dilluns, 29 de febrer de 2016

ÀNIMA, de Wajdi Mouawad.

"El lector no sortirà completament il·lès d'aquest gran i magnífic llibre"
Michel Bélair, Le Devoir


Aquesta frase escrita en una de les primeres pàgines del llibre, on hi ha fragments extrets de crítiques de diari, s'acosta moltíssim al que jo podria dir d'aquest llibre.

És un llibre poètic,  magnífic, escrit d'una manera increïble i que té molt de mèrit, però carregat de dolor de totes menes, de violència física, de crueltat inexplicable, de dolor emocional profundament intens.

N'he llegit només que crítiques bones d'aquest llibre. Però com diu la frase de dalt: no n'he sortit completament il·lesa. Fa patir tant, t'apropa tant al personatge, et fa sentir tant la seva ànima, que a moments no podia seguir i el deixava.  El protagonista en Wahhch Debch, té un interior ple de patiment i de confusió, però de bondat, malgrat tot. Aquest protagonista és el que em feia tornar un cop i un altre. 

Fa temps que rebutjo pelis de guerra, de nazis, de violència de qualsevol tipus i no me les miro. Considero que ja he vist tot el què s'havia de veure. Ara hi afegiré els llibres. No penso llegir cap més llibre que sigui tan dur, amb tant de dolor.

És una opció personal que té dues vessants. La més evident:  no passar males estones. Ja no em ve de gust.  L'altra fixar l'atenció  i escampar les bones actituds i no pas les dolentes.  Ni en nom de la literatura, ni de l'art ni de cap mena d'entelèquia mental, no vull col·laborar a escampar crueltat i violència. Ja sé que sovint és amb la bonissíssima intenció de donar-la a conèixer per combatre-la. Ho sé.  Però jo crec que l'efecte és el contrari. I que hem de trobar una altra manera. 

A veure si me'n surto o acabo no llegint res de res... 

diumenge, 28 de febrer de 2016

Calçotada




Avui a la Floresta
hi ha una calçotada.
Sempre som molta colla
i gresca assegurada.

Menjarem bons calçots
amb deliciosa salsa.
I amb el caliu, farem
la carn sobre la brasa.

I mentre fan el foc,
uns fogoners d'alçada,
un xic d'aperitiu
que entretingui la gana.

divendres, 26 de febrer de 2016

Tora blava o matallops (acònit)

D'una foto del Rafel de Flora i fauna

Un bell verí
vora de l'aigua
un blau verí 
vora del riu.
..............................Carme

A l'amanida
flor de disseny
se'n va la vida
si perdo el seny.

..............................Xavier

metzina bella 
color que atrau
infants inconscients
a l'infern blau

...............................Elfree

M'enverina la bellesa
d'aquest blau
vora l'aigua... del teu riu.

.................................Pere

Com pot seduir tanta bellesa
i trencar-te el seu verí?
Com en la vida mateixa,
t'enlluerna la delicadesa
i te'n porta al seu camí.
.......................................Sa lluna


Records liles,
ella n´és tòxica,
mils rams a la cerdanya.

.........................................Gemma

De què tens por?
Si el gaudi és vida
segueix la crida
del blau passió.
Tant és, la mort,
que vindrà igual,
més avorrida
i amb més tristor...

.........................................Galionar

Els ulls si perden
en el seu color lila.
Falsa bellesa.

.....................................M Roser

Et prenc el lila,
m'enduc el blau.
No m'enverinis
que em faràs mal.

....................................Fanal Blau

Com una llimona atractiva
i just després amargant,
així em sedueixes
per acabar-me matant.

..................................Helena Bonals

dimecres, 24 de febrer de 2016

Barraqueta del delta

D'una foto de la Consol d'Hora blava

Petit refugi, endins,
ja em sembla preservat.
Els camps i el delta, a fora
per quan vols la immensitat.

Siguis on siguis
que no s'escapi
la placidesa mai més
del teu costat...






dilluns, 22 de febrer de 2016

Relats conjunts - La curació del cec

La curació del cec - El Greco - 

Mentre tothom es meravellava del prodigi i aquell que tots havien conegut cec de tants anys, mostrava la seva alegria davant dels rostres amics, davant del cel i dels núvols, davant  la bellesa del temple... Es va acostar un nen, poc a poc, era ros, duia una capa llarga, blava i vermella i un estel a cada espatlla.


- Només hi veiem bé amb el cor. L'essencial és invisible per als ulls. M'ho va dir la guineu.  Per què no cures, també, els homes de la seva ceguesa de cor?

diumenge, 21 de febrer de 2016

Versionant una flor de l'Anton

Versionant un boli ràpid de l'Anton

aquell Jo era secret tancat 
que ni en foc i braseral fumava.
 Anton 

El secret tancat, 
jo ben endins, 
com un lloc de pau, 
guardat com un refugi. 
Si perds la pau, jo interior, 
no tinguis por 
i obre't camins 
i finestres i ponts 
per retrobar-la. 
Ets un avís, només,
d'algun canvi que ja s'acosta.
Posa'l en marxa!

divendres, 19 de febrer de 2016

Composició d'hivern

D'una foto de Fanal Blau

Aquest any s'han atrapat
embolicant-se amb el temps
les mimoses i els narcisos
els jacints i les violetes.
L'hivern impacient, de sobte,
els ha volgut tots a l'hora...
i disfressat de primavera
ha fet l'esclat, abans d'hora.

dimecres, 17 de febrer de 2016

Papallona de colors torrats

D'una foto d'en Xavier Pujol

Papallona de sorra,

papallona daurada,
per molt que miri
les teves ales de mots
que voleien amb el vent,
em fugirà el teu record.






dilluns, 15 de febrer de 2016

Espiadimonis

D'una foto d'en Xavier Pujol


Lleu, el teu vol
de zumzumeig rabent,
amb ales blaves.
..............................................carme

Les ales blaves
tinten la teua imatge
de transparències.

.............................................novesflors

Les transparències

i la llum irisada
ens reconforten.
..............................................carme

A la riera
un menut helicòpter
s'acosta a l'aigua.

.............................................Xavier Pujol

A prop de l'aigua

amb les ales esquitxa
mans i rialles
...............................................carme

Les ales són
com fulles a les branques,
ornaments blaus.

.............................................Helena Bonals

Ornaments blaus,
transparències, vitralls,
la llum s'hi queda.
..............................................carme

diumenge, 14 de febrer de 2016

Roses per a tu...

D'una foto d'en Xavier Pujol


Trobades en un bell racó del nostre Pirineu.
De pètals suaus com la teva veu.
De color vermell intens com la teva força.
De perfum que ens embauma a tots, 
com el teu amor a la terra.
Et durem amb nosaltres,
Fins a aconseguir-ho.


Gràcies, Muriel! T'estimem



divendres, 12 de febrer de 2016

Claror

Un Paint d'una foto de la Consol d'Hora blava


"Només la llum, la llum i jo."
Consol

La claror, la claror sempre,
irradia pacient i silenciosa,
i reflecteix i s'escampa
i es barreja ella mateixa
en els seus múltiples colors.
La claror del mar i la claror del cel,
més bella, més valuosa, encara
quan s'esquitlla amb el sol
rere l'horitzó dels meus ulls.

dimecres, 10 de febrer de 2016

Branques de tamariu



Enteranyinat, 
el cel, rere les branques 
mig despullades 
d'un tamariu molt vell,
tot el blau, sobre el mar.
....................................................................Carme

I torna enrere, cap a l'ahir, el blau que entre les branques borrona.

....................................................................Jordi Dorca

Planta encantada
que s'espera a que arribi
el temporal.
Semblarà que reviu
quan demà surti el sol.

.....................................................................Xavier Pujol

El blau del cel
és incommesurable 
talment el mar.

.....................................................................Helena Bonals

Entre el cel i el mar
es gronxen les branques 
vestint l'horitzó
amb ocres i blaus.

..................................................................................Glòria 

dilluns, 8 de febrer de 2016

UN HOMBRE LLAMADO OVE de Fredrik Backman

Comentava amb una bona amiga meva, amb qui xerrem molt i del moltes coses, que tenia un pilonet de llibres per llegir,  amuntegat per criteris de recomanacions, préstecs  i regals d'altres amics i que tots els trobava tristos o dramàtics, i que els anava agafant i tornant a deixar al pilonet, sense acabar-me de capbussar en cap d'ells. Em va deixar aquest. Em va dir que al menys riuria.

I la veritat, és que riure, riure, no he rigut gaire, però no m'he tret el somriure dels llavis en tot el llibre. I unes quantes vegades m'ha emocionat, fins a fer-me venir les llàgrimes als ulls de tendresa.

Diuen que és un Best Seller.  I jo me n'alegro. És d'aquells llibres que l'hauria de llegir molta gent. Fan falta missatges de bon rotllo. De solidaritat, d'amistat, d'estimació. Una història de bona gent, amb molts defectes, però bona gent.

Ove és un obsessiu, que no està diagnosticat d'obsessiu, el diagnòstic, li poso jo. Mal humorat, un pèl agressiu, cap quadrat i amb molt poca paciència. Però és una persona bona i honesta... i té un cor massa gran. La història ens explica uns anys especialment difícils de la seva vida, de solitud no volguda. Si teniu ganes de somriure unes quantes horetes seguides, ja ho sabeu.

diumenge, 7 de febrer de 2016

El sol a la sorra



M'enlluerna, també, el sol des de la sorra.
Com els records,  
ens duen la llum de l'instant que va ser.
Del sol m'arriba la calidesa.
La il·lusió neix, en aquest ara, quan t'escolto
i  en aquest cabdell de fil per teixir-nos,
poc a poc, com voldrem ser.



La meva pell com la sorra
assaboreix l'escuma dels teus dits,
la meva ànima com el mar
reflecteix les espurnes dels teus ulls.
Les onades arriben, infinites
oferint-nos un batec de temps sense final.



divendres, 5 de febrer de 2016

Il·lustrant un relat de la Laura T Marcel

Aquest és l'últim relat que m'ha arribat de les paraules del meu aniversari.  Molt bonic, molt tendre i amb un repte afegit. Fer-ne un dibuix. Amb els deures fets, publico aquí el conte de la Laura T, perquè em fa il·lusió compartir el dibuix i el text junts. Gràcies Laura!


Quan era petit el Tonet sempre havia estat inquiet, "estàs fet un bon esmolet!" li deia l'àvia quan el veia passar tan eixorit, corrent carrer avall com una rubinada amb les mànigues de la camisa arremissades. "Puja, que hi ha una xicra de xocolata per a berenar"
I ell, en sentir xocolata, feia una rialla i no s'ho feia dir dos cops. 
Només entrar a la porta del carrer ja sentia la flaire i pujava els graons de tres en tres amb alegria
Li feia una petó a l'àvia i cap a taula falta gent! La llum de la sala era pobre però allò que fumejava sobre taula acoloria el moment. L'avia, que era tota tendresa, acaronava el menut i li feia pessigolles i gaudia de la seva companyonia una estoneta que es convertia en un racó de pau i d'estima que no tenia preu. Quan acabava li xiuxiuejava quatre paraules a l'orella, feia dringar uns cèntims sobre la taula i li picava l'ullet amb complicitat. Ell li feia una forta abraçada que li sortia de l'anima. Agafava la moneda amb il·lusió i xino-xano tornava a agafar el camí de les atzavares que el portava a l'Antaviana, el centre on anaven moltes tardes tots els menuts del poble a practicar les dances per la festa major. Allà sempre hi havia xafarnelis, sobretot fins que no hi eren tots per a poder començar. Mentrimentres movien el batastoll d'instruments i posaven tot al seu lloc aprofitava per a festejar amb la seva "amiga". Hi havia temps per a tot. I al vespre quan arribava el final els ulls espurnejaven de la feina ben feta recordant que tot allò li devia al seu pare.

dimecres, 3 de febrer de 2016

Petxines



Les petxines, ocupen sobre la platja de sorra un lloc determinat, com una franja d'uns 50 centímetres d'amplada que s'allarga paral·lela al dibuix  que fan les ones quan deixen residus d'escuma blanca. No pas a la vora de l'aigua, sinó ben endins, a mitja platja. Totes iguals, totes diferents. M'enduc només la seva imatge. Ni em cal collir-les. 


Petjades indiferents les premen, les trenquen, les enfonsen... 
I jo les miro, com per endur-me'n un bri minúscul de saviesa.






Hi ha tants tresors, que ens hem deixat, com les petxines, abandonats a qualsevol territori esquerp. Tampoc els recullo. Els observo només, per si encara serveixen, o bé... per si ja no cal collir-los, ni tant sols mirar-los. 

El passat més bell és fet només de closques buides.

dilluns, 1 de febrer de 2016

Porta amb flors al Garraf



Ha crescut la buguenvíl·lea damunt del portal dels somnis, ara obrir-ne la porta serà més olorós i més bell. S'amaga el mar darrere els murs i les reixes i el cel s'esquitlla sobre dels núvols. Hi ha un vigilant de punxes ferotges per no deixar entrar cap esgarriasomnis. I una capseta màgica, pels missatges secrets.

Ara que han crescut les flors, qui podria oblidar-se de somriure?

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari