Aleshores, Sr. Gaetano, ¿és veritat això que expliquen que vostè escolta els pensaments dins del cap de els persones?
És veritat i no és veritat, a vegade s sí i a vegades no. És millor així, perquè hauries de veure la de pensaments horribles que té la gent.
Si jo penso una cosa, vostè l'endevina?
No, vailet, a mi m'arriben els pensaments que els passen volant a les persones, aquests que ni tan sols un mateix sap que els ha pensat. Si et poses a estudiar una cosa teva, això queda per a tu. Pe`ro els pensaments són com els esternuts, et surten a fora de sobte i jo els sento.
Els pensaments? Aquí esternudem amb dibuixos, escrits, música, recitant...em refereixo en la virtualitat del blog... N'hi han que volen saber tant dels altres que pregunten i pregunten,...Jo pregunto poc, per natural. Sempre he pensat que tard o d'hora ve a tu la contesta sense esmerçar paraula.
ResponEliminaTambé escoltant atent a l'altre es desentranyen pensaments que qui sap si un se'n adona que els té.
I si un és mestre en la matèria, ja callem i escoltem... ( Ratets així també em fan feliç...)
..............
Ahir, buscant la teva rèplica de la teva capçalera, bonica, bonica, bonica,la vaig trobar a Fanal Blau... Hi vaig deixar el que portava. gràcies per la paciència que em tens. Anton.
Donen ganes de llegir el llibre....pensaments con estornuts...semble prometedor....els pensaments que ni sabem que tenim...aquells que passen fugissers..
ResponEliminaPrenc nota de la proposta.
ResponEliminaUf, crec que si poguéssem escoltar els pensaments de la gent seria una càrrega terrible, insuportable.
ResponEliminaGran teoria, gran reflexió.
ResponEliminaOstres, què interessant!!
ResponElimina"Si jo penso una cosa, vostè l'endevina?"
Només amb que ho faci així, com diu ell, ja seria molt :-))
Anton, jo crec que a vegades ens passa a tots (si estem atents als altres) que pesquem pensaments que passen de llarg... però no hem après a fer-nos cas, no he après a saber que podem fer-ho. Doncs gràcies per la paciència que em tens tu a mi, també!
ResponEliminaElvira, com deia a l'Anton, a vegades passa i no ens adonem que passa... o sí!
Striper, és bonic bonic, poètic i interessant.
Noves Flors... seria horrorós si poguéssim escoltar-los tots, però aquests que s'escapen... seria interessant, no?
Cesc, com sempre gràcies per passar per aquí. Una abraçada.
Sí, sí, Assumpta, ja seria molt, i jo que estic convençuda que a vegades, fugisserament ja passa! No puc demostrar-ho, clar que no!
Promet aquest llibre. Me l'apunto.Sobre la nostra pèrcepció dels pensaments dels altres subscric punt per punt la teva resposta a l'Anton, Carme.
ResponEliminaSalut i bons pensaments...
a mi em va agradar moltíssim...
ResponEliminaRamon, segur que t'agradarà. M'agrada que tu també pensis com jo pel que fa als pensaments.
ResponEliminaFanal blau, i a mi també, moltíssim, bonica.
(Jo tampoc puc demostra-ho, però crec que tens raó...)
ResponEliminaje, je, je, crec que aquest pensament ja te l'havia pescat abans que l'escrivissis!
ResponEliminaM'ha cridat moltíssim l'atenció, sí, senyora! M'ha agradat molt la frase «Amb els pensaments dels altres no es pot parlar, són sords». De vegades, no només són els pensaments, que són sords, sinó tota la persona! :S
ResponEliminaI que n'és, de curiosa, aquesta idea de llegir només els pensaments voladors, aquells que pot ser que ni sapiguem que pensem, en comptes de captar aquells pensaments que rumiem i rumiem! :)
Tal volta escoltant es pugui arribar a intuir certs pensaments. Sort que no tots ni la immensa majoria d'ells. Pensar, igual que somiar, són coses que només ens han de pertànyer a nosaltres :)
ResponEliminaNúr, a mi em va encantar, poder pescar precisament els pensaments que s'escapen que passen de llarg...
ResponEliminaCaterina, i tant que es pot... però per sort mai no sabrem segur si la nostra intuïció és vàlida o no. Per sort els somnis i els pensaments encara ens pertanyen. I que duri! :)