dissabte, 23 de febrer del 2013

Herbes amunt


D'una foto de l' Alba

Vaig enfilar herbes  amunt
com una  marieta.
Des  del meu lloc
a  mi em semblava
que les  herbes tocaven el cel.
Herbes  amunt
camí  dels  somnis.
Herbes avall
quan no hi  ha cel.
...........................................................Carme

Tinc un desert blau 
ensinistrant somnis, 
un llit fet de vent 
sense flaçada 
 Tot el que sóc 
es el resultat salvatge 
d' una mirada.
............................................................Enric  Bagué

56 comentaris:

  1. Si no arribem als somnis que estan lluny, n'hauren de buscar d'altres més propers i fer el camí que calgui per abastar-los. I somiar mentre hi arribem.

    Bon cap de setmana de fred i de record de neu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, sempre cal trobar un cel de recanvi o un somni més proper... Mònica, tens tota la raó.

      Bon cap de setmana, aquí una bona nevada avui... però la neu no ha durat gaire. Petonassos.

      Elimina
  2. Feia molts dies que no passejava pels blocs, ara mateix em pinto vermella amb topets negres i enfilo herba amunt, ho necessito després d'uns mesos complicats sense veure el cel. És preciós Carme i el dibuix és molt i molt bonic, m'agraden moltíssim les tiges que enfilen cap amunt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina alegria veure't, Marta!!!! Espero que aviat puguis tornar a veure el cel i amb topets negres o no, enfilar tiges amunt. Gràcies per venir, noieta m'agrada trobar-te. Una abraçada.

      Elimina
  3. a mi em sembla també que les herbes toquen al cel... bonics i suggerents versos carme !!

    una abraçadeta
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que tenim raó! És que ho sembla! I tant que sí! Potser el toquen de veritat i som nosaltres que no sabem arribar-hi!

      Abraçades

      Elimina
  4. Herbes amunt em vénen idees per al meu blog.
    No ho puc evitar. Una imatge porta mil mots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo que me n'alegro... :) si la imatge t'agrada, Jordi, tota teva, ja ho saps. A mi també m'agrada alimentar les idees al altres blogs.

      Elimina
  5. És una aquarel.la Zen.
    Em fa pensar en dibuixos japonesos.
    Minimalísticament bella, però punyent. Poderosa.

    Acotxada per unes paraules que acaronen.

    Gràcies nineta estimada.
    Un petonet ben dolç :¬)*


    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo trobo sempre les meves aquarel·les tan poca cosa, que em sorprèn un munt que la trobis poderosa... gràcies, poeta.

      Un petó dols.

      Elimina
    2. Volia dir dolç... i si pot ser sense faltes d'ortografia.

      Elimina
    3. ja poden ser dols o tlels... els que facin falta! I si són dolços, molt millor!!!
      :¬)**********

      Elimina
    4. :¬)*********** gràcies pel somriures

      Elimina
  6. Quina foto, i ara dibuix més inspirador, m'agrada la senzillesa que em transmet.
    Amunt, sempre amunt, i si un va cap avall que sigui el menys temps possible, només per agafar una gran bufera i gaudir a l'alça! Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, fa una estona que he passat pel teu blog i he vist la marieta que tens allà, que l'he vist cada copo que hi entro. I he pensat que sense haver-me'n adonat abans, sinó després, ella m'havia inspirat aquest versos, gràcies!!!!

      cert, sempre call tornar anar amunt...

      Elimina
  7. "Més és amunt, menys és avall" diu la metàfora que els teus versos il·lustren.

    ResponElimina
  8. Doncs si que et vas fer petita, Carmeta...M'agrada això d'anar sempre amunt , fins a tocar el cel i si pel camí trobem algun somni, ens el fem nostre...Molt bonica l'aquarel·la.
    I un dia que neva , no tenia carret per fer fotos, suposo que aquí a Sant Cugat també es deu haver emblanquinat el paisatge...
    Que n'és de bonica la neu!
    Bon diumenge, encara que faci fred.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha nevat força, aquest matí estava preciós. Ara ja gairebé no queda res.

      Elimina
  9. Anem amunt i avall, i així avancem, encara que no ho semble.
    Preciosa aquarel·la, molt delicada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, Noves Flors, de baixada també es fa camí.

      Gràcies, m'alegro que t'agradi.

      Elimina
  10. Carmeeeeeeeeeeeeeeeeeee ooooh!!! MAGNÍFIC!!!!

    ResponElimina
  11. Que preciós! Tant el dibuix com el poema... M'encanta!

    ResponElimina
  12. M'agrada molt molt molt molt molt aquesta aquarel·la...tant com el poema!
    Un petó, estimada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet n'hauríem de dir dibuix... les herbes estan només dibuixades amb tinta, no pas pintades. Només el fons ha estat pintat amb una mica de blau i molta aigua.

      Elimina
  13. Que t'he de dir!... Et superes...
    Un dibuix, doncs, preciós. Acaronat per belles paraules
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Que bonic Carme! T'ha quedat una pintura genial, suau... delicada... M'encanta!

    ResponElimina
  15. Fixa't que sempre volem anar cap amunt: "Aixeca l'ànim" "No et deixis caure" "No baixis el cap" "Amunt els cors" "Estar per sobre de tot" "Puja més amunt" ... Potser volem ser ocells, veure a Déu o simplement busquem la llum de les estrelles i la calor del sol.
    Ens alimentem del que hi ha allà dalt, però al final tornem a terra que és d'on venim i el que som.
    Avui la tramuntana escampa les teves herbes i la seva llavor per tot arreu.

    Bon dia Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig tastar ahir una mica de tramuntana... la d'avui ja no la sento... hr tornat a la terra. ;)

      Gràcies per la teva reflexió tant encertada, Pere, bon diumenge!

      Elimina
  16. Doncs mira! jo la trobo tan guapa aquesta aquarel·la que segurament l'emmarcaria i la penjaria a casa! t'ho ben asseguro!
    El text també m'ha agradat, però saps? el text de l'altre dia de les distàncies entre les coses també vaig pensar que no seria pas mala idea deixar-lo a la nevera de casa! :)
    Bon diumenge guapaaaaaaa!

    ResponElimina
  17. Preciós tot plegat i encoratjador! sí herbes amunt enfilem-nos com heura hesitant , hissem honors hereus i hereves de la història, fem història nova! hissem els cors herbes amunt! molt bon diumenge!

    ResponElimina
  18. Pot ser pastanaga borda, pot ser escabiosa, però el resultat és bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, m'encanta que m'ho diguis... jo vaig pensar pot ser escabiosa, que és una flor que conec molt, però el nom me l'has ensenyat tu. :)

      Elimina
  19. Avui ens sorprens amb un altre registre pictòric, Carme; ets un magnífic pou de sorpreses. He llegit comentaris que m'han agradat molt; no hi afegeixo res més, a part d'una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar, els comentaris m'han agradat molt a mi també, tens raó!!!
      Una abraçada.

      Elimina
  20. Des d'ací també sembla que toquen el cel. Senzill i preciós.

    ResponElimina
  21. Amunt, amunt, que som als terços...I acaronar els somnis abans del descens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als terços? Jaaaaa? :D Els somnis ben acaronats, no en dubtis pas...

      Elimina
  22. Tinc un desert blau
    ensinistrant somnis,
    un llit fet de vent
    sense flaçada

    Tot el que soc
    es el resultat
    salvatge
    d´ una mirada.




    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, em sembla un poema preciós... que crec que el pujaré amunt, perquè e s pugui trobar més fàcilment.

      Elimina
  23. Realment no sé si has canviat res, però trobo les darreres aquarel·les diferents, com més profundes, no sé ben bé quin terme utilitzar però m'agraden moltíssim.

    Bona tarda, just mirant al cel.
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que canviar, vaig fent tal com em surt... :) M'alegro que t'agradin.

      Bon vespre, lluneta.

      Elimina
  24. Sempre que visito el teu espai trobo idees, versos i dibuixos que m'inspiren.
    (també em faig meu aquest comentari:)Herbes amunt aire fresc!
    Tot i que aquest post dona per una bona rèplica poètica, si vols descobrir que és allò que m'ha inspirat del teu blog (i és un text molt molt simple i senzill), t'animo a descobrir-ho en el següent post: (és el text nº7)
    http://illadelfum.blogspot.com.es/2013/02/joc-de-miralls-retalls-de-poetes.html
    Una salutació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gabriel, fa un munt de dies que no passo per casa teva. No sé pas si sem'havia perdut l'enllaç o no s'actualitzava o què... ara he tornar a posar l'enllaç.

      És un post molt bonic aquest recull!!!
      Salutacions!

      Elimina