▼

divendres, 9 de juliol del 2010

Quan els somnis - seguint a onatge

Quan els somnis
se'n van  i no volen tornar...

necessiten  el caliu
d'una paraula, 
potser d'un vers

necessiten una resposta
que  no arriba

o necessiten  un bes.
a

7 comentaris:

  1. rebaixes9 de juliol del 2010, a les 8:52

    Un bes té parlament inclós.Anton.

    ResponElimina
  2. Garbí249 de juliol del 2010, a les 9:35

    Un bes arregla moltes coses....doncs despres del primer en venen molts més.....bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. sànset i utnoa9 de juliol del 2010, a les 10:23

    Esperem que ho aconsegueixin.

    Més ara, que estem en temps de somnis!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. onatge9 de juliol del 2010, a les 14:46

    Hi ha somnis que ja són majors d'edat i van al seu aire... Sovint és difícil saber que necessiten els somnis, per això són somnis...
    Gràcies per l'acompanyament.

    Des del mar.
    onatge

    ResponElimina
  5. Mortadel.la9 de juliol del 2010, a les 15:41

    Doncs sí. Un petó, una abraçada, una caricia, un t'estimo, unes rialles...i, companyia. Com la teva, Carme.
    Preciós poema...
    Per cert, aquell gerro amb aqoella planta,l'última aquarel.la, magnífica!

    ResponElimina
  6. rits9 de juliol del 2010, a les 23:18

    què bonic! aquest si que me'l guardo amb el dibuix inclòs per fer-ne un punt de llibre!!!!

    ResponElimina
  7. La Meva Perdició9 de juliol del 2010, a les 23:20

    En aquestes nits de tanta xafogor, els somnis no arriben. Tan sols angoixa i malsons. Gràcies per recordar el que signifiquen. ^_^

    ResponElimina