Ram de flors seques

Podria quedar-me, per sempre, 

perfilant detalls, observant i dibuixant 

ben a poc a poc les hores i els dies.

Mesurant paraules, dirigint esguards,

amb atenció màxima de cada branca,

de cada flor, de cada resposta.

 També puc ser l'esclat, d'una hora única,

d'un color que ho ompli tot.

Pont

Era llarg, el pont entre dos mons.

No se'n veia el final,

però la llum, esquer de l'ànima ens cridava.

Calia travessar-lo, 

per anar sempre més lluny.

...............................................................................carme

T'hi espero, a l'altra banda, ja fa temps que el vaig passar, i m'estranya que tu no estiguis ja al meu costat!
................................................................................XeXu

Fons d'armari

Un post dedicat a la Montse:

Mires com ella.
Il·lusions i horitzons.
Per arribar més amunt,
des del teu fons d'armari.

Un altre 69, pel joc del Joan: Pressa

- 69? – pregunta ell esperançat... 
- Noi, si que apuntes amunt! 
- Amunt, dius? però si és no res, caldria molt més que això! 
- Ei! Que jo sóc molt normaleta i prefereixo que les coses vinguin per elles mateixes. Cal començar amb un 69, de sobte i dir-me que cal molt més? 
- Però de què parles? Jo només preguntava si havíem arribat als 69 diputats al Parlament...

L'Estartit -

Blanc i negre. Blanc o negre. Colors absents.  

Ni blanc ni negre. Matisos de gris.

De tant cercar-los s'han enfosquit.

Des de dalt del pont

Com si hagués crescut, massa i massa tard, 
veia les coses des de dalt... o potser des de lluny.
Buscant una distància protectora. 
Baixa del pont i torna a tocar de peus a terra, 
sent el cor trasbalsat de proximitats. 
Des de dalt del pont: el riu al seus peus, sense mullar-se.
.....................................................................................................carme

Des de dalt del pont
sempre és molla la mirada.
.............................................................................................Jordi Dorca

Mai no és tard per créixer. 
Enfilem i enfilem, malgrat la sensació d'empetitir-nos, 
en alguna volta, en algun pont, en una porta, en una balconada. 
Tal vegada, el que ens faci rics i ens empoderi, 
és aquesta mullena pròxima amb les emocions, 
arran de terra, d’aigua, amb els peus despullats, o nafrats, 
que el cor se'ns trasbalsi. Amb risc de vessada.
.............................................................................................Fanal Blau

De tornada

Proposta d'Antaviana

Vull guardar el record,
del pas lleuger,
de l'horitzó, 
de la impaciència.

I  em fuig i  em fuig,
en aquesta tornada
tan llarga i lenta.

Què en quedarà d'aquest viatge?
Més que el recompte del temps 
de tantes passes perdudes?

Sant Martí d'Empúries

Preserva l'indret de pau,

amb flors de baladres. 

L'esperit inquiet

creix en el silenci.

Dia de platja

Marxa l'estiu 

de cabellera blava.

Els torrats creixen.

.................................................carme

Tardor estimada 

de cabellera roja. 

Creixen els ocres. 

..................................................xavier

Arriba la tardor 

de cabellera grisa. 

Creixen els records.

...................................................JpMerch

Tardor, t'espero 

asseguda a la platja. 

Creixen nostàlgies.

.....................................................M Roser

Tardor propera 

que l'estiu allunya.

Creix l'enyor.

..................................................sa lluna

Ocre i safrà 

colors de la tardor. 

 Fulles en dansa.

........................................................Glòria

Tardor, recordes 

aquella primavera 

que et precedeix.

...................................................Helena Bonals

El Portitxol

La companyia i el somriure càlid

el riure i el pal de selfies.

Hi ha alguna cosa més 

per sota les paraules.

S'estén l'afecte pel paisatge,

per la claror que llueix a l'aigua.

Insubornable al temps i la distància.

Un matí d'estiu. Com cada any.

Ens sabem a prop, amigues.