diumenge, 28 de juny del 2009

Asfòdel

Blanc de l'asfòdel
entre mig de les fulles
vermell ratllat.
Zel

Miro l'asfòdel
desconegut miratge,
com un regal.

10 comentaris:

  1. És molt bonic com comparteixes els moment, Carme... Molt bonic!
    Sempre hi ha sorpreses inesperades.
    Una abraçada endiumenjada!

    ResponElimina
  2. regals de la natura que no sempre valorem

    ResponElimina
  3. Eh que són precioses aquestes floretes? Duren uns dos mesos com amolt, però són un tresor pels ulls, perfectes!

    Ets una persona única, Carme, única i meravellosa!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Violette, una abraçada.

    USD, oi, que ho hauríem de valorar més?

    Zel, gràcies per dur-me-les fins aquí. No coneixia ni la flor ni el nom. Un post d'agraïment per a tu. Gràcies per les teves paraules, està bé sentir-se únics. Tot s en som i tu també. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Per què serà que les coses boniques tot sovint són tan breus?

    Aquesta com la del cirerer cal estar-hi a l'aguaït, o ens la podem perdre.
    Petons per a tu i la Zel, formeu també (com amb en Tibau, je,je) un bon duet!!!
    ;)

    ResponElimina
  6. És una flor inequívoca. Tan bon punt la veus la reconeixes.

    ResponElimina
  7. Jaka, gràcies!

    assumpta... efímeres, totes les flors, em sembla. Però no ens les perdem pas oi?

    Noves flors, ara ja la podré reconèixer!

    ResponElimina
  8. Hola Carme! Ja fa temps que et trobo en els comentaris d'altres veïns i veig i admiro els teus dibuixos, però encara no havia entrat al teu blog (un no pot estar a tot arreu on voldria!)
    Ja tenia ganes de dir-te que m'encanten els teus dibuixos.
    Aquesta flor no la coneixia, si més no, el nom no em sona, però ara m'hi fixaré.
    Gracies

    ResponElimina
  9. Aquí, fra miquel anem aprenent els uns dels altres! gràcies a tu també, passaré per cada teva.

    ResponElimina