▼

diumenge, 15 d’agost del 2010

Catifa blava

Dibuix d'una fotografia de Vicent Pellicer Aprenent de natura.


Catifa blava
acollint desfilades
peixos i vida.
a

11 comentaris:

  1. Jordi Cirach15 d’agost del 2010, a les 11:19

    S'aprecia com un riu, amb unes muntanyes de fons, oi?

    Potser la taca blanca sigui un llac?

    Salutacions!

    Jordi Cirach
    L'À | L'imperdible de L'Ànima
    http://www.imperdibleanima.blogspot.com

    ResponElimina
  2. onatge15 d’agost del 2010, a les 11:26

    Catifa blava...
    viatge de paraules i mots, metàfores d'aigua dolça. Viatge de sentiments. Dibuix de vida...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  3. Ferran Porta15 d’agost del 2010, a les 11:51

    M'encanta aquesta catifa. Aquí dalt en tenim dues, d'aquestes (són generosos, els berlinesos ;), que fan de la ciutat un espai molt agradable. Com el teu dibuix, un cop més.

    ResponElimina
  4. Elfreelang15 d’agost del 2010, a les 12:37

    Molt maca la catifa blava...una catifa de metàfores

    ResponElimina
  5. McAbeu15 d’agost del 2010, a les 12:49

    Per una catifa tan acollidora, fa bo de passar-hi.

    ResponElimina
  6. fanal blau15 d’agost del 2010, a les 13:20

    Acollidors de miratges,
    catifes blaves.
    Rius de vida.

    Feliç diumenge, col·leccionista!

    ResponElimina
  7. MARIA FORS15 d’agost del 2010, a les 21:09

    Blava sendera

    serpentejant cap el mar.

    Aroma de sal.


    Des de Sinera...

    ResponElimina
  8. M. Antònia15 d’agost del 2010, a les 21:17

    Estic una mica allunyada de la xarxa, però he volgut fer una ullada i fer-te arribar una salutació. Et felicito!

    ResponElimina
  9. Pilar15 d’agost del 2010, a les 21:40

    Que ningú trepitgi, aquesta catifa.

    ResponElimina
  10. Eva16 d’agost del 2010, a les 1:17

    Em deixaria anar en aquesta catifa d'aigues fèrtils i dolces.
    Em permets navegar una estoneta en una petita barca?

    ResponElimina
  11. Carme Rosanas19 d’agost del 2010, a les 19:29

    No puc connectar-me i contestar tots els comentaris com sempre i em sap greu, sempre tinc ganes de respòndre.

    La taca blanca era un poblet, Jordi!

    Des del bosc, onatge...

    Gràcies Ferran!

    Elvira, ningú com tu per llegir metàfores. :)

    Mc, nedant o en barca?

    Gràcies, fanalet, un petó!

    Gràcies Maria Consol! Una abraçada.

    Un petó, Mª Antònia!

    Pilar, és difícil de trepitjar! :)

    Eva, navega, navega, poc apoc...

    ResponElimina