dissabte, 26 d’abril del 2014

Fils de Vidre

Les fotos  del fotògraf  oficial:  Miquel Àngel Vich.  Gràcies Barbo!!!



La presentació de  Fils de vidre,  va ser  per a mi una celebració,  una festa.  La  celebració d'un fet positiu i il·lusionant com és el llibre  d'una bona amiga.  En una festa  gaudim,  ens  ho passem bé i sobretot compartim i ens  comuniquem.

Hi havia  un munt  de blocaires  coneguts  i alguns que veia  per  primer  cop,  però  molt coneguts també. M'agrada molt  la sensació  de constatar  en viu i en directe   que allò  que sento,  que em sembla veure  o que  intueixo de les  relacions blocaires és  una realitat.


Després  de la presentació.  Vam llegir  un diàleg poètic  que a mi em va semblar  preciós.  Deu persones,  poetes  dels blogs,  intercalant poemes  propis amb  els de la Marta.  Va ser  bonic,  alegre, còmplice  i  engrescador.  Al menys  per  a mi.


Els  poetes  dels  diàlegs: Marta Sempere  amb 9 dels seus  poemes  i    com a resposta  un cadascun de  9 poetes:  Carme, Dolors, Gemma, Helena, Jordi, Matilde, Miquel Àngel, Noves Flors i Pilar.
(per ordre alfabètic)

Ens van ajudar a llegir alguns poemes: La Laura i la Marta


A continuació  us  poso  la presentació que jo vaig  llegir:

És  un gran goig per a mi, presentar-vos  avui aquest  poemari de la Marta  Sempere:  Fils de vidre. 

Fa anys, de la mà  d’un amic  comú,  vaig  llegir els que van ser per a mi els primers  poemes de la Marta,  abans de conèixer-la.  Recordo, ara,  amb  un somriure  que la pregunta i el comentari,  del Miquel Àngel, van ser,  “són publicables,  oi?”  seguit  d’un  “Jo li dic,  però  a mi no em fa cas.”  Jo vaig estar  d’acord  amb ell.  Ja  veieu,  ja veus, Miquel Àngel,  el temps  ens  ha donat la raó:  els poemes de la Marta ja estan publicats!

No gaire  més tard  vaig  conèixer la Marta,  va ser quan va arribar  amb força  al món dels blogs poètics.  La  Marta  és  poeta  des  de sempre...  no ha deixat  de dibuixar el seu mapa del món  a través  dels  seus  poemes  en cap moment. 

A  més  a més  de poeta  dels mots,  també  ho és  de les  imatges.

Educadora,  pedagoga, terapeuta de joves  que han  ensopegat massa  fort  a la vida.

Però,  la Marta,  per  sobre  de tot  és  una amiga.  I no vull  dir  només  que és  una amiga  meva,  (i tant que ho és,  per  a mi  una amiga  de sinceritats  i converses  intenses) també vull dir  que  la faceta  amiga  és  immensa  en ella.  Tant,  li trobo,   que m’ha vingut  de gust  demanar  a  uns quants  amics  comuns i blocaires  si voldrien dir alguna cosa   en aquesta presentació. I tots  m’han dit que sí.

Na  Joana Bagur,  des  de Menorca,  em va  enviar  aquestes  paraules: “digues-li quan la tenguis  a prop, que per  a  mi és  com una guspireta (de llum blava)  que enlluerna des  d’enfora”

La  Dolors,  que  coneixereu  en breus  moments,  em va dir:  Una de les millors coses d'haver començat en el món blogaire, ha estat conèixer a la Marta.  El que era simpatia, s'ha transformat en una bonica amistat. Desitjo que gaudeixi molt d'aquesta nova etapa. Que se'n llegeixin molts exemplars i que   en dediqui molts més”

L’Elvira  que tenia moltes  ganes  de ser-hi  i  ha volgut  al menys  ser-hi amb les  paraules:  Diuen que el pot petit hi ha la bona confitura , mai els tòpics havien estat tant verdaders, en el cas de la Marta  ella és de talla baixeta però el seu cor és molt gran, i la seva alçada personal, si la biologia fos coherent, hauria de tenir la mida d'una jugadora de basquet. És forta, té talent, és propera i intel·ligent i els sotracs de la vida potser l'han fet trontollar, però ferma es refà a si mateixa i es reinventa cada dia. La Marta és molta Marta!”

El Miquel Àngel,  que també és  aquí  i el coneixereu  de seguida diu:
" La Marta posa passió en les totes coses que fa. Li sortiran millor o menys millor. Però quan posa la banya, - en el seu cas la urpa, és Lleó - no es tira enrere fàcilment. Això ho podem veure en els seus escrits, poemes, fotografies i en com viu la vida.

La vida, per la meva amiga, per la meva "més-millor-amiga-del-ànima", no és un temps que passa. És alguna cosa que absorbeix, respira, grata, acarona, besa, abraça, riu, plora, canta... amb els dins, amb tota ella."

I  vosaltres  direu...  ei!  I el llibre?  Doncs ara,  ara mateix  us parlo del llibre  i dels poemes. 

Són uns poemes  vitals,  intensos,  sovint  contundents,  amb molt poques  paraules  diuen  molt.

D’altres  més llargs  amb  un desgranar  de sentiments  que  se’t  fiquen endins,  endins  fins  arribar a l’ànima.

Ens  diu en  un dels  primers poemes... 

Vull estirar
De les  butxaques dels pantalons
Els fils de vidre
Per trencar  històries 
Que foraden folres.

....  i fins  i tot abans  de llegir  la paraula  trencadís  que  ve a continuació,  ja  se’ns  encomana  aquest  trencadís  necessari...  i ens surt de dins l’impuls  de deixar qualsevol  llast  que  ens  ancori  en  alguns dels  pretèrits  antics,  que tots  tenim  i ja no ens  calen.

No puc  deixar  de comentar un altre poema que  acaba  així.  “Tot el bosc  s’enyora”  la  personificació del bosc  que s’enyora,  com nosaltres,  tan fràgils,  fa  que aquest  enyorament  creixi  com la immensitat  del bosc. Creixi  fins  a embolcallar-nos  del tot.  El lector  es troba submergit  en aquest  bosc  de tendresa  i de nostàlgia.

Més  endavant  ens diu:

Darrere  aquest  roure
Les  fulles  febles
Dels brots  de poca  arrel

Ens impacten  endins tots  els contrastos d’aquest  breu  poema,  d’aquesta  imatge  tan clara.  Igual com en les contradiccions  humanes. El roure té una mateixa  naturalesa, una mateixa  substància, un mateix  ésser... pot  ser tan  fort  i gran i a la vegada  tan fràgil, en el brot d e poca  arrel.  Com nosaltres  forts  i fràgils en diferents  mesures,  a cada  moment.

Hi ha una  dedicació especial  en aquest  llibre a l’amor:  “Abans d’estimar-te,  ja t’estimava”  preciós  poema,  d’una subtilesa  exquisida.

A l’amor, sense oblidar  els moments  d’incomprensió  de tota  relació...  en un poema de  versos  breus  i sincopats 

"no 
en 
saps 
res 
del 
dol..."

A vegades expressa el patiment  d’una manera  que  ens el fa  sentir  gairebé  físic  sobre  nosaltres:   retorna l’espasme, la víscera  estremida,  la suor  als ulls, el aiguats  al pensament.

I el llibre  acaba  amb un apartat  molt  especial: Empremtes.  Són 9 poemes lírics  i  líquids, líquids  perquè  s’escolen  per  totes  les  escletxes  de l’ànima.

Aquests  9 poemes  són tant especials  que,  alguns  poetes  amics, hem volgut  dialogar  amb ells,  d’aquí una estona  tindreu  la oportunitat  d’escoltar-los,  a cada  Empremta de la Marta,  hi haurà un company  blocaire  i poeta  que  la respondrà. Aquest  joc  d’embastar  i cosir  diàlegs  poètics,  és  molt  conegut  per  nosaltres,  que l’utilitzem  de  mitjà  de transport d’emocions,  el em servir  per  jugar,  per  conèixer,  per  intercanviar,  per  compartir:


61 comentaris:

  1. La meva germana va plorar una mica amb algun dels poemes que vam llegir! Va ser molt emotiu.
    Felicitats, Carme!

    ResponElimina
  2. Segur que va ser un acte emotiu i una vivència enriquidora que quedarà guardada com un record preciós per a tots els que hi vàreu ser. M'hagués agradat molt ser-hi, per diversos motius. Potser en una altra ocasió.
    Felicitats per la vostra creativitat, la vostra energia i la vostra capacitat emprenedora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'hagués agradat que hi fossis... segur que haguessis gaudit la poesia i de l'ambient...

      Gràcies, Mònica.

      Elimina
  3. Jo que venia a compartir un cafè i una estoneta amb tu, després d'unes vacances i una tornada a la feina una mica aclaparadors, i em trobo amb aquesta presentació que m'ha deixat sense paraules. Ja saps que ara no puc plorar encara que vulgui, però se m'han humitejat els ulls per l'emoció d'aquests instants que ens descrius, pel teu bon fer ...
    La meva intenció era començar aquí i anar veient tot el que m'he perdut aquests dies però ara, amiga meva, no puc sortir d'aquest post, és molt especial. El vull rellegir un cop més i impregnar-me de tanta sensibilitat.
    Vos vull felicitar per aquesta complicitat, felicitar-te Marta!

    Bessets, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dolça lluneta... dius coses boniques de veritat i tu també m'emociones a mi...

      Seguirem compartint estonetes, i estonetes per aquí als bogs, acompanyant-nos en la distància. I el cafè... encara que sigui virtual, quan vulguis.

      Elimina
    2. He tornat per veure-us a tos i a totes, sempre són agraïdes les imatges, així vos puc veure sense tancar els ulls per imaginar-vos.

      Gràcies, Carme! ♡

      Elimina
  4. va ser molt bonic.. una estona compartint uns poemes preciosos, uns poemes que es un gust recomar-vos!
    felicitats per tot i a tots!
    petonillus!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petonillus, lolita, va ser un plaer tornar-te a veure. M'alegro que des del públic ho haguéssiu gaudit també.

      Elimina
  5. !! fins que no descobreixi la màquina del temps, o cronomòbil, m'hauré de conformar amb imaginar-vos... Ais, sospir fondo, fondo...

    ResponElimina
  6. Una presentació, Carme, que traspuava il.lusió per totes bandes, plena de sentiment vers una Marta que dóna per molt!! Em va agradar molt ser-hi i participar-hi, mai havia recitat en públic un escrit meu, i el motiu ho mereixia. Aquestes trobades sempre omplen un munt. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que es notés que la il·lusió era immensa... gràcies per esmentar-ho...

      Elimina
    2. Uix, enviat abans d'hora... volia dir que em va agradar molt que hi fossis i que llegissis el teu poema...

      I també fer-te una abraçada.

      Elimina
  7. Vaig estar molt contenta d'haver-vos pogut conèixer i em va agradar molt la teva presentació i ara m'ha agradat veure-la escrita perquè la he llegit a poc a poc per copsar molt més bé cadascuna de les paraules i la explicació que fas ressaltant matisos d''alguns dels versos de la Marta...que després amb el llibre amb mà els acabaré de gaudir.
    Va quedar molt bé el vostre diàleg poètic, i va ser molt emotiu...La veritat és que se'm va fer molt curt... I amb tot això et dic que vam sortir molts satisfets del bon moment que vam passar.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que es fes curt... perquè no ho era gaire de curt... 18 poemes amb una certa llargada, tots.

      Però jo crec que hi havia molt de sentiment en tots ells i si connectem... es produeix la màgia de la poesia.

      Em va agradar molt que vinguéssiu, Montse, moltíssimes gràcies per compartir moments.

      Una abraçada.

      Elimina
  8. Estic segur que, com també expliquen els companys comentaristes que hi van ser, fou un acte molt emotiu perquè tu ho expliques amb molta emoció. Me n'alegro que tot anés tan bé i felicitats per la part que et toca. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mc! va ser un moment per guardar a la meva Col·lecció, no hi podia faltar... :D

      Elimina
  9. La presentació que vas fer del llibre, molt acurada, anava plena de picades d’ullet i tendresa. Us felicito per la complicitat que compartiu tu i Marta, al temps que em felicito d’haver pogut gaudir-la.
    Les referències que va fer Marta, a les determinades persones que no hi van poder ser, ens van donar l’oportunitat de “saber-les” i conèixer que eren part important del llibre i dels seus sentiments.
    Us agraeixo tot el que vaig viure, que va ser molt.
    Gràcies per haver-me tingut en compte. Ho considero una sort i un privilegi. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sentir-te recitar de tant a prop, just al meu costat, també ho considero un privilegi... és bonic i emocionant sentir-te recitar... les teves paraules sempre elaborades i complexes tenen un caliu especial amb la teva veu.

      Gràcies a tu per haver vingut, Pilar, t'agraeixo moltíssim que t'apropessis fins a nosaltres. No sempre és fàcil fer-ho.

      Elimina
    2. Em vau donar ales...Mai millor dit. ;-) GRÀCIES!!!

      Elimina
  10. Una última cosa...Puc fer servir la fotografia de sota, quan faci una entrada al blog de lectura?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, pots fer servir la foto que vulguis, però abans d'agafar-la torna a passar demà que potser hi haurà les fotos del Barbo... que seran millors...

      Elimina
  11. Felicitats a l'autora de "Fils de Vidre", a la presentadora de l'acte i a les que heu fet possible l'edició d'aquest llibre de poemes, que ja gairebé he acabat de llegir. Quan ho hagi fet serà un luxe als prestatges. El guardaré ben a mà.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'oblidava afegir: vaig tenir el goig de ser-hi.

      Elimina
    2. Moltíssimes gràcies, Xavier, per la felicitació i per venir. Va ser un goig que vinguessis i que poguéssim compartir trobada i amics comuns. :D

      Elimina
  12. Veig que va ser un acte molt emotiu, em va saber greu , però aquesta vegada no va poder ser...Molt bonica la presentació i aquest ramell de poetes que van adornar el recital, devia fer goig de sentir...
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens vam trobar entre amics i persones estimades i només això ja seria un goig... La poesia l;altre.

      Bona nit M Roser

      Elimina
  13. Felicitats per aquesta presentació a tu i a la nostra estimada autora. M'hagués encantat venir i en tenia la intenció però em va ser impossible al final. Quina pena! Però vaig pensar en vosaltres tota l'estona. Una abraçada!!!

    ResponElimina
  14. Carme, ho he llegit tot, tot, de dalt a baix... i he volgut imaginar l’ambient i la sensació aquesta tan maca de presentar el llibre d’una persona que estimes, i la trobada amb altres blogaires... i ho has aconseguit, perquè pràcticament “ho he vist” ;-)
    Magnífic post!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, em feia por que fos massa llarg el post, jo que sempre els faig tan curts... Però al finalm'he decidit a posar-ho tot. Bé el diàleg poètic no, que aquest sí que era llarg...

      Elimina
  15. Felicitats per passar-ho tant bé, repetiu tant com pugueu, aquests també són moments per col.leccionar.

    ResponElimina
  16. Respostes
    1. I a mi que hi fossis... Rebre les teves espurnes brillants de llampecs i somriures hagués estat genial!

      Elimina
  17. Vaig ser feliç de compartir una festa poètica tant plena de complicitat, tendresa, amistat, i dolces paraules. Et felicito per totes les coses boniques que vas llegir i sobretot felicito a la Marta pero els seus Fils de vidre. M'ha encantat. I tambe em va fer feliç poder donar-te aquella abraçada que fins ara sempre era virtual .... Petonets dolços bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada que feia pujar el promig dels 3 segons que diu que duren habitualment.

      Jo també vaig ser feliç, Anna, de ser-hi, de trobar tants amics estimats

      Elimina
  18. Jo penso que els que ho hem llegit ens feia gràcia saber com havia anat tot i, com més detalls i més llarg millor ;-))

    ResponElimina
  19. Quines fotos més maques, les d'en Barbo... Ara bé, donaaaaaaaaaa, no calia que traguessis les de l'Enric! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona és que era una de nosaltres dues, (però de lluny i ens veiem petites)
      Una del grup de poetes, però tampoc es veia tant bé com aquesta... no calia repetir tant.

      Elimina
  20. Com me n'alegro que hagueu pogut fer realitat una trobada tan enriquidora i entranyable com aquesta! Em feu sentir una envejota sana, tot i que no hi hauria pogut assistir. Moltíssimes felicitats a la Marta i a tothom qui ho va fer possible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un dia feliç per a mi... per a ella encara més...

      Elimina
  21. Que bé!!!! me n'alegro molt que anés tan bé!! I amb la teva crónica és una miqueta com si al final hagués pogut anar, cosa que no va poder ser.

    Un petonet a totes dues!!!! quines ganes de tenir el poemari!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això he posat el text, perquè els que no va poder ser-hi tinguéssiu un bocí de l'acte. Gràcies. Un petonàs, rits!

      Elimina
  22. Fenomenal, esteu guapíssims!
    Quin greu em sap no haver pogut acompanyar-vos. :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel piropo, Glòria!!! :) A mi també m'hagués agradat que hi fossis.

      Elimina
  23. Subscric tot el que es refereix a un acte per a guardar en el calaix de magnífics records, ple d'emotivitat i mai millor dit de poesia. Només cal afegir que també vam gaudir d'una mestra de cerimònies extraordinària. I vers a vers, tot, tot, tot va fluir amb espurnes d'alegria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em vaig alegrar molt que hi fossis i poder-te fer una abraçada còmplice. Gràcies per venir.

      Elimina
  24. Desprès de llegir-te en cara en sap més greu haver-m’ho perdut. Està clar que va ser un acte bonic i emotiu, però estic d’acord amb l’Assumpte de la manera que ens ho expliques ens com si haguéssim estat allà amb vosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sóc qui per opinar sobre l'acte. Estava massa implicada, però si que puc dir que va ser un moment feliç que em va carregacr les piles.

      Elimina
  25. M'ha tocaaaaaa!! Al joc de la Jomateixa de St. Jordi, el dels micro-relats! La Fanaleta va donar llibres seus com a premi!!

    ResponElimina
  26. Bé... què caram! No m'ha "tocat", que me l'he GUANYAT ;-)) (segona posició empatada amb en XEXU... que segur que ha fet alguna trampa hehehehe)

    ResponElimina
  27. Ara el podré llegir... I ho faré poc a poc a poc i en veu alta, com vosaltres dieu que s'ha de fer... No entenc res, però estic segura que m'agradarà MOLT! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro molt!!! T'enviaré, per completar el regal, el diàleg poètic que vam llegir a la presentació... Així tindràs l'acte sencer... Només et faltaran les veus...

      Espero que si que t'agradi molt... Té molt de sentiment...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari