▼

diumenge, 27 de setembre del 2009

Duilhac-sous-Peyrepertuse

Vam buscar la font
queda amagada sota d'una balma
i el desmai acaba d'abrigar-la.

Diu la font
que si beus de la seva aigua
caus perdudament enamorat.
No diu de què ni de qui.
Ens deixa en llibertat.

a

16 comentaris:

  1. USD27 de setembre del 2009, a les 10:32

    enamorar-se sempre és bo, cal deixar la porta oberta a l'amor

    ResponElimina
  2. assumpta27 de setembre del 2009, a les 12:08

    Hi ha res millor que deixar-nos seduir?... Enamorar-nos...
    Tan se val per qui o perquè!!!

    Feliç diumenge Carme.
    ;)

    ResponElimina
  3. Joana27 de setembre del 2009, a les 12:11

    Enamorar-ns en llibertat de la bellesa...és fàcil!
    Bon diumenge Carme!

    ResponElimina
  4. Striper27 de setembre del 2009, a les 13:43

    Jo em deixo seduir , m'agrada que em seduexin i seduir.

    ResponElimina
  5. Anònim27 de setembre del 2009, a les 16:00

    Llavors entenc que porta l'aigua de l'amor...

    ResponElimina
  6. zel27 de setembre del 2009, a les 16:29

    Jo, ja estic enamorada del paisatge...

    Preciós, i el dibuix pla!
    Jo darrerament estic cansada, no tinc paciència...

    ResponElimina
  7. kweilan27 de setembre del 2009, a les 17:07

    Molt bonic tot! Bona setmana!

    ResponElimina
  8. novesflors27 de setembre del 2009, a les 17:14

    Bé, en llibertat, en llibertat... no diria jo. Nosaltres no decidim de qui o de què ens enamorem.

    ResponElimina
  9. Elfreelang27 de setembre del 2009, a les 17:33

    Aigua d'amor...enamorar-se...quina tardor més primaveral!!!

    ResponElimina
  10. rebaixes27 de setembre del 2009, a les 17:54

    Bonic, bonic... Anton.

    ResponElimina
  11. Carme Rosanas27 de setembre del 2009, a les 21:56

    USD, la porta oberta... des de dins?

    -assumpta- doncs tant se val! Si tu ho dius! enamorar-se és bonic!

    Joana, de la bellesa, tens raó. Hi ha un munt de bellesa, arreu, si la volem veure.

    Striper, tu no necessites beure d'aquest a font...

    Cesc, era fresca i bona, això si que t'ho puc dir... gaire més ja no t'ho asseguraria.

    Zel, sempre tots tenim moments i moments... i èpoques... ja tornarà la "febre dibuixera".

    kweilan, gràcies maca!

    Noves Flors, no, no del tot, pe`ro sí una mica... sempre podem fer-hi de més i de menys.

    Elvira... aix! pe`ro no havíem quedat que la tardor és la primavera de l'hivern? ;)

    Gràcies, Anton.

    ResponElimina
  12. Ma-Poc27 de setembre del 2009, a les 23:30

    Caldrà provar l'aigua, sense dubte!

    ResponElimina
  13. Eva28 de setembre del 2009, a les 0:09

    Vull apendrem aquest vers de memòria!

    ResponElimina
  14. Marta28 de setembre del 2009, a les 0:10

    Les decisions més importants de la nostra vida les mou l'amor: a un persona, a una terra, al que t'envolta...

    ResponElimina
  15. Unknown28 de setembre del 2009, a les 1:01

    Diuen que l'amor te cops amagats. Això sembla.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Carme Rosanas28 de setembre del 2009, a les 1:34

    Ma-Poc, doncs a provar-la!

    Eva, això rai, que no és gaire llarg...

    Marta, l'amor és tot el que tenim.

    Jan, sempre, no ho dubtis pas!

    ResponElimina