diumenge, 31 de març de 2013

Un sacher convertit en mona




No sé  si us  ho creureu  o us  semblarà normal,  però  mentre  feia  el pastís,  pensava  en la  fidelitat. En els micro-contes  del post  anterior,  els  que  han de dur  la frase  homenatge a Espriu  "Ens  mantindrem fidels". A  veure si m'agafarà  com  amb  l'homenatge  a Calders  que no podia  parar...

PD:  post  dedicat  a l'Assumpta  que m'ha demanat les  fotos  de la "mona"

Microconte  nº  1:


Aquell amor no li havia  fallat  mai,  era el més  fidel,  sempre hi podia  comptar.  No  es  feia esperar  mai  i els  seus  silencis  eren  tan  dolços  que no necessitava paraules.  No podia dir-li "Ens  mantindrem fidels"  i tampoc  no calia.  Quan la necessitava,  ella  sempre  hi era.  La  passió  que sentia era  resistent  al pas  dels  anys.  I  no volia  canviar-la  per cap altra. Se  la menjava en el sentit més  literal de la paraula.  Adorava  la xocolata.

dissabte, 30 de març de 2013

Microrel@ts en blog

Em plau  fer  difusió  d'una  iniciativa  interessant...  concurs  i homenatge,  tot  a la  vegada.


Aquestes  noies  de la Biblioteca  Pere Blasi de  Torroella  de Montgrí  ens han muntat una  activitat  blocaire:  un bloc  perquè hi participeu escrivint un microrelat. Un microrelat que com a condició ha de contenir la frase “Ens mantindrem fidels” en motiu de l'any Espriu (1913-2013). Teniu temps fins el  19 d’abril i us adjunto les bases de participació. 



dissabte, 23 de març de 2013

Grafit - una proposta de Relats Conjunts


Tornaven a casa,  un diumenge  al migdia.  Van agafar  el seu  carrer i  van  veure  un cotxe  de la  Policia  municipal,  que  anava  a demanar  explicacions  a un  nano que  pintava un Grafit.

- Mira,  a  aquest ja l'han pescat!  
- Si,  pobre  nano!
- Dona,  pobre  nano, pobre  nano,  ho embruten  tot i no respecten res.

El nano,  d'uns  15 anys  estava envoltat  d'esprais  de colors, amb els  pantalons i les  mànigues  arremangats  i la gorra fins  als ulls.  Els  policies eren dins del   cotxe  i  ell   parlant  per  la  finestreta, molt  tranquil·lament.

La  parella  es  va  apropar  amb  el cotxe, per passar  poc a poc  per  l'espai  que deixava  el cotxe  de policia. 

En  ser més a prop...

- Però  si  és  en Roger!!!!  
- Casumdena  en Roger,  ja  l'espavilaré  jo!
- A  veure  com acaba aquesta  història...  mira  que li he  dit  de vegades  que no es  poden  embrutar  les parets!!!!

El cotxe  de  policia  arrenca  i  els  deixa  allà,  cara  a cara...  pares  i fill.

- Es  pot saber  què  estàs  fent?
- Pintant...
- Home,   això  ja   ho veig!    Quina  barra  que tens!
- Per  què?
- Perquè  no es  pot  disposar  de les  façanes  ni de les  cases de l'altra  gent  per  fer  el que  a tu et  doni la gana.   I què  t'ha  dit  la poli?
- M'ha preguntat  si tenia  permís per pintat  aquest  mur.
- I tu què  has  dit?
- Que  sí?
- Que  síiiii?
- Sí,  és  que en tinc.  I m'han dit  que ho comprovarien.  Cap problema,  són els  avis  de  l'Arnau,  i  ens  han donat  permís per  a fer-ho.

........

PD:  història basada en fets  reals.

divendres, 22 de març de 2013

Paret vermella

D'una foto  del Barbollaire

No  em caldria dir  res,  
no  necessitaria  
cap mot  per  explicar-me.   
Només  reconèixer  
i  saber dibuixar 
les  línies  d'ombra  que,  
tot just  insinuades,  
em canvien del tot  el dibuix.  
L'ombra reforça cada  mot.
El vermell  creix.     
Les  interjeccions  tenen més  intensitat. 


I  els  ulls 

s'empetiteixen  en un somriure.

dijous, 21 de març de 2013

Si fossis un mot - 3

Si fossis  un mot...

Dedicat  a una amiga,  tan carinyeta,  que  creu  que  ningú ha de pensar que ell és  el pitjor  de tot,  ni tant  sols els  pronoms  febles, ho haurien de pensar  i per  això em va  proposar  d'escriure  sobre  ells.  I jo escric  sobre ells  i sobre  ella.


Si fossis  un mot,  no en series  pas  un de sol,  series  un preciós ram de mots,  ni més  ni menys que un ram de pronoms  febles.

Misteriosos,  van i vénen  de  la realitat  i l'expliquen i l'amaguen a la vegada. A  vegades molt  evidents,  a vegades  molt discrets.
Un dia  series  "LI"  i  et  sentiries  com  una  xineta  que  es  disfressa  de complement  indirecte. Li,  és com un regal  que  es fa a algú,    com  un do  o  com una  paraula  que es  diu.  Com quan marques  una presència  estimadora  i  pròxima.  Sense  "li"  el regal  o la paraula  semblaria  perduda,  sense saber  per  a  qui  és,   només  amb dues  lletres,  tot  torna  al seu  lloc  i  al seu  destinatari  natural.
Un  altre  dia  series  "HO"  amb la  seguretat  i la contundència  d'un complement  directe,  semblaries  una  sorpresa,  però  no!  Series  aquí per  deixar  ben clar de  què  parlem,  però  no dir-ho  si  no volem  amb  totes  les paraules.

Quan  no sabéssim on anar  i  ens  avorríssim una mica  de la vida ens marcaries  alguna direcció,  una  de tantes  possibles,  mai  exclusiva  ni  obligada,  ni única,   sempre  especial i  original,  trobada circumstancialment  i  intensament  amb  un "HI",  com un camí,  dels  que  sovint  els proposes.

Cert és que  a vegades,  molta  gent  els  confon  i no els  valora  prou,  però  ells,  els pronoms  febles,  no  s'espanten de res.  Saben la seva  força  i  caminen endavant  i  se  saben estimats  per  molts  i molts  dels  parlants  d'aquesta  llengua.  I  sobretot  fan pinya.  A  la seva manera,  quan volen,  quan poden,  quan  els sembla  adequat.  A vegades s'uneixen  embolicant  la troca,  per  confondre'ns  una mica  i jugar  amb nosaltres.  Ells  són així,  els  agraden les  trapelleries  i també  donar  voltes  a les  coses  i fer  jocs  i proves,  s'apostrofen es  combinen,  es  diverteixen.   A  vegades  callen  i no hi són.  No hi fa res,  els esperem.  I  els estimem.  Els necessitem.  Mentre ells callen,  ens alimentarem de frases simples  i concretes.

Un ram de pronoms  febles:



dimecres, 20 de març de 2013

Rellotge de sol


D'una foto de la  Carme Fortià

El sol sobre les hores,
un somriure  de  sol
 i una ratlleta d'ombra 
que  ningú  no la vol.
Hi ha dies  sense títol.
hi ha moments  infinits.
Hi ha  estones  petites
que podem tocar  amb  els dits.



dilluns, 18 de març de 2013

Riu


Si  la  boira  s'emmiralla,  tot  es  desdibuixa.  
Riu  i  núvol,  aigua  i fum.  
Arbres  i canyes.
Realitats  i  reflexos.

diumenge, 17 de març de 2013

Ràfec del castell de Montcortès



El castell  de Montcortès

Voldria  fer  una teulada  i un ràfec protector amb  les meves  mans,  que  fos bell  i ben construït,  
com un castell  fort  i valent, per  aixoplugar-te quan el  temps és absent  de somriures.
   

divendres, 15 de març de 2013

Quotidianitats


La taula de vidre translúcid,  de  color  verdós: de tacte  fi  i fred
Les  cadires de fusta  pintades  de negre:  llises i  neutres
El llum  que penja del sostre, metàl·lic,  pintat  de blanc.
I  la claror  que  fa, es pinta  amb l'absència dels colors.
Pinto una mentida  a les  parets:  nues  i blanques


dijous, 14 de març de 2013

Si fossis un mot - 2

Dedicat  a  la meva pastissera  preferida...

He  buscat  unes formes  que volen ser  dinàmiques

Si fossis un mot, series un verb. 

Un verb que sap convertir les idees en realitats i els pensaments en fets, un verb nou i encara poc conegut que contindria dintre seu l'espontaneïtat fresca i sincera, però no deixaria mai de banda la reflexió. 

Un verb viu, lleuger, àgil, un verb que sabria sempre com aturar-se a mirar el mar i com còrrer ràpidament quan es necessita actuar. Un verb rialler, d'ulls inquiets i observadors. Un verb savi i amic, amb capacitat de canvi i d'adaptació. Un verb de múltiples significats que encapçalaria sense cap dubte els verbs de la quarta declinació. La declinació per inventar. 

Un verb que sabria inventar un altre verb que volgués dir a la vegada estimar, preguntar escoltar, actuar, ajudar, regalar, explicar, contestar, cuinar, entendre, saber, voler, inventar i poder.

dimecres, 13 de març de 2013

Tarroja de Segarra


Oberta  i àvida
dóna pas al seu món petit.
Acull  vianants  que 
passen  i travessen.
Ella  resta  sola.
Pampallugues de llum  als ulls.
 Clarors  i  fosques  als  dins
I racons  ombrívols al cos.
Espera,  sempre,   passes  que  retornen.
........................................................................Carme

Solejada a l'estiu 
coberta de boira a l'hivern, 
La Segarra espera el teu pas.

......................................................................Montse

Blanca d'ametllers
verda de sembrats
grisa de secans
es  mostra  La  Segarra
bella i  calma.
................................................................................Carme

El clauer. cat: Recull de les claus i els arguments per la Independència

ElClauer.cat

dimarts, 12 de març de 2013

Barraques de camp, vora Florejacs, a la Segarra


Color  verd,  color  de terra,  
color  verd,  color  de terra,  
color  verd,  color de terra....
Infinites  línies  de dos  colors  
em defineixen el paisatge.  
La  terra  és ben  grisa  
i el verd  és apagat.
Taques de verd-gris en el gris 
i  bocins  de terra-grisa en el verd.

Si jo sabés  encendre  
els colors  del món,  
tal com suco el pinzell  
en aquest ocre  lluminós, 
potser no deixaria  gens de gris
i  finalment ,  voleu dir 
que  no seria  també una pèrdua?



dilluns, 11 de març de 2013

Castell de Ratera



 Més enllà dels castells a l'aire
 desitjats,  oblidats  o de joguina,  
sempre  hi ha la realitat.
Que  s'ensenya amb força
encara que no me la vulgui mirar  gaire.

diumenge, 10 de març de 2013

Finestra a Niça

D'una foto de  la  Merike.  Niça.

No caldria perdre  la precisió  de  cada  línia
encara  que els colors  siguin potents.
Jo seria la línia,  tu series  el color.
He  triat  un negre que es barreja amb els colors,
no hi fa res...
 la imatge és ben bé  com la vida:
potent,  però contaminada.


divendres, 8 de març de 2013

271è - 272è Jocs literari


Pinto les flors
damunt les meves runes
per preservar-me.

Miro a  través
del temps que ens  toca  viure
dels murs  malmesos.

En solitud
obro les  persianes
respiro el dia.



Obre bé els ulls
tot quedarà  enrere
massa  de pressa.

Digues què  penses:
inventes les històries
de les  imatges?

El tren  et porta
només  és  missatger
de nous  paisatges.




dijous, 7 de març de 2013

Si fossis mar - 3



Si fossis  mar,  series  un mar  arrissat,  ple  de punts  de llum  dansant,  alegres,  però també inquiets.  En la proximitat,  ondulacions  tranquil·les  i rialleres,  en la distància els  vents  et  trasbalsen  les ones,  aixecant-les  inconstants  de diferents  mides.

Si  fossis  mar,  ni  sabries  tots  els tresors  que  amagues  i proclamaries  amb  tota  la  innocència  que no n'amagues  cap.  Per  això els guardaries tossudament.   Hi  hauria sempre,  però   alguna submarinista  més  experta  i  més  valenta  que  tots  els  altres  que    arribarien  a  trobar-los.   Però  tampoc  a agafar-los.

Si fossis  mar  entre somriures d'onades  tendres  que  acullen,  amararies la  pell  de  qui ve  a trobar-te.

Si fossis  mar,  faries  callar  el  bram de les  onades  per  escoltar  les  passes  que se  t'acosten.

Si fossis mar - 2 -


Si  fossis  mar...

Series el mar  tancat  i petit  dels teus  ulls.  Ets la mar en calma. Tens reflexos de claror  enfora en amples  camins de llum i infinites  guspires inquietes que s'escampen superfície  enllà fins  a abastar-la tota i descobreixen així els més  mínims  moviments  de l'aigua.

I tanta  llum  endins,  engolida,  per  preservar  la  vida.

Avall,  avall,  ben amagada  hi tens  la  intensitat  de  vida,  callada  sempre, fins que tothom s'oblidi que existeix.

Mar  amic  i desconegut  ocultes  naufragis  i cofres  a vessar de riqueses, primer conquerides  i  després  perdudes  per  pirates  de  tots els  temps.

dimecres, 6 de març de 2013

Camí de ronda


Sentir el ventet  a la cara, 
tebi  i agradable.
Caminar  junts,  
en la realitat  o en la metàfora
en la proximitat  o en la distància.
Just  com qui vola,
i poder-nos  trobar,  
encara,  en aterrar.
Llibertat  en cada  passa.
Regalar-nos històries.
Acaronar  els  somriures.
I entortolligar-nos els somnis,  
ben bé com ho fan els cossos en l'amor.




dimarts, 5 de març de 2013

Paisatge a la Segarra




No fa  vent.  
La terra batega  amb força, però
hi ha una calma que atura l'impuls.
Res  no es mou.
Entre dos  colors,
entre  la  nit  i el dia
braços  estesos  esperen
tendreses  d'aire 
que belluguin el món.


dilluns, 4 de març de 2013

Vol acolorit

D'una foto de Fanal blau

Tots els colors, 
 paracaigudes voladors 
en el mar dels teus mots.

Inspirada  i dedicada  a la llum  de  Fanal Blau

diumenge, 3 de març de 2013

Pensament al capvespre

D'una foto d'en Joan Rodó


Posta de sol  sobre els nostres  pètals.
La  calidesa  dels colors 
conviu  perfectament
amb la tendresa  més  pura.

T'espero  en  silenci.

dissabte, 2 de març de 2013

Petit homenatge a Joana Raspall en el seu centenari



BOMBOLLES 

Vine a fer bombolles, 
que tinc un tassó 
ple d’aigua i sabó. 

Mira com voleien 
i brillen al sol 
tot fent tornassol! 

Si la més bonica 
proves d’agafar, 
se’t fon a la mà… 

 I et quedes en dubte 
de si l’has bufat 
o ho has somniat!

.....................................Joana Raspall




A  JOANA RASPALL  (amb  admiració  i agraïment per  tenir  cura  dels nostres  nens)

Hem vist les bombolles
que ens  has  regalat
i amb mots  has pintat.

Hem sentit  com volen
amb  ritme i amb llum
com cant de verdum

Estimem els versos,
gust  de caramel,
xocolata  i mel.

Llegim  amb  delit
poemes  d'infants
que ens faran més  grans.

...............................................Carme

MOLTES  FELICITATS,    JOANA,  PER  AQUESTS 100  ANYS  
TANT  RICS  I  GENEROSOS!!!!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari