dijous, 1 de novembre del 2012

259è Joc literari de Jesús Tibau

2.- Les bones intencions que havia tingut en ficar-me al llit, de difuminar tristeses i començar a veure les coses pel bon costat, es van escapolir mentre dormia. Em vaig despertar i tot era espès de nou com si l’aire s’hagués tornat vidre soluble durant la nit.




14 comentaris:

  1. El coixí no sempre ens soluciona els problemes ni la tristor. Llàstima!
    Bon relat, Carme.

    ResponElimina
  2. Moltes vegades em passa, que a la nit veig les coses molt clares i l'endemà tota aquella claredat em sembla una quimera...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. La Glòria té raó, de vegades la son ens fa oblidar les males experiències i ens llevem al matí amb un somriure als llavis i taral·lejant alguna melodia especial, però no sempre és així i aleshores mirem per la finestra i ens venen ganes de plorar...Espero que els teu dormir sigui sempre reparador...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Acostuma a ser-ho, M Roser... però sempre hi ha alguna excepció! Petons, gràcies!

      Elimina
  4. a mi el que em fa més por quan tanco els ulls són els somnis. No els podem controlar i no saps mai si et llevaras encara més cansada de tant patir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no recordo gaire els somnis... i no sé si és una sort o una desgràcia! :)

      Elimina
  5. Et desitjo un bon somni, el millor.
    I demà un bon dia i una bona nit, el millor i la més fantàstica.

    ResponElimina
  6. I 2. M´has llegit els pensaments avui? Sembla com si m'haguessis vist per un foradet aquest matí quan m'he despertat...

    Un dibuix preciós!
    Nanit, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix! lluneta, si és que en el fons tots ens assemblen prou i a tots ens passen les mateixes coses!

      Espero que el coixí torni al bàndol que li correspon, a fer pinya amb tu!

      Elimina