dimecres, 30 de setembre de 2015

Ram de flors seques


Podria quedar-me, per sempre, 
perfilant detalls, observant i dibuixant 
ben a poc a poc les hores i els dies.
Mesurant paraules, dirigint esguards,
amb atenció màxima de cada branca,
de cada flor, de cada resposta.

 També puc ser l'esclat, d'una hora única,
d'un color que ho ompli tot.

dimarts, 29 de setembre de 2015

Pont

Era llarg, el pont entre dos mons.
No se'n veia el final,
però la llum, esquer de l'ànima ens cridava.
Calia travessar-lo, 
per anar sempre més lluny.
...............................................................................carme


T'hi espero, a l'altra banda, ja fa temps que el vaig passar, i m'estranya que tu no estiguis ja al meu costat!
................................................................................XeXu


dilluns, 28 de setembre de 2015

Fons d'armari



Un post dedicat a la Montse:

Mires com ella.
Il·lusions i horitzons.
Per arribar més amunt,
des del teu fons d'armari.

diumenge, 27 de setembre de 2015

Un altre 69, pel joc del Joan: Pressa



- 69? – pregunta ell esperançat... 
- Noi, si que apuntes amunt! 
- Amunt, dius? però si és no res, caldria molt més que això! 
- Ei! Que jo sóc molt normaleta i prefereixo que les coses vinguin per elles mateixes. Cal començar amb un 69, de sobte i dir-me que cal molt més? 
- Però de què parles? Jo només preguntava si havíem arribat als 69 diputats al Parlament...



dissabte, 26 de setembre de 2015

L'Estartit -


Blanc i negre. Blanc o negre. Colors absents.  
Ni blanc ni negre. Matisos de gris.
De tant cercar-los s'han enfosquit.






divendres, 25 de setembre de 2015

Des de dalt del pont



Com si hagués crescut, massa i massa tard, 
veia les coses des de dalt... o potser des de lluny.
Buscant una distància protectora. 
Baixa del pont i torna a tocar de peus a terra, 
sent el cor trasbalsat de proximitats. 
Des de dalt del pont: el riu al seus peus, sense mullar-se.
.....................................................................................................carme

Des de dalt del pont
sempre és molla la mirada.
.............................................................................................Jordi Dorca

Mai no és tard per créixer. 
Enfilem i enfilem, malgrat la sensació d'empetitir-nos, 
en alguna volta, en algun pont, en una porta, en una balconada. 
Tal vegada, el que ens faci rics i ens empoderi, 
és aquesta mullena pròxima amb les emocions, 
arran de terra, d’aigua, amb els peus despullats, o nafrats, 
que el cor se'ns trasbalsi. Amb risc de vessada.
.............................................................................................Fanal Blau

dijous, 24 de setembre de 2015

De tornada

Proposta d'Antaviana
Vull guardar el record,
del pas lleuger,
de l'horitzó, 
de la impaciència.

I  em fuig i  em fuig,
en aquesta tornada
tan llarga i lenta.

Què en quedarà d'aquest viatge?
Més que el recompte del temps 
de tantes passes perdudes?

dimecres, 23 de setembre de 2015

dimarts, 22 de setembre de 2015

Dia de platja


Marxa l'estiu 
de cabellera blava.
Els torrats creixen.
.................................................carme

Tardor estimada 
de cabellera roja. 
Creixen els ocres. 
..................................................xavier

Arriba la tardor 
de cabellera grisa. 
Creixen els records.
...................................................JpMerch

Tardor, t'espero 
asseguda a la platja. 
Creixen nostàlgies.
.....................................................M Roser

Tardor propera 
que l'estiu allunya.
Creix l'enyor.
..................................................sa lluna

Ocre i safrà 
colors de la tardor. 
 Fulles en dansa.
........................................................Glòria

Tardor, recordes 
aquella primavera 
que et precedeix.
...................................................Helena Bonals

dilluns, 21 de setembre de 2015

El Portitxol


La companyia i el somriure càlid
el riure i el pal de selfies.

Hi ha alguna cosa més 
per sota les paraules.
S'estén l'afecte pel paisatge,
per la claror que llueix a l'aigua.
Insubornable al temps i la distància.
Un matí d'estiu. Com cada any.
Ens sabem a prop, amigues.

diumenge, 20 de setembre de 2015

Camí de ronda



Recordes? la claror del sol ho escalfava tot
i dibuixava els arbres sobre el camí.
I aleshores no existia res més que l'instant.
El blau, les pedres, els murs,
la glorieta al revolt llunyà.
El marc buit en l'espai que et suggeria ja la imatge.
Recordes, el mar en calma 
com agafava una embranzida mica en mica.
D'onada en onada, 
fins a regalar-nos escultures vives,
Arabescs en blau, de foscs i clars
vestits d'escuma blanca.

dissabte, 19 de setembre de 2015

Taula i porxo

Un nou temps per inventar. 
Per construir. 
Des de dins, 
amb mirades de colors diferents. 
I també vida de formes diferents. 
Només ens cal el valor de fer-ho. 
I la força d'aixecar-nos de nou a cada ensopegada. 

divendres, 18 de setembre de 2015

Setcases




Retrobarem el bes, que se'ns ha esgarriat pels carrerons dels anys.

La mà a la galta, el gest, 
El somriure com un mot silenciós. 
El bes que sura, batega instants. 
Encara queda tanta tendresa...

dijous, 17 de setembre de 2015

Daina



No sé si algú se n'adona, però t'allunyes. T'allunyes d'una manera imperceptible. No t'amagues, no fas cap silenci compacte i espès que faci aixecar les orelles escoltant si hi ha remor o només hi ha silenci. Mesures el gest perquè tot sembli tan quotidià com sigui possible.  Et mostres confiada d'aquella manera que a tothom fa somriure. Però t'allunyes. Un dia ja no hi seràs i potser ningú sabrà ni com, ni per què, ni quan vas començar el viatge. 

Aquella pena de la fugida la deixaràs també, ran de terra, entre l'herba del prat.  No volies marxar amb la pena arrelada al cor. Per això encara hi ets. El dia que tota la pena s'hagi escolat fins a desaparèixer, aquell dia, tu ja no hi seràs.

dimecres, 16 de setembre de 2015

Relats Conjunts - Antoni Tàpies

Antoni Tàpies - Mural del Pavelló de Catalunya - Sevilla - 1992

















- Conyo... que lo acabamoh de pintà y ja noh han ensusiao la faixada con un grafitti d'eso...
- Pué, noh ha fastidiao! ja lo ehtamo pintando otra ve...



dimarts, 15 de setembre de 2015

El amante japonés d'Isabel Allende



"El recuerdo de los meses benditos en que se juntaba con Ichimei en aquel motel, donde no podían apagar la luz por las cucarachas noctámbulas que salían de los rincones, sostuvieron  a Alma en los años venideros, cuando intentó arrancarse el amor y el deseo con rigor extremo y reemplazarlos por la penitencia de la fidelidad. Con Ichimei descubrió las múltiples sutilezas del amor y del placer, desde la pasión desenfrenada y urgente, hasta estos momentos sagrados en que la emoción los elevaba y se quedaban inmóviles, tendidos frente a frente en la cama, mirándose a los ojos largamente, agradecidos de su suerte, humildes por haber tocado lo más hondo se sus almas, purificados por haberse desprendido de todo artificio y yacer juntos totalmente vulnerables, en tal éxtasis que ya no podían distinguir entre el gozo y la tristeza, entre la exaltación de la vida y la tentación dulce de morir allí mismo para no separarse más."

Isabel Allende

Us he posat un fragment que trobo molt bonic, de l'amant japonès. Però allò que m'ha agradat més del llibre ha estat la profunda bondat dels principals protagonistes. És una novel·la de persones bones que s'ajuden a superar històries tristíssimes.  Hi trobava com un confort interior en llegir-lo, potser és que ens fa tanta falta el contacte amb persones bones, envoltats com estem de males peces...  És una història que mentre avança et va enganxant cada cop més i l'última part és d'una gran bellesa. D'aquells llibres que sap greu que s'acabin, però que inevitablement  he llegit ràpidament, en les dues tardes, del cap de setmana.

dilluns, 14 de setembre de 2015

Siset




- Ei! Siset! Vols que fem un 69?                                            
- D'acord, però no t'acostis tant, i no em miris així.                                                      
- I quina gràcia té, un 69 rígid i tibat?  Ens avorriríem com números d'una guia telefònica...
- No et facis il•lusions, estimat Nou, un 69 de xifres no és mai gaire divertit.
- Et falta imaginació, amic Siset, si les persones imiten les xifres... Nosaltres imitarem les persones.


pd: pels relats de 69 paraules d'en Gasull

diumenge, 13 de setembre de 2015

La Fonteta de Llanars



A les nostres hores obagues, hi van créixer heures i falgueres. 
Van trenar un teixit espès i embolicat, on ja no podia passar-hi la llum.  
Les hores netes, seran plenes de claror, brollarem incansables,  sense estrafer ni el gest ni a veu.   En un doll que alimenti l'ànima.

dissabte, 12 de setembre de 2015

Font de La Forcarà



A vegades falta tan poc...

Molt ran de terra, brolla l'aigua de la font.
costa molt de beure-la amb les mans nues.

Però l'aigua és fresca i alegra el cos.
Falta tan poc per fer-la meva: només un got.

divendres, 11 de setembre de 2015

#meridianament

Bona diada!!!





































