  DONS

PER  MASSA  POSTS  MAI ÉS  MAL BLOG

QUAN TOT ET  VA DE TORT  SEMBRA  EL BLOG

BLOG COLGAT CREMA MÉS  QUE EL DESTAPAT

dimecres, 30 de gener de 2013

Finestres i balcons

   
Vaig  plantar tots  els  silencis
a les jardineres  dels balcons
i ja han  florit.

Les  flors obertes
et  veuran quan arribis
i  cada  pètal 
que voli fregant-te la pell
o que s'emporti el vent
estarà  inevitablement
ple  de sentit.

dimarts, 29 de gener de 2013

Noia amb gorra de llana

D'una foto de la lolita


Agafaré  les  agulles
i faré  barrets  de llana
bufandes  i colls  ben alts.

Per  protegir-me
d'aquella neu tan  fina
i  d'aquell fred
que li permet nevar.

dilluns, 28 de gener de 2013

Mirant de prop

D'una foto de la lolita

Posa  un pam més
entre el teu ull i el meu.
Potser  em veuràs
sencera  o estripada.
En colors  d'un altre  temps. 



diumenge, 27 de gener de 2013

Ànec xibec i passatemps de diumenge


D'una foto de la Montse

Ànec  xibec
no  xerro  ni bec.
Xipolleja  el bec
xucla tot el rec.
Un feix  de peix
un gruix,  un  bleix.
Xanques  i canyes
i les potes amagades.

dissabte, 26 de gener de 2013

Edificis en blau


D'una foto de Joan Calsapeu-Layret,  del seu blog Generació

He  pintat  de blau  totes  les  parets  i les  finestres, 
perquè  no t'adonis gaire que només  ens queda  una escletxa de cel.

divendres, 25 de gener de 2013

Passatge



No,  no  era  d'aquests  colors,  
ni la tarda  ni el passatge  que  vam travessar.  
Ja  ho sé.  Ho recordo  molt bé.
Era  de colors molt més  suaus  i de  textures escrostonades.  
Tot  i així  va  ser  aclaridor,  el moment viscut. 
I el pinto  de colors  bonics  per guardar-lo  amb  cura. 
Cada present  que vivim és  únic. 

dijous, 24 de gener de 2013

Any Espriu - Poema XXX de la Pell de Brau


[XXX]  (De la pell de brau)  

Diversos són els homes i diverses les parles, 
i han convingut molts noms a un sol amor. 

La vella i fràgil plata esdevé tarda 
parada en la claror damunt els camps. 
La terra, amb paranys de mil fines orelles, 
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire. 

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també, 
des de les oliveres, 
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent: 
"Diverses són les parles i diversos els homes, 
i convindran molts noms a un sol amor."

Salvador Espriu

dimecres, 23 de gener de 2013

Si fossis mar

D'una foto  del Barbollaire


Si fossis  mar,  series  un mar  arrissat,  ple  de punts  de llum  dansant,  alegres,  però també inquiets, sota  la seva  mirada.

Si  fossis  mar,  guardaries tossudament els  teus tresors.  Costaria  molt de trobar-los  i només  els  submarinistes  més  experts  i  més  valents   arribarien  a  albirar-los.   Però  ni ells arribarien  a agafar-los.

Si fossis  mar  entre  xiuxiuejos d'onades  tendres,  amararies la  pell  de  qui ve  a trobar-te.

Si fossis  mar,  enjogassat, et  faries  ona inesperada que agafa  per sorpresa.

dimarts, 22 de gener de 2013

Estelada de llum a Sant Cugat



També  tindrem estelada  d'espelmes  a  Sant  Cugat.  He  rebut  dos correus  respectivament  d'Omnium  i  de l'Assemblea  Nacional  demanant  voluntaris  per a muntar-la.  M'hi he  apuntat.

Dissabte  dia  2 de febrer,  dia de la candelera!  30 metres d'estelada  i 4000  espelmes  a la Plaça  de davant  del Monestir:  PlaçaOctavià.   Gràcies  ANC  per  mantenir  el caliu  del desig de llibertat,  mentre  l'espectacle  dels  polítics  en va deixant  la  moral per  terra.

dilluns, 21 de gener de 2013

Joc literari de Tens un racó dalt del món

Sé  nedar,  no caldria que m'estigués  més  aquí. 
Es pensen que no sé  sortir-ne. Aquests  homes,  són  uns  cabuts.  Només s'ho miren tot des  del seu punt  de vista.  No veuen  que estic  tranquil?  Que  no em passa  res?  Que  si  sóc aquí  és  perquè  vull  estar-hi?  

D'acord! la  gosseta  panotxa,  no ha vingut  aquest  cop, i estic  una mica  trist i cap baix.  És  que abans no em fallava  mai  i ara  no la trobo  a  cap dels llocs  habituals...  però  i què?  potser  encara  vindrà.  És  així,  ella,  a vegades  sembla  que s'oblidi de mi,  però  al final torna,  dolça   i bonica  com sempre.  

Em voleu deixar  tranquil?  Si us plau...   mira  noi,   no voldria  mossegar-te  que  sóc  pacífic,  jo.  

diumenge, 20 de gener de 2013

Porta blava


D'una imatge  de Joan Calsapeu-Layret

La  porta  era tancada.  Pensava que  tenia les  claus.  Però les  claus  que tenia no l'obrien.   Després  creia  poder-la  forçar, ja que el pany era  molt antic i atrotinat.  Però  la porta  no cedia  ni un mil·límetre.  No va  marxar ni  es  va neguitejar  colpejant-la.  Tampoc va demanar  ajuda. Simplement  va seure  al primer  graó, esperant que l'obrissin de l'altre  cantó.    No li feia  res  esperar. Podia  somiar  mentrestant  que tot anava  bé.

dissabte, 19 de gener de 2013

Bosa (Sardenya)


D'una foto de Joan Calsapeu-Layret

Ja ha  passat  aquell temps del bocí de  barca,
ara  tenim  la  barca  sencera  per  navegar-hi.
Aturada,  encara. Confosa  amb el paisatge.
Però  la  barca és a punt  i cal ormejar-la.
Cada  dia un nou pas per  poder  salpar ben aviat.

divendres, 18 de gener de 2013

Ens trobarem a la muntanya

- Voleu que anem a collir fredelucs?
- Per  nosaltres  perfecte! N'hi ha,  ara?
- Sí,  segur  que en trobarem un cistell.

I vam sortir  a caminar,  va ser una caminadeta  curta,  una passejada, de mitja  horeta o tres  quarts. En passar vora  un  pi,  ens  vas  dir,  sense aturar-te.

- Vora  aquest  pi  s'hi acostumen a fer  dos  rovellons.

Nosaltres  els vam buscar i en   vam trobar  un.

-  Mira!  n'he trobat  un!

I  tu  vas  girar el cap,  sense  parar de caminar,  i  ens vas  somriure  alçant  una mica les  espatlles.

Arribats  al lloc  dels  fredolics-fredelucs,  no calia  ni buscar-los  s'estenien a grans  taques  al voltant  dels nostres  peus.  Només  calia  collir-los  i omplir  el cistell.  Així  ho vam fer  amb  una rapidesa  que  ja ens  va deixar  bocabadats.

En tornar,  i  passar  pel costat  del pi,  vas insistir-nos:

- Sempre  s'hi fan dos  rovellons,  ens  en  falta un!

Pensant  que  feies  broma  ni  ens hi aturàvem,  però  aquest  cop  tu sí  que  ho vas  fer.

Vas  trobar  el rovelló,  a  un metre   d'on havíem collit  l'altre,  només que estava  una mica  més  amagadet.

Un cop més,  vam admirar el teu  coneixement  del "teu" territori  i vam sentir-nos  afortunats  de ser  amics  teus,  com tantes  vegades.

Les muntanyes  trobaran a faltar  un enamorat  incondicional d'elles com tu...  i avui,  els  rius  deuen ser de  llàgrimes  i els  arbres  capcots s'amagaran sota la neu.

I  nosaltres, cada cop que ens  calcem les  botes  i posem un peu a la muntanya,  t'hi trobarem.  I  en el record  de tot  el que ens  has  explicat  continuarem aprenent  de tu.

Si  el cel existeix,  el teu cel sabem com serà:  serà una gran serralada.

Carrer de l'Alguer

D'una foto d'en Joan Calsapeu-Layret


Per  sota de l'arc 
surto  a la llum.
El groc  de sol
ha pintat  les façanes
i el vermell  em crida.
Portaré  amb  mi 
tot el meus  mots
pot ser  que  m'ajudin a trobar-te.
Vull caminar  de nou, sota el cel.

dijous, 17 de gener de 2013

Dibuixos de mòbil - 4 - amb explicació afegida


Sant Martí de Corb,  a la Garrotxa,  copiat  d'una foto



Sorrento,  copiat  d'una foto

No és  només blau de cel,  
ni  només blau de mar.
El blau...   de fons,
com únic color on dibuixar les hores.

A  veure,  nois  i noies,  respostes  a les  preguntes  sobre  els  dibuixos  i els mòbils:

Els  dibuixos  estan fets  amb aquest  mòbil:  un LG de pantalla tàctil que  permetia  dibuixar  amb  llapisset  o amb qualsevol altra  cosa  primeta,  fins i tot  un escuradents.  El programa  és  aquest  "Panel de dibujo"  que  surt  en aquest  menú  a la dreta  de tot.  

Veieu  com  està  ratllat  el vidre?  per no portar-lo amb funda  i per  dibuixar-hi  amb  qualsevol cosa...  



 Aquest  és  el programa  obert.   I a la dreta  un dels  dibuixos,  d'aquest  post  en el seu lloc  original.


Passeu  a  proposar  les  millors iniciatives  del 2012.  


dimecres, 16 de gener de 2013

Carreró de mar a l'ombra d'una buguenvíl·lea


D'una foto de Joan Calsapeu-Layret

Com llums  i ombres,  
contrastos escrits
sobre la paret dels dies,
et  fas present.
Claror  radiant o ombra  
perfumada  dels mots 
de cada absència.
Cau l'horitzó  pendent avall
indiferent al gust  del temps.

dimarts, 15 de gener de 2013

Soca banc

D'una foto de  Fra Miquel

Despulla't, 
treu-te les cuirasses, 
les escorces, les barreres. 
Desprotegim-nos i inventem-nos. 
Quan arribem al moll de l'os 
sé que farà de bon estar-hi. 

Ens recolzarem en l'ànima 
quan ja serem un sol cos.

dilluns, 14 de gener de 2013

Si fossis una casa


D'una  fotografia  de Joan Calsapeu-Layret trobada  a Generació

Si  fossis una casa,  series una casa  de poble,  d'aspecte  amable  i  rialler. Se  t'escapa sovint  el riure  per  sota el nas,  com  un senyal d'identitat.   Just  a  la planta  baixa, només  arribar,  una  bona porta  et  protegeix,  per  poder  obrir-la  o tancar-la  segons  la  necessitat  del moment.  I  unes  reixes  a  la finestra, per  evitar  les  sorpreses  desagradables  i intrusions  no desitjades.  Però  en   entrar  dins,  tot es  torna transparència.  Una estança tan agradable  que fa de bon quedar-s'hi. Un sol àmbit, on no hi ha res a  amagar. El pis  de dalt,  no tan fàcilment  accessible, només  pels  privilegiats que hi són acceptats.  Qui  hi entra  no en sortiria mai. I  qui es  queda  fora,  s'aboca  a  distància  i  delicadament  com una  ombra  sobre  la teva  pell.

diumenge, 13 de gener de 2013

Dibuixos de mòbil -3-

Dibuixos  inventats





Incomprensibles  formes  ens omplen l'espai
i els gris  va  esdevenint paleta  de colors.
Collim,  al bosc,  línies  esparses
per  reconstruir  àmbits de nou.
Sotragueig eixordador, dins els túnels  interiors.

Els  dies, com un estampat de fulles.

dissabte, 12 de gener de 2013

Lo castell del Remei


Després  del Pilar  l'Almenara,  vam anar  fins  al Castell  del Remei.  Els  arbres  encara  guardaven  les  seves  fulles  tardorenques  com si fossin tresors.  Plàtans  gegants,  dos  estanys  preciosos,  estores  suaus de fulles  seques. I els  verds  vora de l'aigua.  Afegiu-hi  la  botiga  dels  vins,  el restaurant,  l'esglèsia  amb unes  pintures  de  l'Obiols  precioses...

Les  fotos  són de  mòbil  i molt  dolentes  i les  de  les  pintures  impossible  compartir-les.  N'he buscat  una  al Google.







divendres, 11 de gener de 2013

Lo Pilar D'Almenara

 


La  veritat  és  que  anem poc  cap a ponent.  I  en canvi m'agrada  anar-hi,  perquè  hi tinc  molts  amics  i molt  lligams.  Una  bona amiga  que  viu a Mollerussa,  ens  va  convidar  a dinar,  un diumenge  just abans de  Nadal  i ens  va  portar  tot el dia a veure  coses  maques  de  per  allà  a la  vora.  Vam començar  (així  que va  escampar  la boira)  per aquest  Pilar  d'Almenara,  al capdamunt  d'una serra com de joguina.  Aquest  punt  és  a 457  m sobre  el nivell  del mar,  però  tenint  en compte  que  el Pla  d'Urgell  que s'estén  a  sota,  ja oscil·la  entre els 200  i 300  metres, el desnivell  no és  gaire.  Però  estava  preciós  tot,  la  serra  s'esfilagarsa  en  petits  turonets  retallats  que  es  van difuminant  mica  en mica  fins a fer-se  plana.  Encara que era  hivern,  estava  verd.



dijous, 10 de gener de 2013

Les aquarel·les d'Amadeu Fabra

Vaig  veure  les  aquarel·les  d'Amadeu Fabra  al Museu de l'aquarel·la  de Llança.  Ja  fa uns mesos.  Me  les  he mirat  més  d'un cop  aquí  per l'ordinador.  Tenen  alguna cosa  que m'enamora.

Un dia d'aquestes  festes,  se'm va  acudir copiar  una d'aquestes  aquarel·les.  Bé  espero que  l'Amadeu  Fabra  mai  no  posi els  ulls  en aquest  blog...  :)  quina  vergonya!  Però    el resultat  de la meva copia  és aquest.  He  trobat  un  altre  enllaç  d'Amadeu Fabra


L'autèntica  aquarel·la  és  aquesta:


No  voldria  endreçar massa
cada traç,  ni cada gest.
I saber deixar-los  lliures,
en la mesura que em convé.
I trobar-me  i explicar-me
potser més  lleugerament.

dimecres, 9 de gener de 2013

Ramon Herreros


En Ramon Herreros  m'ha  felicitat  l'any   nou,  amb  aquest  quadre  seu.
Gràcies  Ramon,  la  teva  intenció  ha estat  aconseguida: dóna  llum!

L'acompanyo  de paraules  meves.  Sensacions  que em regala  el quadre.


Embolcall d'instants efímers, 
i un pont damunt del mar. 
Il·lusions que ens sobrevolen 
com els estels que enlaira el vent. 
I tants ocells que es submergeixen 
entre les escumes del cel.

dimarts, 8 de gener de 2013

Dibuixos fets al mòbil -2

Personatges  del tren:  M'agafo  a la proposta  de la Glòria  de  l'altre  post  de dibuixos  fets  al mòbil.
Quina  història  escriuríeu  d'aquests  personatges?  D'un,  de  dos  o de tots...

.


El dormilega 
tothora convençut
de guanyar  temps.


Portava uns cascos  
espectacularment
agosarats.


Noia primeta  
amb les  galtes  xuclades
de què  t'enfades?


La  del ullassos.  
Eren tant i tant  grans...
No hi cap la boca!

S'han apuntat  a participar-hi:

Sa lluna  amb la seva  Xafardera
La Sílvia  amb el seu  Bell dorment
En McAbeu  amb  un sonet.
L'Helena Bonals amb  el seu  haikú
L'Elfreelang amb  el seu  conte No vol escoltar
La  Glòria amb la seva  Noia primeta
L'Artur  amb la seva  pregunta:  Qui  era?
En XeXu, amb el seu  Dormilega  somiador
L'Assumpta amb la seva  Noia  primeta,  (tan primeta)
La Glòria  de nou  amb  la noia  dels ullassos
La Mª Roser  amb la seva  Florentina
La  Rits amb el seu dormilega
La Pilar  amb  el seu  Dorment-somiador

dilluns, 7 de gener de 2013

Banc-jardinera

D'una foto de  Fra Miquel


Potser el ficus era dins
 i si s'obria la porta 
s'eriçaven els pèls fins 
s'adreçaven tiges tortes 
fins als més llunyans confins 
d'aquest banc de les 6 potes.

diumenge, 6 de gener de 2013

Baies escabellades

D'una foto  d'en Joan Rodó

-  Ho has  sentit,  companya?
- Sí!!!!  Ens  ha dit  escabellades!!!
- Però  si m'he  deixat  una pasta  a la perruqueria,  avui  mateix!!!

dissabte, 5 de gener de 2013

Racons florestans - 3

Un dibuix  (molt  dolent)  de  la masia  de Can Busquets.

Un lloc dins de l'espai protegit de Collserola,  on hem anat  sovint  a  caminar  i  on portàvem els fills  de petits.









Vora  el camp  tan gran,
erm massa  sovint,
passa  el camí
cap a la riera.
Túnels de branques i fulles
passos de pedres per sobre l'aigua.

Encara sento, aquells riures d'infants
sota  la cascada  de joguina...
barrejats amb el so  de l'aigua
que dóna,  encara,
transparència al  silenci.


divendres, 4 de gener de 2013

REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud - 6


Perduda  la innocència,   només,  per  no haver-ne  tingut  cura,
ens  quedarà per  sempre  el dolor  i  la solitud  i tota  la culpa 
de  tants gestos  no fets,  de paraules no dites,
i de tantes de mirades  i de l'amor sencer,  llençats  al  desguàs de la vida.

PD: última imatge  del repte  poètic  sobre  la solitud...   FI.   (o per fi!!!)  ;)

dijous, 3 de gener de 2013

REPTE POÈTIC VISUAL 238. Solitud - 5 -

Ombres  de  solitud
paviments de carrer.
Només  és endins 
on moren les  ombres.
Descalço la claror,
desprotegida  i fràgil,
que escampa, encara lliure
ones  de calidesa.







LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari