dimarts, 14 d’agost del 2012

Com els crancs

D'una foto  de la sargantana

Al menys,  ja que anem enrere  com els  crancs,  fóssim, tots,  així de simpàtics.

10 comentaris:

  1. Caminar enrere??? No n'he sabut mai! Jo si tiro enrere és per agafar "carrerilla" per saltar. :PP

    ResponElimina
  2. Doncs sí, simpàtica sí que és la bèstia aquesta, però la nostra situació s'assembla més a la seva manera del que dius. Els crancs caminen de costat, no enrere, igual que nosaltres, que anem de tort ja fa temps...

    ResponElimina
  3. El cranc, molt bufó. La idea que anem enrere, però, no m'agrada massa... brrrr!

    ResponElimina
  4. De fet, insisteixo en què trobo el teu cranc bufó, perquè ara, recordant l'últim cop que en vaig veure a les roques, he pensat que em van fer força angúnia... a mi totes aquestes bestioles amb closca no m'acaben d'agradar! Però pintades per tu, cap problema.

    ResponElimina
  5. Donat que, en veure'l, he somrigut, confirmo que sí, que aquest és molt simpàtic!! :-)))

    ResponElimina
  6. No sé per que diuen que els crancs caminen enrere. Com diu el XeXu caminen de costat i ben depresa, per cert. Si que sembla simpàtic, si!

    ResponElimina
  7. potser d'anar tant enrrere trobarem el bon camí de tornar endavant.

    ResponElimina
  8. Més que cap a enrere, el que fem és anar de cul.

    ResponElimina
  9. Potser ho fan perquè tothom camina cap endavant...Són uns revolucionaris!!!

    ResponElimina