▼

dimarts, 10 d’agost del 2010

La Roca

Entre  les  cases 
atapeïdes  
damunt  la roca,  
o  fins  i tot  sota  les  cases,  
va passant  
d'esquitllentes  un camí. 
a

10 comentaris:

  1. Pilar10 d’agost del 2010, a les 16:15

    Sortosament!

    ResponElimina
  2. pep10 d’agost del 2010, a les 17:59

    Només cal saber-li trobar.

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó10 d’agost del 2010, a les 18:26

    Els camins són més intel·ligents que les persones: s'ofereixen i passen.

    ResponElimina
  4. Joana10 d’agost del 2010, a les 18:30

    Així no ens perdem!

    ResponElimina
  5. rebaixes10 d’agost del 2010, a les 19:34

    Camí en la roca
    cisell marcant passa,
    empremta imborrable,
    paraula jurada.
    ...............Anton.

    ResponElimina
  6. Garbí2410 d’agost del 2010, a les 21:50

    Un camí, esperem, transitat per persones entranyables.

    ResponElimina
  7. fanal blau10 d’agost del 2010, a les 22:41

    anar-hi anant i fent via...
    :)

    ResponElimina
  8. Carme Fortià11 d’agost del 2010, a les 7:11

    un camí que amaga els secrets dels veïns, del noi fugisser i el somriure tímid de la filla petita dels de...
    un camí que guarda les passes dels entramaliats...

    ResponElimina
  9. sargantana11 d’agost del 2010, a les 8:32

    avui jo tambe he trovat el cami...

    ufff..quand em costa entrar a casa de alguns de vosaltres!!

    mil petons, bonica

    ResponElimina
  10. sànset i utnoa11 d’agost del 2010, a les 12:57

    Els camins acostumen a elegir llocs ben distrets per on poder passar tot ronsejant.

    *Sànset*

    ResponElimina