Aquestes són les bones, Carme, sense dubte: les que perduren! No són vistoses, com les que ens regala la neu d'aquest febrer fum, fum, fum... però ens marquen, ens marquen.
Les que en un temps van ser càlides, també es poden glaçar dins nostre, i tant que sí, quan l'amor s'allunya. Sempre hi són, i les podem recordar de les dues maneres: càlides o fredes. Vet aquí les paradoxes del viure.
Per on passeijo a Tiana, al terre, hi han unes petjades de gosset, immortalitzadas des fa molt de temps sobre el ciment d'un parc. Cada dia me les miro i no puc per més pensar en la bestiola. Potser d'ací a 200 milions d'anys un científic pensarà que abans també hi havia vida.
I les guardaràs amb una calidesa que no els pot donar la neu! Molt millor, no?
ResponEliminaEs de molt millor guardar, les petjades càlides que les gèlides
ResponEliminaCàlides empremtes, trepitjant la calidesa d'un cor. Impossible d'esborrar-les; es fonen une en l'altre.
ResponEliminaAquestes són les bones, Carme, sense dubte: les que perduren! No són vistoses, com les que ens regala la neu d'aquest febrer fum, fum, fum... però ens marquen, ens marquen.
ResponEliminaS'esborren les empremtes a la neu, a la sorra, però les de l'anima hi romanen per sempre més. És bonic que sigui així.
ResponEliminaUna abraçada.
Aquestes empremtes, que no són visibles materialment, són les que duren més :-)
ResponEliminaTendresa, aquest post es tendre com un pà de pessic recient sortit del forn . I Avui Fa un bon Dia!!!!
ResponEliminaLes que en un temps van ser càlides, també es poden glaçar dins nostre, i tant que sí, quan l'amor s'allunya. Sempre hi són, i les podem recordar de les dues maneres: càlides o fredes. Vet aquí les paradoxes del viure.
ResponEliminaLes petjades s'esborren, però els records perduren...
ResponEliminaQue boniques les petjadetes a la neu d'aquest ocellet!
Per on passeijo a Tiana, al terre, hi han unes petjades de gosset, immortalitzadas des fa molt de temps sobre el ciment d'un parc. Cada dia me les miro i no puc per més pensar en la bestiola. Potser d'ací a 200 milions d'anys un científic pensarà que abans també hi havia vida.
ResponEliminaLes petjades que algú ha deixat i que hem guardat en un raconet del nostre cor, ni el pas del temps les esborrarà...
ResponEliminaPetons,