dimarts, 30 de setembre de 2014

Els blocaires amics i poetes


La trobada al carrer. Una mica de tertúlia.


La foto de família dels participants


Genial, cantireta!!!


Feliç!!!


La força poètica de les emocions


La delicatessen 


La sinceritat dels sentiments més intensos

  
Ara no sé què dir... crec  que vaig córrer una mica massa... 


L'espontaneïtat

  
L'anglès i les seves traduccions a duo

I finalment, vaig llegir  aquests  poemes  meus,  llegits directament de la llibreta de l'Assumpta, del quadern d'estiu:

Claror de pètals i transparència.
Darrere el mur dels silencis,
apunta el blau, com un somni
que retorna. Nítid i comprensible.
................................................

A cada pètal
encara que s'amaguin 
hi ha tots els tons.
................................................

Creixen falgueres
aprofitant paraules
de terra i molsa.
................................................

Sense suport.
Aura la fulla seca
damunt del boix.
................................................

Jo, com la barca 
desdibuixat reflex,
claror, s'engruna.
................................................Carme

La sala gòtica del castell








Un escenari de luxe per a la nostra  poesia.
Tot és a punt. La sala gòtica ens espera.

En segon lloc vaig llegir  aquests  altres poemes:

S’embriaguen els amants
enmig de la densa fronda,
fang al fang, al quest
d’una fràgil fortalesa:
m’amago en la teva gràcia
erigida de silencis
                    i m'abandono
fins que tota moció cessa,
i el món,
al caient de l’horabaixa,

                             s'atura,
i mor en els teus braços.

S'apaga el món.
La teva mà: signe,
traç en l'aire o viatge lleu
en direcció a mi.
Juga, el temps, amb els amants,
entre treves s'atura;
fràgils bastions es lliuren
i de pressa batega.
Ja no hi ha res
més que els meus mots
i el teu sospir
que jo respiro.
...................................... Carme

Et busco.
El ritme del teu sospir em guia.
Les carícies, el bes,
marquen el meu camí.
Arribo.
L'ànima despullada.
Deixo pausada sobre la teva pell
l'empremta dels meus sentits.
T'assoleixo.
S'atura el temps,l'instant precís,
en el que es fon el teu voler,
i el meu desig.

........................................................Mònica

El poble de Verdú







 A Verdú,
Passadissos  amagats,
art i porxades.
Orgullós, el castell.
La  vida.
Esquitxos de llum


Com que no tinc els textos que van llegir els companys us posaré els que vaig llegir jo.  Primer de tot vaig començar  amb aquest  diàleg:


Créixer, vol créixer,
la solitud en calma.
Plens de vida,
som el núvol, els llavis,
les mans de vent alçant-se.
...........................................................Jordi


Plena de vida,
la mirada que s'alça
buscant dreceres.
Intangible trajecte.
Als llavis, el delit.
............................................................Carme 

Plànyer, vull plànyer el temps
eixorc de núvols
eixut de la mirada.
El vent alça les mans
al cel fèrtil d'estels.
.................................................................Noves Flors

Es fa gran la companyia
dels mots breus, tímids.
No cal cap altaveu,
ni l'espai de prosa
per qui no és buit.
................................................................Helena Bonals

dilluns, 29 de setembre de 2014

Postal 4 - Ciutadella de Roses

Haikús de BASHO (1644-1694)

Llegits  en versió italiana:

Al salice:
aver tutto odiato, e desiderio
del tou core.

Campana del tempio
una nuvola di fiori di ciliegio-
Ueno? Asakusa?

Versió catalana:

Li dic al salze:
Ho he odiat tot,
i anhelo el teu cor.

Campana del temple
núvol de flor de cirerer
Ueno? Asakusa?    *

* Ueno i Asakusa, són noms propis de lloc, ara, crec que són barris de Tokyo.

Llegits  en versió italiana:

La pesca del cormorano:
quanto è eccitante,
quanto è triste.

Fine d'anno:
ancora col cappello di paglia
e con i sandali.

Versió catalana:

La pesca del corb marí:
com és d'excitant
com és de trista

Fi d'any:
encara amb el capell de palla
i amb les sandàlies




Del llibre "Poesie Zen" A cura di Lucien Stryke e Takashi Ikemoto

dissabte, 27 de setembre de 2014

Cabana a Banyuls



Dansen les fades de llum entre les fulles
i transformen l'indret en jardí màgic.
Llueix la teranyina, sota el sol
i acota el cap, la noia,  pensarosa.
La màgia de l'art, encara  sura.


dimarts, 23 de setembre de 2014

Relats conjunts - Aix en Provence


Estava tranquil, havia assumit que les coses quan no poden ser, no poden, ser. I encara que en el fons li sabia molt greu haver tallat amb la seva parella, tenia un munt de coses que el feien sentir bé i que l'il·lusionaven. Aquesta ciutat, petita ciutat universitària, on s'hi trobava tant bé. La nova feina de professor, els nous amics, les activitats culturals, la  música, els llibres. No, no pensava amargar-se la vida. I ho duia bé, despreocupadament. Ell tampoc tenia la culpa de res. Era ella que era complicada com una mala cosa i que sempre buscava cinc peus al gat (pitjor encara, cinc peus a tots els gats). Ell no volia complicacions ni lligams. Sortir i entrar estava bé, anar i venir, passar estones junts, anar al cinema, fer soparets, fer l'amor, però no buscava ni volia cap gran passió, ni cap compromís, de moment, o potser mai, qui sap.

I així passaven els dies. Fins que de mica en mica, un dia es va adonar que la trobava a faltar. Va pensar que potser podrien parlar, que no calia desconnectar del tot, va imaginar opcions, trucar-la, escriure-la. Fins i tot ho va intentar: va escriure i va esborrar. No ho va enviar

Dos o tres dies més tard, va rebre un mail d'ella, de la Germaine, on li preguntava si aquell dia, sí,  precisament un d'aquells dies que ell havia intentat escriure, aquells dies 12 i 13 de  maig, ell havia estat pensant en ells dos. Que ella l'havia sentit dins el seu cap. Que les idees i les sensacions que tenia no eren pròpies d'ella sinó que venien d'ell. Que li va semblar sentir com si busqués camins per retrobar-se.

Es va espantar  de  nou.  Va contestar-la, va dir-li que  no se'n recordava pas  del que  havia pensat un dia o un altre. Que sí,  que clar que se'n recordava  d'ella  moltes  vegades, però  res  d'especial aquests  dies.

Va recular  un cop més.  

Mentrestant, ella el llegia i no se l'acabava de creure... 

O potser sí, quan les sensacions més  intenses, finalment, haguessin marxat, se'l creuria del tot. Seria millor així.

dilluns, 22 de setembre de 2014

Postal nº 2 - Porta dins la Ciutadella de Roses


Si obrim les paraules,
porta sense batent,
que separa llum i penombra,
podrem triar:
Mirar-les, només, d'un tros lluny.
Llegir-les al llindar del seu sentit.
O nedar-hi, 
com en un fons de mar
per descobrir.

Si no les obrim, 
no hi ha mai tria.

dissabte, 20 de setembre de 2014

El noi sense color i els anys de pelegrinatge d'Haruki Murakami

El vaig llegir durant el mes d'agost, per les vacances. Em van quedar les ganes de dir-ne alguna cosa, tot i que cada cop faig menys ressenyes dels llibres. Malgrat això, m'agrada deixar constància  dels llibres que m'impacten de manera profunda. Aquest ho ha fet.

Tsukuru, el jove protagonista es troba en una situació de solitud extrema, després d'haver perdut inexplicablement el seus amics de sempre. Un llibre intimista, molt a prop de les emocions de Tsukuru i també de les del lector, al menys de les meves. És una novel·la sí,  i es viu intensament, com a història,  però a mi  m'ha fet pensar molt i molt. Una novel·la gairebé com si fos un assaig, reflexiona sobre l'amistat  i l'amor  i també sobre les actituds davant  de coses  molt importants  de la vida, també de la mort.

L'actitud de Tsukuru en front dels seus  amics és  una lliçó d'humilitat, d'humanitat, de maduresa i de bondat. A mi m'ha  captivat  moltíssim.

dijous, 18 de setembre de 2014

Liebster -mem

  La Montse - Arare, una blocaire amb molts  posts a l'esquena, escriptora de contes  publicats, que fa temps  que conec  al blog  i que darrerament  ens  hem vist  un parell o tres  de vegades, m'ha nominat  per un d'aquests jocs literaris/blogaires. 
  
    A cal McAbeu, vaig trobar  una explicació  que jo havia buscat fa  anys  sobre  el que és  un Meme,  que jo li dic  Mem,  perquè  també  vaig  trobar que es podia  dir,  en català.  Com gen.
   
    Aquest  mem consisteix  en seguir  les  passes  assenyalades  i  contestar  unes  preguntes...

     1) Moltes  gràcies,  Montse per  haver  pensat  en mi,  encara  que  una  mica  de mandra  fa,  eh?  per  no dir  molta

     2) No  nominaré  cap blog,  perquè  no cal.  Si a  algú  li ve  de gust  el mem,  endavant.  Jo ja us dono prou feina  amb els meus  altres blogs  participatius...  no cal passar-se. Us prefereixo  "pencant" a les  Itineràncies i  al Roda  el món i Torna al blog.

    3) Contestar a 11 preguntes. 






Aquí, el qüestionari:

    1. Quin és el teu gènere literari preferit? M'agrada  la novel·la,  la poesia  i també  l'assaig.

2. Com et vas animar a escriure un blog?
Era  el 2007,  em va fer  gràcia  provar-ho a  veure  com funcionava  tot  això.  Com que jo sempre  he escrit  una cosa  o altra...  només  canviava  el format.

3. Prefereixes sagues o llibres sense continuació?
Si  m'agraden, m'ho passo bé amb  qualsevol de les  dues  coses

4. Quin és el llibre que has rellegit més vegades?
Els  4 Apòcrifs  de  Manuel de Pedrolo. I també  algunes  altres  novel·les  d'ell.  Últimament  m'han passat les  ganes  de rellegir  i rellegeixo poc.

5. Quin és el millor llibre que has llegit aquest últim any?
Aquest  2014  m'han agradat especialment:  Le cosmos et le lotus de Trinh Xuan Thuan, El noi sense color i els anys de pelegrinatge d'Haruki Murakami i Desig de xocolata de Care Santos

6. Quina és la teva portada preferida?
Mai no em fixo gaire en les portades,  la veritat...

7. Quin llibre t'emportaries a una illa deserta?
Nusepas...  potser  algun que  expliqués  què  coi  es pot  menjar  en una illa deserta

8. Quin és el teu personatge literari masculí preferit?
L'Oriol Mestres

9. Quin és el teu personatge literari femení preferit?
Val la Mafalda?

10. Que li diries al teu personatge literari preferit?
Li diria, que m'agradaria  tenir-lo a prop...

11. Quin és el teu autor o autora preferit?
Buf!!!  Un munt!!!  
En primer lloc: Manuel de Pedrolo
En segon lloc: Haruki Murakami 
I després,  molts  d'altres: Jaume Cabré, Pere Calders, José Saramago, Carmen Martin Gaite, Alessandro Baricco, Blanca  Busquets,  Michel Houellebeq, Miquel Martí Pol, Joan Salvat Papasseit... André Comte-Sponville,  Anna Gavaldà, Sandor Marai   i segur que me'n deixo algun de molt preferit que ara  em passa  per alt.

dimarts, 16 de setembre de 2014

Postals de felicitació



Un dia, em van regalar  aquest bloc de postaletes en blanc per pintar.

He començat un petit projecte per regalar de postals de la Costa Brava.

Felicitacions d'aniversari...




















He agafat imatges que tenia dibuixades en paint o fins i tot en altres quaderns més grossos n'he fet altres versions en petit.

Postal nº 1:  Port de Roses.
Per darrere... Són amb format postal,  per escriure-hi felicitacions o aforismes o poemes.



Terra per tenir-hi els peus agafats
Mar per navegar il·lusions
L'aire que les empeny.

dilluns, 15 de setembre de 2014

El Canadell


Els dits de sal
damunt la pell tan blanca.
Tacte de mar
escrit damunt dels vidres.
L'oblit del cel
petjat a cada passa.

divendres, 12 de setembre de 2014

dimecres, 10 de setembre de 2014

Els arbres


V ... Amb fulles:

V... Amb tronc

V .... Amb força

V ...  Amb resistència

AVui s'escriu amb  V Vaixa

Ens veiem, tots a la V... 
Els arbres ja s'han posat a punt... I Vosaltres?

dilluns, 8 de setembre de 2014

Tot és fora


Tot  és  fora
a banda  i banda.

Doble cel obert.
Doble bellesa
sense  aixopluc.


Una finestra diferent. A fora hi ha el mar. A dins un gran pati ben al descobert. Tot és fora, com quan ens sentim sols i desprotegits.

No estem sols. Tots estem connectats d'una manera o altra. 

Hem encetat un grup de reflexió i aprenentatge. Per conèixer més dels altres. Per conèixer més de nosaltres mateixos. Aquest "sense aixopuc" que havia escrit ahir, ha canviat. Hi ha molts aixoplucs, de diversos tipus. Les persones, les paraules, els pensaments. Les sincronies, les intuïcions, la confiança. Comença una nova aventura, per viure i per compartir.




dissabte, 6 de setembre de 2014

Hi havia els núvols

Hi havia la claror,
hi havia els núvols.

Estirava els braços
per sentir l'espai.

Eixamplava els pulmons
per sentir l'aire.

Mirava els colors
per sentir la vida.

Sabia d'un horitzó
darrere els arbres.

Buscava un bri d'instant
per  emportar-me'l.

dijous, 4 de setembre de 2014

Pesa la penombra

El pes, aquell pes,
enfosquint massa
totes les penombres agradables.

Les finestres buides i
els somnis absents,
que han lliscat dels dits.

Encara l'aspidistra, 
(ben amagat sota les  fulles)
ens guarda el somriure.

La rego.  
El rego.





LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari