▼

dimarts, 1 de setembre del 2009

Llibreta de vacances 7 Camps

S'allarguen les ombres.
Els colors torrats del final d'estiu
s'aprofundeixen.
Les hores es prenen el seu darrer temps
abans de convertir-se en breus estones
que se'ns escolen entre els dits.

Si jo fos de terra
voldria ser d'aquest color ataronjat
que s'apregona al capvespre.
Si tu fossis un arbre m'asseuria a la teva ombra.

a

13 comentaris:

  1. novesflors1 de setembre del 2009, a les 11:28

    Vinga i vinga mirar la foto que has posat a la capçalera del blog a veure si endevine qui ets de totes :)

    ResponElimina
  2. Núr1 de setembre del 2009, a les 16:02

    Els escrits que estic llegint de final d'estiu són tant... tranquil·lets. Respiro fons i ja m'imagino assegudeta en un sofà, amb la meva col·lecció de tes, una manteta a la vora. :)

    ResponElimina
  3. Frannia1 de setembre del 2009, a les 17:27

    M'encanta la nova capçalera!

    ResponElimina
  4. kweilan1 de setembre del 2009, a les 18:08

    M'ha agradat molt com sempre.

    ResponElimina
  5. rebaixes1 de setembre del 2009, a les 19:15

    Mirar el mur que tenim al davant i
    nostra vida dúctil, senzilla, sensible que busca condicionants per seguir.
    Que hi veiem en la paret? Dificultats? anem preparats de cos i esperit per superar... La voluntat al sarró i el piolet nostra ploma...
    Carme, et felicito, ets tu, ets tu ets tu i el teu fer, potent, sense fissura... Prou Un petonàs ... a la muntanya, la muntanya de cadascú que anem assolint. Anton.

    ResponElimina
  6. Anònim1 de setembre del 2009, a les 19:49

    Podria dir-ne moltes coses, però em quedo amb el "m'agrada" més sincer...

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas1 de setembre del 2009, a les 21:08

    Noves Flors, sóc la del mig, de les tres dones... ho havies endevinat?

    Núr, respira fons doncs, el sofà està bé, els tes... genials... però per la manteta encara falten uns quants dies...

    Frannia, gràcies!

    Kweilan, una abraçada.

    La muntanya, Anton, és per a mi molt important, sempre m'hi he acostat, i fins i tot hi he viscut.

    Pots dir tot el que vulguis, Cesc, i també aquest "m'agrada" que t'agraeixo molt.

    ResponElimina
  8. Striper1 de setembre del 2009, a les 21:19

    Una bona i acollidora ombra.

    ResponElimina
  9. Elfreelang1 de setembre del 2009, a les 21:55

    Ai els colors torrats....jo avui he vist el color de l'autobús...i això sí Barcelona als meus peus des de dalt de tot d'un turó...Barcelona avui era gris...hauré d'anar a prendre'm una taronjada....quina enveja sana que em fas!!!

    ResponElimina
  10. Assumpta1 de setembre del 2009, a les 22:20

    Siiiiii!!! si jo fos terra també voldria ser d'aquest color... i si fos fulla d'arbre ho voldria ser de la tardor per estar tan preciosa com estan!!

    ResponElimina
  11. Carme Rosanas2 de setembre del 2009, a les 0:19

    Striper, les ombres aquest estiu han fet molta falta.

    Elvira, jo ja he deixat els colors torrats enrere, també, però vaig utilitzant els dibuixos durant les vacances.

    Assumpta, n'estava ben segura... je, je, ja sé que aquests colors t'agraden molt. :)

    ResponElimina
  12. Marta2 de setembre del 2009, a les 2:57

    Els colors del cel quan es pon el sol són màgics igual que les vermelloses fulles dels arbres a la tardor. Sempre m'ha recordat el color del foc, amb les seves guspires juganeres i tot.

    ResponElimina
  13. USD2 de setembre del 2009, a les 17:21

    dominis tots els colors i les estacions. Ets un encant.

    ResponElimina