Col·lecció de moments

Hora calma

2012-02-01T17:26:00.000+01:00

D'un post de Galionar

La teva hora calma
em porta el desig
d'un silenci que curi
sorolls i neguits

Voldria la taula
i el quadern en blanc
per fer sortir els somnis
i històries d'abans.

Que el temps llisqués suau
compassant-se amb l'ànima
i els mots oblidats
brollessin de nou.

Els pensaments clars
que porten repòs.
Tendra placidesa
que pacient espera .

Raset

2012-01-31T13:00:00.000+01:00

D'un post i una foto del Pere. Jardí de can Santamaria de Raset

Casualment, vaig trobar un museu

A Raset. Un rètol des de la carretera.

No el coneixíem i ens va encuriosir.

Segur que vaig llegir el rètol de l'entrada. Sempre els llegeixo:

Antonio Machado va estar-s'hi, fugint cap a l'exili.

No ho recordava, fins que en Pere, aleshores desconegut i ara amic, m'ho va dir.

Tres plàtans i una taula de pedra al mig, em van enamorar.

Als bancs de pedra, m'hauria quedat a llegir o a escriure, tota la tarda.

Machado no devia tenir temps i devia fer fred, quan ell hi era.

A l'exposició vaig descobrir un pintor que també és blocaire.

Recordo aquell dia i aquell post com a generadors de màgies a la xarxa.

I li devia un dibuix, un que encara no és ben bé aquest, la taula gairebé no surt.

Ara està molt canviat tot, a cada bugada es perd un llençol, a cada canvi es perd una estança.

I per què no?

2012-01-30T19:23:00.000+01:00

Ha estat una iniciativa d'en Garbí 24

Potser haurem d'enviar cartes i postals per correu convencional per preservar la privacitat i la intimitat, ja que sembla que a la xarxa això no existeix.

Jo encara envio coses, potser no escrits (o també) però postals a la meva manera, dibuixets, aquí i allà.

Però he buscat una postal autèntica. Una postal que em va enviar el meu "nòvio", l'any 67. Ell tenia 20 anys, jo 15. Era l'època pop, hippie, digueu-li com vulgueu. Es nota, oi? Em va enviar 5 postals dins d'un sobre. Totes escrites atapeïdes...

Eren uns 20 anys esbojarrats, imagineu com eren els 15, doncs.

Ha estat una iniciativa d'en Garbí 24

25 anys sense Foix

2012-01-29T00:00:00.000+01:00

Fragment de la "Lletra a Clara Sobirós"

El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l’invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, ni concurseja, ni vol acontentar les tietes. Si fos prou coratjós i el cofoi aburgesat de tots estaments amb la seva extrema vanitat no li hagués encomanat certes malures, no signaria les obres. Plantaria, a l’hora d’alba, els poemes com a pasquins, a les parets, o els llançaria des dels terrats. Manifestaria francament el seu desplaer pels grans, pels satisfets, pels asseguts, pels conformats i per les vídues castes i resignades. El poeta sap que cada poema és un crit llibertat.Ja sé que em faràs adonar, Clara, que en molts dels meus versos hi provo rimes velles i ritmes seculars. Ha estat, i besa’m després de dir-t’ho, servitud envers la llengua i la comunitat. ¿Qui gosa escrostonar murs invisibles en una contrada hostil?"

Arribada la nit

2012-01-28T00:00:00.000+01:00

Seguint la foto, la història i el poema de Fanal blau

Arribada la nit,

amb la lluna que es lleva,

endreçarem tots els tresors.

Omplint el pot, de còdols de colors

de mil moments que hem jugat a la sorra

i somiarem sempre nous horitzons

mentre ens adormim

escoltantla cançó dolça de les ones.

Pensaments

2012-01-27T02:00:00.000+01:00

Paraules de colors

Enfilall de flors

Núvols de cendra.

S'enfilen amunt

Amb tot el perfum

Memòria tendra.

En aquest moment

Ningú no ho entén

Tombarella gerda.

Si el sol va de dol...

Itineràncies poètiques

2012-01-26T12:30:00.000+01:00

Us podeu apuntar aquí o allà. Comencem d'aquí sis dies. El dia 1.

Una finestra al mar

2012-01-25T15:00:00.000+01:00

D'una fotografia de la Mar

Obres la finestra i fins aquí m'arriba

l'olor de mar i de núvol

i la claror que s'escapa
per les escletxes

a ran de cel i a ran d'aigua.

Ho deixo entrar tot, fins ben endins de casa.

Trenem paraules sense pressa

i escoltem els missatges i els silencis.

I després, veuré com et brillen els ulls

entre els riures de complicitat.

Una finestra al mar
(gràcies, Barbo!)

El pi de la Pilar

2012-01-24T13:30:00.000+01:00

No podem banyar-nos dos cops al mateix riu, deia Heràclit, ni mirar dos cops el mateix paisatge, penso jo. El riu va canviant la seva aigua i canvia el paisatge la seva llum, però modifiquem més encara la mirada dels nostres ulls en veure a cada moment allò que ens envolta.

Quan vaig repetir aquesta aquarel·la, no la volia pas fer igual ni tampoc diferent.

Volia només fer-la de nou, seguint el moment diferent del primer.

Atzavara

2012-01-23T12:30:00.000+01:00

Esborrarem les ombres del camí

I també les punxes de les atzavares.
Però no fugirem pas de la pluja
ni ens voldrem estalviar el fang.

Per arrelar-nos amb més força.

Mendel el de los libros de . Stefan Zweig

2012-01-22T12:00:00.000+01:00

Un llibre molt curt, de poc més de 50 pàgines, però que val la pena llegir. És trist també, però emociona.

Un llibreter, vell, passa tots els dies de la seva vida en un cafè de Viena, del matí a la nit. Un llibreter de memòria prodigiosa. Estimat i respectat pel propietari del Cafè Gluck.

"Jakob Mendel no veía ni oía nada de lo que ocurria a su alrededor. Junto a él alborotaban y vociferaban los jugadores de billar, corrían los marcadores, repiqueteaba el teléfono. Barrían el suelo, encendían la estufa... Él no se enteraba de nada."

"En Jakob Mendel, aquel pequeño librero de viejo de Galitzia, contemplé por primera vez, siendo joven, el vasto misterio de la concentración absoluta, que hace tanto al artista com al erudito, al verdadero sabio como al loco de remate, esa trágica felicidad y desgracia de la obsesión completa."

En su mundo superior de los libros no había guerras, ni malentendidos, tan sólo el eterno saber y querer saber aún más números y palabras, títulos y nombres. "

Chop Suey - segona proposta

2012-01-21T22:42:00.001+01:00

Chop Suey, Edward Hopper, 1929.

Per a la 50a proposta de Relats conjunts

Post dedicat al Carles i a la Lola... una picada d'ullet i un somriure. Com que no sou blocaires i encara que no sé si ho llegireu, voldria dir-vos que, en aquest cas, es tracta de fer un relat sobre el quadre de Hopper. Només representa el desig que no s'acabin mai les ganes d'anar a fer un mos o un cafè amb els amics, per més enganxats que estiguem a les màquines.

Per a Allie

Hola Kim! Com estàs?
He vist aquest quadre que t'envio en arxiu adjuntat i he pensat en tu.
Te'n recordes de quan anàvem a fer un te o un cafè, i xerràvem pels descosits?

Per a Kim

Hola Allie!Jo molt bé i tu!
Sí que me'n recordo! I tant que sí!
Anàvem amunt i avall per trobar-nos...ara ens trobem cada dia aquí...