L'equip del dia està preparat:
  • Samarreta blanca 
  • Punter de cartolina lila
  • Bastó de caminar extensible
  • Estelada gran
  • ampolla d'aigua
  • Sabates còmodes que protegeixin els peus.
  • Somriure ample
  • Il·lusions renovades
  • Moltes ganes de fer-nos sentir i de passar-ho bé!



dijous, 10 de setembre de 2015

Un relat per participar al Concurs del 69 d'en Joan Gasull: un bon començament



Estava il·lusionat, estava segur que era una bona pensada per acabar amb aquesta mala època que passava de conflictes, mal rotllos i sequeres.  

S’imaginava que aquest seria un bon lloc. Un bon lloc com a inici d’una nova època. Tot just faltaven dos dies per l’esdeveniment i estava nerviós, amb aquell neguit deliciós per l’espera. No li podia fallar res. Era  un cop segur: s’havia apuntat al tram 69.


PD: per si algú encara no s'ha assabentat d'aquest nou joc i concurs que ens ha muntat en Joan Gasull,  aneu a llegir tota la informació al Garbí24

dimecres, 9 de setembre de 2015

dimarts, 8 de setembre de 2015

diumenge, 6 de setembre de 2015

Relats de 69 paraules

En Garbí... S'havia proposat animar l'ambient tan apagat que tenim darerament als blogs.

I no s'hi ha posat per poc... Organitza un concurs (amb un premi i tot!!!  Molta atenció!!!) de relats de 69 paraules, ni una més ni una menys.

Jo m'hi apunto, per descomptat, i us envio directament i ràpida cap al seu post perquè llegiu bé tota la informació sobre aquest tema.


Sant Miquel de Cuixà - microconte 4



Els capitells del claustre no s'havien malmès, encara que els haguessin hagut de recuperar de terra, entre runes, escampats aquí i allà.

No sabia ser a prop d'ell, sense tocar-lo, amb afecte i tendresa. Tampoc aquesta tendresa, s'havia malmès en enrunar-se l'amor.

dissabte, 5 de setembre de 2015

Font dels quatre cantons - microconte 3



Mentre ell anava explicant que no sabia com dir-ho i que no li sortien les paraules... de gota en gota, com cau l'aigua de l'aixeta de la font,  li brollaven els sentiments i les emocions, en cadascuna d'elles.

Les paraules no pensades abans, eren un doble bàlsam: autèntiques, transparents, clares com l'aigua. 

.....................................................................................................carme


Em fas porus 
a la pell
i així
com qui no vol
esdevinc gripau,
respiro aigua.
..................................................................................................cantireta

dijous, 3 de setembre de 2015

Trobada al Zurich!!!

Segur que hi ha qui haurà fet fotos millors que les meves, però de moment aquí queden com a testimoni que érem una bona colla, i que ens ho hem passat molt bé.

L'Eduard i en Rafel, han fet unes introduccions acurades. 
L'Eduard ha parlat del llibre i en Rafel de la història del Zurich
Després unes quantes lectures, la Glòria, la M Roser, la cantireta, l'Helena Bonals, sa lluna, l'Elfreelang... I jo mateixa.






Ha estat un vespre bonic, emocionant, interessant, divertit i  ple de complicitats...

Plàtans



Entre les clarors i ombres,
protegida pels gegants...
M'escapo d'acusacions falses
de moltes coses que mai no he dit.
De converses privades
que reprodueixen absurdament
cartes de diaris
i tòpiques opinions 
que avui se'm dirigeixen personalment.

Me' n desfaig i camino endavant.
Jo tinc un gran projecte i tu només tens por.

dimecres, 2 de setembre de 2015

Quedem al Zurich?

Demà, dijous dia tres, us va bé?

Quedem al Zurich?

A les 7 de la tarda... 

Ens hi trobem. 




















L’interval s’ha allargat immensament.
Tot ha estat un somni: els dies plàcids,
la història només inventada,
tots els laberints i els diàlegs esgarriats.
Res no ha estat real: ni ho és ara l’absència,
ni tampoc va ser-ho la complicitat construïda
trenant els mots, els somriures i els besos.

Camino per davant del cafè Zurich
i m’arriben encara els nostres somnis:
el teu, ple d’alegria i de silencis,
el meu, ple de besades i paraules.

Els enllaço, només per un instant…
Dels somnis singulars
invento, un somni compartit.

dimarts, 1 de setembre de 2015

Font de Llandrius - microconte 2



Per fi va entendre que el silenci era la seva millor arma i el seu millor escut. 
Deixava brollar la seva vida lliurement, en el no res. 
Com la font que deixa rajar la seva aigua, sense aturar-se.
De tant en tant s'acosta algú per sadollar la seva set.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari