D'una foto de l' Alba
Vaig enfilar herbes amunt
com una marieta.
Des del meu lloc
a mi em semblava
que les herbes tocaven el cel.
Herbes amunt
camí dels somnis.
Herbes avall
quan no hi ha cel.
...........................................................Carme
Tinc un desert blau
ensinistrant somnis,
un llit fet de vent
sense flaçada
Tot el que sóc
es el resultat
salvatge
d' una mirada.
............................................................Enric Bagué
Si no arribem als somnis que estan lluny, n'hauren de buscar d'altres més propers i fer el camí que calgui per abastar-los. I somiar mentre hi arribem.
ResponEliminaBon cap de setmana de fred i de record de neu
Doncs si, sempre cal trobar un cel de recanvi o un somni més proper... Mònica, tens tota la raó.
EliminaBon cap de setmana, aquí una bona nevada avui... però la neu no ha durat gaire. Petonassos.
Feia molts dies que no passejava pels blocs, ara mateix em pinto vermella amb topets negres i enfilo herba amunt, ho necessito després d'uns mesos complicats sense veure el cel. És preciós Carme i el dibuix és molt i molt bonic, m'agraden moltíssim les tiges que enfilen cap amunt!
ResponEliminaQuina alegria veure't, Marta!!!! Espero que aviat puguis tornar a veure el cel i amb topets negres o no, enfilar tiges amunt. Gràcies per venir, noieta m'agrada trobar-te. Una abraçada.
Eliminaa mi em sembla també que les herbes toquen al cel... bonics i suggerents versos carme !!
ResponEliminauna abraçadeta
joan
És que tenim raó! És que ho sembla! I tant que sí! Potser el toquen de veritat i som nosaltres que no sabem arribar-hi!
EliminaAbraçades
Herbes amunt respiro aire fresc.
ResponEliminaHerbes avall, ens el expliques.
EliminaHerbes amunt em vénen idees per al meu blog.
ResponEliminaNo ho puc evitar. Una imatge porta mil mots.
I jo que me n'alegro... :) si la imatge t'agrada, Jordi, tota teva, ja ho saps. A mi també m'agrada alimentar les idees al altres blogs.
EliminaÉs una aquarel.la Zen.
ResponEliminaEm fa pensar en dibuixos japonesos.
Minimalísticament bella, però punyent. Poderosa.
Acotxada per unes paraules que acaronen.
Gràcies nineta estimada.
Un petonet ben dolç :¬)*
Jo trobo sempre les meves aquarel·les tan poca cosa, que em sorprèn un munt que la trobis poderosa... gràcies, poeta.
EliminaUn petó dols.
Volia dir dolç... i si pot ser sense faltes d'ortografia.
Eliminaja poden ser dols o tlels... els que facin falta! I si són dolços, molt millor!!!
Elimina:¬)**********
:¬)*********** gràcies pel somriures
EliminaQuina foto, i ara dibuix més inspirador, m'agrada la senzillesa que em transmet.
ResponEliminaAmunt, sempre amunt, i si un va cap avall que sigui el menys temps possible, només per agafar una gran bufera i gaudir a l'alça! Bona tarda, Carme.
Gemma, fa una estona que he passat pel teu blog i he vist la marieta que tens allà, que l'he vist cada copo que hi entro. I he pensat que sense haver-me'n adonat abans, sinó després, ella m'havia inspirat aquest versos, gràcies!!!!
Eliminacert, sempre call tornar anar amunt...
"Més és amunt, menys és avall" diu la metàfora que els teus versos il·lustren.
ResponEliminaHo sento ben bé així, Helena. :D Un resum perfecte.
EliminaDoncs si que et vas fer petita, Carmeta...M'agrada això d'anar sempre amunt , fins a tocar el cel i si pel camí trobem algun somni, ens el fem nostre...Molt bonica l'aquarel·la.
ResponEliminaI un dia que neva , no tenia carret per fer fotos, suposo que aquí a Sant Cugat també es deu haver emblanquinat el paisatge...
Que n'és de bonica la neu!
Bon diumenge, encara que faci fred.
Ha nevat força, aquest matí estava preciós. Ara ja gairebé no queda res.
EliminaAnem amunt i avall, i així avancem, encara que no ho semble.
ResponEliminaPreciosa aquarel·la, molt delicada.
Ben cert, Noves Flors, de baixada també es fa camí.
EliminaGràcies, m'alegro que t'agradi.
Carmeeeeeeeeeeeeeeeeeee ooooh!!! MAGNÍFIC!!!!
ResponElimina:) Gràcies, gràcies...
EliminaQue preciós! Tant el dibuix com el poema... M'encanta!
ResponEliminaMoltes gràcies a tu també, Judit!
EliminaM'agrada molt molt molt molt molt aquesta aquarel·la...tant com el poema!
ResponEliminaUn petó, estimada!
De fet n'hauríem de dir dibuix... les herbes estan només dibuixades amb tinta, no pas pintades. Només el fons ha estat pintat amb una mica de blau i molta aigua.
EliminaQue t'he de dir!... Et superes...
ResponEliminaUn dibuix, doncs, preciós. Acaronat per belles paraules
Una abraçada
Moltes gràcies, Miquel, abraçades dobles...
EliminaBon poema i bona obra pictòrica
ResponEliminaGràcies M Antònia!
EliminaQue bonic Carme! T'ha quedat una pintura genial, suau... delicada... M'encanta!
ResponEliminaGràcies, Alba!
EliminaFixa't que sempre volem anar cap amunt: "Aixeca l'ànim" "No et deixis caure" "No baixis el cap" "Amunt els cors" "Estar per sobre de tot" "Puja més amunt" ... Potser volem ser ocells, veure a Déu o simplement busquem la llum de les estrelles i la calor del sol.
ResponEliminaEns alimentem del que hi ha allà dalt, però al final tornem a terra que és d'on venim i el que som.
Avui la tramuntana escampa les teves herbes i la seva llavor per tot arreu.
Bon dia Carme :)
Vaig tastar ahir una mica de tramuntana... la d'avui ja no la sento... hr tornat a la terra. ;)
EliminaGràcies per la teva reflexió tant encertada, Pere, bon diumenge!
Doncs mira! jo la trobo tan guapa aquesta aquarel·la que segurament l'emmarcaria i la penjaria a casa! t'ho ben asseguro!
ResponEliminaEl text també m'ha agradat, però saps? el text de l'altre dia de les distàncies entre les coses també vaig pensar que no seria pas mala idea deixar-lo a la nevera de casa! :)
Bon diumenge guapaaaaaaa!
Gràcies dobles, Gerònima!!!
EliminaBon diumenge!
Preciós tot plegat i encoratjador! sí herbes amunt enfilem-nos com heura hesitant , hissem honors hereus i hereves de la història, fem història nova! hissem els cors herbes amunt! molt bon diumenge!
ResponEliminaAmunt i crits!!! Bon diumenge, Elfree!!!!
EliminaPot ser pastanaga borda, pot ser escabiosa, però el resultat és bell.
ResponEliminaGràcies, m'encanta que m'ho diguis... jo vaig pensar pot ser escabiosa, que és una flor que conec molt, però el nom me l'has ensenyat tu. :)
EliminaAvui ens sorprens amb un altre registre pictòric, Carme; ets un magnífic pou de sorpreses. He llegit comentaris que m'han agradat molt; no hi afegeixo res més, a part d'una forta abraçada!
ResponEliminaGalionar, els comentaris m'han agradat molt a mi també, tens raó!!!
EliminaUna abraçada.
Des d'ací també sembla que toquen el cel. Senzill i preciós.
ResponEliminaGràcies, rosana!
EliminaAmunt, amunt, que som als terços...I acaronar els somnis abans del descens.
ResponEliminaAls terços? Jaaaaa? :D Els somnis ben acaronats, no en dubtis pas...
EliminaTinc un desert blau
ResponEliminaensinistrant somnis,
un llit fet de vent
sense flaçada
Tot el que soc
es el resultat
salvatge
d´ una mirada.
Enric, em sembla un poema preciós... que crec que el pujaré amunt, perquè e s pugui trobar més fàcilment.
Eliminagracies a tu guapa
EliminaRealment no sé si has canviat res, però trobo les darreres aquarel·les diferents, com més profundes, no sé ben bé quin terme utilitzar però m'agraden moltíssim.
ResponEliminaBona tarda, just mirant al cel.
Bessets.
Més que canviar, vaig fent tal com em surt... :) M'alegro que t'agradin.
EliminaBon vespre, lluneta.
Sempre que visito el teu espai trobo idees, versos i dibuixos que m'inspiren.
ResponElimina(també em faig meu aquest comentari:)Herbes amunt aire fresc!
Tot i que aquest post dona per una bona rèplica poètica, si vols descobrir que és allò que m'ha inspirat del teu blog (i és un text molt molt simple i senzill), t'animo a descobrir-ho en el següent post: (és el text nº7)
http://illadelfum.blogspot.com.es/2013/02/joc-de-miralls-retalls-de-poetes.html
Una salutació!
Gabriel, fa un munt de dies que no passo per casa teva. No sé pas si sem'havia perdut l'enllaç o no s'actualitzava o què... ara he tornar a posar l'enllaç.
EliminaÉs un post molt bonic aquest recull!!!
Salutacions!