▼

divendres, 8 de juliol del 2011

Regal


Lliuro el regal del color
a la cançó cansada,
la melodia s'entortolligarà
als ulls i a les mans
i ens sorgiran escletxes
de llum entre els dits.
Inspirat  per Francesc  Mompó

Cançó de llum entre els dits.
Escoltem-la béamb ulls d'esperança.
.......................Jordi Dorca

Espurneja,
l'espai entre els meus dits. 
Pentagrama improvisat,
d'una cançó
...................Pilar
a

11 comentaris:

  1. Pere9 de juliol del 2011, a les 0:32

    Donar colors a la música només ho feia Scriabin, donar llum a les mans ... només saps fer-ho tu.

    Bona nit Carme:)

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas9 de juliol del 2011, a les 0:44

    M'afalagues, Pere, gràcies! Bona nit i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  3. Assumpta9 de juliol del 2011, a les 0:47

    Després del comentari d'en PERE no és pot afegir res... bé, afegir, afegir... puc afegir-me jo al seu comentari ;-))

    ResponElimina
  4. Jordi Dorca9 de juliol del 2011, a les 12:13

    Cançó de llum entre els dits.
    Escoltem-la bé
    amb ulls d'esperança.

    ResponElimina
  5. Pilar9 de juliol del 2011, a les 12:55

    Espurneja,
    l'espai entre els meus dits. Pentagrama inprovissat,
    d'una cançó.

    ResponElimina
  6. M. Roser9 de juliol del 2011, a les 15:42

    Les melodies cansades són com les persones, perden el color. Si les ajudem a recuperar-lo brillen d'una manera especial...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. novesflors9 de juliol del 2011, a les 19:40

    Subscric el que t'ha dit Pere.

    ResponElimina
  8. Galionar10 de juliol del 2011, a les 8:22

    Crec que en Pere també ha parlat per mi.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Francesc Mompó10 de juliol del 2011, a les 15:16

    Carme, acabe de venir de les terres del Priorat i he vist el teu regal. ës ple de bonhomia de saber fer, molt ple de tu. El rep ple d'humilitat. Una abraçada ben forta.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  10. El porquet10 de juliol del 2011, a les 21:40

    Una cançó no es pot cansar mai de sonar!

    ResponElimina
  11. Carme Rosanas10 de juliol del 2011, a les 22:14

    Doncs, gràcies per afegir-t'hi, Assumpta!

    Jordi, Pilar, els vostres versos cap al post!

    Gràcies Mª Roser, unes paraules molt maques!

    No0ves Flors, Galionar, m'afalagueu tant com el Pere! Gràcies i un petonet!

    Una abraçada, Francesc!

    Que no es cansin les cançons, porquet!

    ResponElimina