▼

dissabte, 1 d’agost del 2009

Montsegur



Encimbellat,
protegit de roques
malmés pels anys
guarda secrets
que no sabrem mai.
Al solstici d'estiu
juguen les finestres
amb el primer
raig del sol naixent.
a

9 comentaris:

  1. wizard1 d’agost del 2009, a les 14:45

    Realment genial carme. Entre els seus murs podem trobar la veritable espiritualitat d'uns homes que buscaven la veritat. Ells guarden el secret...segur.

    ResponElimina
  2. khalina1 d’agost del 2009, a les 16:56

    aquests murs podrien explicar-nos moltes històries

    ResponElimina
  3. Assumpta1 d’agost del 2009, a les 20:38

    I el nom... Mont Segur. Què bé s'hi deu estar!!

    ResponElimina
  4. rebaixes2 d’agost del 2009, a les 14:43

    Veure un castell com aquest, sempre m'ha empitjorat en el pensament de com s'ho feien en tenir seguretat de l'aigua. Anton

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas2 d’agost del 2009, a les 22:35

    wizard... sabia que t'agradaria! Gràcies per passar per aquí i pel teu comentari. Una abraçada.

    Khalina, si poguessim escoltar-los...

    Assumpta, és un lloc bonic i interessant. Jo fa temps que hi vaig estar. No pas ara... ar a simplemetn he pescat una foto.

    Anton, a mi em costa molt d'imaginar com s'ho feien... molt. Des del nostre punt de vista sembla ingenu sentir-se segur allà dalt, en un castell que ara ens sembla de joguina.

    ResponElimina
  6. Marta2 d’agost del 2009, a les 23:12

    Quanta història, quants secrets, quantes pors i quantes il.lusions perdudes guarden les muralles que resten com a testimoni mut de Montsegur.

    ResponElimina
  7. Sauze2 d’agost del 2009, a les 23:21

    Siempre me han gustado los castillos que guardan secretos, son grandes confidentes. esos rayos de sol los fortalecen aun más.
    me encantan tus dibujos, Carme, transmiten muchas ilusiones y hacen volar nuestra imaginación.
    besos.

    ResponElimina
  8. Eli3 d’agost del 2009, a les 8:54

    Una proposta per aquest estiu...
    Prenc nota!!!
    ;-D

    ResponElimina
  9. Carme Rosanas3 d’agost del 2009, a les 17:04

    Marta, vas allà i sembla que se sentin...

    Sauce, que maravilla! que bien entiendes el catalán, no? Los castillos ahora nos sirven solo pas a esto, pasa soñar, una vez perdida su fuerza.

    Eli, t'agradarà segur! Els castells càtars i els paisatge que els acompanya i les coves prehistòriques de la regió. Una meravella.

    ResponElimina