dimecres, 30 de març de 2016

L'hivern que ja ha marxat



No recordo gaire, com va ser de llarg aquell hivern. Només sé que ho va ser. Llarg i fred, com si no tingués final. Com si ni tu ni jo poguéssim fer res per sortir-ne il·lesos. Ara sé que el silenci, era només una aparença, endins les paraules hi eren, els pensaments sense dir i sense expressar. La sorra que es perdia era tanta, que ni tan sols intentàvem retenir-la a les mans, deixàvem que s'escolés, infinitament, amb la impotència de qui creu que no pot fer res.

Però hi ha els arbres de fulla perenne, que arrelen dins del cor i no perden mai ni la fulla ni el seu color. Ens vam arrecerar en aquests boscos interiors, fins que lentament, el desgel va anar acomiadant l'hivern que s'allunyava i retornava amb insistència.

La primavera no esclata de colors en els boscos que mantenen sempre el verd a les branques. Tot just uns brots d'un verd més tendre. Creixen lentament les branques noves que donen el to d'un nou temps, que acaba de començar. Un temps molt lent, com si no anéssim enlloc.

dilluns, 28 de març de 2016

diumenge, 27 de març de 2016

Pedres i flors



Ran de terra, 
roges les pedres.
En l'aire,
lila el capvespre.
Les flors guarden, serenes,
el blanc de l'alba.

diumenge, 20 de març de 2016

Papallona blanca i pixallit



Replego les ales
desdibuixades, ja,
de tant buscar.
Em cal només
un lloc tranquil,
on tot just "ser"
ja sigui volar.


Pd: fins diumenge que ve no hi haurà cap més post... Us deixo descansar una setmaneta ;)

divendres, 18 de març de 2016

Campaneta blava



Omple'm, 
ressegueix-me cada pètal
lentament amb els dits.
Desfulla'm,
a l'instant que em fugen pensaments
i el buit és ple de tu.
Enlaira'm
i vine amb mi.
Tu ets el núvol on sé volar.

dijous, 17 de març de 2016

Dia de la poesia catalana a internet


Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol


dimecres, 16 de març de 2016

Pica-soques blau

D'una foto d'en Joan Rodó

Ànima, 
fràgil com el cos d'un ocell
àgil com el seu vol,
potent per arribar amunt, amunt.

Ànima blava,
ja has picat moltes soques,
enlaira't, ara, vers un sol ixent!

dilluns, 14 de març de 2016

diumenge, 13 de març de 2016

divendres, 11 de març de 2016

Entrada i gerra


Com un ruixat
que no troba res  per amarar.
Com un esqueix
sense terra per arrelar.
Com una porta, acollidora,
que es vol obrir i no pas tancar.

És un cor trencat
que ja no sap volar.





dimecres, 9 de març de 2016

Fortalesa Ibèrica dels Vilars a Arbeca


Els núvols que corrien amb el vent fred,  augmentaven l'èpica de les imatges.
El poblat-fortalesa dels ibers ilergets se'ns descobria.


Queden molts misteris per descobrir, però la bona conservació de l'estructura del poblat, 
feia que caminar entre els carrers i les cases, donés una sensació de proximitat.
Com si sabéssim com vivien.


Entre 700  i 300 anys abans de Crist.

dilluns, 7 de març de 2016

Veure la vida de color de rosa (a Aitona, Segrià)






Submergint-me en el rosa,
com si fos el mar
que hagués canviat el color.
A punt els pètals per la bellesa
A punt el carpels per l'eclosió.
Entre els presseguers,
pels camins dels camps,
la vida es veu només de rosa.


PD: Tanco els ulls, avui i segueixo veient ondulacions de color rosa.

diumenge, 6 de març de 2016

Xoc d'un tren i un veler a la deriva - II

 

II

Hi havia un tren que hagués volgut ser veler i un veler que desitjava navegar per la terra... es trobaven cada matí allà, a la costa del Maresme on el tren passa vora mar, nord enllà  i el veler navegava seguint la costa, en la mateixa direcció. 
- Quina sort navegar pel mar - deia el tren
- Quina sort caminar per terra - li contestava el veler - Ja t'ho regalo, el mar és inestable, ara puja, ara baixa, ara és tranquil, ara ple d'onades immenses...
- I tenir sempre un camí marcat amb dos rails és molt ensopit.

- Vols que un dia fem un canvi? 
- No sé si sabré fer-ho - va dir el tren.

El veler un dia que feia molt vent... va agafar embranzida venint de mar endins i tot dient-li al tren que es deixes portar també pel vent, que era molt fàcil, i es va plantar al mig de l'estació del Masnou. Va quedar clavat entre les vies i el tren va frenar i frenar i frenar, però no va poder evitar el xoc.

- Havies de deixar-me el teu lloc i anar-te'n al mar.
- A mi el vent no em porta...

Van posar un remolc al tren i el veler a sobre, per portar-lo a reparar... 

-  Gràcies, ja he aconseguit caminar per terra i per la via del tren!!! Ara un altre dia vens tu al mar i jo també et remolcaré!!!

El tren va somriure incrèdul, pensant que realment era una sort ser un veler i no pas un tren.

divendres, 4 de març de 2016

Botons d'or



Potser aquesta nit
les cuques de llum
se m'han menjat
les vores dels pètals.
Potser el meu groc 
ja no és com era.
Però encara em queda
un poc de groc
i encara em queda 
un xic de llum.

Sóc aquí, 
malgrat el temps que passa,
no pas vençuda.
Surant damunt d'un verd,
que vull ben tendre,
com far minúscul
que il·lumini somriures.





dijous, 3 de març de 2016

XOC D’UN TREN I UN VELER A LA DERIVA

Proposta de l'Olga Xirinacs, de fer un conte a partir d'un titular d'un diari: 



XOC D’UN TREN I UN VELER A LA DERIVA 

I

Aquell tren estava tan enamorat del veler i el veler del tren, que un dia van quedar de trobar-se a mig camí, sobre la platja. 

 El xoc va ser monumental, volgut i esperat.

dimecres, 2 de març de 2016

Comentant amb Ramon LLull

Tenim un blog per commemorar el centenari de Ramon Llull. 


No és que estigui molt animat, però "ell"  (o la seva personalitat virtual) va publicant entrades. Amb constància quotidiana, ens ofereix, a canvi de res, tots els versets del llibre d'Amic e Amat. Un cada dia.
Jo li comento i ell em respon. Sovint em fa somriure. Us en poso un exemple.

Així, de tant en tant hi dic la meva, ell s'ho pren bé. I respon amb saviesa. 

amic i amat



Anava l'amic desirant son amat, e encontrà's ab dos amics qui ab amors e ab plors se saludaren, e s'abraçaren e es besaren. Esmortí's l'amic: tan fortment li remembraren los dos amics son amat.


2 comentaris:

Carme Rosanas29 de febrer de 2016, 18:27

És que tenint un amat com aquest... clar se sent nostàlgia dels amics normals que s'estimen i s'abracen.
Casumdena, pobre amic! 

ResponElimina
  1. Recorda que l'amor a l'amat és més complex que l'amor als amics.
    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari