tag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post4109841630786937634..comments2023-10-29T12:28:50.274+01:00Comments on Col·lecció de moments: Petites o grans absències blocairesCarme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comBlogger62125tag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-10184706562292928442011-01-09T19:59:19.520+01:002011-01-09T19:59:19.520+01:00Per a mi ès mes trist deixar de trobar-lo a faltar...Per a mi ès mes trist deixar de trobar-lo a faltar. El pitjor que hi ha es l'oblit, que no et recorden, que passen de tu vol dir que no has deixat cap emprenta en la gent. Molt dur de passar.<br /><br />Besets Carme i companyiaLen0rehttps://www.blogger.com/profile/12915138236632874266noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-43325497714927466372011-01-09T18:18:56.511+01:002011-01-09T18:18:56.511+01:00Iris, espero de moment no acomiadar-me. :) I pr...Iris, espero de moment no acomiadar-me. :) I prefereixo seguir recordant a la gent mentre puc...<br /><br />Merike, sempre és difícil, tens raó. I els que coneixem personalment molt més. Però tu ets de les que no vol oblidar... Com jo, et resisteixes a l'oblit! Sí, sí, que ho sé! :)Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-12437887193237173552011-01-09T12:14:26.626+01:002011-01-09T12:14:26.626+01:00Per a mi sempre és difícil, si un amic/una amiga e...Per a mi sempre és difícil, si un amic/una amiga em deixa. Però els amics virtuals no són tan difícils que els que han conegut personalment. Ja saps qui:Dmerikehttps://www.blogger.com/profile/08992802015912281130noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-34572904760534798472011-01-07T13:33:00.566+01:002011-01-07T13:33:00.566+01:00Evidentment resulta molt trist trobar a faltar alg...Evidentment resulta molt trist trobar a faltar algú perquè sents la seua absència. Aquest fet duposa que ha existit un lligam emocional i el fet de desaparèixer ens ompli d'una buidor que es deixa sentir molt endins. Tot i això sempre acabem refent-nos perquè si no fos així no podriem l'angoixa acabaria amb nosaltres.<br />La teua companyia sempre hi és, semblaira impossible que algun dia t'acomiadares!!!Joanahttps://www.blogger.com/profile/08190120945440158745noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-10733484580294156912011-01-07T12:51:04.305+01:002011-01-07T12:51:04.305+01:00Ostres, ANTON, una cloenda preciosa per aquest pos...Ostres, ANTON, una cloenda preciosa per aquest post tan interessant.<br /><br />Després del teu poema, del qual, com la CARME, també destaco aquests darrers tres versos que arriben directament al cor, crec que ja no es pot afegir res més... <br /><br />Que ens quedi sempre un alè per recordar!! :-)Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-47899446471957678622011-01-07T12:24:31.758+01:002011-01-07T12:24:31.758+01:00Assumpta, no en tinc ni el més mínim dubte qu...Assumpta, no en tinc ni el més mínim dubte que t'acomiadaries...<br /><br />I pel que fa a la tristesa, doncs cadascú se sap les seves coses. I no sé si la meva és més bona, algun cop també havia fet de les seves, però crec que me n'he fet amiga i la tinc domesticada. Tot acceptant que hi és algun cop, que hi ha de ser algun cop.<br /><br />Anton, moltíssimes gràcies, en primer lloc per llegir-nos en aquesta conversa llarga i potser mal explicada. I també gràcies pels teus trenets sempre diuen alguna cosa d'important. Mentre parlava d'aquestes coses buscava la referència en mi, però també pensava en tu i en la teva família. I em quedo amb els teus últims versos:<br /><br />Vindrà el record que no oblida<br />si ha quedat en nostra vida<br />un alé dolç o trist per recordar.<br /><br />I així el vull jo, que quedi, que sigui alè i que sigui dolç o trist.<br /><br />Una abraçada ben forta.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-28835798109650226692011-01-07T11:11:01.846+01:002011-01-07T11:11:01.846+01:00Pot canviar la tristesa,
pot canviar l'alegria...Pot canviar la tristesa,<br />pot canviar l'alegria<br />en un sol imstant.<br />L'instant pot ser feresa,<br />claror,.. Qui no voldria<br />viure un nou instant?<br />Quan es talla la fonteta<br />que en la vida hem emprat<br />la voluntat pot lluitar ferma<br />mes, el destí (si o no) ha guanyat<br />i pot ser que ens contenti<br />que l'orella l'instant senti<br />que tot, TOT s'ha acabat...<br />Vindrà el record que no oblida<br />si ha quedat en nostra vida<br />un alé dolç o trist per recordar.<br />.................... Anton.<br />feia dies que no llegia tant i tant profund dintre del que son les paraules, i es que en cada paraula hi havia una ma dilecta que es defensava de morir.<br />Accepteu el meu trenet i sol penseu que gràcies a vosaltres continua fent xuf,xuf.rebaixeshttps://www.blogger.com/profile/18319701645166000767noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-36588035828890948212011-01-07T10:27:44.061+01:002011-01-07T10:27:44.061+01:00Sí, avui que tinc el cervell més clar (ahir va est...Sí, avui que tinc el cervell més clar (ahir va estar toooooot el dia núvol, gris, humitat elevada) m'adono que teniu raó :-)<br />Crec que si tanqués el blog també m'acomiadaria, clar... com diu en MAC, podria donar més o menys explicacions però tancar sense dir res no ho faria :-)<br /><br />En quant a la tristesa, la meva no és tan "bona" com la teva, CARME, hehehe si la deixo passar, la tia té unes tendències okupes molt lletges... l'he de fer fora aviat :-DDAssumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-13180952762826208852011-01-07T09:36:31.991+01:002011-01-07T09:36:31.991+01:00Gràcies, Mc! Jo també penso que encara que tu...Gràcies, Mc! Jo també penso que encara que tu tinguis un nom curiós entre escocès i raïmero, ets ben ral. :)<br /><br />I la distinció que tu fas és bàsica, no és el mateix deixar de trobar a faltar que oblidar. I jo tinc força memòria i oblido poques persones, però jo encara faria una altra distinció, pots recordar una persona d'una manera més racional o implicar-hi les emocions. I jo que tinc una vessant molt i molt racional, potser a vegades penso que massa i m'alegro que el record d'algunes persones em ve amb les emocions ben ficades dins, i això siguin les que siguin, alegres o tristes... prefereixo que vinguin i mai no m'ha fet massa por la tristesa. Sé que no em cal fer massa res per controlar-la ni per treure-la fora, ella ve, em dóna uns moments d'intensitat que no em voldria perdre i marxa tranquil·lament. I jo d'això (i potser m'equivoco) en dic trobar a faltar, encara. I me n'alegro.<br /><br />Que tinguis un bon dia Mc.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-5596095216112094782011-01-07T08:55:21.778+01:002011-01-07T08:55:21.778+01:00A mi també m'ha semblat força interessant la v...A mi també m'ha semblat força interessant la vostra xerrada, noies. I m'ha servit per confirmar, encara que no en tenia cap dubte, que almenys vosaltres dues si que sou ben reals. :-))<br /><br />Tal com ho veig jo, no s'hauria de confondre "deixar de trobar a faltar" amb "oblidar". Ara només recordo el blog dels del PiT quan el veig gairebé al final de tot de la llista de la Meva Blogosfera però això no vol dir que hagi oblidat a l'avi Gres i que va ser un dels primers blogaires d'aquesta Catosfera que em va visitar fins i tot abans de que Xarel-10 fos a Blogspot.<br /><br />En quant a acomiadar-me si algun dia decideixo tancar el blog, se m'hauria de girar el cervell per no fer-ho. Podria donar més o menys explicacions, però marxar sense dir res... impossible.<br /><br />Clar que, si no passa res, encara falta per aquell dia perquè m'apunto al noble objectiu de fer quedar malament a en VÍCTOR i procuraré tenir algun enigma encara per publicar el 08.03.2014. Espero que tu CARME, el facis quedar bé (que també s'ho mereix) ;-DMcAbeuhttps://www.blogger.com/profile/00432607846143456519noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-19527545745381483662011-01-07T00:27:39.199+01:002011-01-07T00:27:39.199+01:00No sé pas com ho faria si hagués de tancar... em s...No sé pas com ho faria si hagués de tancar... em sabria molt de greu abandonar-lo (Ell mai no ho faria!) i sí, suposo que alguna cosa diria... però no tinc ni idea. <br /><br />El que sí tinc bastant clar es que no donaria massa explicacions "generals".<br /><br />Però bé... això serà a partir del març del 2014 ;-))<br /><br />*********<br /><br />Aaaah!! a veure, a veure... ostres, jo sí que vull controlar la punxada... No m'agraden els records tristos. M'agrada que em vinguin records, macos, tendres, dolços, quotidians, senzills, alegres... però tristos no :-)Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-87834061749825148302011-01-07T00:11:33.379+01:002011-01-07T00:11:33.379+01:00Però tu vols dir que si tanquessis el blog e...Però tu vols dir que si tanquessis el blog el tacaries sense comiat, sense dir res? No m'ho puc creure! una cosa és donar moltes explicacions reals dels motius i raons, i l'altra cosa és avisar. Jo no crec que tu marxaries sens e avisar. Jo no per descomptat. Un comiat, al menys.<br /><br />I sí que sóc real, t'ho puc assegurar, :) però no sóc pas l'única. Hi ha molta gent real. Encara que no digui el nom. Expliquen qui són i què fan i què pensen. Perquè en Xexu no es digui Xexu fora dels blogs, això no el fa menys real. I quan els coneixes, als blocaires, de veritat... aleshores veus que l'amistat que era virtual passa a ser real sense cap problema.<br /><br />Ja he vist l'enllaç del Víctor. No sé si l'encertarà gaire. Ja veurem. Tampoc falta molt. Penso que a mi em va posar "pressionat" pel meu entusiasme. je, je, je...<br /><br />El 2014... això està fet, Assumpta! Hi serem!<br /><br />I la punxada... doncs la diferència és que jo no vull controlar-la, que per molt punxada que sigui, m'agrada que em vingui de tant en tant. :)Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-6948257218094765542011-01-07T00:01:13.928+01:002011-01-07T00:01:13.928+01:00CARMEEEEEEE!!! L'he trobat!! ;-))
http://vpam...CARMEEEEEEE!!! L'he trobat!! ;-))<br /><br />http://vpamies.blogspot.com/2009/03/la-perdurabilitat-dels-blogs-la-meva.html<br /><br />El post d'en Víctor :-))<br /><br />No era pel 2015, era pel 2014. El post és del 8 de març de 2009, o sigui que, a cinc anys vista des de llavors, es tracta d'estar viu el 8 de març de 2014 :-)<br /><br />Per cert... el món és ple, ple, pleníssim de coincidències curioses. Parlava abans del meu pare... doncs justament el 8 de març era el dia del seu aniversari. El 8 de març de 2005 havia fet 88 anys i el 22 va morir. Ostres, ara sí que m'ha fet la punxada aquesta... però, veus? ha estat una punxada de tristesa, forta... però perquè he recordat la data. Ho puc controlar si imagino un record maco... tot es suavitza llavors :-)Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-23704437043665765882011-01-06T23:50:49.152+01:002011-01-06T23:50:49.152+01:00Jo ho trobo molt interessant.
De totes formes, t...Jo ho trobo molt interessant. <br /><br />De totes formes, tu ets una persona molt "real" dins d'aquest món "virtual"... Tu tens una foto teva actual a la imatge i dius el teu nom i cognoms (i amb això no vull dir que tothom ho hagi de fer així, ni molt menys... jo mateixa, per exemple, mai he posat una foto meva actual)<br /><br />En quant al relat de Quissapon... hehehe... és que ho he vist molt clar :-) En tot cas, veig que s'ha demostrat que alguns temes sí podien quedar vetats. Veus? un relat independentista a mi no m'hagués molestat gens, al contrari...<br />Però bé, ja deixo aquest tema, que ha estat un parèntesi perquè m'ha cridat l'atenció quan ho has dit.<br /><br />Tornant al tema principal... centrant-ho amb els blogs. Abans has dit una cosa amb la que també estic MOLT d'acord. Dius que persones que han tancat el blog t'han explicat els motius o s'han posat en contacte amb tu per mail... d'acord, això sí :-)<br />El que jo deia era donar una explicació clara i pública al blog. Jo crec que no ho faria.<br /><br />Tot i que, repeteixo, en aquest tema no tinc res clar...<br /><br />A més, ara no penso tancar, que li vull portar la contrària al VÍCTOR :-DDAssumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-28406992011346065942011-01-06T23:37:33.342+01:002011-01-06T23:37:33.342+01:00Molt probablement estem parlant del mateix. I m...Molt probablement estem parlant del mateix. I m'alegro d'aquesta xerrada si no s'ha de fer pesada per cap de les dues.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-24880269597546650302011-01-06T23:35:25.771+01:002011-01-06T23:35:25.771+01:00Noooooooo a mi no em demanis perdó per la insistèn...Noooooooo a mi no em demanis perdó per la insistència :-)) si jo tenia por d'estar-me fent pesada... si ho trobo interessantíssim!!<br /><br />Crec que hem arribat a un punt... L'enyor és en L'ARA però el pot produir una referència passada, clar... Probablement, doncs, estem parlant del mateix ;-))<br /><br />(Ostres, m'has fet pensar en el meu odiat PRESENT PERFECT anglès: El resultat present d'una acció passada hehehe... res, res... coses meves) ;-))Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-15868930385558943882011-01-06T23:31:30.172+01:002011-01-06T23:31:30.172+01:00Doncs, l'encertes de ple pel que fa al rel...Doncs, l'encertes de ple pel que fa al relat amb el Quissapon, senyora Marple. Era un relat amb una ideologia política, que és fàcil ben d'imaginar perquè no l'he amagat mai: independentista.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-24225011505664700822011-01-06T23:25:39.730+01:002011-01-06T23:25:39.730+01:00Gràcies Ricardo, feliç 2011 per a tu també!
J...Gràcies Ricardo, feliç 2011 per a tu també!<br /><br />Joana, em dónes una altra pista. Potser és que quan oblido alguna cosa, que pensava que m'havia tocat prou a fons, m'adono que no era tant com pensava i per tant perdo alguna cosa que creia que tenia... uf! paro, perquè ja crec que hi dono massa voltes.<br /><br />Assumpta, potser sóc jo que no m'explico quan et parlo de l'enyorament o de la punxada i no sé ben bé definir-te en quins moments la sento o no la sento. Tampoc vull dir que un record feliç me la faci sentir. Podria ser si és un record feliç que m'emociona, però evidentment, no sempre a cada record feliç. I perdona, crec que la que s'embolica sóc jo. Potser el que dius d'enyorar l'ara, és mé s encertat que el que dic jo. Però per enyorar l'ara has de tenir una referència de com li agradava a ell tenir-vos tots reunits. Això és un record bo i en canvi pot produir una enyorança en l'ara. I també per exemple de coses que la meva mare sabia: cançons, dites, coses familiars, històries... que sé que no les podré preguntar ni a ella ni a ningú més. Un buit immens. I el record no és trist. Ella sabia coses i això era bonic. Bé, paro, perdona per la insistència, però m'agrada estirar el fil d'aquestes coses.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-58903809626630511082011-01-06T23:20:03.154+01:002011-01-06T23:20:03.154+01:00En quant al que fa referència al VÍCTOR hehehe... ...En quant al que fa referència al VÍCTOR hehehe... si llegeix això, que no s'ho prengui malament, eh? que em cau genial i sóc "fan" de la seva feina i capacitat organitzativa... ara bé, llavors vaig pensar... ostres... m'acaben de donar una vida curteta :-DD<br /><br />Ah! Ostres... això del relat de Quissapon, com avui estic xerraire, diré que sospito que deuries posar alguna connotació política...Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-88465309718789204892011-01-06T23:12:34.268+01:002011-01-06T23:12:34.268+01:00Ostres, CARME, quina sensació més curiosa... :-)
...Ostres, CARME, quina sensació més curiosa... :-)<br /><br />A veure... abans de tot donar-te les gràcies perquè, malgrat que tu em vas entenent, tinc la sensació que parlo (escric) una mica "embolicat" ;-) però suposo que, per la teva experiència en escoltar gent, potser per això em pots entendre bé :-)<br /><br />Explico això de la "sensació curiosa" que deia... Crec (perquè avui estic bastant espessa, ja dic) que a mi un record bonic del meu pare mai em fa una punxada d'enyor d'aquestes que dius... al contrari, em dóna sensació molt maca que no té res a veure amb l'enyor, és un record que "és meu", que forma part de mi i, per tant, és just al contrari de l'enyor... Jo sé que he viscut allò... i no ho puc enyorar, perquè ja ho tinc :-) <br />Jo puc enyorar el meu pare ARA... (per exemple, quina llàstima que no fos l'altre dia al dinar de Cap d'Any, veure que grans i guapos que estan els seus néts, tan content estava sempre quan érem tots junts) però els records bonics no em fan aquesta sensació :-)<br /><br />Crec que potser pensem en coses diferents quan parlem d'enyor? o que, potser aquesta "punxada" que tu dius jo la interpreto d'una altre forma... no sé...<br /><br />En quant a l'escepticisme aquest del món d'Internet... demà mateix puc estar pensant el contrari hehe... canvio moltíssim d'opinió en això i és perquè no ho tinc gens clar. És un món on poques vegades em sento completament segura d'alguna cosa... O sigui que, si tu estàs convençuda que aquí es poden tenir amics de veritat, doncs et crec :-)Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-90345576092682153232011-01-06T23:06:16.869+01:002011-01-06T23:06:16.869+01:00Com a la vida real crec que el temps fa que ens to...Com a la vida real crec que el temps fa que ens tornem oblidadissos de moments viscuts(experiències) i d'algunes persones però ai las! hi ha vivències i persones que no oblides mai del tot.Segurament alguna cosa et va marcar de veritat o et va tocar endins.<br />Als blogs passa el mateix.<br />Espero que hagis tingut un bon dia de Reis!Joanahttps://www.blogger.com/profile/12302812514464822300noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-78633711407575163452011-01-06T22:36:59.734+01:002011-01-06T22:36:59.734+01:00Sí, Pilar, segur que sí, però jo compto que l&...Sí, Pilar, segur que sí, però jo compto que l'altre no sap si l'he oblidat o no... és trist però ell no pot estar-ne. N'estic més jo, segur :)Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-80466386426814343572011-01-06T22:35:25.937+01:002011-01-06T22:35:25.937+01:00XeXu, i tant que me'n recordo del PiT! Un ...XeXu, i tant que me'n recordo del PiT! Un dia fins i tot vaig escriure al Sergi per demanar-li si em deixava el seu poble o país Quissapon per un conte. Me'l va deixar amablement, però el conte no va properar era per 365 contes i allà van considerar que no era adequat i no es va publicar. <br /><br />Veus? jo no em vaig ofendre gens amb en Víctor i en canvi em va donar per avisar-lo que jo si que duraria... i encara ho crec. Però d'aquí al 2015, que no falta tant en cauran molts, si continuen caient a la mateixa proporció que fins ara. Per què no intentar fer la trobada, per veure si vénen a dir Hola ? (trobada virtual, per descomptat). No crec pas que tu marxis, tampoc. Espero que no.<br /><br /><br />Totalment d'acord, Elfri!<br /><br />Assumpta, veus? jo que sóc escèptica en tantes coses, en aquesta no en sóc gens. Sé segur que a internet es fan amistats de veritat. I sé el que jo penso i el que jo sento i això me'n dóna la mesura.<br /><br />I quan parlo del record enyorat, o més tranquil, en relació amb els meus pares, no vull pas dir tant en el record en ell mateix. Una situació alegre o una de trista de malaltia. No, vull dir que qualsevol d'aquests records, pugui fer la punxada d'enyorança o no. A vegades un d'alegre me la fa intensament. I no crec pas que et facis cap embolic. Jo crec que s'entén molt bé el que dius. I tampoc crec que siguis rara. Són maneres diferents de viure els sentiments.<br /><br />Ei, i pel que fa al comentari cap al XeXu, només voldria afegir que tots som prescindibles, duren o no. I que a la vegada tots som imprescindibles per algú en un moment donat. I se'm faria molt díficil de precisar qui i què i com. Però sé bastant segur que si pleguessin a la vegada unes quantes persones dels blogs, podria deixar de tenir sentit per a mi continuar. O no... perquè sempre hi ha gent nova que arriba. Però si no quedés res, potser em tornaria escèptica com tu.Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-16727943986320451722011-01-06T22:31:10.087+01:002011-01-06T22:31:10.087+01:00Sí que és trist oblidar, Carme. Però també és tris...Sí que és trist oblidar, Carme. Però també és trist que t'oblidin...Encara que no so sàpigues o que tant t'adoni.Pilarhttps://www.blogger.com/profile/09423919490649925451noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4021423231021201990.post-47406896305455652842011-01-06T22:06:52.989+01:002011-01-06T22:06:52.989+01:00CARME: He de dir que l'Assumpta que ha posat e...CARME: He de dir que l'Assumpta que ha posat el comentari d'abans és l'Assumpta escèptica... <br />I és que l'Assumpta es debat moltes vegades en l'interrogant de si a Internet es fan amistats de veritat o no.<br />I no t'enganyo gens ni mica si et dic que hi ha dies que penso que sí, però en canvi hi ha dies que penso que no...<br /><br />Entenc perfectament això que dius dels teus pares :-)<br />A vegades jo somio que sóc a casa (a Barcelona) i el meu pare (que fa gairebé sis anys que va morir) surt al somni com si encara hi fos.<br /><br />La qüestió és que, en aquests moments, sóc incapaç de dir-te si "sento" més viu el record quan és alegre o si em provoca enyor... perquè, justament, jo relaciono ENYOR amb tristesa... i estic més contenta quan el record em fa somriure... <br />Recordar el meu pare rient, content, per exemple, no em fa tristesa, no em fa aquesta punxada que dius...<br />I si el recordo malalt... doncs és un record trist... però no considero que això faci més "viu" el record.<br />Crec que m'estic fent un embolic... o, sinó... ja començo a pensar que sóc rara.<br /><br /><br />*****************<br /><br />Comentari especial per en XEXU (i va de veritat, eh?) :-)<br /><br />A mi també em va saber greu aquell post d'en Víctor Pàmies, no vaig dir res, però vaig pensar que miraria d'aguantar molt només per portar-li la contrària hehehe ... <br /><br />Suposo que molts dels que varem quedar "fora" de la llista de "supervivents" ens va fer sentir una mica... no sé... "prescindibles"Assumptahttps://www.blogger.com/profile/07651317955082437887noreply@blogger.com