dijous, 30 de juliol de 2015

Tallarol de casquet


Estimat tallarol de casquet,

T'he dibuixat amb una altra eina que el teu company del post d'abans. Et devia el teu dibuix, com a agraïment dels teus despertars...

T'he trobat en una foto, damunt d'unes pedres a la vora de l'aigua que m'ha agradat. Sembles content.
Espero retrobar-te als matins, aviat,  en aquella hora que despertar-se poc a poc és un plaer si tu cantes.

Gràcies!

Carme

dimarts, 28 de juliol de 2015

Tallarol



Sobre els llençols,
de matinada et sento.
Entre les branques
.......................................................carme

Matí d'insomni
El jardí és una festa,
canten les merles
.................................................maria roser

Tallarol que cantes sol
al sol saludes prest,
quin manifest!
....................................................elfreelang

dilluns, 27 de juliol de 2015

Bossetes d'olor


T'ompliré de bossetes d'olor
de lavanda, d'espígol o barballó.

Perquè et sentis com en mig d'un camp
i de tantes branques en facis un ram.

I que el color blau o lila de cada flor
t'amari de bellesa i de frescor.
..............................................................................carme


Deixar que l'olor d'espígol amari
tots els prestatges de color.
llençols i coixineres a l'armari,
obren les portes a l'amor.

...........................................................................Xavier Pujol

...

dissabte, 25 de juliol de 2015

Tot un home, a la meva vida

Set anys, és una edat de canvi, els nens deixen de ser nens petits, per a passar a ser nens, simplement nens. Pensen molt, aprenen ràpid i són unes personetes encantadores.

Encara no són nens grans, tampoc. 

En Guillem, té set anys, és enjogassat com li toca per a la seva edat, és mogut, li agrada molt jugar a futbol i tota mena d'esports, és actiu, fort i valent. També és assenyat i responsable, atent i afectuós.

L'altre dia estàvem intentant obrir una porta que  estava una mica dilatada i s'enganxava, jo vaig donar-li un cop fort, es va obrir de cop i jo vaig trontollar una mica. 

- Estàs bé, àvia? - em va dir,  preocupat, i seguidament movent el cap a banda i banda, va afegir - ho hagués hagut de fer jo!

Ja tinc un home que em protegirà, ho veieu?

Aquest mateix dia, quan vaig tornar de treballar, vaig trobar damunt del meu ordinador aquest regalet:

(no trobeu que m'hi assemblo molt?)




dijous, 23 de juliol de 2015

Retrobament


L'havia guardada, a ella, tal com era, amb les gotes de rosada que li refrescaven el rostre dels pètals, amb els colors lluminosos i intensos, amb el sentiment que l'acompanyava, sentiment de tants instants compartits.  Guardada endins potser per retenir-la a ella, la tulipa, i també als instants. Hi havia un cert instint de protecció,  d'alguna cosa incerta, de secret, en el fet de desar-la de manera que ningú la veiés.

Ara, però, rescatada del calaix on dormia ben acotxada, ha reviscut fresca i vermella.  I alegra la meva paret més propera, ben visible als ulls de tothom. La seva rosada em refresca i cada fulla porta el nom d'un moment per recordar. 

dimarts, 21 de juliol de 2015

dilluns, 20 de juliol de 2015

Paret Blanca

D'una foto de Josep Miró

Era una paret blanquíssima, molt blanca,
aquella on vam escriure els nostres noms.
Sense esgrafiats, ni floritures, ni pedres,
ni cap penyora del temps
que l'hagués emmascarada, encara.

Ara, és una paret, senzilla i blanca,
amb senyals de temps i d'ensopegades.
No renunciem  ni a ella ni a qui som.

Poc a poc, ens re-escrivim.
Ja no tenim ni el mateix nom,
ni el mateix silenci.
I, ara, cada lletra, dibuixada amb cura,
perdura en el dies.

dissabte, 18 de juliol de 2015

Paret més alta de Jordi Dorca


Tranquil, fes tranquil, 
com si tu ja no fossis 
el clau de ferro 
que el món aguanta. 

A poc a poc, rovella’t, 
espolsa’t la calç, 
desclava’t de la paret, 

i després salta 
–sí, salta!–, 
acrobàtic, 
                  en revolta, 
cap a una altra paret.
.............................................Jordi Dorca (del poemari "L'Espill de l'altre")





Breu el vol,
del clau rebel
que es desenganxa.
Tastada la llibertat,
jeu, orfe i tranquil,
ran de terra.
............................................Carme 


dijous, 16 de juliol de 2015

A tall d'aigua de Matilde Nuri



L'Escarola

     cau l'aigua regalada
   a raig cau per esclarir els rínxols
d'una menja tendra que no pesa a l'estómac
             àpat frugal, ciutat de l'avenir
                   no passarem aquí gana
                        vivim al dia, el dia que
                            precedeix la nit
                              el dia normal
                                   nostrat
.....................................................................................Matilde Nuri


L'escarola, sempre refrescant fins i tot en aquest poema. Nosaltres, com els rínxols de l'escarola ens deixem esclarir per l'aigua del poema, no passem gana i vivim els versos. 
Amb la seva forma suggeridora, com un cal·ligrama.

Gràcies, Mati, pels teus versos.


dimecres, 15 de juliol de 2015

RC - Relats de la Carme (substitució estiuenca dels Relats Conjunts)




Us proposo (per seguir la petita i curta tradició dels Relats de la Carme de juliol i agost) aquestes imatges de la Duna de Pila, vora Bordeus.  Hi vaig estar fa uns quants anys i em semblen imatges suggeridores.


Sorra afamada i sense aturador, 
esquitxada dels tristos esquelets 
que ella mateixa ha devorat: 
arbres i cases.

Alegrement, amb inconsciència
marquem infinits camins de petjades,
els visitants aliens i curiosos.
Ens enduem la imatge
que ja no serà mai més com la veiem ara.

Participacions:
  1. L'Elfreelang
  2. En XeXu
  3. En JpMerch
  4. En pons007
  5. En Joan Gasull 
  6. La Teresa Ribera
  7. L'Ignasi
  8. L'Alfred Russel
  9. La Laura T. Marcel
  10. Fanal Blau
  11. Glòria 
  12. Cantireta
  13. McAbeu

dilluns, 13 de juliol de 2015

Venècia

D'una foto del Barbollaire a les Itineràncies

Potser és tan gran la lluna
per omplir-nos la buidor de les hores.

Potser es fa més vermella,
avui, per besar els llavis que estan tristos.

Potser somriu, la lluna
per fer de testimoni...

... que malgrat tot, sempre queden
sobre la terra, milers de somriures...

dissabte, 11 de juliol de 2015

Carreró


Sento les cigales,
els arbres m'envolten
i a cada pas,
el seu cant es fa més potent.
M'empenyen,  em donen pressa,
el seu ritme impacient
em vol fer entrar en acció.

Rebel, alenteixo el pas...
I escolto amb atenció:
Hi ha la calor, les cigales i l'olor d'estiu.

dijous, 9 de juliol de 2015

Atrotinada

d'una foto del Barbollaire

Vella,
amb el cos ple de nafres.
Encara conservo, 
vermell,  un somriure
i rere les reixes protectores
l'ofereixo a qui el vulgui rebre,
a la llum del dia.

dilluns, 6 de juliol de 2015

Ones

El taller d'Antaviana
Llargues les hores
de l'estiu que comença.
Ones de llibres,
amarant-me d'històries.
Suro la vida.



dissabte, 4 de juliol de 2015

Portes

D'una foto del Barbollaire

Ser-hi, 
com les cases i les portes veïnes.
A prop.
Cadascuna té la seva vida.
Cadascuna porta els seus colors.

Hi ha vibracions 
que viatgen a través de l'aire.
O es transmeten,
paret per paret.

dijous, 2 de juliol de 2015

La recompensa


Per haver participat en el documental de Pedrolo com a micromecenes, m'han enviat el DVD, una samarreta que diu  "Radicalment, la llibertat" i un disc de Cesc Freixas.

El títol del disc "Tocats pel foc" és un títol de Pedrolo. I també hi ha una altra cançó "Acte de violència" que n'és un altre.  En aquesta, Cesc Freixas utilitza el concepte principal de la novel·la: "És molt senzill, quedeu-vos tots a casa" deia Pedrolo, en aquest llibre.

Us deixo amb una de les cançons.  O dues...



LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari