dimarts, 11 de desembre del 2012

263è Joc literari de Tens un racó dalt del món


No sabia que podia volar, però així que el petit dibuixant va deixar el llapis, ja vaig sentir enlairar-me. 

 Damunt d'un món de paper.

11 comentaris:

  1. Què bonica i màgica la sensació de volar, d'enlairar-se, de llibertat! Caram, el 263è joc literari ja! En Jesús està d'enhorabona són molt populars :)

    ResponElimina
  2. I això que no té ales, a veure si només és la il·lusió...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs la il·lusió sí que té ales... no? :) petonets...

      Elimina
  3. Vola nen, que es tot el que t.emportaras!!!!
    En el cel no t.emprenyara ningu. Ni sabras si et jutgen.
    Els cels de paper tenen aquesta avantatge.
    Son teus i de les lletres que escrius
    Kisses baby
    Enric

    ResponElimina
  4. Els petits dibuixants fan meravelles amb els seus dibuixos! Segur que aquests els ho aghrairan per sempre més. ^0^
    BON DIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, preciosa... els petits dibuixants sempre ens fan volar, d'una manera o altra...

      Elimina
  5. La il·lusió i la fantasia són les millors ales!

    ResponElimina
  6. De vegades no calen ni ales per anar ben amunt, les baixades són més dures, però també es poden imaginar més dolces...

    Bessets, nina!

    ResponElimina
  7. Quina il·lusió tan gran veure't dibuixat per un petit artista!! :-)))

    ResponElimina