Un mar de calma, un riu de quietud.
Aigua mandrosa que tranquil.litza l'esperit...
tant de bo nosaltres tinguéssim aquesta mandra i tranquil·litat. Nosaltres sempre anem a correcuita
La memòria de l’aigua li parla de nosaltres quan arriba a la mar.
Sempre cercant l'equilibri, beneïda serenitat!Gràcies nina, bon dia.
Amb aigua dolça els vells camins escric
Els rius com les romagueres, sense pressa, s'aturen a tot arreu ... i fan meandres.Bon dia Carme.
M'has fet venir al cap la imatge dels torrents i d'algú que escriu compulsivament, apassionadament, per contrast, és clar :)
em feia falta admirar la calma i la mandra d'un paisatge tranquil...gràcies!
una imatge preciosa! i a més a més en format quadrat que encara és més complicat que el resultat funcioni!quins colors...
L'aigua mandrosa em convida a fer mandres estirada a la sorra, contemplant el mar.Petons.
Gràcies a tots per acostar-vos a aquesta aigua mansa...Bona nit a tothom una abraçada...
Amb la calma de fer un camí que en el seu cicle algun dia havia escrit.
Amb aquesta aigua mandrosa i la teva abraçadeta vaig a dormir tranquil·la...Gracies, Carme i bona nit!
Un bon símil de la vida.
Un mar de calma, un riu de quietud.
ResponEliminaAigua mandrosa que tranquil.litza l'esperit...
ResponEliminatant de bo nosaltres tinguéssim aquesta mandra i tranquil·litat. Nosaltres sempre anem a correcuita
ResponEliminaLa memòria de l’aigua li parla de nosaltres quan arriba a la mar.
ResponEliminaSempre cercant l'equilibri,
ResponEliminabeneïda serenitat!
Gràcies nina, bon dia.
Amb aigua dolça
ResponEliminaels vells camins escric
Els rius com les romagueres, sense pressa, s'aturen a tot arreu ... i fan meandres.
ResponEliminaBon dia Carme.
M'has fet venir al cap la imatge dels torrents i d'algú que escriu compulsivament, apassionadament, per contrast, és clar :)
ResponEliminaem feia falta admirar la calma i la mandra d'un paisatge tranquil...gràcies!
ResponEliminauna imatge preciosa! i a més a més en format quadrat que encara és més complicat que el resultat funcioni!
ResponEliminaquins colors...
L'aigua mandrosa em convida a fer mandres estirada a la sorra, contemplant el mar.
ResponEliminaPetons.
Gràcies a tots per acostar-vos a aquesta aigua mansa...
ResponEliminaBona nit a tothom una abraçada...
Amb la calma de fer un camí que en el seu cicle algun dia havia escrit.
ResponEliminaAmb aquesta aigua mandrosa i la teva abraçadeta vaig a dormir tranquil·la...
ResponEliminaGracies, Carme i bona nit!
Un bon símil de la vida.
ResponElimina