Una foto de la Consol d'Hora Blava
"Tenim un exèrcit. Un exèrcit que fa 300 anys que ens defensa. I gràcies a ell, no hem estat destruïts com a poble. I aquest exèrcit es diu cultura. I els nostres soldats són mestres, actors, escriptors, científics, investigadors...i els milers de milicians voluntaris de la cultura popular de cada poble i de cada barri. I aquest exèrcit està arreu desplegat, a punt i armat arreu dels Països Catalans. I amb aquest exèrcit farem de la nostra nació una terra lliure."
FRANCESC RIBERA (TITOT)
Ahir, una part del nostre exèrcit, (som molts més) va cantar molt, va llegir poesia, va escoltar poesia, va tornar a cantar, va cridar pacíficament, va jugar, va estar unit, alegre i combatiu, amb el suport de gent d'altres terres que estima la terra, la seva i la nostra. Va ser una festa pacífica, feliç i reivindicativa... i seguirem.
Em vaig sentir feliç, lliure d'expressar-me i vaig agafar forces per seguir endavant.
Em vaig sentir feliç, lliure d'expressar-me i vaig agafar forces per seguir endavant.
Hi vas ser, Carme?? Em va semblar veure't a la retransmissió de tv3, només un segon... però potser m'ho vaig imaginar!
ResponEliminaHi era, Yáiza, vaig xalar com feia temps que no sabia fer... va ser unes hores molt i molt engrescadores alegres i divertides.
EliminaNo he vist la retransmissió de TV3
Per cert, d'aquí una estona vinc a Rubí a escoltar la Marina Rossell... :) Un cap de setmana molt músical!
Uau!! Jo ballava gitanes a prop de la Sala... hehehe! Han solapat dos actes molt importants de la Festa Major! Per cert, m'hauràs de dir que t'ha semblat el teloner... diria que algun cop n'he parlat al meu blog i tot. =) (oi tant: http://coses-delavida.blogspot.com/2012/08/a-pastorar-cargols.html)
EliminaAi, i això del concert... van enfocar només un segon una dona de perfil que em vas semblar tu. Clar que només t'he vist en fotos i és fàcil que algú amb el cabell semblant m'hi fes pensar. En tot cas, vaig pensar que et demanaria si hi havies anat... i mira, no ha calgut!
EliminaToca molt bé en Roger Margarit!!! Crec que és un bon músic. Sap estar a l'escenari, comunica bé amb el públic. Quan parla, (que va parlar molt amb el públic) té una veu molt bonica i no sé perquè quan canta l'estrafà una mica... com si la forcés a ser més aguda. Ara el torno a escoltar de l'enllaç del teu blog que m'has deixat... :DD Molt bé, molt bé, el Roger.
EliminaQuan vam sortir de la Sala, ens vam trobar, pel carrer, molta gent que venia del ball de gitanes... es notava pels vestits ;DDD, però a tu no et vaig veure, pels pèls!!!! ;DDD
Abraçades, Yáiza!
A mi també em va agradar la manera de veure les coses d'en Francesc Ribera. És un país amb un gran potencial humà i ara hem d'ajuntar totes les nostres forces.
ResponEliminaTant de bo les sapiguem ajuntar, Consol!!!!
EliminaDe forces en tenim moltes!!!
Quantes emocions juntes!
ResponEliminaQuina foto més bonica Carme; tenim un bon exèrcit que ens defensa. Quina sort que tenim^-^.
Moltes emocions i molta alegria, Maria!
EliminaUn bon exèrcit, que ens defensa i que no fa mai mal a ningú... quina sort!!!
Un exèrcit resistent, un exèrcit optimista, un exèrcit disposat a seguir lluitant amb les seves armes: totes les eines culturals que són gairebé infinites.
Aquest és l'exèrcit que els fa més por, el d'una cultura que no poden vèncer per molt que ho provin.
ResponEliminaJo no hi vaig poder ser al Camp Nou, però si que ho vaig veure per TV3. I si des de casa ja va ser molt emocionant, m'imagino de sobres com us vau sentir els que sí que hi éreu i vau poder aixecar una de les cartolines que van formar aquell mosaic impressionant.
:) genial, Mc! Tens raó. Ells saben que aquesta és la nostra força i per això ataquen la llengua i la cultura de tots costats...
EliminaPerò com va dir en Peret, no tenir res i no tenir terra a l'havana, és també al nostra força.
