divendres, 30 de desembre de 2016

Relats conjunts: Ritme de tardor

 Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)

Era un gran expert en pintura abstracta i  els seus amics van demanar-li que els comentés i els expliqués aquesta pintura, perquè no hi sabien veure res, que tingués cap gràcia. I que a més a més tenia un color apagat, avorrit i li deien que ells no se'l penjarien mai a casa seva.

L'Artur es va documentar bé i va consultar tots els estudis previs. No volia pas quedar malament amb els seus amics.

El primer estudi seriós que va consultar li va aclarir que allò era PINTURA.  Ell ho va comprovar i sí hi va veure pintura. Era un bon estudi. Concís, impecable, realista i autèntic.

El segon estudi consultat, assegurava que hi havia colomassa i que produïa mals sons. Fent unes anàlisis acurades van veure que era cert, hi havia colomassa. Els mals sons eren inevitables, ja es veia de seguida, perquè l'olor que feia no era gens agradable.

El tercer estudi, era una mica més complex, més difícil, només per a experts, perquè relacionava aquest quadre amb uns còmics per a nens i fins i tot a ell li va costar entendre, quina era exactament la relació artística, estilística i filosòfica del quadre amb el Wally.  I en no trobar-hi cap Wally, realment la relació es feia opaca, per a gairebé tothom. 

També vaig trobar un altre interessant estudi que el relacionava amb el pensament adolescent, era especialment interessant, perquè a partir d'aquest estudi, i d'aquesta mena d'anàlisi de la ment, es va poder saber quins adults no havien evolucionat prou i eren encara adolescent en el seu cervell.

Un dels estudis més polèmics va ser el que deia que era simplement una mostra d'esperma, no vàlida per a cap analítica, perquè hi havia massa rastre de cafè. Les discussions i suposicions de com havia anat a parar el cafè a l'esperma van estar servides. No tothom va estar content amb les conclusions, sobretot la dona del subjecte en qüestió, perquè ella no prenia mai cafè.

L'estudi que més prometia, va quedar inacabat i per bé que meticulós i encertat en el fons i en la forma, encara ara, cap expert en Pollock l'ha entès. Es creu que la seva autora, publicarà un llibre sencer dedicat a aquest quadre, estem esperant el final d'aquesta interpretació.

Els amics de l'Artur el van escoltar atentament. I ell va presumir d'haver anat al fons de tot i d'haver buscat totes les informacions per més recents o antigues que fossin. I que havia trobat la causa, del per què aquella pintura d'un pintor tant famós i conegut, no semblava tenir gaire èxit i del perquè tothom tirava pilotes fora quan en parlava.  Era simplement que s'havia descolorit, amb el temps. Es veu que la colomassa es menja el color de la pintura, però no del cafè i per això els traços més foscos s'havies mantingut. En realitat, per unes fotos i uns documents del pintor, es veia que quan l'havia acabat de pintar era més aviat vermellós.

- Ah!  - van dir els amics -  aaaaaaraaaaaaaa...  ho entenem tot. Això és ben bé una altra cosa!  Ara sí que ens el penjaríem al menjador de casa nostra!!!!  Quin color! Quin quadre! Quin mèrit! Quin valor que té!!!




dimecres, 28 de desembre de 2016

Finestreta



Un quadre petit, a la paret,
sap canviar de cel i canviar d'oratge.
D'uns colors que muden lentament
mentre passa el cicle d'estacions de l'any.
I el camp, testimoni de la vida dels homes:
llaurat, sembrat, crescut, dallat...

Rovell de liquens a la teulada
com un miratge de permanència.

dilluns, 26 de desembre de 2016

Gebre a Valldoreix

Mudades de gebres'alcen cofoies les herbes, lluint al sol.Ben ran de terra, presumides,s'emmirallen en un esquitx d'espill de núvoli es posen sanefa blanca vora les fulles.No passis de llarg,  caminant,hi ha joies diminutes sota els teus peus.

dimecres, 21 de desembre de 2016

De teulades en amunt de Pilar Valero

És un llibre que s'ha de llegir poc a poc...  complex, en el qual, jo trobo que  s'han de buscar les escletxes d'entrada en aquest món de profunditats i de llums i ombres. 

De moment hi ha uns versos que m'han fet de disparador per escriure jo mateixa, un poema.

Rabós de Terri

"Atalaio, a quatre vents,
la tempesta que s'acosta;
sóc penell, giravolta imperible,
caiguda profunda al càlam agònic,
al salt enlluernador del meu delit.
Als rulls del vent, miola el gat,
 grinyola la viola del taoista
estel inexistent. En branca
d'orquídies, tremola l'obaga.


Pilar Valero
(fragment del poema  De teulades en amunt
del poemari que porta el mateix nom.)

Vaig veure a venir, ho recordo molt bé,
aquella tempesta que em va sotraguejar,
no pas només la teulada i  el penell,
sinó, aquells regnes oblidats terra endins 
i més endins d'allà on mai no  havia arribat.
Endebades va ser l'alerta, endebades la previsió.
Mai no havia fet tant de fred a l'obaga
i les gebrades s'estenien tot l'any sense pauses.
Hivernant en l'indret més profund
em va créixer xuclamel i gessamí a la mirada.
En tornar, vaig reconèixer l'amor, 
just allà, al mateix indret, on s'havia perdut.

dilluns, 19 de desembre de 2016

Mieres rere els pollancres




El cel tan blau
i la casa vermella.
La roba estesa.
Darrere dels pollancres
les finestres vigilen.

diumenge, 18 de desembre de 2016

Sant Romà de Miànigues

L'alzina de Miànegues forma un espai acollidor que aixopluga.
És immensa. Entres dins, sota les seves branques i et sents un ésser privilegiat d'haver-la conegut.
Els meus dibuixos no li fan justícia. Les fotografies tampoc.





Sota l'aulina, envoltat de les branques,
submergit en la seva ombra, reposo.
Quatre cops més gran que l'església:
més alta, més ampla.
Omple, ella sola, la plaça i comparteix
l'espai, generosament present.



divendres, 16 de desembre de 2016

Reflex



Tan blanca la llum en el mirall,
tan negra l'ombra del reflex!
Vora el bassal, 
les fulles, només, 
tenen color de realitat.

dimecres, 14 de desembre de 2016

Falgons



La tardor ens ornava
dels darrers penjolls torrats 
que lluïen damunt del nostre cap.
Les branques 
cada cop més nues
anunciaven l'hivern.
Tu i jo, arrenglerats amb el xipré més verd, 
ens disfressàvem de sol i d'aquell núvol 
que prepara ja, el primer ruixat de primavera.

dilluns, 12 de desembre de 2016

El mar

D'una fotografia d'en Xavier Pujol
Les onades prenien color de sorra, mentre es fonien tocant la terra.
Sota l'escletxa de núvol, la terra lluïa, pintada d'aigua, de mar besada.
Eren dos o era un, terra i aigua, mar i sorra?

Sóc la sorra en suspensió, que muda de color les teves ones.
Tu ets  la força que em belluga, el batec que vivifica.
......................................................................................................carme

La platja espera
la besada de l'ona
que sempre torna.

.............................................................................................Xavier Pujol

L'ona tenyida,
besada per la sorra,
d'amor s'omplia.

......................................................................................................sa lluna

diumenge, 11 de desembre de 2016

Barca



Somriures d'aigua i de mirall, 
quan és l'estiu a l'ànima.
I les imatges de la ment
teixides dels records més tendres.
Pinta'm de mots les imatges compartides
i jo et diré fluixet tots els colors que tenen.



divendres, 9 de desembre de 2016

La pedra insòlita





La mà màgica de la Sandra, ha pintat les pedres de colors.
La seva mare ha fet les fotografies de les pedres.
I en Feliu Formosa ha fet els haikus.

Un llibre preciós!!!
Gràcies!!!

dimecres, 7 de desembre de 2016

Arbre i aigua

Un joc d'Antaviana


Em perdo en el buit
m'abandono al blanc.
Voraç, el mirall,
em fon i desdibuixa.

Sóc branca de gel.
Sóc matí encalmat,
sóc fulla que neix,
sóc arbre que mor.

Sóc, només, un miratge


diumenge, 4 de desembre de 2016

Estol d'ocells en formació de vol



Com una falca,
que s'endinsa en l'aire
com sageta veloç
en la distància infinita.
Com un pensament
sempre més enllà, 
com un desig inabastable,
com la tossuderia d'arribar.

Espereu-me! Jo també vull volar!


divendres, 2 de desembre de 2016

Relats conjunts: home nu penjant d'una finestra

Banksy, Park Street, Bristol. Naked Man

(Faig veure que no el veig? Quina mandra, déu meu, quina mandra haver de fer el paper del marit ofès. I si resulta que no n'estic gens mica, d'ofès? No, no, és que no n'estic gens!)

- Pugi, home, pugi, que no veu que es matarà si cau! Ja l'ajudo. Au! Amunt! 

(Uf! Encara em carregarien el mort a mi...)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari