▼

dimecres, 13 de juliol del 2011

Una llegenda més


Tenia  el  desig de  conèixer  l'olor  de  lluna i  la música  de  les flors.  
Deia una  nova llegenda  que  això  donava la felicitat.
Per  això,  va sortit  al balcó  per  provar de descobrir-ho.  
La  lluna feia  l'olor  del pa abans  de posar-lo  al  forn.
La música  dels  geranis  era  una cançó  bellament  xiuxiuejada.
La llegenda  tenia  raó.  Era  feliç.
a

14 comentaris:

  1. òscar13 de juliol del 2011, a les 15:05

    Buscaré un balcó més eficient que el meu de Barcelona que no ensenya, ni té, cap gerani. La lluna, això sí, de nit la veig perfectament. I em fa feliç.

    ResponElimina
  2. Pilar13 de juliol del 2011, a les 15:18

    I des de llavors, la nit la contemplava sempre, mentre ballava al ritme de les flors i perfumada de lluna.

    ResponElimina
  3. El porquet13 de juliol del 2011, a les 16:12

    Li treus punta a tot! ;p

    ResponElimina
  4. rits13 de juliol del 2011, a les 18:45

    Aquesta nit, quan regui els geranis, escoltaré el seu xiuxiueig!

    ResponElimina
  5. Galionar13 de juliol del 2011, a les 19:18

    I quin tros d'artistes que esteu fets, tots plegats! Il·lustració i text em traslladen a una nit de conte de fades, on la felicitat és possible.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. novesflors13 de juliol del 2011, a les 19:56

    Quina llegenda tan bonica. Provaré d'olorar la lluna, ara que en pocs dies deu ser plena. Els geranis, potser els hauria d'escoltar més...

    ResponElimina
  7. M. Roser13 de juliol del 2011, a les 20:24

    Que bonic l'olor de la lluna i la música de les flors...Es pot ser feliç amb coses molt entranyables, si fem treballar la imaginació.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Garbí2413 de juliol del 2011, a les 22:39

    necessitaria l'adreça d'aquest balcó....pinta bé

    ResponElimina
  9. Barbollaire13 de juliol del 2011, a les 22:59

    Gràcies, Carme, un cop més...
    M'has fet posar més vermell que aquest geranis.

    Aprofito i, si no us fa res, us el situo geogràficament.
    No són a cap balconada d'un edifici. Sinó a la riba del llac Titisee, a la Selva Negra.
    Però, això si, us puc assegurar, que eren màgics i em van encisar.

    Petonet dolç, Carme
    :¬)*

    ResponElimina
  10. Elfreelang14 de juliol del 2011, a les 1:00

    de bon grat entraria al dibuix per amarar-me de felicitat

    ResponElimina
  11. NeoPoeta14 de juliol del 2011, a les 5:00

    Un dels meus preferits! De veritat, m'ha encantat! I el dibuix, MOLTÍSSIM! Un petonàs, artistassa :)

    Neo

    ResponElimina
  12. Joana14 de juliol del 2011, a les 7:46

    M'agrada molt aquesta llegenda, hariem d'intentar cercar aquest desig, fer´lo tan real com el teu fantàstic dibuix!!!

    ResponElimina
  13. sargantana17 de juliol del 2011, a les 12:38

    m'ha semblat preciosa!!!

    ResponElimina
  14. Carme Rosanas19 de juliol del 2011, a les 18:04

    Gràcies a tots, porto dies de feina endarrerida, disculpeu que no contesti un a un els comentaris.

    O sigui que és una llegenda del llac Ititsee a la Selva Negra... Bsrbollaire, així encara m'agrada més. La màgia la tenen, segur, siguin d'on siguin. Gràcies.

    ResponElimina