Jo crec que formava part de la O :DDDD (de la o de catalonia)
No hi ha cosa que m'agradi més que compartir i fer coses junts... ahir érem molts compartint i cantant junts... per a mi un gran plaer...
M'agrada saber que éreu molts més des de casa, compartint també... i us vaig pensar sovint, em deia som molts, però a casa n'hi deu haver molts, molts més...
No vaig ser-hi, però m'hauria agradat ser-hi en aquest concert.
ResponEliminaM'agrada la frase, m'agrada la foto, m'agrada el post...així doncs no puc evitar la temptació de compartir el teu post...
Doncs, gràcies, Gabriel, per compartir-lo!!!
EliminaEstic seguríssima que sí, que t'hauria agradat!!!
a mi tambe em van fer esgarrifar aquestes paraules
ResponEliminaem va semblar preciosa la similitut del exercit...presentem armes !!
A mi també em va agradar... armem-nos de cultura i de valor, també!!!!
EliminaSembla que va ser tot un èxit. L'exèrcit de la cultura, així haurien de ser tots, i tots guanyaríem.
ResponEliminaSeguirem amb els nostres exèrcits culturals... fent feina!!! :DDD
EliminaCarme! Jo també hi era, amb tota la família, cantant, jugant, cridant, rient, gaudint del magnífic espectacle humà, de tants sentiments resumits en un de sol: LLIBERTAT!
ResponEliminahttp://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/concert-llibertat.shtml#/nord/
Si et busques en aquesta web, et podràs veure en acció!!!
Petonet independentista!
Moltes gràcies, Judit!!! m'he trobat de seguida!!! Quina ilu!!!
EliminaTambé m'agrada especialment aquest paràgraf, que també el vaig sentir...i m'agrada molt el teu comentari, així que no hi afegeixo res més...
ResponEliminaVa ser un gran crit de llibertat que es va sentir arreu!!!
Petonets de llibertat, Carme.
Un crit més!!! I seguirem cridant pacíficament...
EliminaPetonets independents...
Jo vaig seguir-lo des de casa, i també des de la distancia feia esborronar. La frase d'en Titot em va fer molta patxoca en el primer moment, però després no vaig poder evitar de pensar: quina llàstima, que calgui emprar la paraula exèrcit tantes vegades com a símil...
ResponEliminaUna abraçada!
Sí, potser tinguis raó, però en aquest cas em va sembklr molt encertat el símil, perquè això no deixa de ser una lluita, una "guerra" que no combatem de cap més manera que d'aquesta amb resistència pacífica i cultura.
EliminaUna abraçada!!!
Un acte molt emotiu, in situ i des de la distància també. El setiment que portem a dintre és tant gran que encara que hi hagi qui no ho pugui entendre, ens és igual. Tenim clar el que volem i tenim clar que no ens arronsarem. El que no ho vulgui veure així, que s'ho faci mirar.
ResponEliminaHo tenim clar... ho tenim clar i espero que siguem suficients els que ho tenim clar...
EliminaCarmeeeeeeeee, jo hi era, i no podia deixar d'emocionar-me; cada actuació, cada vers, cada onada, les cares de la gent, el cor bategant. I plorava, per què? Doncs perquè també pensava en els qui no hi eren, en la llibertat, en les ganes d'arribar a ser un poble sense cadenes; pensava que hi havia gent allí que hauria volgut abraçar però érem tants que no podia ser...
ResponEliminaUix, el meu carpe diem, hi ha una mica de tot.
Ara vaig pitant cap al teu Carpe Diem, que ja he vist a la barra lateral.
EliminaJo pensava... de tanta gent que hi ha en dec conèixer uns quants, potser centenars i tot... :) i sí, en coneixia un munt!!!
Una abraçada ben forta, m'agradaria un dia fer-la de veritat... :)
Un esdeveniment per recordar sempre.
ResponEliminaCada dia estem una miqueta més a prop d'aconseguir-ho.
Una abraçada!
Una abraçada Marion, no s'oblidarà fàcilment, no. Tota la vida pensarem, nosaltres hi érem, allà o a casa, veient-ho, no importa!!!
EliminaTambé hi era! i molt ben acompanyada...i super emocionada pel que vaig viure, un clam pacífic i històric!. El parlament que has recordat, em va agradar especialment.
ResponEliminaAudrey, va ser molt molt intens... tantes hores d'intensitat punta, sembla impossible, però van ser-hi. Vaig passar-m'ho molt i molt bé.
EliminaEiii! Ja veig que has vist que jo també vaig ser!
ResponEliminaEstic d'acord amb Titot i crec que algun cop ho he escrit. A Espanya, als seus polítics, els hi fa més por la intel.ligència que la violència.
La segona saben com tractar-la. Són un país de conqueridors: asteques, maies, moriscos, jueus... catalans...
La primera els pot. No saben com agafar-la. sols s'ha de veure les declaracions de la Malicia, Alberto i Pedro (Navarro)...
Estan acollonits per por de quedar-se sense la sopa diaria (i qui diu sopa...)
En fi un petonet ben dolç, carinyo (i lliure i indenpendent i...)
;¬)**********
Sí! els de Flickr sempre es xiven... :DDD
EliminaEstà clar... claríssim, per això aquests exèrcit nostre és invencible des de fa 300 anys, malgrat totes les guerres, batalles i joc brut en forma de lleis.
Petonassos, barbo!!!
Em va agradar molt el parlament de Titot, a qui, a més, respecto moltíssim des que es va atrevir a musicar i cantar, molt bé, Guillem de Berguedà.
ResponEliminaA mi també, ja ho veus... :)
EliminaDes de casa tossudament mirant i xalant del concert.
ResponElimina:) M'encanta que xalessis, també, des de casa...
EliminaDes de casa, amb emoció, també el vaig seguir ;-))
ResponEliminaEt vaig estar buscant entre el públic hehe a tu i a la meva representació familiar ;-))
Gràcies, CARME, per aquest post!!!
Ho he dit molts cops, ja, i no vull ser pesada, però vaig pensar en vosaltres, en tanta gent que éreu a casa, però que també
Eliminaéreu allà. M'il·lusionava saber que érem molts més encara...
Gràcies a tu, per ser-hi i per compartir-lo, Assumpta!!! Seguirem sent soldats d'aquests exèrcit pacífic i genial. Cadascú des del seu lloc i des del seu poble o barri.
Érem allà, entrant, sortint, (campanya de recollida d'aliments al mateix temps... les caixes contenidors desbordades de tot el que s'havia portat) cantant, jugant, cap desordre, cap sortida de to... em sento orgullosa de la gent del meu país. L'exèrcit més solidari i més pacífic que mai ha existit.
Va ser tot una demostració de solidaritat, de LLIBERTAT amb lletres ben grans, de ganes, de moltes ganes de fer-ho bé.
ResponEliminaCom saps, jo volia ser-hi, però aquest cop ni el cos ni el cap no varen poder. Ara ho veig des dels vostres posts i m'emociono.
Gràcies, sempre endavant!!
Bessets.
Les illes van estar ben representades i molt ben representades... us vaig tenir al cor, tots els que haguéssiu volgut ser-hi i no hi éreu... éreu amb mi.
EliminaSempre endavant, lluneta. Una abraçada immensa.
Avui, mon pare, dinant i explicant-m'ho, ell que mai s'ho va arribar a creure, em diu "sembla que si, que això va de debò, que estem treballant-hi" i se li ha il·luminat la cara. Una cara d'esperança.
ResponEliminaA casa mai vam ser independentistes, només ma germana. Xò cada vegada ens encoratgem més i més.
D'aquest concert només em sap greu que no hi anéssin els grups actuals. Entenc la importància de la generació de la nova cançó que tant va lluitar per la llibertat. Però la tasca dels grups actuals també és ben important. Avui m'han explicat que es rumoreja que les discogràfiques han pressionat molt i molt perquè no hi anéssin. L'exèrcit té moltes batalles per endavant.
I mentretant, jo era amb una colla de marrecs, de soldats, en unes colònies musicals, aprenent la cantata de la Història de Catalunya. Una delícia, un futur i un present molt i molt engrescador!
Sí, sembla que hi ha hagut moltes pressions, sobretot a algunes persones. No sé ben bé ni com, però jo també ho he sentit a dir.
EliminaJo també estic il·lusionada, tot i que sé que serà difícil, però sembla que cada cop som més els que ho volem. M'alegro que us hi encoratgeu vosaltres també...
Aquesta soldadets cantaires també faran feina, també!!! :) I tu també ets una part important d'aquest exèrcit de la cultura.
Gràcies, rits, per aquest comentari tant bonic!