dijous, 20 de maig del 2010

Flor de la Mireia

 

Esclata  el groc.
Estripant
l'embolcall,
 estèn els pètals 
poc  a poc.
La flor llueix,
estel caigut, 
damunt del prat.

6 comentaris:

  1. Jo també ho vaig veure. Li vaig preguntar on era allò, perquè valia molt la pena!

    Ho has reflectit molt bé!

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. que las flors son d'estèlas tombadas del cèl?

    ResponElimina
  3. Excel·lent. T'ha quedat perfecte!! Realment sembla una estel... ;)

    ResponElimina
  4. Gràcies, Sànset, garbé, Joan, una abraçada.

    menjacostel, sí, sí, exactament això. Aquesta flor semblava un estel! Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Paraigua obert
    amb el color de llum
    t'has girat de cara al sol
    xuclant seva presència.
    ............ Anton

    ResponElimina