Sura el paisatge,
suspès a l'aire.
Entre cel i cel.
Duplicat
pels miralls infinits.
La meva mirada hi és
acaronant formes i colors.
Jo no hi sóc, tot és lluny de mi.
Les distàncies, també
se m'han fet infinites.
...............................................................................................................................................................
˙sǝʇıuıɟuı ʇǝɟ uɐɥ,ɯ ǝs
éqɯɐʇ 'sǝıɔuàʇsıp sǝן
˙ıɯ ǝp ʎunןן sé ʇoʇ 'ɔós ıɥ ou oظ
˙sɹoןoɔ ı sǝɯɹoɟ ʇuɐuoɹɐɔɐ
sé ıɥ ɐpɐɹıɯ ɐʌǝɯ ɐן
˙sʇıuıɟuı sןןɐɹıɯ sןǝd
ʇɐɔıןdnp
˙ןǝɔ ı ןǝɔ ǝɹʇuǝ
˙ǝɹıɐ,ן ɐ sèdsns
'ǝbʇɐsıɐd ןǝ ɐɹns
Preciósssss!!!! i el reflexe de les lletres m'ha deixat impressionada Carme!!!
ResponElimina:) no és mèrit meu... :) gràcies!
EliminaCaram, caram, molt curiós aquest reflex del poema! El que no t'empesquis tu...
ResponEliminaPer fer joc amb la imatge! :)
EliminaUn dibuix preciós, maco, relaxant... fantàstic... i un poema amb reflex inclós!! Què maco!! :-)))
ResponEliminaGràcies!
EliminaLa idea d'aquest poema reflectit, imatge especular de si mateix és genial.
ResponEliminaRecordant la teva poesia geomètrica podriem titular-ho: paraules simètriques.
Bona nit Carme.
Moltíssimes gràcies, Pere! Paraules simètriques, és molt suggeridor aquest títol... ara em voltarà per dins a veure què més en podríem fer...
EliminaBona nit, pere!
Que bonic aquest reflex del delta...i super original el "reflex" del poema...
ResponEliminaCarme, te les inventes totes!
Un petó de bona nit.
Un petó de bona nit, M Roser!
EliminaMolt original, artista!
ResponEliminaImpressionant!!!
ResponEliminaGràcies! :)
EliminaEts una font de creativitat!
ResponEliminaM'ha encantat la idea, la forma i el contingut.
Felicitats.
Gràcies, Laura!
EliminaSense paraules!! (perquè em quedaria curta)
ResponEliminaMolt bon dia!!
Petonet, sa lluna!
EliminaEt vas superant dia a dia. És preciós! el joc del mirall amb l'aigua, es nota completament l'efecte. M'agrada molt, i tb les paraules, infinites.
ResponEliminaSuposo que no s'ha d'explicar com t'ho has fet x escriure les paraules emmirallades, oi?
rits, de fet ja està explicat, hi ha un enllaç a sota del text que és la web on això es pot fer... :) no és cap secret...
EliminaDuplicat tresor Carme! em recorda un quadre de Magritte on la meitat és de dia i l'altra de nit...Bon cap de setmana surant entre el paisatge .....
ResponEliminaBon cap de setmana, guapa! Gràcies i una abraçada.
EliminaUi, quina sorpresa, el poema també es reflecteix en l'aigua imaginària!
ResponEliminaSorpresa... he, he, he....
Eliminaimaginatiu i bell aquest joc de miralls.
ResponEliminaGràcies, Montse!
EliminaBonic, original, únic. Com dimonis t'ho deus haver fet perquè les paraules sortissin reflectides!
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies, Galionar. Clica l'enllaç que hi ha a sota del poema a la dreta i ho sabràs.
ResponEliminaAbraçades...
Ahhh! que divertit! Ara no sé com traslladar una "inverdida" d'aquestes al bloc; si ho aconsegueixo potser t'imito en algun post. Gràcies, Carme!
ResponEliminaDe la manera més simple, Montse, amb un "copiar i enganxar"
EliminaGràcies a tu, ja saps que m'agraden les complicitats!
Vaig amb una mica de retard. Avui tinc triple ració de bellesa!
ResponEliminaAquest mirall/reflex m'ha deixat meravellada.
Carme, en saps un munt!!!
Gràcies! Si veiessis els que he pintat aquesta tarda de diumenge, canviaries d'opinio! :) Bona nit, maca! Petonassos!
EliminaQuin enginy que tens, Carme! És una emmirallada completa :)
ResponEliminaM'agraden els reflexes! i els miralls que retornen imatges boniques ;) no pas estrafetes.
EliminaCrec que ja s'ha dit tot, només cal treure's el barret "chapeau" ; )
ResponEliminaMoltísismes gràcies!
EliminaOooh! És un post rodó, preciós, tot ell! Especialment, però, el dibuix jo crec que és dels millors que t'he vist mai! Bé, jo no sóc cap expert, però a mi m'ha encantat!!!
ResponEliminaPorquet, em fa molta il·lusió que us agradi, sempre fa una mica de por pintar l'aigua, però a vegades de la manera més simple fa el millor efecte... Gràcies!
Elimina