divendres, 31 de gener de 2014

dijous, 30 de gener de 2014

Galeria




Vine,  acosta't  a la barana,
veuràs com hi creixen flors.
En el pati amagat
hi cau la pluja.
La fosca i la llum
es reparteixen l'espai.
Vine, acosta't,  i...
fem-nos, de nou, claror.


Volia destruir-lo, un microconte de la Glòria

Volia destruir aquell dibuix, l'únic record d'aquell pare inexistent, que no era tot un senyor, com la mare li deia, ni havia marxat a Austràlia per mirar de prosperar, ni havia mort heroicament per salvar els seus companys.
Morta la mare ho havia descobert: va marxar cames ajudeu-me en saber que aviat seria pare. No era tot un senyor. Ni tan sols tot un home. I tampoc dibuixava gaire bé.

A la foguera, un microconte de la Gerònima

A la foguera!!!

Aquell era l'últim. I així, l'única prova cal·ligràfica inqüestionable que el podia vincular a la seva autèntica identitat va quedar reduïda a cendres.

El millor dibuix de la meua vida, de Ximo Segarra

Estic content, cansat però content pel resultat, he posat tota la meua energia en ell, durant anys no he fet altra cosa més que dibuixar-lo, però ha valgut la pena...

Sí, han segut anys durs, ho he invertit tot i m'he quedat sense res per veure'l per fi acabat... Vaig deixar el treball, vaig aviar de casa a la dona i els fills per a què no em molestaren... I en el tram final vaig haver de vendre tot el que tenia per a no morir-me de gana i cremar a poc a poc la casa per a no morir-me de fred...

Però sí, no hi ha dubte, ha valgut la pena...

Si som, i existim... un poema del Miquel

Si som, i existim,
és en la memòria,
demà serem cendra

dimecres, 29 de gener de 2014

Hi ha via una vegada, un microconte de la Montse

Un artista amoïnat per què feia dies que no tenia cap idea, rondava neguitós per tota la casa, de sobte davant d'aquella taula, tot mirant la xemeneia, visualitza el poema:

Som quelcom
en tant que existim,
demà serem pols

Complements a la brasa, un microconte de la M Roser



La llar de foc havia quedat somorta i calia revifar-la. La Berta no s'ho va pensar dues vegades, i va decidir que un dibuix amb un barret i uns guants, farien més caliu que el paper blanc. Al vespre, l' Antoni, anava desesperat buscant la foto que havia de presentar al concurs. Mentre, la Berta atiava el foc i s'escalfava les mans...

Fa molta fred, un microconte del Pere


 
Fa molta fred, és final de mes, el repartidor de publicitat tenia pressa per tornar a casa i ens ha omplert la bústia amb un munt de fulletons de propaganda d'en "Massallera de Vic, barrets i complements". 
Ara ja tenim paper ... per encendre la llar de foc uns quants dies.






 "Les mans toves surten del cap." 
(Idea per a un retrat surrealista) 

Amor en flames, un conte de la Sílvia

Amor en flames

L'havia desitjat tota la vida en secret i, per fi, aquella nit inesperada el va tenir entre els seus braços. Va ser una nit plena de besos, abraçades, paraules de foc a cau d'orella, gemecs, crits de plaer i desig. L'endemà, quan es va despertar, només va trobar els seus guants de pell i el barret amb el llaç damunt la tauleta de la cambra. Ni rastre d'ell. No volia que aquella imatge buida fos l'últim record de l'home que havia estimat i va calar foc a la cambra.

La torrada, un conte de JpMerch

La torrada

En acabar el dibuix, molt satisfeta de com li havia quedat, l'havia deixat damunt el seu escriptori, per donar-li una sorpresa.
—Marieta, vols portar-me la capsa de mistos? He d'anar encenent la llenya per torrar la carn, que si no, es farà tard! I aquestos estan a punt d'arribar.
—Sí, Pep! Ara te'ls porte. Escolta! Que no has vist res al despatx?
—Si he vist? Què havia de veure

Escena inesperada i post participatiu


Un bon matí de diumenge, sense  estar preparada per una escena semblant. Em vaig  llevar i el vaig veure: el dibuix llençat,  a punt de cremar. No no era  meu,  era seu.


Volia reinventar-se, començar de  zero, cremar  totes  les  referències  anteriors...

Us  demano de participar  d'una  de les  dues  maneres.
1.- Proposeu un títol  per la imatge
2.- Proposeu un microcontre

Han participat  des del seu blog:  

En XeXu amb el seu relat: Gentelman
La  bruixeta  amb el seu relat:  Atrapada
Sa lluna amb el seu relat:  Lladre  refinat
En Garbí  amb el seu relat: Cremada
L'Assumpta amb el seu relat: Mala sort, Camargo 
La cantireta amb el seu poema: gu(ant)
El McAbeu amb el seu relat: Significant vs. Significat
La Montse-Arare amb el seu: Microconte (o no)
L'Elfreelang amb el seu:  Home dibuixat


Els que  ho heu deixat  als comentaris,  els trobareu als  posts  següents... 

dimarts, 28 de gener de 2014

Pete Seeger



He trobat  aquest  vídeo a Nausica  (Gràcies,  Carles!!)  Per a mi sempre  han estat  lligats  Pete Seegers i Andorra,  perquè allà  va ser  on el vaig conèixer, on  el vam cantar i on les seves  cançons em van fer  passar  les  millors  estones.    Una cançó  del'any 1962.



I una cançó  suggerida  pel Barbollaire,  als  comentaris  que també  em sembla  molt i molt adequada. Cada  cosa  té el seu temps...  (Gràcies,  Barbo!!)







Encara potser tornarem a cantar  Pete Seeger,  tal com l'havíem cantat  als  anys  més joves,  amb passió  i convenciment:  Vencerem tots  junts,  No serem moguts,  Què  s'han fet  d'aquelles  flors?

Pete Seeger,  et portem  amb nosaltres,  encara ens acompanyes, ara   sempre,  descansa en pau. Gràcies.

dilluns, 27 de gener de 2014

El Joc Brossià d'Antaviana

D'una foto de la Consol d'Hora Blava

Antaviana ens proposa  un Joc  Brossià:  versionar  aquest poema de Brossa:



Si eres una onada, series el meu joc favorit. 
Si m'estimaves sempre, series la plenitud. 

Si eres una manera de parlar, series el diàleg. 

Si ploraves inquieta, et buscaria i no et trobaria.
............................................................Joan Brossa

Si eres una onada, em capbussaria en tu.
Si eres  una barca, amararíem junts,
si m'estimaves sempre, de joia em vestiria,
si eres la paraula, series pausa infinita,
si ploraves  inquiet, segur que et trobaria
...................................................................Carme 



Si eres una onada, seria l'aigua que arrossegues fins a la platja i retorna amb tú
Si m'estimaves t'acompanyaria sempre en el teu anar i venir
Si eres soroll d'aigua series també la pau i la calma que necessito
Si ploraves inquieta, recolliria les teves llàgrimes i també jo, em faria mar. 
Mònica..........................................................................................................


Si eres uns onada em gronxaria.

Si m'estimaves sempre, em desfaria.
Si eres una manera de parlar, series l'accent.
Si ploraves inquieta, et consolaria i no et defalliria.
...............................................................................Montse


Si eres en Joan Brossa, de vegades no m'agrades. 
Si eres una manera de parlar, primer cal escoltar. 
Si m'estimaves sempre, som dues barques varades. 
Vas i véns com les onades, plores i ... de vegades no m'agrades. 
Pere.............................................................................................







dissabte, 25 de gener de 2014

Diàlegs poètics: Diàleg 5è - Pere

JOCS DE MIRALLS



















Mirall de dues  cares

Demà,
compraré un mirall de dues cares
al matí
em maquillaré d'una banda
a la nit
em rentaré la cara per l'altra
i tu
mira'm com vulguis


Demà,
et miraré  com ets,
des del matí,
cap maquillatge no t'amaga prou
com per  no veure't.
Fins a la nit.
Et miraré  com ets.
I tu...
Mira'm com sóc.



Mirall trencat


I la meva  imatge 

es va fer mil imatges
i... no sabia trobar-me


Mil imatges
mil bocins.
No sé trobar-te
no sé  trobar-me.
Hem oblidat  com  buscar-nos,
  junts?



Mirall transparent


Darrere  el mirall només  hi ha la meva imatge
és a dir jo mateix
dóna-li la volta i em veuràs
emmirallant-me....   del revés.


Del dret  i del revés
el mirall t'emmiralla.
Giro i giro de tots costats
i sempre em surt el teu somriure.




Mirall de cada  dia

Baixant amb l'ascensor el mirall em va parlar:

"Tens trenta segons per  dir-me alguna cosa"
Veient la meva  imatge de sorpresa
No vaig  saber ...  què  dir-me.
........................................................................Pere


El mirall em va fer l'ullet
i em va dir:  "Per  fi!
he trobat  la manera,
de sorprendre't i fer-te  callar,
fins i tot  els pensaments."
Instants  brevíssims. 
Carme.........................................................




Davant del mirall
mirades que parlen,

ahir era com tu,

demà seràs com jo.
...........................................Montse

El mirall reflectia,
la claror dels teus ulls
i com que tu somreies, 
tot s'omplia de llum.

...................................................M Roser

Mirall mentider,
mostres una imatge 
que no reconec...

..................................................Glòria

Trencat, reflectint els meus bocins
veig cada trosset viscut
el que sóc, feta de mica en mica.

...................................................sa lluna

divendres, 24 de gener de 2014

Lluna plena de gener entre xipresos

 

Enlluernats
dubten els dos xipresos.
Fan unes pinces.
Com poden agafar-la
sense  cremar-se.

Després s'allunyen
si no fos per la lluna
ningú els  veuria.
........................................Carme


-Deixa'm la teva llum, 
ni que per un instant sigui,

que en la nit no puc ser.

Deixa'm que m'il.lumini.


I si queda un instant,
i amb la llum els pentina.
Parlen els dos xiprers:
-La voldria abraçar.
-Jo, me la quedaria.
I la lluna s'en va
I somriu perquè és lliure.

..........................................Mònica


Enlluernats l'un de l'altre
dos xipresos s'acaricien.
La lluna es posa vermella 
innocent ... mentre se'ls mira, 
mentre bufa vent de nit.


...................................................Pere

  1. -Altiva lluna
    qui pogués acaronar-te! 

    -Xiprer, rep de llum

    un bes, fred com la plata,

    dins un núvol missatger.
  2. .........................................................Glòria
  3. Els xiprers parlen quiets en veu molt baixa,
    se'ls acosta la lluna amb fils de seda.

    Diu: “Aquesta conversa no m'encaixa!”,

    i torna amb els núvols com una bleda.
  4. ...................................................................Miquel
  5. Els xiprers i la lluna s'han donat un espai de llibertat i se saluden tot fent el seu camí.
  6. ....................................................................Consol
Xiprers com flames

vers la lluna gelada.
Núvols fets fum.
...................................................................Helena Bonals

Xiprers de gener,

agulles enfebrades
cap a la lluna gelada.
Xiprers dins la nit,
en estremit diàleg
amb el fosc cel adormit.
...........................................................................Eduard

Entre la boira
la lluna es mira els arbres.
Xiprers que dormen.

.................................................................................M Roser

festejant la nit,
la lluna els visita.
Plaer il·luminat.

..........................................................................Montse

dijous, 23 de gener de 2014

Reflexions d'aniversari, sobre el temps

D'una foto de Fanal Blau
No m'amoïna la pàtina del temps,
l'envelliment
a vegades ve poc a poc
i podem despistar-lo i
a vegades ve i ens cau a sobre,
ens agafa per sorpresa.
Tant se val.
De tot el temps passat
recordo les hores  viscudes
intensament. 
                    Tantes en trobo,
de tota mena,
que hauria de ser,  potser,
la persona més vella, de tot el món.

Encara no ho sóc  i em miro
els anys que vénen
com un regal inesperat,  potser innecessari.
Però no llenço mai res d'important.
Ben innecessari,  però feliç,
serà el temps que queda.







dimecres, 22 de gener de 2014

Panotxes o panolles

D'una foto de la Bruixeta
Panís o Dacsa
Blat de moro i Moresc
També Blat dindi
Blat indi o blat de l'Índia
O més: Blat de les Índies



Roses de dacsa

bufes i esclafitons, 
clotxes, crispetes, 
borles, flors o mongetes
cotufes,  palometes*...













Camps de panotxes...
Creuo isoglosses:
solcs de panolles
amb les seues pellofes.

Semblen boges,
de tan pèl-roges

........................................Miquel

dimarts, 21 de gener de 2014

Relats conjunts: Eco en tankes i parèntesis...

Sota la boira
Dins la humitat del fiord
Quedo en silenci.
Crides esvalotat
I l'eco no respon.

(Només l'ira dels déus, pot fer callar un eco.
Ens mirem espantats, però l'eco no respon.
Quan l'eco no respon  s'ha de seguir  endavant.
No es pot tornar  enrere.  Voluntat  dels  déus)

Només el so
Del rem i de la barca
Vol retornar-nos.
La solitud buscada,
el clapoteig de l'aigua.

(Res més real  que el rem que empeny la barca.
Sense repòs, també sense retorn... 
Fiord enllà,  fins al final, la platja desitjada.
Començar  de nou, sense  res  a les mans.)

dilluns, 20 de gener de 2014

Cromlec -2

            

A l'altiplà
Des d'on mires el món.
Hi ha vells vestigis.
Cada pedra és un mot.
El cromlec el poema.

Llegeixo signes 
que expliquen el passat,  
Els teus senyals  
Com petjades a l'herba
Marquen, de nou, inicis.




dissabte, 18 de gener de 2014

Diàlegs poetics: Diàleg 4rt - cantireta

Una foto de la Remei


Verticals i tot, la grafia del pes no ens dóna ales. O ens corba en el desig de romandre sempre desafiants. Com jonc de riu, humida però mai corcada. 
.......................................................................................................cantireta

Tu i jo,
ens dibuixem fins l'infinit
de grafies corbes...
Entre batecs d'ales
i reflexos tremolosos.
Tu i jo
com punts suspensius
que s'afonen.

.........................................................................................................carme


Una versió  simplificada.

El moviment de l'aigua
desdibuixa el reflex de la nostra imatge.
Alliberats de la definició,
acceptem de bon grat fer-nos paisatge.
En l'aire som figura,
en el reflex, 
només l'esbós d'una ombra sobre l'aigua.

................................................................................Mònica Massó


Funambulista per la fina corda de la vida 
sense xarxa 
fimbrant com un jonc.
.............................................................................................Pere


Som com joncs
en equilibri precari,
enfilem la vida.

............................................................................................Montse

Enfilats, 
ben amunt,
ni que sigui en precari.
El món sembla millor
i el fons es veu molt lluny. 

............................................................................................jo rai

Les línies, vives
verticals encorbades
però no vençudes.

.....................................................................................Noves Flors

De tant en tant
els versos gairebé
volen. Sorgint
de la realitat,
volen ser culminats.

.................................................................................Helena Bonals

Fent equilibris
petits ocells reposen.
Cadires de joncs!

.............................................................................................M Roser

La tarda en calma,
llambreja damunt l'aigua
la llum i l'aire.

..................................................................................................Glòria


divendres, 17 de gener de 2014

Detall d'interior

Un detall  de l'interior  de l'habitació  d'una casa  rural   anomenada "La premsa" de La  Coromina,  una colònia industrial de vora  Cardona.

T'acullo,
en la penombra dels llums més petits.
En el mirall que ens  retorna
imatges poc conegudes.
Tornem a dibuixar-nos.
M'agradaria aprendre
a abraçar la teva  ànima
d'un sol gest de tendresa.




LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari