dissabte, 28 de febrer de 2015

M'aboco


Si em veiessis , Joana, abocar-me a l'absència
com quan d'infant, en trobar un pou,
sempre m'hi abocava 
per cridar  a la fondària de l'aigua.
Joan Margarit

M'aboco
a l'absència de la vida com era
al buit del nou camí per fer.

Sense cridar, 
no fos cas que el ressó fos massa potent.

Expressament en silenci,
justament sense paraules,
m'aboco a tantes absències
que es fan infinites
a cada pas,
instant a instant.

dijous, 26 de febrer de 2015

El pont


El nexe
 d'unió 
és molt llarg i antic, 
fet i refet 
per diferents vegades.
Si no hi havia pont
fèiem un passallís,
però mai no vam ser
ribes allunyades.

dimarts, 24 de febrer de 2015

Descobrir


Si no has descobert alguna cosa estranya durant el dia,
no pots dir que hagi estat un gran dia.

John Wheeler (1911-2008) físic



Descobrir alguna cosa estranya 
o potser excepcional,
segueix essent el desig de tots els dies.

potser...

Despullar l'ànima
trobar veritats que tant s'oculten.
Saber els camins.
Trobar els retorns.
Treure el vel d'algun misteris
trobar un home savi
o potser un extraterrestre...

o al menys...

Poder veure, 
la flor de l'aspidistra,
encara que s'amagui,
o el mar sense reflex
com un llençol opac,
O saber el significat
d'aquell esguard
que s'esmuny.
Infinits descobriments
ens poden fer gran, el dia.

dilluns, 23 de febrer de 2015

Rimbaud a ca la Glòria Abras

Vaig trobar aquest poema a "Certa Glòria" en dues versions,  la traducció al castellà i en versió original.  Vaig tenir unes inesperades ganes d'afegir-me a les traduccions.
D'una foto del Barbollaire a les  Itineràncies
Par les soirs bleus d'été, j'irai dans les sentiers, 
picotée par les blés, fouler l'herbe menue:
rêveur, j'en sentirai la fraîcheur à mes pieds. 
Je laissairai le vent baigner ma tête nue. 

Je ne parlerai pas, je ne penserai rien: 

mais l'amour infini me montera dans l'âme, 
et j'irai loin, bien loin, comme un bohemien, 
par la Nature, -hereux comme avec une femme. 

Arthur Rimbaud
Mars 1870

Pels vespres blaus d'estiu, aniré pels camins. 
Picotejat pel blat, petjant l'herba menuda: 
Somiador, en sentiré la frescor sota els peus. 
I deixaré al vent banyar ma testa nua. 

I no parlaré gens, i no pensaré res: 
Però l'amor infinit em pujarà per l'ànima. 
I aniré lluny, ben lluny, com si fos un bohemi, 
Per la natura, -feliç com si anés amb l'amiga. 

Arthur Rimbaud
Març 1870
Traducció: Carme Rosanas

PD: Aquest dibuix ja no és nou a la Col·lecció de moments, perdoneu la repetició, però va ser el que vaig veure dins el cap, mentre llegia. Ja sé que parla un adult, però segur que mirava amb ulls d'infant.

dissabte, 21 de febrer de 2015

Burj Khalifa - Una proposta de Relats conjunts

Burj Khalifa, Dubai, 828 metres d'alçada, 
Skidmore, Owings and Merrill, 2010
Una proposta de Relats Conjunts
- Punxa-núvols
grata-cels
on vas amb el teu posat
fred i altiu?

- Sóc el més alt i el més fort, el més elegant, el més buit  i el més car.

- Gràcies per la sinceritat, aniré, doncs ben lluny, a buscar caliu.














dijous, 19 de febrer de 2015

Fresh Paint



Primeres proves d'un programa nou,  (dibuixos virtuals, sense paper) inspirant-me en una fotografia de la Consol d'Hora blava

Ara... 
que la llum del capvespre 
enrogeix la terra i els arbres, 
ara...
que les ombres s'allargassen fins l'infinit.
Ara és el moment de pensar en present
i de donar-nos una calidesa en cada mot.
Pensar-te, com si fos el primer dia,
com si la història es difuminés
mentre les ombres de terra es desdibuixen
en amagar-se el sol.

Ara,
deixarem els bocinets de vida
per seguir l'amor.

dimarts, 17 de febrer de 2015

Finestra al mar

D'una foto del Barbollaire
No hi ha amor
que no ens faci morir
fins i tot donant-nos
la vida.

............Barbollaire


Morir ...

a penes 
de quotidianitats.
De rutines que perden sentit.

Morir de silencis i de llunyania.
Morir d'absències,
d'enyorances...
Qui no ha mort mil vegades d'amor?

I si ens deixem morir
....
és només 
per poder viure...

D'un sol mot
D'una sorpresa
D'un somriure
O d'unes lletres
amb significat ocult.
Dibuixem
i vivim
tota la vida.
Tota la que hi ha
en cada amor.


dilluns, 16 de febrer de 2015

Endevinant el lloc, o sigui la situació i el nom


Si algú hi ha estat, és molt fàcil. Si no, pot ser prou difícil.

Les pistes les donaré als comentaris. 
Si feu preguntes que es puguin contestar amb sí o no,
aniré responent fins que algú ho endevini.


Pistes aconseguides. 
(Encara que semblin reiteratives, és perquè les preguntes s'havien anat fent, abans que jo posés les respostes...)

1.- No és a les comarques de Barcelona
2.- No és al Maresme
3.- No és a Osona   
4.- Sí que està aïllada al mig del camp.
5.- No és a les comarques de Lleida
6.- Sí que és a les comarques gironines!
7.- Sí que és a l'Empordà!

Solució trobada per l'August Garcia:  La Mare de Déu de l'om de Montiró

dissabte, 14 de febrer de 2015

Donec Perficiam


Enreixats, com estem
encara tenim força i llum.

Traiem el cap! 
De nou i tantes vegades com calgui.
Que no s'aturi ...
aquesta revolució, nostra,
des dels somriures

dijous, 12 de febrer de 2015

Versions secretes... O no...





Les persones... Com miralls creatius. Ens versionen. Hi ha versions acolorides i belles. Hi ha les versions netes i despullades de qui sap arribar-nos a l'ànima. Hi ha versions monocromàtiques que ens simplifiquen i ens reposen, ensems. 

Sala de miralls que deformen. 

I jo al mig, buscant encara, la meva pròpia versió de mi mateixa.






dimarts, 10 de febrer de 2015

Colors de Sant Andreu



D'una foto d'en Xavier Pujol

No puc triar els colors del somnis,
Però puc pintar-los després:
De lila com les violetes, els lilàs i les glicines,
De blau, com els blauets i els miosotis,
De verd com els trèvols i les fulles dels arbres
De vermell com les roses enceses i els clavells arrissats,
Dels  colors barrejats de la roba estesa
Pintar-los com la música... 
Tants colors com té, la música!

dilluns, 9 de febrer de 2015

Punt de vista

D'una fotografia d'en Xavier Pujol

No hi fa res si m'han quedat al descobert
les parets mitgeres de l'ànima.
No hi fa res si aquells edificis veïns 
no s'han alçat on s'esperava
i han marxat massa lluny per  protegir-nos els uns als altres.
Deixa'm el teu vermell i el teu groc.
I bastirem un paisatge esperançador.
Amb una cúpula que apunti cap al  cel.


dissabte, 7 de febrer de 2015

Els premis Pons's Blog

El senyor Pons per celebrar que el seu bloc ha fet 9 anys ha decidit portar a terme la idea dels Premis Pons.

 El nom del premi finalment és Pons per la Excel·lent Tasca en el Camp de l’Excel·lència.


El Gran McAbeu, va tenir la gentilesa de passar-me a mi, aquest mort,  ai! aquest gran premi, de gran prestigi (encara per demostrar).

Jo li agraeixo molt aquesta deferència i consideració. I he de reconèixer que m'he sentit molt afalagada per la seva tria. Moltes gràcies, Mc!

Com explicava molt bé en pons en el seu post,  aquest premi s'ha de passar a dos blogs més. Cosa que faré a continuació.

Com que en pons i jo som més diferents que la nit i el dia, que un ou i una castanya, que l'hivern i l'estiu,  o que un calçot a la brasa i una piruleta, no tinc ni la més remota idea de en què deu consistir el seu NQP (Nivell de Qualitat Pons).  Jo em faig el meu propi NQC i després de rumiar molt bé, perquè com tots sabeu hi ha molts blogs que m'agraden i que acostumo a comentar, i molts blocaires a qui m'estimo molt....


He decidit concedir aquests glamurosos premis a...




Perquè és un blog sense el qual es reduirien molt 
la meva quantitat setmanal de riures i somriures.




Perquè el seu Rapsòdia, ple de temes diversos, 
sempre interessants, 
afegits a la seva manera de reflexionar i veure el món,
m'ha anat agafant de mica en mica, fins a fer-se'm indispensable.

Un petó i una abraçada a cadascun,  amb les meves disculpes si calen!!!

dijous, 5 de febrer de 2015

Davant del mur

D'una foto del Barbollaire


La bellesa petita de les flors,
ens ve a trobar com les paraules 
que diem amorosament triades.
La solitud del mur
es dreça esquerpa i tancada.
Hi ha un blau a la vora
que emmarca un diàleg obert.
Un collage de vida
en tantes capes de colors diversos.
Per les escletxes, 
s'escapen somriures.






dilluns, 2 de febrer de 2015

Mocadors - Moleskine gegant 21





Miro sempre els mocadors que s'exposen, llaminers als ulls. Encara que no en sé portar i em fan més nosa que servei. Com qui mira fotografies boniques que duen records que ja no pots abastar. Miro colors i formes, miro nits i dies, miro solituds i alegries, com un catàleg de vida. 

I de vegades els ressegueixo amb les puntes del dits, com si passés el dit  per la pell, tot tornant a dibuixar les faccions del teu rostre.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari