Punt d' Estirant els Fils de Vidre

Estirem bé,
que no ens quedin bocins
que ens tallin les mans de l'ànima.

Del vidre fos
en bufarem futurs
ben cisellats...
i fins i transparents.
I farem que acullin poms
de violes salvatges.
...................................Carme

Poms de violes salvatges

que ens retornaran els colors a l'ànima

clouran els talls de ferides antigues

dels fils de vidre que trencaren històries.

........................................ Sa lluna

S'allarga el dia

S'acomiada la lluna

amb fils de vidre.

.........................................Miquel

Amb fil invisible

i didal de vidre

cirurgians de versos

enfilen l'agulla.

I cusen violes

quan s'amaga la lluna
.
..........................................................Xavier Pujol


Fil de vidre
 
camí de llum
 
cotó de sucre ... fràgil 

  i dolç 

..............................................................Pere


Amb fils de vidre

cosiré els nostres somnis,

sota la lluna
.
...........................................................M Roser


Punt, per somiar

entrellaçant històries,

amb fils de vida
.
.......................................................Montse


Aprenents d'artesans de la paraula,

fondrem els fils de vidre

i en farem un pitxell de cristall torna-solat

que aculli la bellesa de les flors.

Provant d'emmirallar-nos-hi.

.......................................................Fanal Blau


fils que fan cabdell

teixits càlids, frescos i tendres 

bufandes, jerseis, vestits de gasa

vaporosos, fils de vidres sense vidre

còdols amorosits pel mar 

còdols de colors
 
arrodonits per rius d'emocions

...............................................................Elfreelang

llegint i interpretant:

FILS DE VIDRE
de Marta Sempere

Diàlegs poètics: Diàleg 14è - Miquel Àngel Tena-Rúbies

Quan estic sol a la casa nova i clara
i em pren de tu un frisar d'enyorança
com si  em faltés la menja acostumada.
O potser un tros de l'ànima molt gros.
Tot escapçat, m'agito i em desvetllo.
On és la pau que em lliures a mans plenes?
Quan estic sol, ja no sé viure a penes
perquè de tu ja me n'he fet un motllo
un camí, un solc, una forma d'entendre
ço que és proper i que sense tu em perdria.
Torno de tu més net que mai: tibat.
Sirga d'un pont per a passar la vida.
Quan estic sol, de prompte trobo en falta
la teva mà. Alosa de confiança.
Fita essencial dels meus anys que transcorren,
ja com un riu que n'ha creat un delta,
prop de la mar, prest a la mort de l'aigua...
.....................................................................Miquel Àngel Tena-Rúbies   3 /Juliol/ 2012 


Enllà de tu i de tots els que estimo
no em deixa  mai el glatir  i la frisança
d'allò  profund que havíem d'inventar-nos.
D'allò que duc  a dins i que crida  tothora
per  fer-se  mot o gest o traç per apropar-me.
El pensament, el tacte  i la mirada
recorren viaranys que mai no es troben.
De passes  lentes refarem la vida
com si al final m'hagués marxat la pressa.
Com si deshora s'encengués  l'espurna:
l'ínfim fluir d'un doll que se m'apaga.
Retrobaré la teva mà en la meva
que cada temps  és un nou temps de somnis.
I encetarem... en la mateixa  llera
aquest trobar-nos lent i aquesta  calma.
...............................................Carme  març 2014

Quan estic sola i el sol ve a visitar-me
a casa meua on vas somniar un dia
somnis d'amor i espurnes d'impossibles
te'n guarde un ble per escalfar l'enyor
perquè de tu m'és present la presència.

Quan estic sola i em pesa la tristesa
faig un pastís i em menge a mossos l'ànima.
Per si de cas, també te'n guarde un tros
no siga cosa que al riu lent de la vida
la teua barca haja encallat de nit.

Quan estic sola i sé que tu estàs sol
tot desvetllat al bell mig de la mar
estenc la mà per tombar el teu mur
la deixe caure sobre el teu front ombriu
i ve la calma
al teu pit
al meu cap.

.................................................Noves Flors


Quan estic sola,

sento l'enyor del teu bes.

Caliu d'espera.
....................................................Montse


Quan estic sola,
hi ha un buit a banda banda,
I em costa veure el sol, 
i ja no escalfa.
Un núvol fet d'absència i d'enyorança,
cobreix de fosc l'ànima que somreia,
ahir, quan hi éreu i sentia,
el vostre bes i la vostra rialla.
Més ara que heu marxat em quedo orfe,
i no trobo repòs, 
i la tristesa,
s'instal·la molt endins, 
tant dins que ofega.
M'assec en el replà de l'esperança,
saber que tornareu i que el temps passa,
que tornarà a escalfar el sol que no escalfa,
farem amb besos i rialles una dansa.
Quan estic sola,
hi ha un buit a banda i banda,
que res no pot omplir,
fins la vostra tornada.
..................................................Mònica

Avui recordo 

la teva mà en la meva.

Ara és ben buida.
.................................................M Roser

Primavera- Un joc d' Antaviana

Tast creatiu : primavera a  ANTAVIANA

Tenia unes  quantes  primaveres  guardades  al seu ordinador, primaveres  de totes   menes. Primaveres pintades,  primaveres  explicades,  primaveres  recordades,  primaveres  imaginades. Sobretot primaveres  plenes  d'aquells arbres florits  blancs  o roses,  o grocs  o vermells.  Aquells arbres que l'enamoraven. 

Li faltava  aquesta l'última que acabava d'arribar...  sí,  aquesta  que ja feia uns dies que ja era aquí. Encara no l'havia poguda col·leccionar.  Deien que duraria  tres  mesos,  a veure  si en algun moment, trobava  temps per entrar-hi,  per pescar-la, per agafar-la amb les dues mans i capbussar-s'hi. De moment no sabia pas veure la manera  de fer-ho.

Viatge a Tità - 278è Joc literari de Tens un racó dalt del món

En Jesús M Tibau, ens diu:  Fa uns dies vaig llegir un article sobre Tità...  i ens  convida  a jugar-hi.


Ja s'han descobert  les petites  onades!  I ara  això em fa  patir...

A veure si seran capaços de seguir-nos fins allà aquesta  colla de ministres sapastres i els del TC!  

Ara que navegant  perduts per l'espai interestelar, havíem trobat una manera de fer veure  que estàvem desapareguts  del tot, fundant una base submetànica als  mars  inhòspits de Tità!

Gallaret a la finestra...

No ha trobat  el seu lloc,

gallaret tancat,  rere  la  finestra.

Mira enfora i voldria ser-hi.

Canviar un món massa estret

per amplis horitzons a la mirada.

Mocadors

Suggeridors, els colors  dels mocadors del diàleg poètic, em van guiar  els  dits  per la pantalla fins  a establir  un altre  diàleg, d'imatges,   amb ells.

M'amago en els mocadors  de mentida. Rere  d'ells  ningú em veurà.  Serà com si jo fos els colors,  i res  més. Com una  barrera  entre el món i jo. Ningú  em trobarà  i jo sentiré el silenci d'aquests colors, veuré la claror dels mateixos colors i els miralls me'ls tornaran  tots.  Res no serà de veritat. Només el misteri d'allò que sempre ens queda per  descobrir, persistirà i quedarà  fora del meu joc. Per més que m'amagui, ningú  em trobarà a faltar. 

Galetes de vocals per a extraterrestres

    

A més a més del cafè,  a Brznst, li  van agradar  les galetes  de vocals... però n'hi faltaven tantes, que van caldre moltes trobades, molts cafès i moltes galetes per arribar a una bona comunicació amb la Sandra.

La Sandra feia galetes, feia  cafès i es permetia  alguna abraçada de tant  en tant. Mentrestant comunicaven pensaments,  sentiments i emocions...  en Brznst,  s'havia quedat  a la terra, el primer cop, precisament per això,  per aprendre d'emocions, ja que al seu planeta  no en sabien ni un borrall. Malgrat que un dia va fugir, potser espantat, potser indiferent, no ho sabem massa, el seu interès per aprendre  d'emocions no havia canviat.

- M'agrada com em mires - va dir un dia, així,  sense  deixar-se  cap vocal.
- Com et miro?
- Com mai no m'havies  mirat  abans. És una mirada que em penetra i que sento que m'arriba tan al fons dels ulls, que sento com si em miressis fins arribar al cor mateix. És una mirada que em talla la respiració.
- Doncs  a mi m'agrada  com em parles... com no m'havies parlat  mai.


PD: La idea original de les galetes de vocals és d'en  Xavier Pujol. Gràcies!

Diàlegs poètics: Diàleg 13è - Joan Abellaneda

Un poema del seu llibre: A l'altre costat  del mirall (poemes per sobreviure)

Allà on només els moviments són present,

on les mirades blanques es troben

atemorint-se i es posen a lloc.....

Allà voldria anar jo.

Allà on no existeix el revers;

on l'espai, finit, es fa comprensible,

on només el mag pot entrar.

Allà on hi ha l'essència...

Allà voldria anar jo,

a l'altre costat del mirall.

Joan Abellaneda 

A l'altre costat del mirall

Allà, on tots  sabem

que no hi ha pressa

ni brogit, ni interrupcions.
On els moment se succeeixen
sense entrebancar-se entre ells.

Allà on cada gest  

inventa mocadors de colors

indescriptiblement nuats  i càlids.

Allà, només allà, voldria anar,

per  trobar-t'hi. A tu. 

Com una meravella més

del país que m'embruixa.

Carme Rosanas

Voldria veure'm ... 
A l'altra banda del mirall 
allà on no hi ha res 
només la idea d'un mateix 
sense mentides 
real. 

...................................................................................Pere

  

Llegint uns versos

he creuat el mirall

per retrobar-me

allà, a l'altra riba

on només hi ha l'essència.

................................................................................Noves Flors

Segueixo buscant més enllà
on la calidesa d'una abraçada
recull la fragilitat i desig de viure,
pintant la mirada de mil colors,
per estimar i somriure.

...................................................................................Montse

Cerqueu un paradís 
en travessar el mirall...
A mi em fa basarda 
trobar-me a mi mateixa 
cara a cara.

...................................................................................Glòria

Ser als dos costats del mirall,
dominar les imatges i les paraules,
treballar per poder volar.
L'ambivalència em guia.

.......................................................................................Helena

Travessar el mirall és sentir la fredor del vidre,
gelor de glaç,
Camino per un món on tot és un reflex,
agafo el bolígraf amb la dreta
i sé fer ganxet.
Tinc por de trobar-me la reina boja,
i el conill que fa tard...
Estic més bé, molt més bé,
al meu cantó... 
dormitant al meu trosset de sofà.

.....................................................................................Assumpta

Sóc jo qui hi ha
perdut en el mirall?
costa de creure.

...........................................................................Miquel

Ombra de mimosa

Estimo la teva ombra

Del color del silenci

I olor de misteri.

I sempre el desig...

Diàlegs de flors

Paraules d'un gest

Regal de mots.

Punt de trobada.

Ara que intento de nou (segona versió)

Ara que intento fer,
tranquil·la ment  i plàcida 
un poema més lleuger de mots, em sento
amb l'ànima tant plena d'experiències
que el cap a voltes  no la segueix.

Sóc qui vull ser.  Sóc una mà i un pensament
que volen a la recerca dels mots...
Sóc aquest cos que ensopega
i que cau  i que sempre s'aixeca.

I ja ho tinc tot,
tinc molt més 
que un cor perdut que abans bategava.
Tinc  el batec.  D'aquell esguard
n'ompliré el cor, però no mira.