dissabte, 25 d’abril del 2009

Perfums dibuixats

La Joana li ha fet un regal molt dolç i perfumat al petitó del cal Tibau... m'ha convidat a afegir-me al seu regal, dibuixant una barana més ...

M'hi he posat amb molta il·lusió. Les glicines em són difícils de domesticar...









Línies sinuoses
cerquen el perfum,
perfum que acompassa
les mans al bressol.
Colors com murmuris
de mots i cançons
amb la veu molt baixa.
Silenci tranquil
que l'infant ja dorm.



Enhorabona, Jesús!

12 comentaris:

  1. Quin poema de bressol més bonic, carme...
    ben segur que si li canten les mans que el bressolin i l'acaronin, tindrà sons plàcids de nouvingut!

    Les glicines són precioses, però tens raó...que difícil dibuixar-les, oi?
    una abraçada!

    ResponElimina
  2. però m'he deixat de dir-te...que la il.lusió es copsa...

    ResponElimina
  3. molt bonics els dos regals Carme; fan il·lusió els menuts, eh?
    :)
    petons d'abraçar i silenciosos!

    ResponElimina
  4. Moltíssimes gràcies, encara més sentides que mai

    ResponElimina
  5. Ostres!!! Què maco!! :-)))

    Tan preciosos que són els petits quan estan adormidets ;-))

    Aquest nen té molts amics, ja! ;-))

    ResponElimina
  6. Això, no és de primera divisió, és de champions. Bonic,Preciós...Les dones, les dones, qui guanya a les dones?La sensibilitat de la mare...no té preu. Anton.

    ResponElimina
  7. Aquest cop, el bressol és tan preciós i amb tanta musicalitat que ha copsat el dibuix, genial com sempre! I ens afegim a felicitar el jesús!

    ResponElimina
  8. oh quines paraules :) felicitats des d'aquí a en Jesús :)

    ResponElimina
  9. Fanal blau, hauria hagut de dibuixar glicines, hore s i hore s sseguides fins a trobar-los-hi el què, però la immediatesa sovint em pot. ;)
    Una abraçada.

    Sí en fan, Gatot, moltíssima. Sóc una àvia totalment embadalida i si sempre, durant totsa la vida ja he anat mirant qualsevol nen que he vist perl carrer o a qualsevol lloc, ara encara més. Em miro una criatura i a vegade sm'han de donar algun calbot per a "desencantar-me".

    Jesús, una abraçada, ben grossa.

    Asssumpta, segur que sí que en té molts! I els que tindrà!

    Anton, vaja! un altre incondicional! Gràcies. Una abraçada.

    Cèlia, gràcies!

    Striper, en Jesús i en marc bé que s'ho mereixen, oi?

    Cesc i Patricia, gràcies a tots dos.

    ResponElimina
  10. quin bonic regal per a aquest xiquet que ja tots estimem una mica

    ResponElimina