dimecres, 30 de juliol de 2014

dimarts, 29 de juliol de 2014

Camps



Dialoguen les ombres sinuoses,
amb les línies  rectes del dibuix dels camps.

No li fa res a l'ombra, allargassar-se
de verd a l'ocre, del clar al fosc.

L'ombra no és res,  
no es queda, passa  subtil
entre les hores, 
canviant colors i calideses.

dilluns, 28 de juliol de 2014

Flueix el riu


Pensaments  i/o microcontes:

1.- Les persones (com el riu) només poden fluir en el seu propi sentit.  

2.- L'aigua canvia a cada instant,  el  seu reflex del món és més lent de canviar.

3.- Tenien objectius  totalment oposats, els  seus camins avançaven en sentit invers  l’un de l’altre.  Però es van trobar  en un punt  del camí  i es  van estimar intensament.


dissabte, 26 de juliol de 2014

Mur



Creixen falgueres,
aprofitant paraules
de terra i molsa.
.............................................Carme

Neixen lleugeres
i es vesteixen de sol.
Guarnint el mur.

....................................Xavier Pujol

Petites coses,
creixen en l'intercanvi
Omplint la vida.
............................................Carme

Omplen escletxes ,
en marges de roques 
despengen la vida.
Com falgueres en mi,
les teves paraules.

........................................Mònica

Roques eixutes
deixen espais de molsa,
llavors  hi neixen.
.........................................Carme

Petites plantes
en una font de vida.
Un llit de pedres.

.........................................M Roser

En llit de pedres
hi caben les paraules.
Branques petites.
......................................Carme




dijous, 24 de juliol de 2014

Des de la cambra



Torno a obrir la finestra
i veig un paisatge que em sembla nou.

El verd  i el camp
en la llum que matina,
les ombres  suaus
com si es llevés l'hivern.

dimecres, 23 de juliol de 2014

Relats de la Carme (subtitució estiuenca)

Faig una mica tard...

El dia 15 ja ha passat, però més val tard que mai. Repeteixo la idea de l'any passat i aquests mesos de juliol i agost que ells no hi són. Us proposaré una imatge.

La de juliol és una imatge del Barbollaire, l'última del seu blog, que m'ha semblat molt suggeridora.

Què us passa pel cap quan la mireu?


Una foto del Barbollaire


Microconte: Fent camí.

Les copes ja eren buides. La festa ja era acabada.  
Però els colors es mantenien al seu lloc, i el seu record omplia d'alegria l'aire que l'envoltava. 

Se'ls enduria posats, els colors que van ser, per seguir fent camí.


Han participat:
  1. Barbollaire
  2. Joan Gasull
  3. Bruixeta
  4. Sílvia
  5. Ada
  6. Fanal Blau
  7. Iruna
  8. Rafel
  9. Glòria
  10. Laura t. Marcel
  11. Elfreelang
  12. Joana
  13. XeXu
  14. Alfred Russel
  15. Maria Roser
  16. Montse Pes
  17. Roselles
  18. Cantireta
  19. McAbeu   (per partida  doble)
  20. Sa lluna
  21. Alfonso
  22. JpMerch

dimarts, 22 de juliol de 2014

Punt de llum


No és una llum definitiva
no és  cap sortida  genial.

És un punt de llum, autèntic.
Un retall de món desconnectat de la resta.
Les brancades dels arbres es belluguen al vent.

I jo abastaria, si pogués,  si sabés, 
només una sola fulla acabada de brostar  
d'aquella primavera que fou, esclatant i bella.

dilluns, 21 de juliol de 2014

Ponts

El pont de Cahors

El pont  tremola,  sota de l'aigua,
però és ben fort,  pels  caminants.

dissabte, 19 de juliol de 2014

Cúpula de pedra seca d'una barraqueta: El refugi dels poetes


Poso instant sobre instant, 
com qui posa pedra sobre pedra,
per construir aquest nou temps
que és l'ara. 

Aixopluc, encara tan fràgil.











divendres, 18 de juliol de 2014

Núvols de paper

 

 



Retallo els meus somnis
com núvols de paper.
Ja volen en l'aire
en un racó discret.
Si se'm fa curt  el trajecte
només serà  el meu secret.
.........................................................Carme

Mans infantils
una àvia riallera.
Núvols dansant!

..................................................Assumpta

Són de paper,
goma, feltre i cartró,
suaus i lleugers.
La bufada de l'aire
els dóna real vida.

...................................................Assumpta

dijous, 17 de juliol de 2014

Llibreta

El tercer paquetet de la fada  dels núvols,  ben embolicat  amb paper  fi,  era un regal  enorme.

No pas de mida, no, però si de dedicació seva i de temps de felicitat per a mi. 

Una llibreta  totalment personalitzada.  Que es diu Moments  i que jo ja he adoptat  com a quadern d'estiu 2014.

Té diferents parts,  amb separadors i amb tipus de papers diferents i especialitzats  per  a cada  cosa.

Després de separador de pintant a llapis  i ha paper  de dibuix





També  hi ha un paper  especial de retolador  que jo ni coneixia i paper  d'aquarel·la
I fulls quadriculats  de  dues  mides  diferents...

Estic  contenta  com un gínjol, amb la meva llibreta  per pintar i escriure totes les  vacances...

M'he  jurat  que  el dia 1  d'agost  l'estreno,  ja que estrenar una llibreta  com aquesta  fa  respecte,  eh? Clar que a mi me'n fan una mica  totes les  llibretes, de respecte. Algunes més  que les  altres. 

Moltes  gràcies,  Assumpta, ets un sol!!!

dimecres, 16 de juliol de 2014

Gràcies a tothom

De la M Roser...  moltes  gràcies, guapa!
De sa lluna,  gràcies  lluneta!!!

De la Consol Vidal...  Gràcies  Consol!

De la Isabel Barriel...  Gràcies  Isabel!

De la Pilar  Valero...  Bufo!!!  Gràcies  Pilar!!!

De la Lourdes  (no blocaire) Gràcies  Lourdes!!!

De la sargantaneta...   Gràcies  sargantana!!!

He  rebut  un munt de felicitacions,  a través  de tots  els mitjans,  la família  en directe,  per telèfon parlant,  per  watsap,  per  sms,  per  mail  i aquí  al blog, també  i  un munt de regalets  virtuals.

Ja he donat les gràcies a tot  i cadascun dels  amics  que m'heu felicitat, però em fa gràcia de col·leccionar  els  regals  rebuts.

De la Cantireta he rebut un enllaç  interessant de les etimologies  del meu nom:  Carme

D'en Xavier Pujol la lletra d'una cançó de l'Enric  Hernaez, de l'any 80,  que parla a una Carme.   Maca,  maca...  ;)  quins  temps!!!

L'Anton que  ha felicitat  les  Carmes  en general des  del seu blog...

D'en Jordi Dorca,  un recull  d'haikús  preciosos...  que no els publicaré  pas aquí perquè són seus i els ha de publicar on ell  vulgui.  Un tastet,  un record  d'una nit  poètica  entre  blocaires, al Montseny.


De cedre i lluna,
una remor se sent:
els mots que passen. 



I l'altre Jordi el del Far... Em regala paraules boniques...


Jo t'envio la meva felicitació en forma 

de besada plena de salobre,
des d'un far llunyà a trenc de cada alba,
des del silenci més recondit,
des de la vida que ens contempla.


I el regal que em va arribar  per  avançat  i  no pas  virtual sinó  material... aquest,  el guardo per  demà... 

Gràcies  de nou  a tots.

dimarts, 15 de juliol de 2014

Senyals



Miro amunt
veig senyals de camins
traçats a l'aire.

Miro endins 
hi ha senyals de camins
que em solquen l'ànima.

Miro enllà
llocs per teixir camins
que volem estrenar.

dilluns, 14 de juliol de 2014

Núvols - tercer post

Primer  va estar  ple  i acabat  el núvol d'en Jan.  El núvol és de color  blanc  i té una funda  de treure i posar de color blau cel.  Amb una lletra  que l'identifica. Era el que corria més  pressa,  a causa  de les coses  lletges que  ell ens deia  que veia a les nits.


Quan va estar acabat  el va  agafar  fort  com si l'abracés  i va dir  que se'l volia emportar a casa  seva. Jo li vaig  dir, però  si encara no t'he explicat  com funciona...  

- Com funciona?  - va preguntar  ell sorprès.
- Després  del conte que us explica  la mare  per  anar  a dormir.  Li has  de demanar:  "Núvol recorda't  de fer-me  venir  bons somnis."  No fos  cas  que es despistés.

En Guillem  va  marxar  sense  el seu núvol que encara  no estava acabat.  Però no  va protestar  ni es va amoïnar.

Al cap d'un parell de dies,  li vaig  preguntar  a en Jan si havia  funcionat el núvol.

- Sí  que ha funcionat,  he somiat  coses  maques...
- Fantàstic!!!
- Jo també  he somiat  coses  maques,  encara que no tingui el núvol- diu en Guillem.
- Quina sort,  Guillem,  tu  potser  no el necessites,  doncs.
- Sí que el vull,  eh,  àvia?  I també  vull que hi posis  la meva  lletra.
- I tant que sí,  avui mateix  tindràs  el teu.

També  en Guillem  va  abraçar el seu núvol...

Avui,  en Jan m'ha dit  que havia somiat  que se li escapava  el pipí i que se li mullava el núvol i s'hi amoïnava molt...  (no sé si anem massa bé...)  El núvol no s'ha mullat ni el pipí  s'ha escapat,  però com a somni  bonic  deixa  molt que desitjar. 

- Nuvolet,  fes  el favor de comportar-te,  com s'espera  d'un núvol màgic  i ben educat!!!!






dissabte, 12 de juliol de 2014

Els Núvols - segon post.

Heu vist el primer post del núvol? Si no l'heu vist  cliqueu aquí.

Doncs,  no,  no em podia  resistir a la idea d'en Jan.  Primer li vaig  dir que els amics  imaginaris es diuen així perquè s'imaginen i que per tant,  ell, igual com fa la protagonista  del conte, podia  imaginar-se  un amic  que es digués Núvol i que l'ajudés  a somiar  bé.

Però només té 4 anys  acabats de fer i com que no vaig veure tant  clar que li fos fàcil sense ajuda, vaig rumiar-hi una mica. Jo sabia que en un entorn molt proper de la catosfera,  hi ha una fada artesana capaç de fabricar núvols màgics.

Una àvia amb vocació de fada i una artesana amb màgia i dedicació, fan el conjur necessari... per a fer realitat el desig del Jan.  I ja posats, el fem extensiu també per a en Guillem.

I, després d'uns quants dies de feina, arriben els núvols en un paquet triple. El primer, amb  els nuvolets, que veieu aquí a sota. Falta omplir-los, perquè quedin com núvols de veritat.



Dins  del segon paquet  hi havia el regalet de propina de la fada bona: diferents materials per  a seguir fent més  núvols (o qualsevol altra cosa que ens vingui de gust): paper, cartró, goma-eva, feltre...

La  primera  idea  que m'ha vingut  és  fer  núvols diferents  i fer-los  volar  en un mòbil.  A veure  si en som capaços,  entre  tots  tres.



El tercer  paquetet... ha estat  una sorpresa  molt  i molt gran i preciosa,  que veureu en un altre  post. Mereix un post  a part...  bé  no,  un  no...  una  pila  de posts  a part.

...  continuarà...

dijous, 10 de juliol de 2014

Escapada llampec

Joan Brossa: inventa dins A l'altra banda del riu i altres històries
Havia preparat  tot l'equipatge, acuradament, per  marxar definitivament de la seva vida de sempre.
Deixar-ho tot i marxar  sol.

No va dir res a ningú i va agafar un tren.

Durant el viatge li feia nosa l'equipatge. Fins i tot el barret i les sabates. 

Descalç va baixar del tren i va començar una nova vida. Volia renéixer. Sense res.

dimarts, 8 de juliol de 2014

279è joc literari de Tens un racó dalt del món: Amors múltiples

279è joc literari

Al Dani se li acumulava la feina, en tenir aquestes tres noies que li anaven al darrere. No donava l'abast. No sabia com fer-ho i com que elles  eren amigues, sortien els 4 junts, perquè ningú donava cap pas  per avançar  o per retirar-se i no es formava cap parella.

Un dia els hi va dir que volia sortir un dia  amb cadascuna d'elles.

La Vanesa i l'Àngels van dir que no, que de cap manera. Que això no estava  bé i no ho podien fer.  Que elles  no estaven disposades a que s'enrotllés amb totes a la vegada, que li calia triar, abans.

La Susana, va dir que li semblava just de fer el que el Dani proposava.  Que ella entenia  els dubtes  i que ho trobava  molt bé.  En aquest  moment,  en Dani es va sentir bojament atret per la Susana.  La tria va ser molt més ràpida  del que es pensaven.

dilluns, 7 de juliol de 2014

Flors a la mà


Ella t'havia ofert les millors flors que tenia, de pètals suaus i colors bonics, també la seva mà estesa,  

Tu te les  vas menjar,  golafre,  com si les flors fossin aliment del cos  i no  de l'ànima.

dissabte, 5 de juliol de 2014

Le voleur d'ombres de Marc levy

És el segon llibre que llegeixo de Marc Levy.  El primer va ser Totes les coses que no ens vam dir.  

En les dues novel·les  (no sé si en totes) utilitza  el recurs de fer que passin coses  impossibles.  Les  coses impossibles del primer llibre que vaig llegir,  no em van entusiasmar  gens,  crec  recordar  que era que el pare de la protagonista s'havia mort i que tenia una altra oportunitat  i seguia  vivint.  Pse...  no em va convèncer l'invent.

En aquest "El lladre d'ombres" allò que és impossible, té el seu encant. És com un conte de nens, però en format adults. Amb una fantasia tendra i bonica. Amb les ombres com una metàfora. El protagonista des de petit té la capacitat (que no la controla, per cert) de canviar-se l'ombra amb una altra persona  quan les  ombres coincideixen. No pot evitar-ho. I després aquesta ombra li parla dels sentiments i dels pensaments de la persona a qui li ha robat. I té una informació suplementaria sobre les altres  persones. Les altres persones tenen la seva ombra, però no sembla que sàpiguen treure'n el mateix  profit.

És com si fos una persona terriblement empàtica i que després d'una conversa, o d'haver vist i parlat amb algú, conegués exactament tot allò que pensa i que sent.

El que m'atrapa d'això és la seguretat que ell té, que els seus pensaments són encertats.  I ho són.

Em fixaré  una mica més  amb la meva  ombra... a veure si m'ajuda  a tenir  seguretat  en tot allò que endevino.

dijous, 3 de juliol de 2014

El núvol de Glòria Falcón

La contraportada  diu:

Núvol és  un petit homenatge als amics  imaginaris, invisibles... que ens acompanyen durant la infància i, fins i tot, de vegades, al llarg de la nostra  vida.

La nena protagonista no diu pas que té un núvol amic. Diu que el seu amic es diu Núvol.  (que és molt diferent)

Un amic, per abraçar, un amic que és té al cap, un amic que pot ser més d'una cosa a la vegada, com una estrella o una flor, pot plorar, pot ser feliç, pot deixar-nos tranquils i sortir per la finestra  una estona, pot ballar, pot ajudar-nos a somiar, cada nit, ens escolta sempre i sempre és  al nostre costat.

Un conte per  nens,  potser  sí.  

I vosaltres,  teniu  o heu tingut  un amic  invisible?  Us suggereix alguna cosa aquesta  història de núvols? Us convindria un núvol que us ajudés a dormir bé i a somiar cada nit?

En Jan em va dir:  "Ja m'agradaria tenir un núvol com aquest que m'ajudés a somiar... a vegades somio unes coses  més  lletges!"

Qui podria resistir-se a un desig com aquest?

...  continuarà ...

dimarts, 1 de juliol de 2014

Cambra

Pintat  amb llapis aquarel·lables

Amb els colors escampats amb l'aigua

En la llum del capvespre,
quan es ponen els mots,
suaument, darrera un núvol,
inventem l'alba del primer bes,
que creix fins arreu dels cossos.

En la cambra  closa, vull
acollir-te, entre els llençols.
Com un gorg càlid,
fins amarar-te.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari