diumenge, 12 d’agost del 2012

Foc

D'una foto de la  Isabel

Calidesa  i  vida.
Infern  i mort.
Dues  cares  del foc.

Quan s'acaba  el foc.
Silenci  gris.

12 comentaris:

  1. Colpidora la segona estrofa.

    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
  2. M'agrada mirar el foc... em quedo encantada amb els ulls fixos a les flames. Per cert, els girasols de la teva capçalera són molt eixerits! Què macos!

    ResponElimina
  3. el foc fa goig, pero la tetera del costat dona calma

    un bes reconfortat

    ResponElimina
  4. Aprofitem la seva i la teva calidesa!

    Una aferradeta, nina.

    ResponElimina
  5. És ben bé que poques coses, per sí mateixes, són intrínsecament bones o dolentes...

    ResponElimina
  6. Ara que.... en aquesta època millor un bon glaç de gel que una foguereta! ;)) Quina calooooorrrr!!!!

    ResponElimina
  7. Malauradament en tenim 10 d'actius.....i el que s'hauria de cremar no es crema.

    ResponElimina
  8. les dues cares del foc...malauradament s'ens crema el territori...ai com m'agrada el foc domesticat a una llar de foc o el foc al cor que provoca altra mena d'incendis..

    ResponElimina
  9. Ets terra, aigua, aire i foc...Ets natura!

    Del foc, calidesa i vida...

    Un granissat ben fresquest de petonets.

    ResponElimina
  10. El foc també forma part de la dualitat, jin-jang!!! La llàstima és que l'home en perd la mesura, com sempre!!!

    ResponElimina
  11. Com tantes altres coses, el foc també, tenen una doble cara. M'encanta com t'ha quedat aquest foc! Aquest teu és ple de vida!

    ResponElimina