▼

dilluns, 21 de gener del 2013

Joc literari de Tens un racó dalt del món

Sé  nedar,  no caldria que m'estigués  més  aquí. 
Es pensen que no sé  sortir-ne. Aquests  homes,  són  uns  cabuts.  Només s'ho miren tot des  del seu punt  de vista.  No veuen  que estic  tranquil?  Que  no em passa  res?  Que  si  sóc aquí  és  perquè  vull  estar-hi?  

 D'acord! la  gosseta  panotxa,  no ha vingut  aquest  cop, i estic  una mica  trist i cap baix.  És  que abans no em fallava  mai  i ara  no la trobo  a  cap dels llocs  habituals...  però  i què?  potser  encara  vindrà.  És  així,  ella,  a vegades  sembla  que s'oblidi de mi,  però  al final torna,  dolça   i bonica  com sempre.  

 Em voleu deixar  tranquil?  Si us plau...   mira  noi,   no voldria  mossegar-te  que  sóc  pacífic,  jo.  
a

20 comentaris:

  1. Sílvia 21 de gener del 2013, a les 14:29

    haha, segur que la gosseta panxota sortira de sota l'aigua d'aquí a uns moments ;) Que xulo el teu relat!!

    ResponElimina
  2. McAbeu21 de gener del 2013, a les 15:25

    Quantes i quantes coses anirien més bé, si sabéssim mirar-nos-les des del punt de vista dels altres i viceversa. Un relat molt maco. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 de gener del 2013, a les 20:47

      Els punts de vista diferents és una cosa molt important i molt intentar practicar-ho està en desús ;)

      Elimina
  3. sa lluna21 de gener del 2013, a les 15:54

    Molt tendre aquesta història, de vegades hem de pensar abans d'actuar, i si...

    Malgrat tot, segueixo aquí!
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. Elfreelang21 de gener del 2013, a les 20:34

    No volia ni necessitava ser salvat!

    ResponElimina
  5. M. Roser21 de gener del 2013, a les 21:11

    Ves per on, el gosset no està en perill, només espera una cita i li volen espatllar...sinó arriba la gosseta, ja se n'anirà nadant!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas21 de gener del 2013, a les 23:18

      Al menys a ell no li sembla pas que està en perill... però no se sap mai, a vegades els gossos són tan inconscients! O som les persones?

      Elimina
  6. El que em passa pel cap21 de gener del 2013, a les 22:18

    Ai, pobre gosset, entestats en salvar-lo i ell, tan tranquil, esperant. Bé una mica intranquil si que està per la gosseta, que és fa la interessant.
    Preciosa la flor d'ametller del Barbollarie! La anterior, tot i que bonica, era una mica trista.
    Glòria

    ResponElimina
  7. fanal blau21 de gener del 2013, a les 22:21

    Et deixo un somriure que sé que sabràs llegir! :)
    Un petó, estimada!
    :)

    ResponElimina
  8. El que em passa pel cap22 de gener del 2013, a les 1:35

    Ah, he penjat un altre relat dels personatges al tren. La noia dels ullassos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme Rosanas22 de gener del 2013, a les 15:07

      :) Moltíssimes gràcies, Glòria! És una bona història amb un final inquietant.


      Elimina
  9. Jesús M. Tibau27 de gener del 2013, a les 19:39

    ens pensem que som massa llestos. Gràcies de nou per participar

    ResponElimina
  10. Rafel28 de gener del 2013, a les 22:45

    Un gos ben entenimentat. A més ja s'havia buscat un lloc tranquil i li volen esguerrar.

    ResponElimina