Aquarel·la de l'Anton
Caiguda o no, una rosa és una rosa...
La tendresa de cada pètal no s'acaba,
només es vesteix d'altres colors.
Duré el teu pètal acaronant-me el cor.
Caiguda o no, una rosa és una rosa...
La tendresa de cada pètal no s'acaba,
només es vesteix d'altres colors.
Duré el teu pètal acaronant-me el cor.
L'Anton i jo ens hem posat d'acord per enviar aquest meu text i la seva aquarel·la als poemes per la Marató. Com una metàfora d'un trasplantament. Si voleu escriure poemes per la Marató, informeu-vos a: http://poemesperalamarato.blogspot.com/
Una metàfora preciosa, que fa de crossa a una causa molt important.
ResponEliminaFelicitats a tots dos, per ser com sou.
Una molt bona iniciativa, tot sigui per ajudar.
ResponEliminaUna rosa és una rosa, i que bonica que és aquesta. Bona iniciativa.
ResponEliminaNo aguantava la cançó dels Mecano d’aquest títol. Res a veure amb el teu, com sempre, encisador apunt.
ResponEliminaUs ha quedat preciós. De segur que tindreu molts compradors.
ResponElimina(A diferència d'Òscar, a mi m'encantava la cançó de Mecano):)
Aparellats els dibuixos i com a llaç d'unió un text de fraterna estima. Gràcies, esic preparant l'equipatge. Anton.
ResponEliminaSolidaritat interblogaire.
ResponEliminaA mans de vida.
La Rosa mor en un si...
ResponEliminaFelicitats pels dibuixos.
ResponEliminaNo coneixia aquesta iniciativa. Sempre estàs atenta a tot el que es mou! Felicitats per participar-hi! A veure si m'inspiro...
ResponEliminaMolt bona idea Carme, i és increïble la força d'unes paraules que juntament amb les teves aquarel·les
ResponEliminadonin tan de sentit a una bona iniciativa.
És una iniciativa molt bonica! Felicitats als dos!
ResponEliminaÉs un gest molt bonic que us honora als dos i la rosa preciosa...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Quines roses més boniques!
ResponEliminai la iniciativa molt bona.
I tant que una rosa sempre és una rosa! Fins i tot aquells pètals que un dia apareixen en la pàgina d'un llibre de qun teníem 15 anys, encara són la nostra rosa.
ResponEliminaCertament, una gran iniciativa, aquesta per a la marató.
Una abraçada!
Doncs segur que fareu un bon equip amb la rosa i el poema!! Moltíssima sort! :-))
ResponEliminaI la teva rosa? no acabo de veure bé el procediment, és llapis?
Gràcies, Pilar!
ResponEliminaGarbí, fa il·lusió participar en bones iniciatives. Ja han rebut més de 100 poemes.
XeXu, sí que ho és, sobretot la de l'Anton!
Gràcies, Òscar!
Segur que compren l'aquarel·la de l'Anton! :)
Jordi, fem el que podem... :)
Miquel Àngel, una abraçada.
Gràcies, Mª Antònia!
Porquet, estaria bé que t'inspiressis! :)
Pep, vinga! apunta-t'hi tu també! :)
Gràcies, guspira!
Un petó, Mª Roser!
Gràcies, Glòria!
Ho intentarem, Galionar, ja he enviat uns quants poemes, ara em falta enviar-hi les imatges corresponents a cadascun.
Assumpta, espero que es puguin vendre i que facin dinerons... La meva rosa és de pastel! Vaig començar una llibreta on nomé s hi posaré pastels, de fulls massa prims per les aquarel·les.
Ah, un pastel... crec que no l'he provat mai... però deixa molt de polsim, no? o m'estic confonent... ara no estic segura :-)
ResponEliminaSí, deixa molt de polsim, molt, la taula plena i el dibuix després s'ha de fixar, amb un fixador.
ResponEliminaQuines paraules tan tendres i verdaderes, "una rosa sempre és una rosa"...sigui seca, amb els pètals caiguts, o quan encara s'ha d'obrir la flor. El vellut dels seus pètals que acaricien, la seva olor que fa sentir pau...
ResponEliminaUn petonet Carme!
Les roses fresques i tendres, són precioses, les seques també, els pètals entre les pàgines d'un llibre també... sempre tenen el seu valor! Un petonet, Barcelona!
ResponElimina