Per a Allie

Però era xulo, eh? Què coi fem sempre tancades a casa davant la maquinota?
Escolta tu saps si encara hi ha cafès?

Per a Kim

Ostres, nena, clar que hi ha cafès! Crec que encara en queden ben bé una dotzena pel centre de Barcelona

Per a Allie

I tu t'atreviries a tornar-hi anar? Hi deu anar algú?

Per a Kim

Sí, dona, clar que sí! Si no, no existirien.
Li podríem dir al Max si vol venir.

Per a Allie

Genial!
Ens trobem, demà a les set de la tarda a Rambla Catalunya/ Mallorca
Per allà segur que n'hi deu haver algun.
Que divertit! Quina aventura!

Per a MAX

Max, et reenvio els mails que ens hem creuat...
Vols venir demà a les 7 a fer un cafè, amb l'Allie i amb mi? Saps algun lloc?

Per a Allie
Per a Kim

Nenes, estimades, teniu unes idees, estranyes, però molt divertides!
Sí en sé un del qual parlen alguns blocaires penedits:
"El cafè dels blocaires anònims" molt a prop d'on dieu,
Som-hi! Fins demà!

Bultra: arbres vora el riu

2012-01-20T23:10:00.000+01:00

Serà com un joc i m'amagaré darrere els arbres
però no aniré pas gaire lluny.
Seré entre les ombres o rere les branques,
però se sentirà ben a prop el meu pas.

Mentrestant, miraré el riu des de la finestra.
I aprofitaré el fluir de l'aigua, i els ànecs que s'empaiten,
i el sol i les branques nues de colors inesperats
i també cada somriure. Ho colliré tot, per viure.

PD 1: gràcies per la paraula nova Miquel Àngel!

PD 2: bultra

1 f. [BOC] [AGF] bosc de ribera Bosc que es fa a la ribera dels rius i dels estanys, en sòls humits.
2 f. [AGF] Conjunt d’arbres o d’altres plantes que forma aparentment una sola massa.

Ja som en el període de propostes!!!

2012-01-20T00:00:00.000+01:00

Passeu per cats i proposeu totes les que us semblin les millors iniciatives del 2011!!!

Abandonar-se a la passió d'Hiromi Kawakami

2012-01-19T12:00:00.000+01:00

"Així han passat cent anys.

Ara, al cap d'un segle, amb prou feines recordo les coses que ens unien, només sé que l'estimava intensament.

No sé què passarà. No sé si quan hagin passat cent anys i cent anys més, encara pensaré en ell. Quan era viva, vaig conèixer en Sakaki i vam decidir per casualitat que ens suïcidaríem junts, i així hem acabat.

A vegades recordo que ell em deia que m'assemblava a la Kiyo. Em pregunto si de debò va esperar el seu amo dins la tomba, la Kiyo. Jo vaig esperar en Sakaki i no va venir mai. Ja han passat cent anys i res no ha canviat. Ara ja és mort, i no canviarà res."

Hiromi Kawakami

(del conte Cent anys)

Són vuit històries d'amor, encara que jo no hi he trobat la passió que promet el títol. Però certament són històries d'amor. Estan explicades amb molta proximitat als personatges, molt des de dins. Ben explicades. Aquesta noia domina la curta distància, els sentiments. A mi m'han semblat tristes. N'hi ha un parell, que m'han impactat molt. El conte Cent Anys i el que dóna títol al llibre. M'han semblat molt bons.

Chop Suey - una proposta de Relats Conjunts

2012-01-17T23:00:00.000+01:00

Chop Suey, Edward Hopper, 1929.
Per a la 50a proposta de Relats conjunts.

Moltes Felicitats! Esperem que en feu moltes més!

L'Allie i la Kim, tot just s'havien trobat un parell de cops, coincidint en alguna festa, sempre entremig de la gent i encara mai no s'havien acostat gaire. Sí suficient per haver quedat de veure's un dia. Van triar una hora d'esmorzar, per trobar-se soles i tranquil·les. Molt assenyades, elles, es van explicar les coses a poc a poc i amb molta calma, com si s'adonessin, encara que no ho sabien, que tenien tot el temps del món per compartir i que mai no se'ls acabarien les complicitats. Es reconeixien l'una en l'altra, d'això se'n van adonar de seguida, gairebé només de veure's. Quan l'Allie va obrir el llibre que li portava la Kim, va quedar sorpresa que fos el mateix llibre que ella havia volgut tenir, sense aconseguir-lo. La màgia d'una bona amistat estava ja en marxa, no calia fer cap esforç, ni costava gens de dirigir-la. Com si haguessin pujat en un tren cap una destinació feliç. Al mateix tren, al mateix vagó.

Havien mantingut el contacte escrivint-se unes cartes, sense massa continuïtat, però que conservaven ben viu, l'interès de veure's de nou. Mesos més tard, van trobar l''ocasió de fer un altre esmorzar. Es van explicar els seus amors i els enamoraments viscuts. Estaven contentes. Totes dues tenien un home que les feia somriure i les il·lusionava. I ja ho sabien. No s'havien pas amagat res. Il·lusionades, van començar a construir colze a colze una gran història. Què importava que l'home fos el mateix, si l'estimaven? Què importava que l'home fos el mateix, si les estimava? Sempre es van entendre bé, encara es veien reflectides l'una a l'altra i van començar a inventar nous camins, se'ls farien a mida, si calia.

PD: amb els meus agraïments al relat de la kweilan i al comentari que hi ha deixat la mar, com a font d'inspiració. Gràcies a les dues!

230è Joc literari de Jesús Tibau

2012-01-17T00:00:00.000+01:00

Paraules eixutes sense genet

i un tendre cromatisme.

I la mirada que busca el paisatge ocult,

dintre aquest plor de la pluja nocturna.

Moixaines de llum nova als cossos

cercant la bellesa en un miratge de matí fred.

A poc a poc desfaig els rulls del vent

i reneix el dia amb somriures i dubtes.

Els autors dels versos pel mateix ordre:

Sílvia Plath

Fanal Blau

Joan Guasch

Josep Mª de Sagarra

Barbollaire

Zel

Miquel Martí Pol

Montse Pes

Les rialles

2012-01-16T00:00:00.000+01:00

D'una fotografia de Fanal Blau

A vegades, totes les cases són dels colors de les rialles. No només una. I els cotxes es fan massa estrets per enquibir-hi el somriure. I mires el seient del costat i encara que ja no hi hagi ningú li somrius igualment. I fins i tot el tiquet del dinar ens sembla divertit. I parlem de tot molt seriosament i riem a la vegada.

I l'espera es fa dolça. I l'abraçada tendra. I encara que els veïns de taula siguin sorollosos, massa propers i plori un nen... la xerrera no s'atura, gairebé ni per demanar el dinar, ni els somriures tampoc. I acabem entre llibres...

Un gran dia!

2012-01-15T00:00:00.000+01:00

La foto de la foto que acompanyava el regal dels meus fills

Realment ha estat un gran dia. Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions. No han estat pas les úniques. He tingut moltes felicitacions, uns quants regals que m'han agradat molt i un regal especialment sentimental que m'ha emocionat i m'ha fet plorar. La meva germana petita m'ha escrit un llibret de records, seus i meus. La petita és ella (ens portem 6 anys) però semblava que se'n recordava de tot millor que jo. No és que jo no me'n recordi, però no hi penso gaire en els temps passats. Necessito sempre que alguna cosa m'hi porti. Ella m'hi ha portat. Només us ensenyo una parell de pàgines. La de sobre m'ha fet gràcia, perquè és cert. Tenia fama de no dir mai res. Encara la tinc. Però hi ha moments, situacions, persones... que em fan venir les ganes d'explicar coses o d'explicar-me. La de sota, és una petita reproducció i mostra de les nostres nines de paper... de com les guardàvem en una mena de fundes de paper de seda.

Noies o àvies... vosaltres també posàveu les nines de paper en fundes-llits de paper de seda? Molt més ben acabades que aquesta de la mostra i que com diu ella, ens duraven anys i anys...

60 flascons de llum

2012-01-14T00:00:00.000+01:00

Ja en tinc 60! 60 flascons de llum. He aconseguit guardar la llum en flasconets, Ja la tinc guardada i envasada, ho veieu?

Em sap una mica de greu deixar la dècada dels 50 enrere, perquè m'ha portat molta felicitat, molta energia i moltes ganes de viure i d'estimar. De ser feliç i de repartir felicitat. La millor dècada de la meva vida. Espero que per un 6 de no res, no s'aturi l'energia, ni la salut, ni la felicitat, ni l'amor, ni el bon rotllo.

Els que volíeu fer-me comandes de flasconets de llum ... ja ho sabeu , ara amb el mostrari, encara us serà més fàcil... :) Gràcies per ser-hi i seguir-me en les meves bestieses.

El regal de Fanal blau. Gràcies, bonica! I el de la Maria Roser. Gràcies, altre cop!

Tardes con Margueritte de Marie-Sabine Roger

2012-01-13T07:00:00.000+01:00

"He decidit adoptar a la Margueritte. Aviat celebrarà el seu vuitanta-sisé aniversari, més val no esperar gaire, els ancians tenen tendència a morir.

Així, si li passa qualsevol cosa, no ho sé, si cau al carrer o li estiren la bossa, aquí estaré jo. Podré arribar ràpidament i treure la gent del mig i dir-los-hi:

- Molt bé, ja està bé, ja poden marxar, ara me n'encarrego jo: és la meva àvia.

No ho porta pas escrit al front que sigui només adoptada."

Marie-Sabine Roger

Jo havia vist la pel·lícula i per Nadal em van regalar el llibre. M'ha tornat a agradar. Com sempre és una mica diferent, però no pas en l'essencial. El llibre és la veu del protagonista, és un seguit de pensaments en primera persona que ell va desgranant. Els altres personatges només s'ensenyen a través d'ell. És com una transformació, ell va canviant gràcies a l'efecte i a l'amor que troba en Margueritte. Commou, si us agrada emocionar-vos per les petites coses de cada dia , per les complicitats i pels sentiments... endavant en gaudireu molt.

Fulles de llum

2012-01-12T08:00:00.000+01:00

D'una fotografia de l'Anton

Aquestes fulles, amb molta llum pròpia, m'han semblat fortes i fràgils al mateix temps.

Pengen de totes les branques, les fulles de llum. Com si fossin sentiments perduts que duen missatges impossibles, sense cap adreça. Però tu les has vist i les has collit. Han tremolat al vent, sense caure, resistint l'hivern, retrobant les teves mans càlides on aixoplugar-se.
................................................................................ Carme

"Cap sentiment és perdut
ni cap missatge impossible.
Si ens sabem,
l'hivern és sols un altre motiu
per aixoplugar-se,
arraulits sota somriures càlids.
Lliscant-nos amb la suavitat
dels colors de les fulles de llum."
............................................................................... Barbollaire

Així un núvol es fon i deixa el cel més blau
així una fulla pensa que es fa lliure quan cau
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur
sobre els camps pels camins on ja no hi va ningú...
............................................................................. M. Torres
................................................. un regal de Miquel Àngel Tena

Joc de viure,
trencaclosques de fulles
tot és efímer.
.............................................................................Montse

Abandonar-se
a l'aixopluc d'elles.
Amb la teva llum.
...........................................................................Fanal Blau

Des de la branca estant veuen les altres fulles fent corriols pel terra. Elles, però, romanen per fer memòria a la primavera i donar la benvinguda a la nova generació. Ténen una missió.
.......................................................................Joan Guasch

Ventant-se rere teu,
acollint pensaments.
Arbres de seda...
......................................................................Cèlia

Fulles de llum
et són inspiració
i camí de paraules.
.....................................................................Noves Flors

Les fulles de llum
com les cuques a la nit
les toques i s'apaguen
i de vegades ... se'n van.
........................................................................Pere

Dues fulles, són el bressol
del món, a cada fulla
un poema, un desig,
el fruit del record,
la fragilitat de viure,
viatjaran amb l’abraçada
del vent, ens retrobarem
a la terra després
del gran foc...
.............................................................onatge

Fulles balancejades per energia eòlica que escampen càlides paraules d'energia solar. Donen a llum sentiments que van a parar, en llarga tardor, sobre la pell que sent l'enèrgic batec muscular.
...............................................................................Rafel

Oferint bellesa
trèmuls penjolls d'or
que l'hivern ofrena.
..................................................................................Glòria

Enterraments lleugers d'Olga Xirinacs

2012-01-11T08:00:00.000+01:00

Aquest ha estat el primer llibre de l'any, manllevat a la biblioteca del meu pare.

"Les cartes eren allà perquè la Laura havia volgut que algú les llegís, i això s'acabava d'acomplir. Adriana sentia una gelosia indefinible perquè ningú no li havia escrit mai coses com aquelles. Es preguntava si el poder de les paraules era tan fort com per fer moure una voluntat. Li semblava que sí i que ella, potser, hi creuria."

Olga Xirinacs

Jo sempre he cregut en el poder de les paraules, em sembla inqüestionable. Tenen molt de poder. Creen realitats.

Imatge: un gravat de Piranesi trobat aquí.
(perquè Piranesi i els seus gravats són protagonistes a la novel·la)

Assedegades de riu

2012-01-09T13:00:00.000+01:00

Farbalans de flors, s'aboquen damunt del riu, assedegats.

Com farons de llum que, fatigats, es vinclen sense tocar el fluir de l'aigua.

El seu fimbrar, com una faula.

Les arrels saben de l'aigua, encara que no puguin tocar-la.

Canvi de paisatge (conte per acabar)

2012-01-07T15:00:00.000+01:00

Després dels dibuixos de Paint de Berlín, havia de venir l'aquarel·la pel Ferran. I de l'aquarel·la, m'ha vingut un començament de conte, però en canvi dos finals.

L'Aleix l'havia citat a Berlín, sense cap explicació. Com que a Berlín? havia pensat la Gemma, que s'ha begut l'enteniment? Però no quedàvem sempre al Viena del carrer Pelai?

Malgrat tot, sense pensar-s'ho gens, li va dir que sí i després li preguntava: "Però que ens ha agafat ara, que hem de córrer cap a Berlín?", "Vols dir que no ens compliquem la vida?"

A.- L'Aleix callava... però un cop allà, tots dos van entendre ben bé què hi havien anat a fer, va resultar un descobriment molt més bonic del que s'havien imaginat. Canviar de paisatge, canviar de llenguatge, a vegades és com canviar de vida.

B.- La Gemma creia que si res no havia de canviar, en la seva manera de fer les coses... realment no calia que haguessin anat tan lluny. El Viena del carrer Pelai, amb les seves converses, estava prou bé.

Cases a la barana

2012-01-05T22:40:00.001+01:00

A tocar del Pont Nou, lescases miren baixar el riu, persobre la barana. Entre elles i elriu, safates de pensaments, en torratxes minúscules, que potser algú farà créixer, o es pansiran menuts, sentint-se desprotegits i desemparats.

Primervaig ser pensament, potser era en una altra vida, i vaig tenir la sort que em vanfer créixer. Després vaig ser casa que persisteix al temps, acollint, acollintla vida. Ara només em falta ser riu que flueix. Sempre canviant i sempre el mateix. Simplement ser. Riu que corre, que baixa, cap on li és més natural de fluir...

Claror

2012-01-02T21:27:00.000+01:00

La claror ja ha viscut totes les hores i no és tan brillant com la del migdia. Agafa colors vermells i ataronjats com de fruita madura. No és tan blanca i no m'enlluerna els ulls i tampoc l'ànima, però la bellesa persisteix amarada de nostàlgia. En cada fulla, els reflexes de llum que es multipliquen.

Guardaré petits flascons, plens de la llum de cada color.

La tradició de la mar... I els millors desitjos pel 2012

2011-12-30T14:23:00.000+01:00

Tradició a mida...

Per acabar bé l'any i començar els 2012 de bon peu. He manllevat la tradició a mida de la mar.

Si em dieu què li agraïu al 2011 i què desitgeu pel 2012, us ho escric al globus del color que vulgueu.

Començo jo!

MOLT BON ANY 2012 A TOTS!!!!

Llibres 2011

2011-12-28T23:06:00.000+01:00

Les meves estrelletes mesuren només el plaer de llegir, en cap cas és una valoració molt estrictament literària. Jo llegeixo per això per gaudir i és el que més m'importa. Hi ha alguns llibres, en negreta, que han obtingut la meva nota màxima: *****

1.- Solcare il mare all'insapuda del cielo de Giorgio Nardone i Elisa Balbi (lectura professional) ****
2.- La carte et le térritoire de Michel Houellebecq (premi Goncourt 2010) (novel·la) ****
3.- Contra el vent del Nord de Daniel Glattauer (novel·la) ***
4.- Cada set onades de Daniel Glattauer (novel·la) ***
5.- Las leyes de la simplicidad de John Maeda (assaig) **
6.- No era lluny ni difícil de Joan Margarit (poesia) ***
7.- Una ola con sabor a pez de Núria Riera (novel·la) ****
8.- Todo bajo el cielo de Matilde Asensi (novel·la) ***
9.- Jesús me ama de David Safier (novel·la) *
10.- Le déséspoir des singes de Françoise Hardy (autobiografia) ***
11.- Estaciones de paso de Almudena Grandes (relats) ***
12.- Mondo de Le Clézio (relats) **
13.- Més enllà de l'eficàcia: un punt de vista humanista i realista de la presa de decisions, les organitzacions i les persones de Josep Mª Rosanas (assaig) ****
14.- El tiempo entre costuras Maria Dueñas (novel·la) ****
15.- El ladrón de cerebros Pere Estupiñà (divulgació científica) ****
16.- Si tu em dius vine, ho deixo tot, però digue'm vine d'Albert Espinosa (novel·la) ***
17.- Amor i guerra de Núria Amat (novel·la) **
18.- La caçadora de cossos de Nahat el-Hachmi (novel·la)***
19.- Els jugadors de Whist de Vicenç Pagès i Jordà (novel·la) *****
20.- Somiant amb Aleixa de Mercè Climent i Francesc Mompó (novel·la) ***
21.- Comptes numerats de Joan Gasull (novel·la) ***
22.- El nen perdut que sabia el que volia de Aher Arop Bol (història basada en fets reals) **
23.- La nevada del cucut de Blanca Busquets (novel·la) ****
24.- El retorn del jove príncep de AG Roemmers (novel·la) *
25.- El placer de vivir de André Comte-Sponville (filosofia aplicada a la vida) ****
26.- I un cop de vent els despentina de Jesús M Tibau (contes) ****
27.- Pétalo carmesí, flor blanca de Micher Faber (novel·la) ****
28.- Dones d'heura de Marta Pérez Sierra (poesia) ****
29.- 1Q84 d' Haruki Murakami (primera i segona part) (novel·la) *****
30.- El ruiseñor y la rosa y otros cuentos de hadas d' Oscar Wilde (contes) **
31.- Històries increïbles de Palèfat (filosofia) ****
32.- El juego del ángel de Carlos Ruiz Zafón (novel·la) ***
33.-Besllum de Joana Navarro (poesia) ***
34.- Los enamoramientos de Javier Marías (novel·la) *****
35.- El teu nom és un ésser viu de Josep Manel Vidal (prosa poètica) *****
36.-Camí d'amor de Francesc Mompó (novel·la) ****
37.- Lina panxolina de Mercè Climent (conte) ***
38.-I demà l'atzar de Marta Pérez Sierra (contes) ****
39.-Uendos de Francesc Mompó ***
40.- En què crec jo de Bertrand Russell ***
41.- Fronteres de vidre de Francesc Mompó ****
42.- 1Q84 (tercera part) d'Haruki Murakami *****
43.- Els greixets de Francesc Mompó ****
44.- Jo sóc el missatger de Markus Zusak ****
45.- Bruixes de Mercè Foradada ****

En Mc, el més crack dels cracks de tots els blocaires, sempre a punt d'ajudar tothom... SÍ! m'ha arrenglerat els llibres. Gràcies Mc!

Un fil de lluna

2011-12-26T19:20:00.001+01:00

Avui, en arribar a casa, m'esperava un fil de lluna, en un cel encara vestit de dia, de color blau clar. M'ha semblat suficient per a poder cosir els darrers dies de l'any i fins i tot embastar els primers del que començarà aviat. El primer estel, impacient, m'acompanya sempre.

Bon Nadal!!!

2011-12-23T23:00:00.000+01:00

D'una fotografia de Fanal Blau

AMB AL LLUM DEL FANALET

Lletra i música: Jaume Moreno

AMB LA LLUM DEL FANALET

JO ANIRÉ A ESPERAR ELS TRES REIS

VULL QUE EM PORTIN MOLTES COSES

PAU I JOIA A TOTS ELS NENS.

QUINA FOSCA NIT!

AI, QUIN FRED QUE FA,

TOT ESTA ADORMIT

JA ELS SENTO ARRIBAR…

La boca de la veritat II

2011-12-23T10:00:00.000+01:00

Bocca della verità, Roma, 1632

Proposta de Relats conjunts

En Pol tenia por de ficar la mà allà dins, molta por. No creia gaire aquesta mena de llegendes, però tot i així no podia superar la por. I és que tenia coses per amagar, coses que no explicava mai a ningú i molt menys a ella, allà al seu costat tant riallera i contenta en aquest viatge.

La Clàudia va passar davant, va posar la mà i va fer un crit, tot enretirant-la ben de pressa. La marca d'unes dents es veia clara damunt la pell. A ella? a ella, que mai no amagava res i que era la perfecció personificada? Com podia ser que l'hagués mossegada a ella?

En Pol va posar la mà al forat, ben espantat i la va treure alleugerit i sense ensurts. Va somriure i de sobte ho va entendre tot.

No he estat mai a Berlin ni per la TBFC, catxis!

2011-12-22T00:00:00.000+01:00

No he estat mai a Berlín, però em feia il·lusió fer-li algun dibuix per l'amic Ferran, que sempre em diu que li agraden els meus dibuixos. Vaig demanar-li (innocent de mi) quin lloc podria ser important o significatiu per a ell. I suposo que no us estranyarà que aquest lloc fos Berlín. Dos paints de Berlin. De la plaça que té fama de ser la més bonica de la ciutat.

D'unes fotos del Ferran, de l'In varietate concordia: la plaça Gendarmenmarkt des de la finestra
i la mateixa plaça des de baix.

Font

2011-12-19T20:00:00.000+01:00

D'una fotografia del Barbollaire

La música de l'aigua es fa murmuri que hipnotitza. Rellisca per la pell, amanyagant-la.
Les paraules també acaronen i les mans parlen en silenci.
Sempre hi ha un mot que fa pessigolles i ens desperta rialles adormides.
Navegaré en un vaixell de paper, per les fonts misterioses.
Àmbits petits que només s'eixamplen alimentant anhels.

Intent de traducció dedicat a Manjacostel d'Occitanissima:
(En francès ja que no sé traduir-ho a l'occità)

La musique de l'eau se fait murmure qui hypnotise.
Elle glisse sur la peau, comme une caresse.
Les mots, eux, caressent aussi et les mains nous parlent dans le silence.
Il y a toujours un mot qui nous chatouille et nous réveille des rires endormis.
Je vais naviguer dans un bateau en papier, par des fontaines mystérieuses.
Des petits champs, qui s'élargent, seulemen en nourrissant nos désirs

Traducció a l'Occità, per Manjacostel:

La musica de l'aiga fa un murmuri qu'inoptisa.
Giscla sus la pel en l'amanhagant .
las paraulas tanbe se caran e las mans se parlan en silenci.
Sempre i a un mot que fa pecigadas , e nos desperta "rialles" adormits.
Navigarai sus un vaissèl de papièr , per las fonts misteriosas ,
de pradalets de vida , que grèlharan sonque de noirir nòstre desirança.

Baixen pel riu, els somnis

2011-12-18T20:00:00.000+01:00

Baixen pel riu, els somnis tan lentament que temen de desfer-se. Podria remar riu amunt, per trobar-los o esperar tranquil·lament que arribin. La barca hi és, suggeridora i les branques m'esbullen els cabells, com si em donessin pressa. Si miro l'aigua, m'adono que conté tots els colors del món, que s'hi emmirallen.

La boca de la veritat. Una proposta de Relats conjunts.

2011-12-18T00:42:00.001+01:00

Bocca della verità, Roma, 1632
Proposta de Relats conjunts

Ho vaig intentar, us ho juro que ho vaig intentar... algun il·luminat es va inventar la llegenda i jo ho vaig provar. Intentava trobar entre els pensaments de la gent la seva sinceritat i la seva veritat i estava disposada si no la trobava, a fer-ho notar amb la meva mossegada.

Van anar passant els anys i en tothom em semblava trobar-hi un dubte raonable entre la veritat i la mentida. No havia mossegat mai ningú. Tothom té la seva veritat i sovint les persones se la creuen encara que no sigui gens objectiva. Per què jo havia de fer de jutge?

Però en aquests últims temps, cada cop m'anava sentint més intranquil·la, les mentides cada cop són més grosses i molt menys justificables. Així que ara s'ha acabat la tolerància. En aquest cap de setmana passat ja porto un bon miler de mossegades. Clar que les autoritats ho amaguen per no espantar els turistes.

Llums i ombres

2011-12-16T19:53:00.001+01:00

Escric el teu gest

amb lletres de llum

damunt l'ombra de la barbacana.

Retorna la claror de primavera.

S'omple de flors el jardí

i les nespres s'avancen al temps.

Aprofitem els miratges de fruits

madurs i lluminosos.

Llavis amarats de dolçors

et busquen, retrobem el gest.

M'amago en el bosc

2011-12-15T07:30:00.000+01:00

M'amago en el bosc, com s'amaga la casa. Mimetitzant colors i disfressant-me d'ombra. Que el món no em vegi. Em quedo en un llarg silenci per deixar que creixin tots aquells mots que necessitem per ser. Després dels mots, deixarem que ens enlluerni la vida. Fascinats per la claror als ulls, la seguirem hipnotitzats pel seu somriure.

Una pedra diferent

2011-12-14T08:34:00.000+01:00

D'una foto de la Merike: Photo: 509 0954 Merike | Fotki.com

La Merike va trobar en un carrer estret, a la ciutat vella de Porvoo, una pedra estranya.. totes eren llises, menys una.

Em va demanar si podia imaginar un poema per a aquesta pedra.

Jo em vaig imaginar la Merike, caminant mirant les pedres del carrer:

Amb el cap baix.
Dibuix sobre la pedra.
Com un enigma.

Després ens vaig imaginar, a les dues, ella i jo, inventant possibles històries sobre el 147:

Com un secret.
Intento descobrir
allò que amaguen.

Després vaig interpretar-ho com un jeroglífic:

Un u com un soldat
un quatre que està buit
i un set que vola.

I vosaltres quin poema de 3 versos (no cal que sigui haikú) faríeu?

El temps

2011-12-14T07:30:00.000+01:00

L'únic motiu pel qual el temps existeix és perquè no passi tot alhora.

Albert Einstein, físic alemany (1879-1955)

Rebut De minimàlia

Paisatge plàcid

2011-12-11T21:26:00.001+01:00

Dibuixaré, per tu, paisatges plàcids. Sense cap nosa que amagui diferents horitzons. Amb onades d'herba sota els peus i oasis amagats per reposar-hi. Dibuixarem brots de primavera, com fulles tendres de verd novell. I la tardor recollirà tots els colors, encara que no siguin seus. Com l'abraçada acollidora dels més bells amors.

Petjades de fulles

2011-12-10T23:41:00.001+01:00

Fotografia de l'Enric

Les fulles han deixat la seva petjada a la terra. Dibuix estampat. Com elles voldria deixar senyals de pas. Han perdut el seu volum, el seu color fins i tot part de la seva forma. Què importa? Les fulles són fulles, encara.

Com elles deixarem petja, dibuixarem bells camins, la nostra bellesa quedarà estampada, encara que sigui en el no res.

Flors seques

2011-12-08T19:34:00.001+01:00

Un ram de fors seques. Me'l miro i el dibuixo i li faria dir moltes coses, potser massa coses per un sol ram. Herbes, com fràgils escultures mòbils, que delicadament reparteixen minúsculs volums per un espai incert. Amb el seu pes lleuger s'aboquen sobre el gerro d'un negre lluent. La bellesa trencadissa de les roses, per les tristeses inesborrables dels adéus per sempre. Les herbes del vent pels viatges que fem junts en la mateixa direcció. Les flors sense pètals per les tristeses oblidades i les felicitats recuperades.

2011-12-06T20:22:00.000+01:00

Post inspirat en el post d'en Pep i deixat de comentari

Els meus pensaments endreçats farien riure fins i tot els estels i la princesa lluna els il·luminaria benèvola. Tantes vegades els he endreçat i endreçat que ja no caben en la meva ànima. Si el cel blau els acull, esperaré a recuperar-los que siguin tintats d'albades.

Fulles ran de paret

2011-12-04T20:10:00.000+01:00

S'enfila la tardor
feta engrunes
en aquesta murada
de tantes textures.

Preserva ullades de claror
i camins de silenci entre verd i roig.

Desig d'una mirada
entre els riures de les fulles.

Aquarel·la d'una foto del Barbollaire

Una història sobre prejudicis culturals o racials o susceptibilitats excessives

2011-12-02T22:00:00.000+01:00

Han agafat el tren, tots sis, amb ganes de passar un bon dia. Un dia de ciutat, amb dinar compartit inclòs.

La primera activitat era veure una exposició. Ja duien les entrades comprades des de casa i no han fet gens de cua. A dins, cadascun al seu ritme anaven mirant els quadres.

De lluny Ella ha vist com una vigilant del museu li deia alguna cosa a un dels seus companys. No podia sentir què deien, després s'hi ha ajuntat una altra persona i finalment ell i la primera vigilant se'n han anat en direcció a l'entrada. Ella s'ha acostat fins a la persona que no s'havia mogut del lloc a preguntar:

- Que ha passat alguna cosa? Aquell noi ve amb nosaltres.

- Em sap molt de greu. La meva companya, la vigilant, s'ha equivocat, li ha semblat que venia de la sortida i m'ha cridat perquè li demanés l'entrada i ell s'ho ha pres malament.

- Però ell tenia entrada, les havíem comprat per Internet.

- Si, però no ens l'ha ensenyat i s'ha enfadat.

- Bé gràcies, per explicar-m'ho. Suposo que un cop aclarit tot, ja tornarà.

Però passava l'estona i no tornava. En canvi la vigilant si que torna a parlar amb la seva companya. Ella s'hi acosta immediatament a veure què havia passat realment.

- S'ha enfadat molt. Ha estripat l'entrada i ha sortit fora.

- Ostres! Si ha estripat l'entrada ja no cal que el vagi a buscar que ja no pot entrar...

- Sí, clar que pot entrar! L'entrada dóna dret a entrar tot el dia. Ni que sigui estripada. El problema és que està enfadat.

Ella se'n va cap a fora i el troba al carrer. Realment enfadat. Acusant de racisme i donant per descomptat que li havien demanat l'entrada i que havien "suposat" que s'havia colat, només pel seu aspecte.

- Has pagat una entrada per veure una exposició. Entra, mirem l'exposició i no t'amarguis el dia.

- No, jo ja conec com van les coses. Sé perquè ho han fet. Jo ja li he dit "Si hagués estat ros i guapo" no m'hauries demanat l'entrada, oi?

- Consideres que t'han fet una injustícia?

- Sí.

- I vols acabar-la de rematar espatllant-te el dia i de rebot a nosaltres també?

- No, no, vosaltres feu la vostra, jo ja us espero.

- No entenc que t'enfadis tant, perquè t'hagin demanat l'entrada. També me la podrien haver demanat a mi. Entrem, per favor i gaudim del dia...

- Entro perquè et quedis tranquil·la, però tornaré a sortir.

- Vinga entra, va!

Un cop es troba amb la resta de companys i ja està una mica desfogat explica que s'ha sentit tan molest només pel dubte de si tenia entrada o no, que amb "ironia" els ha dit que no, que s'havia colat. Les noies han dit "doncs tenim un problema" i ell ha continuat amb la seva ironia sobre si fos ros i guapo i sense voler ensenyar l'entrada. Quan elles, descol·locades, i sense saber massa què fer, li insistien que o bé ensenyava l'entrada o les hauria d'acompanyar a seguretat, ell les amenaçava en denunciar-les a elles per racisme i per vulneració de la igualtat de drets. Com que cada cop s'embolicava més la troca i estava tan ofès... ha estripat l'entrada i ha sortit.

Ha costat de desfer l'embolic. I les noies s'han disculpat, (sense motiu real per fer-ho) no pas amb ell, que no deixava ocasió, sinó amb els companys. Més tard, cap al final de la visita, un encarregat ha vingut a parlar amb ell per disculpar-se en nom de les noies. Ningú ha pogut fer-li entendre que no es pot anar pel món amb tanta susceptibilitat i que si a qualsevol de la colla li demanen l'entrada l'haguessin ensenyat i punt. No hi ha hagut manera. Si s'arriba a quedar a fora fent-se més mala sang... a saber què hauria acabat dient.

Ella ja s'imaginava els titulars "denuncia a les vigilants d'un museu per haver fet fora una persona de nacionalitat espanyola, en un cas flagrant de discriminació racial." Mare meva, entre uns i altres quina paciència es necessita!

Calendari d'advent

2011-12-01T08:00:00.000+01:00

La meva primera participació al calendari d'Advent de la Mireia i l'Assumpta: http://javenadal.blogspot.com/

Fa anys que jo treballava en una escola. Allà vaig aprendre aquest ritual d’advent que jo no havia vist mai. Ni a casa ni a les escoles de quan jo era petita, l’havia vist mai. Ara per col·laborar al Calendari d’advent, m’ha vingut a la memòria aquesta tradició.

Allà a l’escola, la penjaven del sostre, en un espai gran, però de pas. Feien seure els nens a sota i cada setmana encenien una espelma. (El primer diumenge d’Advent va ser diumenge passat, per això nosaltres ja tenim una espelma encesa.) I aleshores cada setmana feien una cosa diferent: cantaven una cançó o explicaven un conte o els feien explicar records d’ells del Nadal, o un poema.

Em provoca una mica de recança pensar-hi, perquè una mestra amiga, que sabia del meu vici d’escriure inútilment, sempre em demanava que escrivís algun conte que pogués transmetre valors adequats al Nadal, per explicar-lo sota la corona. Malgrat que jo tenia la intenció de fer-ho, i mai no li deia que no... només li deia que el Nadal mai no m’ha inspirat gaire i també “a veure què surt”... finalment mai en vaig arribar a fer cap.

Ara tampoc us explicaré cap conte, però sí algunes experiències o recances en relació amb el Nadal. Com aquesta.

Paisatge en harmonia

2011-11-30T07:30:00.000+01:00

Sobre un poema de Fanal Blau

Recuperar
el batec
i el ritme compassat
de la música
d'ahir.
Estrenada
i benvinguda
harmonia
.........................................Fanal Blau

Més amics blocaires

2011-11-29T10:00:00.000+01:00

Insisteixo en dibuixar amics blocaires de les fotos que tinc. No és que s'hi assemblin molt, però si ho ho vaig intentant algun dia aconseguiré que us hi assembleu, no? Qui els reconeix?

El rellotge de Santa Caterina

2011-11-28T07:00:00.000+01:00

Aquesta aquarel·la la vaig repetir.
La primera té la muntanya del fons i l'arbre de la dreta molt empastifats.

El rellotge ha quedat a l'ombra. I la tarda cau sense mesura. Voldria recollir la claror entre els arbres abans que s'esvaís del tot, però se m'escapa. I em quedo amb el pou, i el safareig, i el rellotge mut.

Quatre petites tardors de la Fanal Blau

2011-11-27T10:18:00.000+01:00

La primera tardor s'havia perfumat i disfressat de primavera.

El verd intens, el groc i el blanc escrivien suaus moviments davant dels meus ulls.

Com interrogants menuts que no volien cap resposta.

Llavors escampaven colors sobre les fulles.

Caigudes, explicaven l'esperança de nous camins de vida.

Vermell a les branques.
Gronxador flexible.
Moviments suaus.
L'infinit és possible.
Perdura el roig.

D'unes fotos de Fanal blau

Sura la fulla seca damunt la soca, fràgil i trencadissa.
Preservem el nostre gest tendre i efímer, com si fos bellesa acolorida reposant damunt la fusta.

Pintura pel text del Josep Manel a la Marató de TV3

2011-11-26T07:30:00.000+01:00

Després del Paint ho he intentat amb pinzells:

Amb el text sobreposat.

Geometries clandestines 19 - Quadrilàters

2011-11-25T08:30:00.000+01:00

Com si fóssim quadrilàters no paral·lelograms

semblem oblidats de tothom.
Semblem objectes sense nom.

Per què hauríem d'anar sempre paral·lels dos a dos?

Encara que no tinguem cap costat arrenglerat,

mai no deixem de ser el que som.

Desitjos i somnis en subjuntiu

2011-11-24T09:00:00.000+01:00

Un post dedicat a la Merike, sobre la utilització del subjuntiu: desitjos, voluntats, necessitat, emocions...

Desitjo que puguem inventar-nos la vida.
Vull que somiem junts, el millor futur possible.
Necessito que m'ajudis a regalar somriures.
Cal que treballem colze a colze i dia a dia.
Volem que vinguis amb nosaltres.
M'agrada que trobem maneres de compartir.
M'entristeix que volin tantes gavines.
M'alegro molt que llegeixis el meu bloc.
M'agrada que em preguntis les coses que necessitis.

Merike, no t'enfadis, ja sé que ets moooolt més guapa que el meu dibuix! però no en sé més!

(Per donar una ordre en negatiu, també s'utilitza el subjuntiu)

Cabana

2011-11-23T07:30:00.000+01:00

D'una foto de Galionar

El temps teixeix cada segon amb un fil, colors diversos, textures canviants.
El fruit hi és, ferm. L'arbre, buit dels seus fruits, serà el teixit de demà.

Dalt d'una branca el teu bes. I el gaudi,com un significatque es descobreixen el missatge de cada gest.Trobat en cada motque dibuixem sobre la pell,com un regalque mai no hem buscat.
..................................................................................................................................carme

El temps passava
el forrellat dels dies
quan les acàcies
ombrejaven la porta
i al silló
l'aigua fresca
......................................................................................................................miquel àngel tena

Trobar-te la pell
brodada de petons...
Insignies d'estima
caragols als cor.
l'arbre barrunta, humil,
la desfullada,
petó a la terra llaurada
volarà la coixinada
a nou destí.
I esdevindrà la corriola
en el nou abril.
Petons a pell i a terra
ompliran gerra
de nous destins.
.................................................................................................................................... Anton.

Fruits

2011-11-22T16:42:00.000+01:00

Nous horitzonsgerminen poc a poc. Es vesteixen de roig lluent. Com llavors que les ombres escampenmolt més enllà dels miratges. Llavors de realitats. La tremolor més fugissera,el gest més subtil,la filigrana més incerta,sovint i incomprensiblement, duren per sempre.

Relats conjunts - La tardor - 2

2011-11-21T12:14:00.000+01:00

Arcimboldo estava orgullós del seu quadre! Tothom li valorava molt! Podia vendre'l i segurament guanyaria uns bons dinerons, o exposar-lo amb els altes quadres seus, de fruites i verdures amb forma humana. No hi ha dubte que això era ben original. A ningú més que a ell se li havia acudit.

Un dia, un company seu, escriptor i artista com ell, va proposar d'acostar l'art a la gent del carrer. Que cadascun d'ells deixés un escrit o un quadre en algun lloc. Com que poca gent del poble sabia llegir, Arcimboldo va decidir portar aquest quadre al carrer. Els seus companys li deien que segur que algú se l'emportaria, que a tothom li agradaria tant...

Al cap de pocs dies, va anar a mirar el seu quadre i era brut, moll, descolorit i esparracat. No li va fer gens de pena. Simplement va adonar-se que aquell quadre ningú no se'l posaria al menjador de casa seva.

Relats Conjunts d'aquest mes

PD: Amb disculpes a Arcimboldo, però ja veieu que lluny de ficar-me amb el seu quadre, que no és la meva intenció... he explicat uns fet s basats en la realitat. :) Però, és cert que jo no me'l posaria!

Relats conjunts. Tardor

2011-11-21T10:30:00.000+01:00

- Veus? gairebé ja està!
- gggggggggggggggggggg
- Vols estar-te quiet?
- ggrrrr ag aaaag agggg
- Si et bellugues tant mai no acabaré de fixar aquesta disfressa de la Tardor D'Arcimboldo. Però vols fer el favor? Què fas ara? Que caus? Sergi! Sergi! Què et passa?

Relats Conjunts d'aquest mes

222é Joc literari de Tens un racó dalt del món -2

2011-11-20T09:00:00.000+01:00

Oblidant les paraules,

volant sobre l'amagat xiuxiueig

o reptant lentament

com una cuca de llum

enmig de l'ombra més fosca.

La més mínima claror,

a voltes, pot ser suficient.

Tal com demana en Tibau, l'he penjat al carrer. Jo l'he penjat sense signar, en homenatge a JV Foix, (com us deia) i sobre tot perquè em fa molta vergonya signar-lo. :)

222è Joc literari de Tens un racó dalt del món - 1: Entrada

2011-11-19T14:39:00.000+01:00

Els colors de la tardorhan perdut intensitat sota la pluja. Proclamen, en silenci, la bellesa plàcida; una nova suavitat apresa molt lentament.Els espais contenenuna barreja estranyade lletres no escritesi llàgrimes no vessades.I sempre trobaràs un esguard que espera forai sempre tindràs una paraulaque serà com una clauque obrirà qualsevol pany.

Avui he participat als Jocs del Tibau al revés, en comptes d'escriure expressament i participar. He agafat el post d'avui i el de demà i he participat també.

Com ens demana en Tibau l'he penjat en una estació. I tal com li deia a ell, quan li he enviat les fotos, aquesta idea m'ha fet pensar en JV Foix. Us escric el fragment de lletra a Clara Sobirós:

Escric, si escric, i no em vaga com voldria, més enllà dels preceptes, i sense tenir gens en compte, segons és costum avui i molts joves en moren, com escriuen els tudescs, els ianquis, els gavatxos o els soviètics. El to dels altres i llur criteri retòric no em serveix gairebé mai, per tal com no hi ha, em sembla a mi —t’ho deia quan distreta del que et deia t’allunyaves amb mi cap allà on l’oliver, de nit, llumeja— que sóc dels qui creuen que cada poeta és ell. Ell tot sol davant el poema que escriu, no pas per a distreure’s o distreure els altres, o salvar-se, sinó per a expressar-se.

El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l’invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, ni concurseja, ni vol acontentar les tietes. Si fos prou coratjós i el cofoi aburgesat de tots estaments amb la seva extrema vanitat no li hagués encomanat certes malures, no signaria les obres. Plantaria, a l’hora d’alba, els poemes com a pasquins, a les parets, o els llançaria des dels terrats. Manifestaria francament el seu desplaer pels grans, pels satisfets, pels asseguts, pels conformats i per les vídues castes i resignades. El poeta sap que cada poema és un crit llibertat.

Ja sé que em faràs adonar, Clara, que en molts dels meus versos hi provo rimes velles i ritmes seculars. Ha estat, i besa’m després de dir-t’ho, servitud envers la llengua i la comunitat. ¿Qui gosa escrostonar murs invisibles en una contrada hostil?
J.V. Foix

Al bell mig del camp

2011-11-18T10:00:00.000+01:00

Heu vist mai un arbre enfadat? Doncs l'hauríeu d'haver vist, quan des de lluny va espiar-me el dibuix. Era aquest arbre del mig. No s'ho podia creure, els pollancres s'assemblaven força als que hi havia, el xiprer es feia força reconeixedor, però ell... i ell què? no tenia dret a que tothom el pogués identificar? No tenia dret a ser un arbre de la seva espècie i no pas un arbre anònim? L'hauríeu d'haver vist. Tot ell es va eriçar, es va enrevenxinat i mireu va quedar així. Tenia raó, no s'hi assembla gens...

Des de casa i a distància, amb el Paint, vaig intentar retornar-li la seva forma perduda. Quan vaig tornar encara no estava content del tot. L'anonimat segueix sense agradar-li. Vaig haver de mirar cap a una altra banda perquè em deixés tranquil·la.

De pollancres n'hi havia diferents grups. Només els quedaven fulles a dalt de tot, i encara ben verdes.

No, no és ell... no em vaig veure pas en cor de tornar-ho a intentar. És un arbre veí, que va creure que aquest protagonisme ja era prou homenatge i no es va queixar ni un minut de l'anonimat forçós.

Citació de rebuda de Minimàlia

2011-11-18T08:29:00.001+01:00

No us deixeu imposar la llibertat d'expressió abans de la llibertat de pensament!

Stanislaw Jerzy Lec, escriptor polonès (1909-1966)

Si us fa gràcia de rebre'n una cada dia, la trobareu a: Minimàlia

Geometries Clandestines - 18 - Angles oposats pel vèrtex

2011-11-17T10:30:00.000+01:00

ELS ANGLES OPOSATS PER VÈRTEX SÓN IGUALS

Ja podeu donar-vos l'esquena,
fer veure que no us veieu,
fins i tot fer-vos els buit.

Si us molesteu i us enfadeu
és perquè sou ben iguals.

Fronteres de vidre de Francesc Mompó

2011-11-16T11:00:00.000+01:00

Us podria explicar que el títol ja diu molt del llibre, perquè és cert. És un recull de contes que parla precisament d'això, de fronteres. Tots els contes són ben independents, però manté una unitat a través d'explorar moltes fronteres i molts vidres. Aquesta unitat, per a mi, el fa molt agradable de llegir. Em semblava que ja sabia on anava, que anava a un indret suggeridor on m'esperaven noves experiències, totes a ran de màgia.

Fronteres certes o incertes, reals o imaginades, i vidres de totes menes: de finestra, miralls d'ampolles, de pantalles, de gots, vidres inexistents o l'aigua com un mirall... que separen dos mons que just si coincideixen un instant, just per enllaminir-nos.

En Francesc em diu a la seva dedicatòria que tinc la virtut d'estar a les dues parts de la frontera. Ho considero un gran elogi. I si el fet de connectar amb els seus contes confirma les seves paraules, doncs me n'alegro molt. He gaudit llegint aquests contes. M'agrada molt aquella màgia que s'incorpora com si res dins de la quotidianitat real. M'han sorprès moltes vegades i quan no hi havia sorpresa, hi havia una gran complicitat amb qui llegeix, al menys amb el lector que sap caminar per la frontera.

Està il·lustrat molt encertadament per l'Àgueda Climent, aquí podeu veure la il·lustració de la portada.

El Montgrí

2011-11-15T12:00:00.000+01:00

Caminar amb tu

camps d'arbres fruiters

i valls amagades.
I resseguir els colors dels camins
amb els ulls i amb els dits
a l'ombra d'un vell arbre.

Desvirtualitzant...

2011-11-14T10:00:00.000+01:00

Tot i que el Viena del carrer Pelai no és el Viena de Reus i que és més aviat sorollós ... vam passar-hi una molt bona estona, que va ens passar volant.

- Ja sabreu què dir-vos? - m'havia preguntat el meu marit, no blocaire.

No em va caldre donar-li gaires respostes... al cap de poca estona, xerràvem sense parar com si ens coneguéssim de tota la vida.

Ells, en Josep Lluís i l'Enric, amb paciència, anaven escoltant i preguntant i dient alguna cosa de tant en tant. Quan podien i trobaven un espai. Potser exagero, o no.

La meva comanda estava a punt, i immediatament vaig endreçar-hi els bolis i llapis que portava escampats per la bossa.

Moltes gràcies, Assumpta! Oi que són macos? Un estoig per portar a la cartera de feina i un altre per la bossa petita i una funda per les ulleres.

I no se n'han escapat pas... em va semblar que no els importava tenir una nova personalitat en el món de les fotos de joguina:

Porxo

2011-11-13T11:30:00.000+01:00

Per petit que sigui el pòrtic

encara que les portes siguin tancades,

m'agrada el recer i l'ombra.

Gruar el moment i

fer plaent l'espera.

Geometries Clandestines 17 - recta

2011-11-12T18:17:00.000+01:00

SI TENIM DOS PUNTS, A i B, SEMPRE HI HA UNA RECTA QUE PASSA PER TOTS DOS

Tu i jo som com dos punts.
Sempre hi ha una recta que ens uneix.
Nosaltres la limitem fent un segment.
Un fragment de l'infinit.

Inventant refranys del segle XXI - 11/11/11

2011-11-11T12:07:00.001+01:00

No us penseu que us heu equivocat i que sou al
Xarel-10.

Només li he manllevat la imatge per jugar amb ell, avui.

Sempre que posa refranys per endevinar, a mi em fa gràcia, a més a més de buscar-lo, evidentment, inventar-me'n algun.

Aneu allà, al blog d'en McAbeu, al Xarel-10, per trobar la parèmia de veritat.

Aquí, als comentaris, per inventar-ne tants com vulgueu.

Que consti que només és per jugar i no pas per donar-li més feina al Víctor!

Qui arbres al foc tira,
el seu jardí capgira.

Si tu cremes un avet
el bosc aviat serà net.

Si el foc cremava lent,
tira-hi un arbre, valent!!

Per fer una bona foguera
l'home hi llença una figuera
................................................Assumpta

Per arribar viu a sant Joan
fes una foguera gran.

A la vora d'un gran foc
no hi facis mai cap joc.

Afegint llenya petitael foc creix de mica en mica.
Afegint-hi un arbre gran, el foc creix com un gegant.
...........................................................................................Carme

"Qui el foc massa atia
ben aviat se li acaba el dia."
........................................................Jordi Dorca

Si un bon foc vols fer,
crema llenya de cirerer.

Si un bon foc vols fer cremar,
no l'has mai de deixar apagar.
...................................................McAbeu

Només amb branquillons
no encendràs pas els fogons.
................................................Fanal Blau

Foc de borumballes, foc de rialles.
A prop dels foc, no hi facis cap joc.
D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots.
Val més foc i fum que fred tot sol.
Quan el gat s'asseu de cul al foc, la neu és a prop.
.......................................................................Montse

No llances més llenya
que no podrem fer la pallenya.

Foguera sense bullit,
algú es pixarà al llit.
..................................................Jpmerch

Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya.
El foc, a l’hivern, és mig aliment.

De cendres ardents,
renaixent sentiments.

Fogueres llunyanes,
esborren les llàgrimes.
.............................................................Papallona blava

Si vols acabar cremada,
atia la flamarada!
...........................llum

Contes a la vora del foc
per sempre més un record.

Dona freda, llenya verda
molt de fum i poca flama.

Cremant sarments i fent brasa
parents i amics ... cap a casa.
...............................................Pere

A primers de novembre,
el foc ja pots encendre
...............................................Marta

A la vora del caliu
que el fred del hivern és viu.

Si el son la fredor et turmenta,
al llit bossa d'aigua calenta
...................................................Glòria

A la vora del camí
sempre hi trobes romaní.

Si bufa la tramuntana,
no et treguis l'americana.

Quan arribi el vespre,
treu el gat a la finestra.

Si trepitges un cargol,
és perquè plou i fa sol.

Si la lluna és riallera,
ves a dormir a la pallera.

Abans de ficar-te al llit,
fes petons de bona nit!
..........................M Roser

"Pluges de novembre,
omplen els barrals i curen tots els mals."
............................Joana

Per arribar tard
no tens res per a cremar
si vols fer llenya i foc
has d'arribar d'hora al bloc
.....................................Elfreelang

Balcó

2011-11-11T01:00:00.000+01:00

Obriré el balcó

i trobaré els somriures de fulles

perfumades de verd i ocres.

Mentre t'espero

les fulles van fent garlandes

poc a poc, sobre la barana.