▼

dimecres, 30 de maig del 2012

Flamencs


No  pintaré l'aigua  
ni l'aire que ens envolta.
Si  allò que tenim de més  proper, 
el gest més  petit,   un  mot
o la il·lusió  compartida
està prou ben il·lustrat,
l'entorn es  dibuixa  sol,  
sense  cap pinzellada.
a

40 comentaris:

  1. Sergi30 de maig del 2012, a les 0:03

    Molt maco, i tens raó, hi ha línies que es tracen soles si la situació és l'adient.

    ResponElimina
  2. M. Roser30 de maig del 2012, a les 0:47

    És veritat Carme, si el que tenim al voltant, ens omple de satisfacció, la resta no ens ha de preocupar, perquè la vida se'ns il·lumunarà per si sola...
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2012, a les 10:44

      M'agrada la teva lectura! Se'ns il·luminarà... Bon dia!

      Elimina
  3. Drapaire de mots30 de maig del 2012, a les 1:05

    Amb les ombres que has dibuixat, a mi, em sembla que l'aigua es mogui sola.(i no hi ha aigua!)I amb el poema que ens regales, tot sembla sorgir amb naturalitat. Bona nit Carme. Petonicos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2012, a les 10:45

      A vegades simplificar les coses va bé, i al mateix temps costa de fer-ho, ja que som una mica complicats.

      Elimina
  4. Sílvia 30 de maig del 2012, a les 8:55

    Has reflectit l'aigua sense aigua, fas màgia!

    ResponElimina
  5. jpmerch30 de maig del 2012, a les 9:33

    Pobres flamencs, les retallades també els arriben a ells. Ara, ni aigua ni aire. Què serà el següent?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2012, a les 10:47

      Jp, em fas riure i em fas pensar, tot a la vegada...

      ells en tenen d'aigua... n'estan ben convençuts, no veus com s'hi reflecteixen? :D

      Elimina
  6. sa lluna30 de maig del 2012, a les 9:45

    L´entorn es pot imaginar, de vegades massa obvi potser...
    les petites coses , els petits gestos, són els que no han de mancar mai,
    perquè són els que ens alimenta i ens fa bategar.

    Gràcies nina, molt bon dia Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2012, a les 10:48

      Ens fan bategar, ben bé així com ho dius! Bon dia lluneta!

      Elimina
  7. Miquel Àngel 30 de maig del 2012, a les 10:42

    Xiqueta me fas venir ganes de tornar a fer de Marxant. De jove m'agradava molt muntar exposicions als pintors que desconria i m'encisaven, però despres d'un incident que em va deixar en entredit malgrat la meva bona fé .Ho vaig deixar correr .Vaig fer renuncia d'una activitat que m'apàssionava per mor del comportament desohonets d'altri i ara m'adono que em vaig perdre molts plaers i satisfaccions... Vols que et molti una exposició quan timguis la Molesquine plena???

    "LA MOLESQUINE DE CARME ROSANAS _ AQUARELES I POEMES" UYYY que ja m'agafa el gussanillu!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2012, a les 10:54

      Ui, si que arribes fort, avui, Miquel Àngel!

      Jo no crec pas que els meus dibuixos valguin cap exposició... però si m'ho dius (m'ho dieu, alguns) d'aquesta manera, al final m'ho creuré, eh? Jo només jugo i surt el que surt.

      I aquests flamencs no són de la Moleskine gegant, és un dibuix petit. Aquí en les fotos posades al blog es veuen tots de la mateixa mida, però són prou diferents.

      Per omplir la Moleskine encara falta molt! És gegant en les dues dimensions de gran i de fulls! :)

      El teu gusanillu potser ja haurà plegat... :D Bé ja veurem. Aquesta mena de coses em fan molt de respecte, a mi.

      Gràcies pel bon rotllo, pels ànims i pel gusanillu... una abraçada.

      Elimina
  8. Jordi Dorca30 de maig del 2012, a les 11:55

    Perfil netíssim. Per fer passar la set.

    ResponElimina
  9. jomateixa30 de maig del 2012, a les 12:19

    elegancia i bellesa.

    ResponElimina
  10. Alba30 de maig del 2012, a les 13:57

    I tens tota la raó, l'entorn es dibuixa sol si allò principal està ben pintat. I és que aquest dibuix no necessita de res més. Tu sí que ets flamenca Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2012, a les 22:49

      he, he, he... Jo tinc un tiet, que ara ja és molt vellet que sempre utilitza, aquest adjectiu ... però saps? a mi ningú me l'havia dit mai! :)

      Elimina
  11. iruna30 de maig del 2012, a les 14:03

    m'ha agradat moltíssim este propòsit que t'has fet, "no pintaré l'aigua ni l'aire", i com l'has portat a la pràctica. lo dibuix és preciós! los flamencs, i també els joncs, les herbes... les... pedres?? o són dos flamencs fent-se un petó sota l'aigua? :)

    un detall que també m'ha emocionat és com has pintat (i "no pintat") les puntes dels becs dels flamencs: a un, se li veu tot sencer, a un altre, sembla que li falta l'última curvatura perquè deu estar tocant la superfície de l'aigua, i a l'altre... segurament té el bec més endins i gairebé no l'hi podem veure. que bonic, carme :) ets terrible.

    tenen raó per aquí dalt quan diuen que fas màgia :)
    una exposició teua seria sensacional. de moment, quina sort poder trobar-te aquí i des de casa.

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2012, a les 23:18

      Ho has encertat de ple, iruna, són dos flamencs fent-se un petó dins l'aigua! :)

      Potser faltaria una mica d'ombra petita en aquests becs que toquen l'aigua.

      A mi m'emociona, bonica, que et miris el meu dibuix així, tant ben mirat i amb tant de carinyo... carinyeta que ets...

      Em sembla que això de l'exposició és un dir i no passarà d'aquí... m'ho diuen de tant en tant, però no m'ho crec... no em crec com a pintora.

      Una abraçada, preciosa.

      Elimina
  12. lolita lagarto30 de maig del 2012, a les 14:50

    fins i tot sento com toquen les palmes..:)
    artista!

    ResponElimina
  13. novesflors30 de maig del 2012, a les 18:22

    Ai, quanta raó que tens!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2012, a les 23:19

      De tant en tant, fa sentir bé que et donin la raó... he, he, he... gràcies, nina!

      Elimina
  14. carina30 de maig del 2012, a les 18:27

    que dolceta i bonica que ets, Carme!

    ResponElimina
  15. Galionar30 de maig del 2012, a les 20:24

    Doncs deixarem que es dibuixi sol, i si no, l'inventarem, l'entorn; cadascú a la seva manera. Serà com un poema, un quadre, una peça musical, que cada persona l'interpreta a la seva manera.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2012, a les 23:21

      Pensava que es podia inventar, però no sé si es pot, l'entorn acaba sent el que és!

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  16. Olga Xirinacs30 de maig del 2012, a les 20:37

    Flamencs rosa es miren a l'aigua que ells mateixos fan rosada sense pinzells.

    ResponElimina
  17. Dafne30 de maig del 2012, a les 23:19

    Potser sí, que no cal, però a mi m'agrada sentir allò que sembla prou visible; de vegades suposem que tot està dit, o que ja se sobreentèn; però a mi m'agrada que hi sigui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas30 de maig del 2012, a les 23:23

      Evidentment també està bé que hi sigui i a mi també m'agrada... però és una altra manera de veure-ho, un altre punt de vista. A vegades tan necessari per no encallar-se en el propi punt de vista.

      Elimina
  18. Assumpta31 de maig del 2012, a les 0:03

    Què ben dibuixades estan les siluetes dels flamencs... els veig, no m'estranyaria que es moguessin d'un moment a l'altre :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas31 de maig del 2012, a les 14:14

      :) Gràcies, Assumpta! Si es mouen avisa, eh? que segur que hauré d scober t alguna cosa que no sé! he, he, he...

      Elimina
  19. Glo.Bos.blog31 de maig del 2012, a les 1:03

    Delicada, sembla una estampa japonesa!

    ResponElimina
  20. El porquet2 de juny del 2012, a les 19:03

    Donca això, dibuixar l'aigua sense cap pinzellada ha estat un detall genial! Carme, de veritat, jo crec que cada cop m'agraden més els teus dibuixos. Deu ser, suposo, que cada cop ho fas millor. I tant!

    T'has plantejat mirar de fer-ne alguna exposició? Jo vindria segur!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas3 de juny del 2012, a les 13:38

      Home, porquet, si tu véns... ja no serà una exposició de zero espectadors... :) No, no crec que faci mai cap exposició...

      Elimina