tag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post2874993639990610220..comments2023-10-29T12:28:50.274+01:00Comments on Col·lecció de moments: Des que érem petits - MargesCarme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-83971241487900264472008-10-14T00:26:00.000+02:002008-10-14T00:26:00.000+02:00Davis, que contenta estic que t'agradin!Davis, que contenta estic que t'agradin!Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-9808678163276022112008-10-13T16:58:00.000+02:002008-10-13T16:58:00.000+02:00M'encanten aquests glops de temps, de rialles, de ...M'encanten aquests glops de temps, de rialles, de sol... Gràcies, Carme!David Ciscarhttps://www.blogger.com/profile/15383734244084037377noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-51368177021785092212008-10-12T18:22:00.000+02:002008-10-12T18:22:00.000+02:00Joan, tens raó, l'empatia és una de les cose...Joan, tens raó, l'empatia és una de les coses que més em fa plaer quan la sento i quan me n'adono, tant en anar com en venir. Empatitzar amb qui tens al davant és una gran felicitat, la millor.<BR/><BR/>Teresa, les esgarrinxade s els tenim en comú, això segur! El record que tinc és de l'època 9-10 anys, segur que magnificat i arregladet, però és el que tinc: tota una aventura.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-87068471448161022212008-10-12T18:17:00.000+02:002008-10-12T18:17:00.000+02:00Bé, jo tampoc sóc gaire valenta, feia el qu...Bé, jo tampoc sóc gaire valenta, feia el que podia.<BR/><BR/>Doncs no sé això de l'insult, Xexu. Saltamarges que jo sàpiga es diu als qui roben els camps, per tant tot podria ser que s'apliqués d'aquesta manera.<BR/><BR/>Tere, los cambios siempre son difíciles, dejas atrás todo lo que conoces y entras en un mundo que te atemoriza un poco.<BR/><BR/>Núria, gràcies a tu per compartir, quin escrit més bonic! Escriure té màgia, i compartir també.<BR/><BR/>Laura, i tant, no ens preocupaven gaire les esgarrinxades, l'important er a el joc.<BR/><BR/>Cèlia, jo m'hi mirava molt i molt i em deixava caure agafant-me de branca en branca. No em vaig trencar mai res.<BR/><BR/>Striper, segur que també tindries un munt de records per explicar!Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-52463336224042208072008-10-12T17:49:00.000+02:002008-10-12T17:49:00.000+02:00Està molt bé aquesta sèrie "des que érem petits", ...Està molt bé aquesta sèrie "des que érem petits", Carme. Nosaltres no saltàvem marges, ens hi ficàvem de ple: rere els gossos, a "caçar" espàrrecs, a amagar-nos... i acabàvem, això sí, ben esgarrinxats.Teresa Boschhttps://www.blogger.com/profile/07265277917808293645noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-69104547939973213072008-10-12T11:22:00.000+02:002008-10-12T11:22:00.000+02:00Els infants, segurament que no tenen una forta cap...Els infants, segurament que no tenen una forta capacitat d'anàlisi, però sí una gran empatia.<BR/>En aquest sentit, el merit de l'adult consisteix en adquirir la capacitat d'anàlisi sense perdre l'empatia.<BR/>Això no deu ser tan fàcil, doncs a la societat hi ha molt de mimetisme frivol i molt anàlisi deshumanitzat.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-3151986376260369862008-10-12T11:21:00.000+02:002008-10-12T11:21:00.000+02:00Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-41379187787960396562008-10-12T09:43:00.000+02:002008-10-12T09:43:00.000+02:00Jo tambe vivia a un poble i els camps, rieras, bos...Jo tambe vivia a un poble i els camps, rieras, bosc i marges eran escenari habitual de jocs.Striperhttps://www.blogger.com/profile/05732049290314976562noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-20841441381334832502008-10-12T09:36:00.000+02:002008-10-12T09:36:00.000+02:00Ui! Jo tenia un amic que també ho feia, ell deia q...Ui! Jo tenia un amic que també ho feia, ell deia que volava els marges i ho feia sense mirar, fins que un dia, era molt més alt que no s'esperava i, sense mirar, es va trencar el peu!<BR/>Però... explica, explica, com en saps!Cèliahttps://www.blogger.com/profile/10153090520803365511noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-56438185813363236542008-10-12T08:37:00.000+02:002008-10-12T08:37:00.000+02:00Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-52976380720335507022008-10-12T01:10:00.000+02:002008-10-12T01:10:00.000+02:00"Ja et dic jo que estàs fet un saltamarges..." li ..."Ja et dic jo que estàs fet un saltamarges..." li diu la Glòria al Rupit en un fragment de "L'hostal de la Glòria"... una expressió dita amb molta tandresa que ara m'has recordat. Em sap greu tants nens que no gaudiran mai d'aquestes esgarrinxades que alguns vam col·leccionar. I picades d'ortiga, també! :-)Ho descrius tan gràficament que ja m'hi trobo.Laurahttps://www.blogger.com/profile/15521967589828583177noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-6147940612445388182008-10-11T23:52:00.000+02:002008-10-11T23:52:00.000+02:00I va arrivar el dia que vas marxar.Hem tingut de c...I va arrivar el dia que vas marxar.<BR/>Hem tingut de començar una nova vida .<BR/>Els mateixos arbres ,els mateixos marges que tantes vegades haviem saltat,tot hi és ,menys tu.<BR/>Ara puc estar a casa llegint,reposant<BR/>escribint ,pensan en moments viscuts . Tot hi es menys tu.<BR/>Un del jocs que gaudeixo ,és, parlar amb les estrelles ,estic segura que en alguna hi ha la teva llum.A vegades puc sentir-te al meu costat ,com quan condueixo per si de cas en algun moment soc imprudent. <BR/>Encara sento la teva seguretat en mi,has deixat la teva energia a dins meu per si de cas desfalleixó en el camí.<BR/><BR/>Carmé,accepta aquestes lletres . Saps ...les teves paraules escrites,m´han inspirat. Grácies per compartir. NuriaNuria (Fenix)https://www.blogger.com/profile/07476707426093867227noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-78767551766583606242008-10-11T23:47:00.000+02:002008-10-11T23:47:00.000+02:00Con este arte que tienes para contar las cosas me ...Con este arte que tienes para contar las cosas me has llevado de la mano a tiempos muy lejanos.<BR/>Ese miedo lo sentí yo al revés: cuando llegué a la ciudad y era tan tímida que cuando iba por la calle pensaba :"no me mires,no me hables,no me toques,¡tierra trágame!"Unahttps://www.blogger.com/profile/11259832598217276587noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-12684820615284726562008-10-11T23:33:00.000+02:002008-10-11T23:33:00.000+02:00Una decisió molt sensata.Escolta, 'saltamarges' no...Una decisió molt sensata.<BR/><BR/>Escolta, 'saltamarges' no és un insult d'aquests que es diu als barcelonins, com 'camacos' o 'pixapins'?Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-23928032466502545502008-10-11T23:15:00.000+02:002008-10-11T23:15:00.000+02:00Uuuuuuuuiiii jo era molt més poruca!! :-))M'ho hag...Uuuuuuuuiiii jo era molt més poruca!! :-))<BR/><BR/>M'ho hagués mirat jejeAssumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.com