Joc literari 276 se Tens un Racó dalt del món

Diu  en Tibau:

Després de molts mesos, avui us proposo un altre joc literari.
Inspirat en el poema "Uno escribe" de Víctor Canício, que us convido a escoltar en aquest enllaç, fa un parell de dies vaig penjar la meva versió com a homenatge.
Avui, us convido que escriviu vosaltres una versió del poema i que la copieu en un comentari, o penjar-lo als vostres blogs o facebooks (en aquest cas, passeu-me un enllaç).

Escric per escampar la boira
o fer-la més espessa, segons  els dies.
Per veure i perdre el camí, segons les  passes.

Escric per amagar-me una mica
O per explicar-me millor.
Una cosa mai sense l'altra

Escric per disfressar-me
I per despullar-me.
Alternativament i amb insistència.

Escric per escapar-me,  per inventar-me.
Perquè el món no es deixa 
tornar a inventar.

Hom escriu per sobreviure
I també per viure.
Escriure és viure dos cops.

Escrivim  per ser-hi, per  saber-nos.
Per ser on a vegades no ens cal ser
I a vegades ser, allà on ens esperen.

Hom escriu per despertar-se
o potser per adormir alguns sentiments.
En paper, dins del cap o a la pantalla.

Escrivim per poder dibuixar realitats
I dibuixem realitats per poder escriure.
Per poder parlar amb mots grafiats.

A vegades escrivim amb llàgrimes
I a vegades amb els millors somriures.
Per aturar-les, elles  i multiplicar-los, ells.

Jo...

Escric per jugar, 
Escric de joguina
Escric com un joc
Un joc: Efímer, accessori i  prescindible.
Un joc: Profund, necessari i imprescindible.

Diàlegs poètics. Diàleg 3er: Jordi Dorca

Cap cortinatge 
el desamor no amaga. 
Vola endins, l'àliga. 

Ales immenses

fan voleiar cortines.

Parteixo nua.

Com quan bategues, 
desplegues, vent, la vela
negra, la dansa. 

Amb vela inflada,

navegàvem veloços.

Lluny d'arribada.

Esdevinc lliure
després de tu. S'allunya
la mort sabuda.
........................................Jordi Dorca

Després, la calma 

la deriva infinita.

Em faig menuda.

Carme.....................................

Noves aportacions:

Darrere la cortina
et miro
em mires
mai sé si em veus ... o m'imagines.

........................................................................Pere

Darrere la cortina jo et miro
tu, capficat, no em veus
com l'amor que es respira
amor d'anada sense tornada
..........................................................................sa lluna

Cap amagatall
resisteix la passió
esclatant d'un bes.

............................................................................Montse

Cistell de cols

Copiada de la portada  de la revista Les  Garrotxes

A vegades una foto em fa goig de  copiar, però després no sé què dir-ne.
Se m'havia acudit buscar refranys sobre les cols... Vosaltres en sabeu algun?

Com que sou  uns cracks...  de seguida  heu trobat  paraules  de recanvi...  Gràcies  Mònica!!!
Gràcies  Gerònima.


En el cistell us porto,
a casa la mestressa,
que si cols no li porto,
segur que hi haurà fressa.
Que demà n'hi ha una colla,
pels que ha d'omplir bé l'olla.
I com que és de la Cerdanya,
se li ha posat al cap,
amb all i cansalada ,
fer-la amb un bon trinxat.

Bon profit
................................................................................Mònica Massó

1. Saber  fer de tot menys cols bullides 
2. Cols i faves robades, surten cares  

• ...............................................................................Carme

1. A qui no vol cols, dos plats.
2. Al pagès doneu-li cols.
3. Alabeu-vos cols, que hi ha naps a l'olla.
4. Cada cosa a són temps, naps i cols a l'advent.
5. Cols i bledes tots el els dies?. Al cul me les fums bullides.
6. Per l'Advent, naps i cols a trencadents.
7. Qui fa cols pel juliol en menja quan vol.
8. Qui no vol cols , dos plats.
9. Si al teu marit vols mal en gran, dóna-li cols per Sant Joan.
10. Si estimes el teu galant, no li dones cols per Sant Joan
11. Si vols bé al marit teu, dóna-li cols per Sant Andreu.
12. Si vols naps i plantes cols no colliràs pas fesols.
13. Tant se valen naps com cols.

• ..................................................................................Gerònima

• Gener ja ha arribat
• i amb la col gebrada
• farem un bon trinxat.

• ......................................................................................Montse
• 
  
• Al vespre els homes, com un sopar de cols
  són molt pesats, boteixen i no ... dorms.
• ...........................................................................................Pere

1. Trumfos i cols, què dimoni vols?
2. Cols i dona, a tota hora és bona.
3. Entre col i col, tomàquet!
4. Cols sense oli, que se les mengi el dimoni.

• ..........................................................................Laura T Marcel
• 
  
• Sota la col, canta el poeta
• .........................................................................................Sílvia
• 
  

1. La col i la carabassa empudeguen tota la casa.
2. Col de gener, bona com el corder.

• .....................................................................................JpMerch

1. Si vols tenir bona col, planta-la pel juliol.
2. A Montserrat, col i nap i a Monistrol, nap i col.
3. Juny, juliol i agost, ni dona, ni col, ni most.
4. Cada dia carn embafa, cada dia cols amarguen.
5. Barrejar cols, amb caragols.

• 
  

......................................................................................M Roser

1. Omple el cistell de cols i tindràs tot el vols 
2. Cols i cistells són nous i són vells!
3. No diguis col fins que no estiguin al cistell!
4. Val més cols al cistells que calbots al clatell

• ...................................................................................................Elfreelang
• 
  

1. Entre col i col lletuga

• ..................................................................................................Rafel

La recepta de sa lluna: LLOM amb COL

Ingredients per a 4 persones:
(2 farcells perhom)

8 tallades de llom de mig dit de gruix
1 col arrissada (“borratxona”)
2 botifarrons
8 trossets petits (com una avellana) de sobrassada
2 cebes mitjanes
2 tomàtigues de ramellet (o 3 cullerades de tomàtiga triturada natural)
200 g d’esclata-sangs (o rovellons de llauna)
una grapada de pinyons
una grapada de panses sense pinyols
1/2 copa de brandi
2 culleradetes de farina de blat de les Índies (Maizena)
oli d’oliva per fregir
sal
pebre bo
1 fulla de llorer

Preparació:
Primer de tot, separau les fulles de la col, eliminau-ne el nervi central amb un ganivet, netejau-les davall l’aixeta i escaldau-les (feu-les bullir durant 1 minut). Posau-les totd’una a degotar dins un colador.

Netejau els esclata-sangs amb un pinzell de cuina o amb un pedaç (si són de llauna, deixau-los degotar dins un colador) i tallau-los en trinxes.

Posau les panses en remull dins el brandi.

Pelau les cebes i trinxau-les molt fines. Ratllau les tomàtigues.

Salpebrau les tallades de llom. Tallau els botifarrons en rodanxes.

Posau al foc una pella amb una cullerada d’oli i coeu lleugerament les tallades de llom per ambdues cares, només perquè prenguin color.

Per fer cada paquet, col·locau una o dues fulles de col, enmig, una tallada de llom amb dues rodanxes de botifarró i un trosset de sobrassada. Embolicau-ho amb la col i lligau el paquet amb fil d’empalomar.

En tenir tots els paquets fets, sofregiu-los dins una pella de parets altes perquè prenguin color i reservau-los.

Posau una olla al foc amb aigua abundant i quan bulli, abaixau el foc al mínim i manteniu-la al foc.

Dins el mateix oli que heu fregit els paquets de col, sofregiu els esclata-sangs i reservau-los. Dins el mateix oli (si és necessari, afegiu-ne un poc), al mínim i tapat, sofregiu la ceba trinxada i salpebrada fins que sigui transparent. Incorporau-hi ara la tomàtiga i apujau una mica el foc. Quan la tomàtiga sigui brillant, afegiu aigua bullent de l’olla dins la pella fins omplir-la fins a la meitat de la seva capacitat. Feu bullir el conjunt a foc mitjà durant mitja hora. Ara, passau aquesta salsa pel passapurés (opcional) perquè quedi ben fina i passau la salsa a una greixonera. Col·locau-hi els paquets de col, els esclata-sangs, la fulla de llorer, els pinyons i les panses amb el brandi i feis-ho bullir al mínim durant 30 minuts més. Comprovau el punt de sal i afegiu-ne si cal.

Per espessir la salsa, abocau-ne un poc dins una tassa, afegiu-hi la maizena i deixau-ho reposar cinc minuts. Després, remenau bé amb una cullereta fins que es dissolgui completament la maizena. Abocau aquesta preparació dins la greixonera , mirant que quedi ben repartida. Feis bullir el conjunt cinc minuts més. Veureu que la salsa agafa més cos. Ara ja podeu apartar la greixonera del foc.

Nota:

Podeu acompanyar el plat de patates fregides a cantonets, però no és necessari. Un poc de pa moreno és suficient. És un plat que es pot preparar d’un dia per l’altre i personalment, trobo que és molt millor l’endemà.

Bon profit! :)
Aferradetes.

Recepta del Rafel,  si cliqueu  anireu al seu blog:

Trinxat de Cerdanya

Cortina

D'una fotografia de la Iruna

M'agradaria  retallar  la  vida,  com qui  retalla la  roba  fina  d'unes  cortines,  només per  embellir-la,  tot  fent  ganxet, formes  i dibuixos  bonics  que  canviïn la  uniformitat  i la monotonia  dels  instants.  Flors i  sanefes  i pilanets baixos  i pilanets  alts,  fins  que  quedés  la  mesura  exacta  del retall que  n'he  fet.

Verd blau damunt del mur

D'una fotografia de la Iruna

A vegades, es drecen murs,  davant  nostre.  Ens  sembla  que  morim de tristesa perquè no sabem com viure.  

Aleshores, potser  fins i tot sense  saber-ho,  construïm torratxes petites, de colors bonics, per  omplir i embellir aquells murs que ens semblen infranquejables. Les omplim de la terra  millor que trobem  i plantem llavors: de somnis,  de riures,  de companyia,  de complicitats, d'amor,  d'amistat. Llavors  en forma  de mots o de gestos,  potser  poden tenir  fins i tot forma de llàgrimes,  però  són llavors i  esclaten de verd blau, davant nostre, en forma fulles gruixudes i màgiques  que  converteixen les  gotes  de pluja en diamants. Esclaten en forma de presències i de  camins  que volen ser recorreguts  colze  a colze.

I  els  murs  deixen de ser  murs per  ser, simplement,   les  vores  d'un camí  a  fer,  un camí per construir-nos cada dia,  un camí fet  de companyies  i  també d'absències...   un  camí que, en no poder saltar  per sobre  els murs, els voreja fins  al seu final  i deixen de ser infranquejables.

PD:  Post  dedicat a l'EE  i a la MM  ;) quines  inicials  més  xules  que  teniu,  nines...

Tots els colors del silenci

Hi ha silencis  bells,  bellíssims, que no necessiten cap color, són silencis  transparents, on ens hi trobem bé i podem gaudir del repòs  que representen. Silencis a la natura,  silencis  a casa quan estem sols, silencis de passeig o de lectura,  silencis  de companyia.

Hi ha silencis grisos i opacs que no deixen veure res a través seu, ni tan sols el color que ells mateixos duen a l'altre costat. Els silencis grisos són aquells no volguts, no buscats, acceptats a contracor. Són els silencis de les no respostes, de l'absència de les paraules esperades, es van fent espessos i ens cauen al damunt com una capa pesant que ho embolcalla  tot. 

Malgrat la seva compacta opacitat,  si tenim prou  paciència i prou traça  per  fer-nos camí, a través d'ell, veurem que mica en mica el gris es va canviant  per d'altres colors.

I de l'altre  costat  el silenci  pot  ser  verd,  també  pot  ser  vermell, i  fins  i tot  d'un  blanc lluminós  i nítid.

El silenci verd és  aquell  silenci,  de fet  inexistent...  no hi fa res que l'haguem sentit amb tanta  força que semblés real. No, no n'era. És  el silenci de les  pauses, encara que siguin llargues; és el silenci dels somriures, encara que no els puguem veure; és el silenci de les  mirades, de mirades pròpies  o diverses.

El vermell, com si ens  cremés, és el silenci de no saber què dir, de no saber  afrontar les coses com són, de deixar passar el temps,  el silenci  potser d'estar incòmode,  o enfadat  o simplement confós. És aquell  silenci que costa  de trencar.

I  el silenci blanc  i lluminós, és tant  bell  com el transparent,  però  té  una consistència  diferent, perquè es pot tocar amb les mans: el silenci de les  complicitats. Quan s'entén perfectament,  quan no cal explicar-lo, quan no cal preguntar-nos  ni preguntar. Ni explicar, ni respondre... quan el silenci no atura  la vida  sinó  que l'empeny.

.......................................................................................................................Carme

Les textures dels silencis son com les remors de l'aigua: plàcides i tranquil·les al curs baix dels rius. 
Cantaires i entremaliades als rierols.
Poderoses i embadalidores als rius de muntanya.
Polsegoses i tristes a les lleres seques.
Jo no puc quedar-me amb un sol color dels silencis. En un moment o altre sempre es passa per algun d'ells. Ens agradi o no.
Ens venen donats per hàbits, pors, situacions, temps, no-temps, distàncies, realitats, no-somnis...De vegades imposats com a cura pal·liativa...
Existeixen els silencis amb nas de pallasso i forma de tirita...
I els salats envejosos del mar i el seus colors canviants...
Els verds molsa, que eixamplen els narius...
Els bruns que arriben darrera el panteix...
Hi han també els irisats que es presenten de sobte per una música, una imatge, una olor, una carícia...

també existeixen els foscos... de qualsevol color... induïts, provocats, llençats... creats per ferir. Malvats...

I existeix el silenci de les hores petites. Ple de la xerrameca dels pensaments, dels sentiments... De somriures, a cops, melangiosos...

...............................................................................................Barbollaire

Signa un vot per la independència

11 i 12 de gener recollida massiva a tot el territori

1.- No és una simple recollida de signatures. És una recollida d'instàncies que s'acullen al dret a petició. Fulls signats i identificats. Que demanen al nostre parlament que ens dugui a la independència.


2.- Hi hem de ser tots. Ja estarem comptats. No pot faltar ningú


3.- Donarem força al nostre parlament, perquè puguin prendre les decisions adequades per a dur-nos a la independència.


Busqueu el calendari i els llocs on l'ANC recull les signatures... i sobretot signeu i feu-ne difusió

http://signa.assemblea.cat/

Si aneu  al Blog-Via trobareu uns videos  informatius

Diàlegs poètics. Diàleg 2on: Helena Bonals

Si no recordes
quan va néixer la rosa,
l'instant precís,
no ets enamorada,
ni tan sols ho seràs.

Si el teu amor
no es reconeix als versos,
en l'inefable,
és que no estimes,
és que no ho has fet mai.

..........................Helena Bonals

Si recordes
el desplegament del pètal
com si fos l'únic,
l'amor t'acompanya i
et filtra la claror de cada objecte.

Posa'l entre les línies
de cada vers
i et creixerà endins
arrelant en tu
amb persistència.

..............................................Carme Rosanas

A l'alba d'aquest matí
un vell roser m'ha regalat una rosa
petita i roja
les fulles atapeïdes com si fossin de robí.

A les ribes de la nit l'he tallat amb molta cura
llavors ella ha fet un crit
i una llàgrima llisca pels dits dient que és l'amor qui plora
en veure... com l'he traït.
.......................................................................................................Pere

El teu record és Tot i Res
llum i foscor
com un batec de vida, 
que fa present
la teva absència.
.......................................................................................................Montse

Al copiós roser 
hi ha ajocat peuets
l'ocell.
Busca vestit de núvia
per sa promesa- ha dit.
Ha collit pètals 
per les ales i pit,
envellutades
i amb brodats fins.
Un sospir ha fet la núvia
quan regal ha vist.
Quanta joia em portes,
com estimaràs ton fill
si a mi... m'honores
amb aquest delit.
................................................................................................... Anton.

Si només recordes
l'espina de la rosa,
i oblidares que fou boixet
on agafar-te,
era un amor eteri,
que en brisall s'envolà.

Si el teu amor
no recorda el pètal vellutat,
on lliscà una llàgrima de rosada,
és que no sabies estimar,
és que no ho has après mai.
.........................................................................................................Rafel

Una rosa et despertarà un record
els pètals, carícies suaus
intensa fragància de cossos nus
espines d'absències infinites
la tija, vincle entre l'ahir i el demà.
..................................................................................................sa lluna


Em va  agradar  molt  de passar  aquest  poema  de  l'Helena  en frases  afirmatives. En pensar  què  passa quan  sí,  hi ha  amor,  quan sí  hi ha memòria,  quan sí  hi ha expressió  de l'amor  o de l'enamorament.
L'Helena  sovint  m'inspira  respostes  poètiques.

Diàlegs poètics. Diàleg 1er: Mònica

A partir  d'aquest  primer  cap de setmana  de l'any  i  fins  que ens  durin les  ganes i els intercanvis,   cada cap de setmana,  aquí, a  La  Col·lecció de moments farem diàlegs  poètics.  

Els  pescarem d'on sigui:  de  blog  a blog,  de  comentaris,  de  Watsaps.   Puc  començar  jo a partir d'algun poema vostre  o  podeu començar  vosaltres  dialogant  com feu  algun cop  amb poemes  meus.

Avui,  començo  amb una foto  i un poema  que  vaig  rebre  per  Watsap. Si voleu seguir  ja ho sabeu...

Escalfarem l'hivern

mentre  buidem l'estiba,

i així  anirem fent lloc,

per  guardar-hi

les  flors  de primavera.

....................................................................Mònica  Massó

Secret  escalf

de llenya  ben posada.

Només saber-la

Ja  no tindrem tan fred.

Dins  l'ànima ja crema.

........................................................................Carme Rosanas

La llenya guarda

un gran secret a dintre.

Anem cremant-la

que el recer vaja omplint-se

de flors de primavera.

.....................................................................Noves Flors

Fusta sense flama

freda nit.

Em manques tu

foc del desig

l'ànima ...

..........................................................................Pere

L'arbre, tot nu,

s'arrapa fort a la terra

i mira amb enyor

antics companys d'ombres.

No sap que el seu caliu

revifarà algun cor glaçat

................................................................M Roser

Llenya menuda,

estarrancs d'olivé.

Portaven fins oli

quan la flama cremava

com petons al vent..

................................................................ Anton.

S'amuntega la llenya

a recer de la casa:

si saps la contrasenya

aviat serà brasa

..................................................................Miquel

Eres tot un arbre i jo era tot un home...

Escalfaràs el meu hivern 
igual com vas refrescar la meva primavera.

...........................................................................Jo rai

Encenem la flama

el caliu de la brasa

revifarà l'anhel de llibertat.
...........................................................................Montse


Apilem la llenya a l‘espera del fred,

com guardem els records per no estar sols.

Una ens escalfarà el cos 

els altres ens acompanyaran fins a la fi del mon .

.............................................................................Bruixeta


De llenya en tindrem

anem fent pila 

de la que crema i escalfa

els cors i les il·lusions

altres faran llenya d'altra mena

la nostra farà caliu!
................................................................................Elfreelang

Proveeixes per l'hivern,

quan no quedi gens de calidesa,

però romangui tota en el record.

..........................................................................Helena Bonals

Però... però, què faràs, quan ja no hi sigui

i m'hagi fos tot en l'escalf?

Guarda'm un plançó, i així et tornaré a dur frescor...

......................................................................................Zel

Ben apilats s'escalfen entre ells

ignorant que el seu cos cremarà

en una nit freda d'hivern.

Caldejaran glaçades estances

cossos cansats, pells fredes,

pensaments estroncats moriran.

..................................................................................sa lluna

La torre

He pujat dalt de castell, encimbellada de mots,

per poder  trobar-te. T'he parlat  de les  pedres,

i també de l'heura  viva que  se m'arrapava  endins

perquè  em trobessis. He baixat  a la riba - oblidant 

com es feia  per  lligar paraules - per  refer  camins. 

He trobat  silencis i  sé que tots són de dos colors

I ara, recomenço de nou, sota  el cel blau d'un gener

i l'estreno com si mai n'hagués viscut  cap altre.

Recomenço de nou a recollir  moments.

Instants  petits que sàpiguen somriure.